15 de febrer de 2010 12:00 h
El Punt ha publicat la segona part de l'article que vaig escriure sobre l'endeutament preocupant del Govern de Catalunya. En efecte, la Generalitat està tenallada d'una banda per la crisi econòmica i, de l'altra, pel dèficit fiscal. Com a prova de la mala situació, el Govern de Catalunya ha de demanar prestat gairebé un de cada tres euros que gasta. Podeu llegir l'article sencer a El Punt.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2010 00:58 h
AT.MADRID- BARÇA 2-1 El Brç perd el cmp del Pteti, com succeeix cd ny d'cord mb el reglment del Di de l mrmot. Brbet redct un rticle per encàrrec de CiU per dir que els ncionlistes pssrn de les seves reivindiccions ncionls per "slvr l'economi" i cordr el que sigui mb el PPSOE, com mrc el reglment del di de l mrmot. El Borbó diu des del iot que cl rribr cords entre tots i tothom li netej el fl·lus bse de mmdes començnt pels sindicts que hn d'cceptr les noves retlldes de drets, com és preceptiu segons el reglment del di de l mrmot.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2010 00:56 h
Torn un ny més l ciutt comtl el Congrés Mundil de Telefoni Mòbil, bns noment 3GSM i des de les dues drreres edicions rebtejt Mobile World Congress (MWC per ls mics), un terminologi que deix entreveure un concepte més mpli del que és l mobilitt i que v més enllà dels telèfons. Enguny j en serà l qurt edició, i jo puc dir mb orgull que sóc un dels “veterns” que hi h estt present des de l primer que es v celebrr l cpitl ctln. Amb quest bgtge m'grdri, si em permeteu, trevir-me fer un mic de futurologi sobre les novetts que podrem veure en quest esdeveniment: El fbricnt de mòbils h mort! visc el fbricnt de mòbils! Segons firmen els principls gurus (mot que en el nostre rgot vol dir expert) del sector, el fbricnt de telèfons j no té cbud en el merct.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2010 23:58 h
Com que per sort o per desgràci no se m'escp que l ruqueri d'quest pís és dign d'estudi per l sev dimensió colossl, fig sber quells que per quest ró previsiblement pensen votr CiU, rgumentnt cofois que ho frn com vot útil per fer for els socites, que quest prtit cb d'nr gft de l mnet del PSOE ctlà vortnt l ILP per l Llei Electorl que defensv les llistes obertes, llò, per cert, tn fonmentl per qulsevol pís que es vulgui dir mínimment democràtic. A l'espvilt futur votnt de CiU, li diré que oposr-se les llistes obertes és l prov del nou que CiU, mlgrt el seu eslògn somrient i de simpàtic picd d'ullet, té l intenció de continur mb l mteix líni de trnnà sectri ntidemocràtic bst en el nepotisme, i, doncs, corrupte de sempre.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2010 19:46 h
A L Jonquer no sben com fer-ho per erdicr les prostitutes i l prostitució i menys r que un jutge, que podri ser el més putero dels humns, h dont permís perquè segueixi l construcció d’un mcro prostíbul l conegut poble fronterer. A 126 quilòmetres de L Jonquer, Ctluny endins i rrn de mr, per més senyes Mtró, no un si no dos mcro bordells, són punt de construir-s’hi. Quntes cses de mrcolfes, puticlubs o meretrius de crreter hi h des de Mtró fins L Jonquer? Per comptr-les millor és fer-ho peu, perquè fer-ho mb cotxe és perillós: s’h de bdr mss! Són necessàries tntes fulnes i tnts bordells? Quntes rmeres ctlnes o espnyoles exerceixen l’ofici més ntic del món tnt Ctluny com l’Estt espnyol? Molt poques.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2010 07:30 h
Avui és Snt Vlentí. Enmorts, nuvis, esposos, mics i fmilirs es reglrn notes d’mor o postls virtuls nomendes vlentins. L històri es remunt el segle XIV qun per primer vegd s’ssoci Sn Vlentí mb l’mor i v ser Geoffrey Chucer qui “Prlement of Foules” ho v escriure: “For this ws on seynt Volntynys dy Whn euery bryd comyth there to chese his mke.”, volent dir: “Això v pssr el di de Snt Vlentí, qun tots els ocells vn venir quí escollir l sev prell”. Qui més qui menys tothom té un embolic, si més no, quest di sempre te’n recordes d’lgú per obsequir qulsevol ndròmin, que ben segur deixrà bndejt l sev sort.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 21:31 h
El Govern esttl ctul no es cns d’improvisr mesures contr l crisi, que no tenen cp ni peus i que demostren que no s’escolten els ssessors, o que quests no serveixen per res i els poden comidr tots. Les bses sobre les quls volen sustentr l’edifici de fer pgr ls treblldors les posdes de mà l clix de les institucions, l’especulció de l construcció o les piràmides finnceres trontollen i no s’gunten de per enlloc. No pot esser que un govern teòricment socilist i progressist es crregui l’estt del benestr per un cprici de qulsevol dels seus mnies.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 16:15 h
Més de 200.000 persones mortes i tres milions de dmnificdes suposen un terrible cost per un pís j colpejt pel colonilisme, per l’oblit crònic i per l pobres extrem. Tothom h coincidit que les tràgiques conseqüències del sisme Hití eren un ctàstrofe nuncid, i que r tmbé es plntegen nous reptes i oportunitts per l pís, l comunitt interncionl i els ctors de cooperció l desenvolupment i cció humnitàri. Els desstres derivts de fenòmens nturls interctuen mb l vulnerbilitt de les poblcions fectdes i en multipliquen l’efecte negtiu.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 13:51 h
El Rei dels espnyols h ridiculitzt l sev clsse polític. Les seves intervencions per intentr trobr un pcte entre els sectors econòmics per treure Espny de l crisi, h post contr les cordes des de Zptero fins Rjoy, nomes cl veure els titulrs de l prems del regim. L cr de l Vicepresident er tot un poem, fins i tot l de l portveu del PP semblv for de lloc. Perquè tenir un rei? es devien preguntr els dirigents dels dos grns prtits espnyols. Un rei que els h deixt mb el cul l’ire, h post en evidenci que els polítics espnyols no tenen cpcitt de resoldre l crític situció econòmic en l que es trob l’Estt Espnyol.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 12:08 h
A veure si d'un vegd els hi qued clr tot quest coll de busc rons en qüestions de l llengu ctln i cstelln Ctluny, mitjns de comunicció inclosos: qulsevol person de Ctluny o d'Espny que vulgui prendre un llengu que no sigui l'hbitul en l qul s'express, h de mtriculr-se en un escol d'idiomes previ pgment de l corresponent quot de mtriculció o, si s'escu, pgr el rebut setmnl o mensul l dit escol d'idiomes. L'ssumpte està més clr que l'igu! Si les persones espnyoles que viuen Ctluny, no els dón l gn d'prendre el ctlà (de frnc) dont que és l llengu de l Nció Ctln i s’enseny sense fer pgr un sol euro les escoles ctlnes, i volen, tnt ells com les seves filles i els seus fills, tenir un ensenyment en cstellà, ho tenen molt fàcil! Que mtriculin els fills i filles i ells mteixos en un escol d'idiomes on, previ pgment de l corresponent quot setmnl o mensul o nyl, els hi ensenyrn tot el cstellà que vulguin! Senyores i senyors emprenydors i busc rons en qüestions de l llengu ctln: Ctluny és un Nció! I quest Nció té un llengu: el ctlà! Qulsevol ltre llengu que no sigui l ctln, Ctluny s’h de considerr com un llengu estrnger.
Llegir-ne més
