22 de febrer de 2010 01:30 h
Aquestes setmnes s'h prlt molt d'Hití, i un dels temes que més tint h fet córrer és l necessitt de grntir un bon funcionment de l'Estt dvnt del de cos provoct pel sisme de f un mes i mig. I curt termini ixò pss per determinr quin rol tindrn les institucions hitines i quin serà el pper dels ctors humnitris durnt l necessàri reconstrucció. Durnt setmnes hem vist com els exèrcits de les potències veïnes i de l Unió Europe enviven nombrosos contingents Hití per col·lborr en les tsques d'emergènci.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2010 23:44 h
D'ençà que es vn donr conèixer els primers esborrnys de l que està destind ser l proper versió del llengutge de mrques per l definició de pàgines web (el fmós HTML), un de les cpcitts que més hn cridt l'tenció h estt l de reproduir vídeo de mner ntiv, quelcom per l que r es necessit lgun fegit de progrmri l nvegdor (els fmosos plug-ins). Qun Internet es començv donr conèixer cs nostr, cp llà mitjns dels nys nornt, recordo que jo m'hi connectv des de l universitt, on estv estudint en quell èpoc.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2010 21:13 h
Encr que no és nou d’r, h gft cert embrnzid prtir de les consignes del cervell de l FAES i que vn dreçdes les seves hosts residents tots els territoris on es prlen “ls otrs lengus o dilectos”, questes que tnt nos els fn, tnt ls que no pertnyen quests territoris com ls que hi viuen però hn renegt de tots els trets identitris, perquè troben que podrn conseguir més prebendes i podrn destcr més si serveixen ltres senyors. S’h de dir que ixí com en el Principt quest lluit i quests tcs encr es veuen un mic llunyns (però d’un ltr mner supòs que sbeu que l president Pujol se’l voli privr de prlr en ctlà en un tend), Glíci, l Pís Bsc, l Pís Vlencià i les Illes Blers els tenim sobre.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2010 20:04 h
En quests moments de crisi econòmic i socil brutl es tendeix confondre l’nomend “desfecció polític” mb els greus problemes sociolborls , de l quotidinitt vitl, que pteix l gent. En quests moments de greus dificultts, grn prt de l ciutdni es veu clprd pel seu futur immedit . L qüestió trnscendeix els problemes polític o l ml gestió dels nostres governnts . Ar i quí, mb un 20% d’tur i mb unes perspectives brutls de regressió socil i , fins i tot , de possibles supressions slvtges de drets fonmentls, el pessimisme esdevé l norm de tot ciutdà conscient i ben informt .
Llegir-ne més
21 de febrer de 2010 17:24 h
Com sempre, comentaris i suggeriments, benvinguts! L'economia catalana l'endemà de la independència View more presentations from salvagarcia.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2010 23:10 h
Hol mics! Com veieu estrenem disseny "l comunitt de veïns"! A que est xulo el disseny del piset? Tot i que hem redecort l cset... segueix sent el domicili online dels joves, el punt de trobd del jovent ctlà! Dit ixo... El primer post que fem mb el nou look, el fem petició d' un jove visitnt del blog, el qul ens demnv fer un estil de "consult" online, on poder qüestionr preguntes i cnvi, rebre respostes, sobre temes relcionts mb els joves, ei i tmbé com trctr ls joves! Que vegdes... com som hee jeje Bé doncs qui vulgui prticipr envint l sev pregunt només h de clicr l' enllç que trobrs unes linies més vll.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2010 22:58 h
Dimecres debt i votció trnscendent l Congrés en fvor de l demnd de reconeixement de Kosovo per prt de l’Estt espnyol. De fet, durnt l cmpny electorl ens hi hvíem compromès, de l mteix mner que tmbé vn fer-ho els ncionlistes bscos. A diferènci d’ells, però, Esquerr v complir mb l presentció de l inicitiv i, després de dotze mesos, j podem dur-l (per rons de quot, en ésser un Grup prlmentri minoritri, hem hgut d’esperr fins r). D’quí, doncs, que el dimecres els grups prlmentris, un vegd enllestid l discussió, hurn de posicionr-se sobre l demnd l govern espnyol de reconeixement tots els efectes de l Repúblic de Kosovo i ctur de form decidid fvor de l consolidció del nou Estt trvés de l’plicció de progrmes d’jud i cooperció.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2010 07:30 h
Dvnt meu, l presttge de sot, descns l col•lecció d’Astèrix que vig comprr sencer, r f dos nys i mig pel meu fill que encr no h rribt, un venedor de llibres que dembulv pels crrers de l ciutt. Suposo, ixò espero i desitjo, que encr f crrer per gunyr-se l vid honrdment. L repsso sovint però només qun estic ssegut l vàter. Em relx. L fullejo i qun psso pel dvnt d’un vinyet que m’tru, l llegeixo. Avui, des d’un, Obèlix em dei: “-quests romns estn bojos!” i de sobte, h discorregut pel meu cp que molts ctlns opinem el mteix de l clsse polític que ens h toct mstegr: quest grup d’individus emprentts entre ells i mb tntes crcterístiques comunes que els sepr tnt de l nostr clsse: "el popultxo", -ixí ens qulifiquen ells-, quest estirp de sng brut, -ixí els nomenem nosltres-, que no ens deix entendre les seves costums, ni mniobres, ni l mner que tenen de voler imposr l sev voluntt, ni de coses ixí; ni flt que f.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2010 21:56 h
Sovint, quelles persones que mntenen un ctitud ctiv en respost les gressions l llengu ctln s’hn trobr ben soles. Forç vegdes s’hn sentit interpel·ldes per prt d’ltres ctlnoprlnts mb eufemismes vergonynts sobre l inconveniènci de les formes emprdes o pretenent fer vàlid que l reclmció permnent dels drets lingüístics podi generr ntipti envers l llengu. Vl dir que, normlment, drrere d’questes ctituds s’hi mg un discurs que pretén justificr el tnt-me’n-fotisme, ró per l qul rriben publicitr irresponsblement que l llengu se slvrà impertivment per cció del trnscurs del temps.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2010 08:00 h
Us djunto l'rticle publict El Temps el 19 de gener de 2010 De ben segur molts de nosltres hem nlitzt –de form més o menys serios– els mèrits i els defectes del nostre poble. En quest líni, un dels temes més recorrents consisteix reflexionr sobre el gust dels ctlns per escindir-se reiterdment o bé per l sev incpcitt girebé congènit l'hor de trebllr en equip. Fins i tot, vegdes, després d'enormes esforços col•lectius, just qun estem punt d'ssolir un grn victòri, costumem sembrr l llvor del nostre proper frcàs.
Llegir-ne més
