Lluís Simon
4 de març de 2010 05:00 h
Catalunya es crema
Aquests dies m’he fixt en quests pobres bombers desfilnt per un comissió d’investigció que només té un objectiu i és vil, desgstr políticment el rivl dvnt de l opinió public, sobretot l publicd, que és l que compt. Personlment que L Vngurdi fci grns editorils exigint responsbilitts me l buf, l veritt. Probblement trobri exgert que el cos de bombers rebés un trcte tn excels com el que gudeixen ls Estts Units després de l sev heroic intervenció en el funest temptt de les torres bessones, però no hem d’oblidr que quests bombers nostres tmbé hn perdut compnys que s’hn jugt l vid per slvr-ne d’ltres, precisment en el foc d’Hort de Snt Jon.
Llegir-ne més
2 comentaris
Oriol Romero
3 de març de 2010 21:56 h
Increment de violència neoliberal
L'inici de l crisi v ser per ls moviments socils i per totes quelles persones que portven nys trebllnt en l construcció d'lterntives l pensment únic un trist oportunitt de llençr un proclm col·lectiv cp un cnvi rel. Però mlgrt que l fllid del sistem finncer i tots els esdeveniments posteriors hn post en evidènci l incpcitt dels mercts de regir les relcions humnes grntint un mínim dignitt per tothom, quells que s'hn fet desmesurdment rics gràcies l globlitzció cpitlist continuen defensnt l vigènci de les seves normes del joc.
Llegir-ne més
Rival Petit
3 de març de 2010 18:30 h
La redacció d'El Mundo Deportivo farà un stage a Pyongyang
Segons h pogut sber l redcció del Rivl Petit, l redcció d'El Mundo Deportivo es trob quest setmn fent un stge de preprció l Vil·l de Pyonyng, situd Kore del Nord. Els prestigiosos periodistes monàrquics hn profitt l mnc de prtits d'quest setmn per desplçr-se en vol xrter l cpitl nord-koren, on frn un mster en periodisme imprtit pels més prestigiosos periodistes i tertulins locls. L proximitt de les eleccions del Brç h ctut com fctor de motivció per, tot i l crisi, prendre l decisió de fer el vitge.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2010 13:15 h
El Govern espanyol bloqueja el català a Europa
El Govern de Zptero j ens té costumts fer promeses que després no compleix. Un exemple més v ser l promes d'mplir els àmbits en què el ctlà es podi utilitzr l UE. Així, el Govern espnyol v signr el 2005 cords dministrtius mb cinc institucions europees, entre les quls el Consell de l UE, l Comissió Europe i el Defensor del Poble Europeu, per utilitzr-hi el ctlà. Zptero es v fer l foto, els diris en vn prlr durnt dies, i v sembl que hvíem fet un grn ps endvnt. Tnmteix, cinc nys més trd, el Govern espnyol incompleix -girebé metòdicment- quests cords.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2010 08:00 h
Espanya és inviable
Us reprodueixo l'rticle publict El Temps (núm 1340) el 16 de febrer de 2010 sobre l'endeutment stronòmic del Govern espnyol, i l'esclt de l bomboll finncer i immobiliàri. Els pressupostos generls de l'Estt espnyol per l 2010 utoritzen un endeutment d'uns 78.000 milions d'euros. En concret, el punt 1 de l'rticle 50 del cpítol I del títol V de l Llei de pressupostos diu, literlment: ‘Se utoriz l Ministr de Economí y Hciend pr que incremente l Deud del Estdo, con l limitción de que el sldo vivo de l mism 31 de diciembre del ño 2010 no supere el correspondiente sldo 1 de enero de 2010 en más de 78.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
3 de març de 2010 05:00 h
La província: un fòssil territorial
Els municipis, les vegueries, les comrques i els ltres ens locls que les lleis determinin integren tmbé el sistem institucionl de l Generlitt, com ens en els quls quest s'orgnitz territorilment, sens perjudici de llur utonomi (Esttut 2006; Títol preliminr; Article 2 L Generlitt; prtt 3) Dei el grn economist Joseph Schumpeter (1883-1950), en l sev mgn obr Cpitlisme, Socilisme i Democràci (1942), llibre de consult obligd d’unes quntes genercions de líders mundils, que hi h problemes polítics que mi no s’cben de resoldre.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
3 de març de 2010 05:00 h
Alcaldes
A les primeres eleccions municipls democràtiques, el 1979, els spirnts lclde es presentven mb uns progrmes ben senzills. Simplement es trctv d'ssumir les reivindiccions veïnls, moltes d'elles dirigides l construcció físic de les viles i ciutts. Els municipis heredts del frnquisme estven mig fer o desfets del tot. Serveis bàsics com sflttge, clveguerm o plces públiques eren l'eix centrl de l propost electorl i posterior progrm de govern dels primers lcldes democràtics. Després incorporven l prticipció, l'obertur de les festes mjors, i llvors l'cció del govern locl nv encrrild.
Llegir-ne més
David Minoves
3 de març de 2010 02:22 h
Només entre tots podrem decidir el futur
El drrer Informe de Desenvolupment Humà de Ncions Unides destc que el 74% de les persones migrnts d’rreu del món es desplcen dins del propi pís i que l’emigrció dels pïsos empobrits cp ls pïsos desenvolupts represent només 2 de cd 5 desplçments. Aquestes ddes ens donen un visió diferent sobre les migrcions i ens juden clrir lguns estereotips d'un fenomen connturl l condició humn. Avui, més de 192 milions de persones viuen for del seu pís d’origen, ixò signific que tres de cd cent persones són migrnts.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 de març de 2010 22:22 h
¿ Qui apagara el foc?
Estic seguin mb interès l comissió de l’incendi d’Hort de Sn Jon , mitjnçnt el cnl Prlment d’internet , i tinc que dir , que si jo formes prt d’quest tnt poc considert i molt menyspret cos de Bombers , i hgués de suportr quest interrogtori , com si es trctes d’uns delinqüents , j els huri engegt l merd tots , perquè es injust que desprès del risc que constntment hn de fer front, desprès d’hver perdut cinc compnys per culp de un ml jugd de l climtologi , en l tsc d’extinció d’un incendi , que j tenen engrjolts els piròmns , tinguin de recopilr els fets i les declrcions , com si ells focin els culpbles.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 de març de 2010 22:00 h
Qui controla al controlador
J s’h provt l llei de vegueries ; r cl sber qui control l controldor , perquè es de suposr que hi hurà trspàs de dependències i de netej de clixos ; lo qul mb port pensr i desconfir , com tmbé preguntr , si existeix l possibilitt de que preguin les obres d’Art que f cinc nys l Diputció v denuncir l sev desprició, ho si existeix el risc de que en despreguin d’ltres , i no es descobreixi fins que Deu ho vulgui. 25-2-2010 A primer pln del diri de Giron d’vui di 22-7-2005 , es pot llegir,” L Diputció v perdre sis obres d’rt mes, prt del Sn Nrcís de Slvdor Dlí”; l’ho que si que es ben segur , es que no s’hn perdut per tothom ,i que lgú les deu tenir ben gurddes, perquè ixò no es perd , sinó que es cnvien de lloc, i ho f qui en te possibilitts, i es de suposr que lgú es preocuprà de demnr responsbilitts , i expliccions per hver trigt tn denuncir els fets.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs