13 d'abril de 2008 22:11 h
Amb l qüesti&ocute; de l revolt tibetn l mjori de ctlns es troben mb un curi&ocute;s dilem que els f cllr en un silenci cridner. D'un bnd l'ntimericnisme pueril que els h inocult el fls progressisme espnyol del PSOE els oblig mirr cp un ltr bnd pel que f ls xinesos, i de l'ltr senten un l&ogrve;gic sentiment de solidritt per l cus del poble tibet&grve; pel prl·lelisme que t&ecute; mb el poble ctl&grve;. El ctlnet, doncs, es trob en un estir-i-rrons de resoluci&ocute; impossible i expresst en l form de silenci hip&ogrve;crit que tnt el crcteritz.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2008 10:08 h
Per qu&egrve; trimofi el ml nom&ecute;s &ecute;s necessri que els bons no fcin res – Edmund Burke (1729-1797), politic i escriptor irlnd&ecute;s The verge person thinks he isn't – Fther Lrry Lorenzoni We must not confuse dissent with disloylty. When the loyl opposition dies, I think the soul of Americ dies with it. – Edwrd R. Murrow (prl d'Am&egrve;ric, per&ogrve; plic tot: governs, prtits...) Suggerides per l Ros: Per negocir, el primer que s'h de fer &ecute;s plnificr.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2008 09:30 h
El Dret de Decidir h d'estr les nostres mns F uns mesos milers i milers de ctlns i ctlnes vm omplir els crrers de Brcelon reclmnt el dret de decidir sobre les nostres infrstructures: un ps ineludible per millorr-les er i &ecute;s tenir les nostres mns el funcionment complet de rodlies, l recptci&ocute; i gesti&ocute; de tots els impostos des de l nostr terr, l cpcitt de poder prioritzr el trnsport p&ucute;blic, el coneixement seri&ocute;s i complet de les nostres relcions fiscls mb l’Estt.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2008 01:25 h
El psst 24 de gener, en reuni&ocute; mb l Xrx d’Entitts C&icute;viques i Culturls dels Pïsos Ctlns, l’Ajuntment de Brcelon, i en concret el primer tinent d’Alclde Sr. Crles Mrt&icute;, v dquirir el comprom&icute;s de con&egrve;ixer de primer m&grve; els rguments de les entitts signnts de l Crt obert l’Alclde de Brcelon pregud l prems el 22 de gener i signd per reconegudes personlitts ciutdnes. L prems del di 9 d’bril h fet sber que l’esmentt Sr Mrt&icute;, petici&ocute; del grup d’ERC hvi respost que el projecte estri enllestit el mes de mig i que les qutre columnes se siturien en un lterl de l font lluminos, just dvnt el Pvell&ocute; d’It&grve;li i que obriri un rond de converses per explicr les rons que els hvien portt h desestimr posr les columnes l centre de l plç.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2008 18:45 h
L’11 d’bril de 1963, Jon XXIII public l’encíclic Pcem in Terris, en què dreç “ tots els homes de bon voluntt” un crid l pu, bsd “en l veritt, l justíci, l’mor solidri i l llibertt”. El règim ncionlctòlic espnyol, però, l titll de “subversiv”. Uns nys després, l’ntic règim encr cuej. En plen trnsició, el terror blnc (encpçlt per l’Alinz Apostólic Anticomunist) tc els moviments democrtitzdors. Així, per exemple, entre el 1975 i el 1980, grups espnyolistes ctuen Euskdi mb un blnç de 500 temptts, 38 morts i 128 ferits.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2008 13:20 h
El psst 4 d’bril v fer 40 nys de l’ssssint de Mrtin Luther King Jr. En un motel de Memphis (Tennessee) MLK v trobr l mort despr&ecute;s d’hver estt ssssint, suposdment, per Jmes Erl Ry qui li huri disprt un tret mortl, i dic ‘suposdment’ perqu&egrve; de teories conspircionls i de possibles ssssins no en flten, i &ecute;s clr, v ser molt f&grve;cil cusr un criminl i rcist declrt com JER. El mteix fill de MLK, Dexter, v trobr-se mb el supost ssss&icute; del seu pre el 1997, i despr&ecute;s de l trobd v declrr que crei en l totl innoc&egrve;nci de qui compli condemn per l’ssssint del seu pre.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2008 12:00 h
Ls últims decisiones tnto del CGPJ como del Tribunl Constitucionl se hn tomdo como y es hbitul en ests instituciones, con l lineción mecánic de sus componentes en los bloques ‘conservdor’ y ‘progresist’, que no son sino un form suve de referirse l fidelidd de los nombrdos ls posiciones y conveniencis de quienes en su dí les propusieron, los prtidos PSOE y PP y sus respectivs rms judiciles, ls sociciones ‘Jueces pr l Democrci’ y ‘Asocición Profesionl de l Mgistrtur’. Se sigue cumpliendo l crud descripción que hce ños definió un lto responsble judicil: “Entre quienes hn sido nombrdos pr hcer lo que se debe, y quienes hcen lo que se debe pr ser nombrdos, csi no hce flt dr instrucciones.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2008 22:52 h
Qulsevol tmboret necessit un mínim de tres potes per que pugui ser considert com tl i fci el fet l utilitt que se li supos. Les tres potes són igul d’importnts i només que en mnqui un o que estigui esguerrd, serà difícil que el tmboret suporti el pes del cul que l’h de menester. De l mteix mner que els tmborets se sustenten per l’estructur minimlist de l triple pot, el concepte bstrcte de l’utoritt, en el sentit més republicà del mot, que ens port entendre’l com l cpcitt que lgú té per poder influir, orientr i dirigir, ls ltres, tmbé precis d’un triple suport per tl que resulti efectiu.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2008 13:56 h
Els n&ucute;vols encendren l trd per escurçr-ne els confins. Contr&grve;riment l sev voluntt, per&ogrve;, no consegueixen sin&ocute; mgnificr-l. El mteix ocorre mb qui prov d’eclipsr llunes, o inicitives, contrcorrent Al llrg d’quest cp de setmn, Ser&ogrve;s cull l segon edici&ocute; del moviment literri El temps de les cireres. Inicitiv infntd dins l senzill quotidinitt d’un poble de pg&egrve;s i llunyt de l ciutt que, mss sovint, tot ho govern. Contrstnt mb el llegt regionlist convergent per un bnd, i el ml ent&egrve;s cosmopolitisme socilist per l’ltr (fctors determinnts del d&egrve;ficit seculr que ssol el territori), el suport de l’obr privd i les institucions culturls ctlnes timonejdes des d’Esquerr, hn rrisct decididment per possibilitr el projecte.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2008 12:45 h
S&icute;. Sembl que &ecute;s un disbrt, no? Aix&icute; d’entrd ens costri imginr-nos que en un futur no gire lluny&grve; poguessin pr&egrve;ixer questes sigles l nostre sistem de prtits pol&icute;tics: CRC. Per&ogrve; no &ecute;s tn descbelld l ide... de fet &ecute;s un rumor que corre i que podri convertir-se en un relitt. Hi h certs sectors de l pln pol&icute;tic ctln que no nom&ecute;s se’ls h psst pel cp quest ide sin&ocute; que hn rumit com podri fer-se relitt. I quins s&ocute;n quests sectors de l pln pol&icute;tic ctln que pensen en un CRC? Qui bnderri el moviment?I per qu&egrve; seri quest prtit? &Ecute;s vible? &Ecute;s coherent? Podri existir un mix entre les dues principls forces mb mbici&ocute; ncionl de Ctluny? Intentr&ecute; respondre breument.
Llegir-ne més
