25 de febrer de 2010 05:00 h
Arrn de l notici de no empdronr els immigrnts il·legls, Vic v estr les portdes de diferents mitjns de comunicció i l boc de tothom. D’ixò j en f uns qunts dies. Sembl que els problemes només són importnts qun l gent de for en prl. Però, què h psst Vic des de llvors? Els primers dies l ciutt v fer un gir. Regnv el silenci, l gent s'intercnviv mirdes de desconfinç, el diàleg hvi perdut protgonisme. Jo, com vigtn que sóc, no puc negr que hi h un bns i un després. Des de l'entitt, que huri de donr receptes de com conviure en pu, h distribuït odi entre els ciutdns.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2010 05:00 h
En referènci l formidble xiuld que v rebre en l finl de l cop de bàsquet Brkldo un rei, Jun Crlos I, que presumeix de ser el nostre, permeteu-me citr les prules d’un intel·lectul mjor, un eminènci del pensment liberl, modern i democràtic de l’Europ occidentl, el senyor Edurdo Ind, director del rottiu Mrc, tmbé conegut per ser un clon terridor del pervers Mhmoud Ahmdinejd: “Aquí los únicos responsbles son los slvjes que pueden bjurr de los símbolos y de los principios de los demás todo lo que quiern pero que están obligdos respetrlos so pen de ser tilddos de lo que son: unos fscist de tomo y lomo.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2010 19:46 h
29 nys després del cop d’estt fllit del 23 de febrer de 1981, encr suren en l’mbient i en l ment de moltes persones les mteixes idees que vren fer que lguns guàrdies civils (mb lguns militrs com comndment) duguessin endvnt l’sslt l Congrés dels Diputts. Són idees semblnts les que es reflectirn l’Esttut ctlà, un vegd se li hgi plict l’fitdor del Tribunl Constitucionl. No hvi psst ni un mes que Tejero hvi entrt l’hemicicle temorint l mjori de diputts, qun j Rodolfo Mrtín Vill, ministre d’Administrció Territoril presentv un llei d’hrmonitzció de les disposicions sobre l llengu de les comunitts utònomes.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2010 19:01 h
El think tnk Horitzó Europ v elborr l'ny psst un estudi sobre el compliment dels cords dministrtius entre l'Estt espnyol i l Unió Europe per l'ús del ctlà en àmbits molt determints. L conclusió és que el Govern espnyol incompleix un 90% dels cords, bàsicment perquè no pos els recursos econòmics per fer les trduccions. Em sembl que els fets demostren clrment l voluntt del Govern espnyol pel que f l'esttus del ctlà... Avui, Horitzó Europ h presentt un full de rut per tl de redreçr els incompliments del Govern espnyol i per fer vnçr el ctlà en l'àmbit comunitri.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2010 16:19 h
L “polèmic” llei del cinem provd pel Prlment (polèmic entre cometes perquè no veig estrny que un govern reguli l polític lingüístic en el sector del cinem) h ixect en peu de guerr l PP, Ciutdns i ltres sectors disconformes mb l mesur, com r les grns indústries nord-mericnes i h reobert el debt d’quells que posten decididment per l Versió Originl (V.O.). Quins motius els mouen? Prtits polítics (PP, C`s): el típic i clàssic rgument econòmic que ni està demostrt ni serveix per demostrr res: “En temps de crisis no es poden fer invents, com r hver d’encrir el preu de les pel•lícules, més qun tothom entén el cstellà” i el “ixò no interess l ciutdni”.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2010 05:00 h
No voldri deixr pssr l’oportunitt de començr l mev col·lborció directe!ct prlnt d’infrestructures. M’interess encetr quest escrit setmnl prlnt d’quest tem per un doble motiu: d’entrd perquè l direcció de directe!ct m’h convidt escriure sobre els problemes i els reptes territorils que té plntejts el pís, que són molts i vrits i esdevenen tmbé el meu cmp d’estudi com geògrf i professor. I en segon lloc, per l grn importànci de les infrestructures, enteses questes com instrument de desenvolupment, vertebrció, cohesió i equilibri territoril.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2010 05:00 h
"Europ, després d'hver estt mençd pels totlitrismes, r està mençd pels prticulrismes." L frse és de l'escriptor itlià Cludio Mgris entrevistt diumenge El Pís: "Somnio mb un Estt federl europeu" Prolifer l ide que les regions, utonomies i comunitts descentrlitzdes són un escull per l'Europ idíl·lic que lguns lbiren. En el cs de Mgris, un estt federl continentl. Altres, en cnvi, no se n'mguen i dvoquen per uns estts més forts que recuperin el terreny perdut dvnt de les utonomies o les ncions sense estt.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 20:20 h
Al Prlment Europeu hi h un tem que cb sortint per totes bndes, totes les comissions, i molts dels debts que tenim. Jo crec que és un dels grns temes legisltius comunitris. És l qüestió del dret l propiett intel•lectul i l privcitt de les comuniccions l xrx (per tnt, les descàrregues d’rxius en les pltformes peer-to-peer). Ho debtem l comitè ITRE (Indústri, Tecnologi, Recerc i Energi), l comitè LIBE, l de Cultur, i un llrg etcèter. Avui, l Comitè ITRE, en un debt sobre els Drets de Propiett Intel•lectul (DPI), he defenst que cl diferencir entre l violció dels DPI per mitjà de ptents intel•lectuls en l'àmbit snitri o frmcèutic, per exemple, i les descàrregues d’rxius d'internutes sense ànim de lucre.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 17:29 h
El dijous psst l vespre, mentre fei deures i escoltv l ràdio, més explícitment l freqüènci de ComRàdio (91.0 FM), em v sorprendre l temàtic d' un de les seccions del progrm, nomend "Món eductiu", en l qul l sev locutor trct diferents temes relcionts mb l'edució, com per exemple, les preinscripcions per l nou curs escolr, però l que relment m'h sorprès h estt l d'quest setmn pssd, l qul ens presentv un moviment socil, que de ben segur molts joves ctlns els interess... Es trct del moviment "SLOW", un prul ngles, que si l trduïm vol dir "Lent", referint-se l vid, es dir que se’ns plntej l ide de port un vid lent, no en el sentit de ser un gndul.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 16:10 h
Això er i no er, un president de l Generlitt Vlencin que vivi en un plu grn i bonic l centre de l seu ciutt. Un plu que bns teni un rei, que hvi fer cmbres secretes ls seus sòtns per mgr les seues riqueses i les seues princeses mb peinet. Però r quest nou president, estv trist perquè hvi fet comptr les seues riqueses i només hi v trobr 900 euros i un cotxe de 15 nys. Afligit, el nostre president, que no teni ni per comprr-se vestits nous, v muntr en còler i v cusr un príncep de celles mplies i peculrirs de tnt grn desgràci.
Llegir-ne més
