Albert Mademont
20 de febrer de 2010 07:30 h
Aquest romans estan bojos!
Dvnt meu, l presttge de sot, descns l col•lecció d’Astèrix que vig comprr sencer, r f dos nys i mig pel meu fill que encr no h rribt, un venedor de llibres que dembulv pels crrers de l ciutt. Suposo, ixò espero i desitjo, que encr f crrer per gunyr-se l vid honrdment. L repsso sovint però només qun estic ssegut l vàter. Em relx. L fullejo i qun psso pel dvnt d’un vinyet que m’tru, l llegeixo. Avui, des d’un, Obèlix em dei: “-quests romns estn bojos!” i de sobte, h discorregut pel meu cp que molts ctlns opinem el mteix de l clsse polític que ens h toct mstegr: quest grup d’individus emprentts entre ells i mb tntes crcterístiques comunes que els sepr tnt de l nostr clsse: "el popultxo", -ixí ens qulifiquen ells-, quest estirp de sng brut, -ixí els nomenem nosltres-, que no ens deix entendre les seves costums, ni mniobres, ni l mner que tenen de voler imposr l sev voluntt, ni de coses ixí; ni flt que f.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Tardà
19 de febrer de 2010 21:56 h
Català a les comissaries
Sovint, quelles persones que mntenen un ctitud ctiv en respost les gressions l llengu ctln s’hn trobr ben soles. Forç vegdes s’hn sentit interpel·ldes per prt d’ltres ctlnoprlnts mb eufemismes vergonynts sobre l inconveniènci de les formes emprdes o pretenent fer vàlid que l reclmció permnent dels drets lingüístics podi generr ntipti envers l llengu. Vl dir que, normlment, drrere d’questes ctituds s’hi mg un discurs que pretén justificr el tnt-me’n-fotisme, ró per l qul rriben publicitr irresponsblement que l llengu se slvrà impertivment per cció del trnscurs del temps.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 de febrer de 2010 08:00 h
Unim-nos!
Us djunto l'rticle publict El Temps el 19 de gener de 2010 De ben segur molts de nosltres hem nlitzt –de form més o menys serios– els mèrits i els defectes del nostre poble. En quest líni, un dels temes més recorrents consisteix reflexionr sobre el gust dels ctlns per escindir-se reiterdment o bé per l sev incpcitt girebé congènit l'hor de trebllr en equip. Fins i tot, vegdes, després d'enormes esforços col•lectius, just qun estem punt d'ssolir un grn victòri, costumem sembrr l llvor del nostre proper frcàs.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
19 de febrer de 2010 07:06 h
Dretes, esquerres, Europa i Estats Units
Interessnt reflexió sobre un pregunt que molts ens fem: per què els Estts Units són molt més liberls en el terreny econòmic que Europ, o tl com pregunt Mrk Thom, "Why is the Left More Successful in Europe?". Edwrd Gleser explic que les rons no són que ls Estts Units hi h més desigultt (fet que priori huri de comportr més redistribució) o que ls Estts Units existeix un menor scensor socil (prdoxlment, i contr un creenç comun de molt gent, és ixí). Un ró sembl ser l'heterogeneitt ètnic dels Estts Units, és dir, que l gent se sent menys mogud redistribuir l sev rend mb quells que tenen un rç diferent (us son ixò?).
Llegir-ne més
Rita Marzoa i Font
18 de febrer de 2010 20:00 h
Desafectats sense remei
Em violent moltíssim l confrontció gressiv. No puc seguir, perquè em desctiv, un discussió on s'imposen les veus ltes o les descreditcions grtuïtes. Sóc tn lluny del 'tot s’hi vl' com del 'tolerànci zero'. Perquè entenc que de les poques coses que enriqueixen un discurs és escoltr i contrstr –lògicment prtint d’uns mínims de fonment per encrr un convers que pot portr l dispritt de concepcions de qulsevol noció de les coses. Aquest serà l’esperit mb que mirré d’encrr quest secció setmnl l directe!ct.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
18 de febrer de 2010 10:02 h
Wall Street i Grècia
El que està pssnt Grèci és molt gros, i que pugui rribr i fectr (encr més) l'estt espnyol (és dir, tots nosltres) és molt preocupnt. No és un tem del govern, és un qüestió de recuperció econòmic, i per tnt d'ocupció, d'tur, de benestr o de crèdit. El New York Times h publict un rticle molt interessnt ("Wll St. Helped Greece to Msk Debt Fueling Europe’s Crisis") on ssenyl com corresponsble un "sospitós hbitul". Em quedo mb un frse de l'rticle: "Wll Street did not crete Europe’s debt problem.
Llegir-ne més
Lluís Juncà
17 de febrer de 2010 15:59 h
Euronews talks about Catalonia
Euronews, the multilingul nd pn-Europen television news chnnel, brod-csted lst week nine-minute video on Ctloni. It is lwys good news tht Europen medi cre bout wht’s going on in Ctloni, s one of our mjor gols must be to ttrct interntionl ttention to the Ctln cse. However, the video steps over the sme understnding errors tht mny reporters nd medi commit when nlyzing the sitution of Ctloni (see Col·lectiu Emm’s website for lrge collection of interntionl press relting to different spects of the Ctln economy nd society).
Llegir-ne més
Albert Mademont
17 de febrer de 2010 08:00 h
Querido capitán Alatriste:
Tnt mierd que hemos comido juntos y y ves, te sorprendo nuevmente. Y est vez con mi bilingüismo, -no te confunds pues no todos los espñoles son merecedores de dich virtud y mucho menos de escribir bien en vris lengus-; fíjte en el presidente de tu nción, sin ir más lejos. Ni siquier hbl inglés. El otro dí, cundo Obm le brzó en el “Ntionl Pryer Brekfst” lo único que soltó de su boc fue un "scrmouche" lingüístico. Algo sí como: ¿chuldyn brinquen chuyu? Tl cul. Obm le miró desconcertdo y le pretó más fuerte todví.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
16 de febrer de 2010 20:14 h
The monster is still out there
Pels que pensen que ixò de l crisi finncer s'cbrà vit, que hurem près l lliçó i que no es repetirà mi, reflexió interessnt del professor de NYU Stern Roy Smith: "How finncil innovtion cuses bubbles". El professor Smith (un tipus simpàtic, molt lt, v ser soci Goldmn i les seves clsses eren molt interessnts i plenes d'nècdotes) explic que hi h tnts diners en el món buscnt oportunitts d'inversió ("bout $140 trillion") que només que un petit prt d'quests diners es foclitzin en un oportunitt concret (hipoteques o el sigui), poden generr un bomboll i un nov crisi.
Llegir-ne més
Rival Petit
16 de febrer de 2010 00:30 h
Eufòria a la Brunete: "El Madrid depende de si mismo"
"El cmino bueno es ignorr ls injusticis del zr (un de cuys forms es el rbitrje) y poner uno de su cuent los mejores medios. El cmino mlo es repetirse como un letní que l rivl se le conceden fvores y que jueg con ventj, porque eso equivle, justmente, drse por vencido” D'quest mner s'expressv el director de l's, Alfredo Relño, l'rticle “todo el mundo yud l Mdrid” publict el gener de l'ny dos mil dos. Les hemeroteques -un cop més- hn deixt en evidènci l'inventor del Villrto. El cmrd Jn Urbn ens ho record de mner brillnt Territorio Polco: “cd dí nce un tonto, lo importnte es sberlo encontrr“.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs