Oriol Junqueras
24 de febrer de 2010 19:01 h
Voler l'oficialitat del català
El think tnk Horitzó Europ v elborr l'ny psst un estudi sobre el compliment dels cords dministrtius entre l'Estt espnyol i l Unió Europe per l'ús del ctlà en àmbits molt determints. L conclusió és que el Govern espnyol incompleix un 90% dels cords, bàsicment perquè no pos els recursos econòmics per fer les trduccions. Em sembl que els fets demostren clrment l voluntt del Govern espnyol pel que f l'esttus del ctlà... Avui, Horitzó Europ h presentt un full de rut per tl de redreçr els incompliments del Govern espnyol i per fer vnçr el ctlà en l'àmbit comunitri.
Llegir-ne més
4 comentaris
Jaume Vidal
24 de febrer de 2010 16:19 h
V.O.? Encara no, (tot i això) gràcies!
L “polèmic” llei del cinem provd pel Prlment (polèmic entre cometes perquè no veig estrny que un govern reguli l polític lingüístic en el sector del cinem) h ixect en peu de guerr l PP, Ciutdns i ltres sectors disconformes mb l mesur, com r les grns indústries nord-mericnes i h reobert el debt d’quells que posten decididment per l Versió Originl (V.O.). Quins motius els mouen? Prtits polítics (PP, C`s): el típic i clàssic rgument econòmic que ni està demostrt ni serveix per demostrr res: “En temps de crisis no es poden fer invents, com r hver d’encrir el preu de les pel•lícules, més qun tothom entén el cstellà” i el “ixò no interess l ciutdni”.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
24 de febrer de 2010 05:00 h
Reptes en matèria d'infraestructures
No voldri deixr pssr l’oportunitt de començr l mev col·lborció directe!ct prlnt d’infrestructures. M’interess encetr quest escrit setmnl prlnt d’quest tem per un doble motiu: d’entrd perquè l direcció de directe!ct m’h convidt escriure sobre els problemes i els reptes territorils que té plntejts el pís, que són molts i vrits i esdevenen tmbé el meu cmp d’estudi com geògrf i professor. I en segon lloc, per l grn importànci de les infrestructures, enteses questes com instrument de desenvolupment, vertebrció, cohesió i equilibri territoril.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
24 de febrer de 2010 05:00 h
Neocentralistes
"Europ, després d'hver estt mençd pels totlitrismes, r està mençd pels prticulrismes." L frse és de l'escriptor itlià Cludio Mgris entrevistt diumenge El Pís: "Somnio mb un Estt federl europeu" Prolifer l ide que les regions, utonomies i comunitts descentrlitzdes són un escull per l'Europ idíl·lic que lguns lbiren. En el cs de Mgris, un estt federl continentl. Altres, en cnvi, no se n'mguen i dvoquen per uns estts més forts que recuperin el terreny perdut dvnt de les utonomies o les ncions sense estt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
23 de febrer de 2010 20:20 h
La propietat intel·lectual
Al Prlment Europeu hi h un tem que cb sortint per totes bndes, totes les comissions, i molts dels debts que tenim. Jo crec que és un dels grns temes legisltius comunitris. És l qüestió del dret l propiett intel•lectul i l privcitt de les comuniccions l xrx (per tnt, les descàrregues d’rxius en les pltformes peer-to-peer). Ho debtem l comitè ITRE (Indústri, Tecnologi, Recerc i Energi), l comitè LIBE, l de Cultur, i un llrg etcèter. Avui, l Comitè ITRE, en un debt sobre els Drets de Propiett Intel•lectul (DPI), he defenst que cl diferencir entre l violció dels DPI per mitjà de ptents intel•lectuls en l'àmbit snitri o frmcèutic, per exemple, i les descàrregues d’rxius d'internutes sense ànim de lucre.
Llegir-ne més
Manel Ferrer
23 de febrer de 2010 17:29 h
Solució a l'estrès de l' estudiant!
El dijous psst l vespre, mentre fei deures i escoltv l ràdio, més explícitment l freqüènci de ComRàdio (91.0 FM), em v sorprendre l temàtic d' un de les seccions del progrm, nomend "Món eductiu", en l qul l sev locutor trct diferents temes relcionts mb l'edució, com per exemple, les preinscripcions per l nou curs escolr, però l que relment m'h sorprès h estt l d'quest setmn pssd, l qul ens presentv un moviment socil, que de ben segur molts joves ctlns els interess... Es trct del moviment "SLOW", un prul ngles, que si l trduïm vol dir "Lent", referint-se l vid, es dir que se’ns plntej l ide de port un vid lent, no en el sentit de ser un gndul.
Llegir-ne més
Anna Peña
23 de febrer de 2010 16:10 h
Camps en terra de meravelles
Això er i no er, un president de l Generlitt Vlencin que vivi en un plu grn i bonic l centre de l seu ciutt. Un plu que bns teni un rei, que hvi fer cmbres secretes ls seus sòtns per mgr les seues riqueses i les seues princeses mb peinet. Però r quest nou president, estv trist perquè hvi fet comptr les seues riqueses i només hi v trobr 900 euros i un cotxe de 15 nys. Afligit, el nostre president, que no teni ni per comprr-se vestits nous, v muntr en còler i v cusr un príncep de celles mplies i peculrirs de tnt grn desgràci.
Llegir-ne més
Nit Art
23 de febrer de 2010 11:22 h
L'Auca de Portaceli
Un text tetrl és del seu utor i un munttge de l’obr, del director. Al Tetre Ncionl de Ctluny, l’uc del senyor Esteve deix de ser de Sntigo Rusiñol i pss ser de Crme Portceli, utori comprtid mb Pblo Ley. I és que quest Auc port l mrc de l director impres en cdscun de les escenes. I no import que hi hgi hgut un trnslció en el temps, no import que quests Esteves visquin i sobrevisquin l guerr civil. No import perquè l’essènci dels persontges és l mteix. I de fet, crec que propnt en el temps l històri, els conflictes dels persontge gunyen mtisos que l’Auc trdicionl no ens hvi desvetllt.
Llegir-ne més
Roc Casagran
23 de febrer de 2010 05:00 h
Un país al bany maria?
N’hi h que voldrien un pís l bny mri. M’hi v fer cure l’ltre di el senyor Esteve, vull dir, l’Auc del senyor Esteve que estn representnt -en un dptció controvertid que mi no em v desgrdr- l Tetre Ncionl. Per situr-nos, hi h un moment de l’obr en què l’Estevet ofereix l sev promes un vid l bny mri. No seri ben bé un propost engrescdor ni libidinos del tot, què voleu que us digui! Però mlgrt ixò, l futur muller s’entusism mb l proposició de l’Estevet, mb el món sense lts i bixos, sense idees ni idels, només l’nr tirnt, ni fred ni clor, ni emocions ni ensurts.
Llegir-ne més
Gemma Calvet i Barot
23 de febrer de 2010 05:00 h
La política del pacte
Aquest cp de setmn l prul pcte h ressont, cd cntond de l’Estt, esgrimid pels ctors polítics. Recollint el gest, Montill reivindic que el Ms del pcte de Mdrid, ctuï quest setmn en el Prlment ctlà, mb coherènci. L propost en temps de crisi té sentit si se situ en llò tn escàs de l'"interès generl”. I vist el pnorm de desorientció que compny l recció front l crisis econòmic del govern de Zptero, és necessri un cop de timó. Ar bé, l propost tmbé pot ser trdn, o córrer el risc, com mss pss en polític, de no ser honest.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs