14 de febrer de 2010 23:58 h
Com que per sort o per desgràci no se m'escp que l ruqueri d'quest pís és dign d'estudi per l sev dimensió colossl, fig sber quells que per quest ró previsiblement pensen votr CiU, rgumentnt cofois que ho frn com vot útil per fer for els socites, que quest prtit cb d'nr gft de l mnet del PSOE ctlà vortnt l ILP per l Llei Electorl que defensv les llistes obertes, llò, per cert, tn fonmentl per qulsevol pís que es vulgui dir mínimment democràtic. A l'espvilt futur votnt de CiU, li diré que oposr-se les llistes obertes és l prov del nou que CiU, mlgrt el seu eslògn somrient i de simpàtic picd d'ullet, té l intenció de continur mb l mteix líni de trnnà sectri ntidemocràtic bst en el nepotisme, i, doncs, corrupte de sempre.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2010 19:46 h
A L Jonquer no sben com fer-ho per erdicr les prostitutes i l prostitució i menys r que un jutge, que podri ser el més putero dels humns, h dont permís perquè segueixi l construcció d’un mcro prostíbul l conegut poble fronterer. A 126 quilòmetres de L Jonquer, Ctluny endins i rrn de mr, per més senyes Mtró, no un si no dos mcro bordells, són punt de construir-s’hi. Quntes cses de mrcolfes, puticlubs o meretrius de crreter hi h des de Mtró fins L Jonquer? Per comptr-les millor és fer-ho peu, perquè fer-ho mb cotxe és perillós: s’h de bdr mss! Són necessàries tntes fulnes i tnts bordells? Quntes rmeres ctlnes o espnyoles exerceixen l’ofici més ntic del món tnt Ctluny com l’Estt espnyol? Molt poques.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2010 07:30 h
Avui és Snt Vlentí. Enmorts, nuvis, esposos, mics i fmilirs es reglrn notes d’mor o postls virtuls nomendes vlentins. L històri es remunt el segle XIV qun per primer vegd s’ssoci Sn Vlentí mb l’mor i v ser Geoffrey Chucer qui “Prlement of Foules” ho v escriure: “For this ws on seynt Volntynys dy Whn euery bryd comyth there to chese his mke.”, volent dir: “Això v pssr el di de Snt Vlentí, qun tots els ocells vn venir quí escollir l sev prell”. Qui més qui menys tothom té un embolic, si més no, quest di sempre te’n recordes d’lgú per obsequir qulsevol ndròmin, que ben segur deixrà bndejt l sev sort.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 21:31 h
El Govern esttl ctul no es cns d’improvisr mesures contr l crisi, que no tenen cp ni peus i que demostren que no s’escolten els ssessors, o que quests no serveixen per res i els poden comidr tots. Les bses sobre les quls volen sustentr l’edifici de fer pgr ls treblldors les posdes de mà l clix de les institucions, l’especulció de l construcció o les piràmides finnceres trontollen i no s’gunten de per enlloc. No pot esser que un govern teòricment socilist i progressist es crregui l’estt del benestr per un cprici de qulsevol dels seus mnies.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 16:15 h
Més de 200.000 persones mortes i tres milions de dmnificdes suposen un terrible cost per un pís j colpejt pel colonilisme, per l’oblit crònic i per l pobres extrem. Tothom h coincidit que les tràgiques conseqüències del sisme Hití eren un ctàstrofe nuncid, i que r tmbé es plntegen nous reptes i oportunitts per l pís, l comunitt interncionl i els ctors de cooperció l desenvolupment i cció humnitàri. Els desstres derivts de fenòmens nturls interctuen mb l vulnerbilitt de les poblcions fectdes i en multipliquen l’efecte negtiu.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 13:51 h
El Rei dels espnyols h ridiculitzt l sev clsse polític. Les seves intervencions per intentr trobr un pcte entre els sectors econòmics per treure Espny de l crisi, h post contr les cordes des de Zptero fins Rjoy, nomes cl veure els titulrs de l prems del regim. L cr de l Vicepresident er tot un poem, fins i tot l de l portveu del PP semblv for de lloc. Perquè tenir un rei? es devien preguntr els dirigents dels dos grns prtits espnyols. Un rei que els h deixt mb el cul l’ire, h post en evidenci que els polítics espnyols no tenen cpcitt de resoldre l crític situció econòmic en l que es trob l’Estt Espnyol.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2010 12:08 h
A veure si d'un vegd els hi qued clr tot quest coll de busc rons en qüestions de l llengu ctln i cstelln Ctluny, mitjns de comunicció inclosos: qulsevol person de Ctluny o d'Espny que vulgui prendre un llengu que no sigui l'hbitul en l qul s'express, h de mtriculr-se en un escol d'idiomes previ pgment de l corresponent quot de mtriculció o, si s'escu, pgr el rebut setmnl o mensul l dit escol d'idiomes. L'ssumpte està més clr que l'igu! Si les persones espnyoles que viuen Ctluny, no els dón l gn d'prendre el ctlà (de frnc) dont que és l llengu de l Nció Ctln i s’enseny sense fer pgr un sol euro les escoles ctlnes, i volen, tnt ells com les seves filles i els seus fills, tenir un ensenyment en cstellà, ho tenen molt fàcil! Que mtriculin els fills i filles i ells mteixos en un escol d'idiomes on, previ pgment de l corresponent quot setmnl o mensul o nyl, els hi ensenyrn tot el cstellà que vulguin! Senyores i senyors emprenydors i busc rons en qüestions de l llengu ctln: Ctluny és un Nció! I quest Nció té un llengu: el ctlà! Qulsevol ltre llengu que no sigui l ctln, Ctluny s’h de considerr com un llengu estrnger.
Llegir-ne més
12 de febrer de 2010 08:00 h
Encr que, en generl, menysprev els premis literris (fins i tot hvi rebutjt el Premi Pulitzer que li hvi estt concedit el 1926 per l sev novel•l El doctor Arrowsmith), el cert és que, el 5 de novembre de 1930, Sinclir Lewis v rebre i v cceptr el premi Nobel de litertur. I, de fet, és el primer nord-mericà obtenir quest gurdó. Lewis hvi nscut el 7 de febrer de 1885 Minnesot i, des de ben vit, s’hvi interesst per l lectur i l'escriptur. Així, el 1908, en llicencir-se l Universitt de Yle, v inicir l sev crrer com escriptor i drmturg.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2010 23:35 h
Hol blocires juvenils! Avui despres de molts dies torno fer un "indirecte", no us penseu que us teni oblidts... pero hn estt dies plens i plens de fein, i els que m' esperen... Pero vui un mig m' h dit... Mnel f dies que no fs un indirecte.ct! I jo li he dit tens ró! I pensnt un tem del qul prlr m' h vingut quest! Començó questionnt l pregunt que don titol l post, Per crnvl ens posem l mscr o ens l treiem? Mi us ho heu plentejt? Mi heu itngut l sensció que un person di rerre di est interpretnt un pper que no f per ell o que es veu clrment que ho est fent veure? Pero l qüestió, no es quest, sinó que el que ens tenim que questionr es.
Llegir-ne més
11 de febrer de 2010 16:57 h
Hvent llegit les firmcions en l’rticle 'Qui és Rubèn Novo?' on es f esment del posicionment del Sr. Rubèn Novo i de les seves declrcions posteriors l Twitter referents l detenció de l jove Aridn Jové, us fem rribr l nostr totl desvinenç i mlestr respecte l comentri que es f cp Unitt Ncionl Ctln, on es titll l nostr orgnitzció de xenòfob, violent, d’estètic militr i proper l moviment skin. Esperem un rectificció l respecte, puig podreu comprovr entrnt l nostre lloc web, les ctivitts que UNCt desenvolup i port desenvolupnt des de l’ny 2000.
Llegir-ne més