21 d'abril de 2008 02:54 h
Un, dues, tres… qutre! Fins qutre picdes de mosquit tigre comptbilitzo r mteix l meu cos mentre escric questes rtlles. Això j és obsessiu. No puc dormir. No puc tenir les finestres obertes. Veig bitxos voldors llà on no hi h res. Estic fins ls mteixos ous del mosquit Tigre. Suposo que els lectors del directe!ct sben de què cony prlo. I em sp greu ser tn brroer però és que és un tem que j m’h fet pujr el mosquit l ns! Ai, vull dir l mosc! Di i nit, un mosquit que mi pr. Estic prlnt d’un utèntic depreddor.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2008 22:35 h
Estem de sort mb les cixes ctlnes. Es podri considerr, des del punt d'economi de merct, que les cixes d’estlvi són un nomli: empreses sense propietri... que funcionen! L crític més comun és que no estn sotmeses l disciplin de merct. L’ltr crític recorrent és que no inverteixen prou en l’economi productiv o en els emprenedors. Anem pms. Les cixes no tenen ccionistes, cert, però estn sotmeses l’economi de merct. Cd di que obren, si no ho fn prou bé, els seus clients se’n vn l competènci.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2008 21:06 h
Drrerment he ssistit un cte de Regrupment, el sector dissident d'ERC –d'Esquerr, perdó–, cos que després m'h nimt seguir de prop en Jon Crretero, el seu cndidt l presidènci del prtit per l proper 7 de juny, l dt en què se celebr el congrés d'ERC –d'Esquerr, perdó. Només cl escoltr prlr quest senyor un prell de minuts per donr-se que per forç h de ser l'ntem de l cúpul ctul d'Esquerr. Per sobre del polític, en ell hi h ctegori humn, l'existènci de l qul sembl hver-se oblidt en tots els àmbits en els temps que corren.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2008 15:23 h
Diu que vet quí un vegd que un drc (verd i fstigós com tots els drcs) s’nv menjnt de mic en mic el bestir sencer d’un poble. Que es v cruspir les ovelles, les vques, les cbres, els bous, els gts i els gossos, i qun j no hi v hver més remei, leshores v començr mb les persones... Sort que, d’entre les persones, li v tocr el rebre l princes, perquè si no mi cp cvller no huri pregut de l'enlloc per slvr-l, mtr el monstre i permetre que el poble tornés l normlitt. Diu un ltr històri que vet quí un vegd un poble on l meitt de l gent prlv l llengu pròpi i l llengu forn (coneguts com poliglotes), i l’ltr meitt de l gent sols prlv l llengu forn (coneguts com monoglotes).
Llegir-ne més
18 d'abril de 2008 21:12 h
Politics is not the rt of the possible. It consists in choosing between the disstrous nd the unpltble – John Kenneth Glbrith (mb sentit d'estt i sense demgògi) No hy nostlgi peor que ñorr lo que nunc jmás sucedió. – Joquín Sbin Suggerides: L felicitt no és l'objectu, és el cmí (podri ser frse de l setmn, del mes, de l'ny, o simplement, l frse) Mejor sberse desprecido que ser siempre desprecido y duldo. Siendo el peor, l cos más bj y olvidd de l fortun, se tiene un espernz y no se vive con miedo.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2008 13:25 h
Fins l di 18 de mig encr es pot visitr l MNAC l’exposició “El romànic i l Mediterràni. Ctluny, Toulouse i Pis 1120-1180”. Mlurdment cl lmentr el poc rigor en l’ús convenient dels topònims, com és ben plès en el mteix títol mb l trducció l frncès del topònim Tolos, qun el text és en ctlà. Tnt en l mteix exposició (en els molts escrits que hi fn referènci) com en el ctàleg, el web, el fullet o fins i tot en l’nunci l televisió, en lloc d’prèixer el topònim “Tolos” escrit correctment en l form ctln per l text en ctlà (llengu utilitzd preferentment en l’exposició) s’h preferit trduir el topònim un tercer llengu; el frncès.
Llegir-ne més
18 d'abril de 2008 12:00 h
El ncionlismo de ls nciones que tienen Estdo, como l espñol, h consistido siempre en conseguir que todos los ciuddnos lo sen de l nción dominnte, que se erige en únic, y dejen de serlo de l nción domind; en hcer congruente el Estdo y l nción, l szón l espñol. Y en 1862 observb Lord Acton que medinte hcer coincidir Estdo y nción en teorí, se reduce en l práctic un condición sujet tods ls otrs nciones situds dentro de ls fronters, y dependiendo del grdo de humnidd y civilizción de l nción dominnte, que reclm todos los derechos de l comunidd, ls nciones sujets son exterminds, reducids servidumbre, ileglizds, o puests en condición de dependenci.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 17:29 h
Trdor de 1979. En un tros de món noment Ctluny, un cinest (sempre vlent) estrenv 'Compnys, procés Ctluny', sot l'pssiont prigu d'un munió d'espectdors, que, per fi, podien veure en imtges, òbviment de ficció, l vid i mircles del 123è president de l Generlitt. Escric, vid i mircles, mlgrt que l'interès bsolut er ssistir l trist espectcle de l'fusellment de Compnys, uns dits tocr del Cstell de Montjuïc. Eren ltres temps i, ben mirt, un Ctluny del tot desconegud vui. Les cues les portes dels cinemes vn ser còtiques.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2008 15:11 h
De vegdes les coses hn d'nr molt mlment per reccionr. Hi h persones, empreses i institucions que no reccionen qun les coses vn mlment, només ho fn, per instint de supervivènci, qun girebé no poden nr pitjor, qun s'està tocnt fons. Hi h moltes rons i excuses, però el cert és que dues formcions polítiques ctlnes hn toct fons en questes eleccions: CiU i ERC. El norml per CiU er tenir 15-18 diputts Mdrid. El 2004 v pssr tenir-ne 10, explict en prt per l'11-M, però tmbé per l sev polític de pctes mb el PP i pel perfil ncionlist (?) del seu cndidt, Durn Lleid.
Llegir-ne més
