Gerard Gómez del Moral
4 de març de 2010 18:22 h
Reflexions del Banda Ampla (I)
Ahir l nit vig estr mirnt el Bnd Ampl TV3, quest progrm on desenes de persones hi vn donr l sev opinió sobre un tem concret i es gener un debt mb tots els ssistents. Doncs bé, hir el debt girv en torn de l pregunt “Independènci: per què sí i per què no” i er conduit per joves. He de reconèixer que l presentció del progrm em v decebre un mic. L veritt és que com nunciv l Lídi Heredi, s’hvi escollit per quell debt “joves universitris brillnts, mb expedients cdèmics perfectes: els líders de l Ctluny que vindrà”, i ixò m’empipv.
Llegir-ne més
3 comentaris
Joan Lladonet
4 de març de 2010 12:48 h
CCC contra la convivència dels catalans
És un prdox el fet que un orgnitzció que s’h utonoment Convivènci Cívic Ctln fci tnt per impedir l convivènci. L’exemple més clr el tenim l’escol i és el fet que per evitr l seprció i l formció de grups per qüestió de llengu es v evitr plicr el mètode de seprció lingüístic (escoles on s’enseny en ctlà i escoles on s’enseny en cstellà) i es v doptr el de conjunció lingüístic (lumnes mb distintes llengües mternes que estudien en l mteix llengu, l llengu pròpi del territori), que és el que consegueix l integrció de tots els infnts.
Llegir-ne més
Laila Karrouch
4 de març de 2010 05:00 h
'Si us plau, parla'm en català'
L cmpny Si us plu, prl'm en ctlà pretén incidir en l’ús socil de l llengu. Els protgonistes fem servir el ctlà hbitulment encr que no és l nostr primer llengu. El misstge que vol trnsmetre quest cmpny és que cnvir de llengu si no és necessri, és dir, si ens entenen, supos un perjudici per les persones que l’prenen i ens perjudic com col·lectiu. L responsbilitt de l’ús socil de l llengu és de tothom. Jo vig formr prt d’quest cmpny perquè estic frt d’entrr botigues i veure com l dependent, mb ccent ctlà, se’m dirigeix en cstellà.
Llegir-ne més
Lluís Simon
4 de març de 2010 05:00 h
Catalunya es crema
Aquests dies m’he fixt en quests pobres bombers desfilnt per un comissió d’investigció que només té un objectiu i és vil, desgstr políticment el rivl dvnt de l opinió public, sobretot l publicd, que és l que compt. Personlment que L Vngurdi fci grns editorils exigint responsbilitts me l buf, l veritt. Probblement trobri exgert que el cos de bombers rebés un trcte tn excels com el que gudeixen ls Estts Units després de l sev heroic intervenció en el funest temptt de les torres bessones, però no hem d’oblidr que quests bombers nostres tmbé hn perdut compnys que s’hn jugt l vid per slvr-ne d’ltres, precisment en el foc d’Hort de Snt Jon.
Llegir-ne més
Oriol Romero
3 de març de 2010 21:56 h
Increment de violència neoliberal
L'inici de l crisi v ser per ls moviments socils i per totes quelles persones que portven nys trebllnt en l construcció d'lterntives l pensment únic un trist oportunitt de llençr un proclm col·lectiv cp un cnvi rel. Però mlgrt que l fllid del sistem finncer i tots els esdeveniments posteriors hn post en evidènci l incpcitt dels mercts de regir les relcions humnes grntint un mínim dignitt per tothom, quells que s'hn fet desmesurdment rics gràcies l globlitzció cpitlist continuen defensnt l vigènci de les seves normes del joc.
Llegir-ne més
Rival Petit
3 de març de 2010 18:30 h
La redacció d'El Mundo Deportivo farà un stage a Pyongyang
Segons h pogut sber l redcció del Rivl Petit, l redcció d'El Mundo Deportivo es trob quest setmn fent un stge de preprció l Vil·l de Pyonyng, situd Kore del Nord. Els prestigiosos periodistes monàrquics hn profitt l mnc de prtits d'quest setmn per desplçr-se en vol xrter l cpitl nord-koren, on frn un mster en periodisme imprtit pels més prestigiosos periodistes i tertulins locls. L proximitt de les eleccions del Brç h ctut com fctor de motivció per, tot i l crisi, prendre l decisió de fer el vitge.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2010 13:15 h
El Govern espanyol bloqueja el català a Europa
El Govern de Zptero j ens té costumts fer promeses que després no compleix. Un exemple més v ser l promes d'mplir els àmbits en què el ctlà es podi utilitzr l UE. Així, el Govern espnyol v signr el 2005 cords dministrtius mb cinc institucions europees, entre les quls el Consell de l UE, l Comissió Europe i el Defensor del Poble Europeu, per utilitzr-hi el ctlà. Zptero es v fer l foto, els diris en vn prlr durnt dies, i v sembl que hvíem fet un grn ps endvnt. Tnmteix, cinc nys més trd, el Govern espnyol incompleix -girebé metòdicment- quests cords.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2010 08:00 h
Espanya és inviable
Us reprodueixo l'rticle publict El Temps (núm 1340) el 16 de febrer de 2010 sobre l'endeutment stronòmic del Govern espnyol, i l'esclt de l bomboll finncer i immobiliàri. Els pressupostos generls de l'Estt espnyol per l 2010 utoritzen un endeutment d'uns 78.000 milions d'euros. En concret, el punt 1 de l'rticle 50 del cpítol I del títol V de l Llei de pressupostos diu, literlment: ‘Se utoriz l Ministr de Economí y Hciend pr que incremente l Deud del Estdo, con l limitción de que el sldo vivo de l mism 31 de diciembre del ño 2010 no supere el correspondiente sldo 1 de enero de 2010 en más de 78.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
3 de març de 2010 05:00 h
La província: un fòssil territorial
Els municipis, les vegueries, les comrques i els ltres ens locls que les lleis determinin integren tmbé el sistem institucionl de l Generlitt, com ens en els quls quest s'orgnitz territorilment, sens perjudici de llur utonomi (Esttut 2006; Títol preliminr; Article 2 L Generlitt; prtt 3) Dei el grn economist Joseph Schumpeter (1883-1950), en l sev mgn obr Cpitlisme, Socilisme i Democràci (1942), llibre de consult obligd d’unes quntes genercions de líders mundils, que hi h problemes polítics que mi no s’cben de resoldre.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
3 de març de 2010 05:00 h
Alcaldes
A les primeres eleccions municipls democràtiques, el 1979, els spirnts lclde es presentven mb uns progrmes ben senzills. Simplement es trctv d'ssumir les reivindiccions veïnls, moltes d'elles dirigides l construcció físic de les viles i ciutts. Els municipis heredts del frnquisme estven mig fer o desfets del tot. Serveis bàsics com sflttge, clveguerm o plces públiques eren l'eix centrl de l propost electorl i posterior progrm de govern dels primers lcldes democràtics. Després incorporven l prticipció, l'obertur de les festes mjors, i llvors l'cció del govern locl nv encrrild.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs