6 de març de 2010 05:00 h
N’Enric Vil i jo estem preprnt un llibre de converses. Heus cí l que vm mntenir mb motiu dels referèndums sobre l independènci de Ctluny. Enric Vil: “Per dir-ho mb un frse que corri després de l consult d’Arenys de Munt, “l’legri dur poc cs del pobre”. Qun ens vm tornr trobr, hi hvi molt gent preocupd per l’esperit del 13 de setembre, que en cinc mesos hvi perdut l’ureol de pures. Jo hvi estt un tempord Londres. Teni fresc l memòri l diferènci que hi h entre viure en un entorn que et tll les les i un que t’nim desplegr-les.
Llegir-ne més
5 de març de 2010 16:15 h
Aquest cp de setmn l UE i el Mrroc celebrrn l primer cimer després que l Comissió Europe torgués l'Esttut Avnçt quest pís f prop d'un ny. Un dels temes de debt públic serà l'cord comercil què l Comissió Europe i el Govern mrroquí hn rribt. Sembl que l Comissió pretén obrir el merct mrroquí de serveis i que, cnvi, està disposd ugmentr els contingents dels productes grícoles que poden entrr l UE. En resum, doncs, l Comissió scrificrà un mic més el sector grícol europeu, que està molt cstigt.
Llegir-ne més
5 de març de 2010 13:01 h
Voldri dir , que l defens que s’h fet sobre “els toros”, l Prlment de Ctluny, (tot i que no ho he vist l complet), m’h semblt molt convençud de que l “Fiest Ncionl” de continur, opinió que jo respecto perquè totes les opinions s’hn de respectr , però no competeixo , tot i reconèixer , que s’h de ser de temperment especil , per posr-se dvnt d’unes bnyes tnt punxegudes ; però tl com l Sr. Molero defineix l lluit entre l intel·ligènci i l forç, hem sembl un lluit desproporciond ; personlment vloro l’esperit i l fein del sector intel·ligent, i per quest ró estic en contr , del mltrctment que rep “el forçut “, començnt mentre est espernt sortir l plç , fins que entre en cció “l’intel·ligent”; quest procés de tortur i de lluit entre el “picdor” mb el cvll i l “Puy” , es un espectcle indignnt , com tmbé ho es que moltes vegdes l “forçut” de morir de mner que res te h veure mb el respecte per l’dversri .
Llegir-ne més
5 de març de 2010 10:49 h
Quin cridòri, quin xerrmec, quin desgvell. El món l revés i el Prlment ple de prl i buit de ment. Els brus, àlies toros, són el tem del di, per no dir de l setmn. Els enclenxints, empolints, embellits, mericnts i finets prlmentris del PP i del PSC queden com els grns defensors de l turomàqui, dels espectcles més populistes i, en teori, de bix ctegori, i de les prules més vulgrs i els sentiments més bèsties, expressts d'un mner tn brroer com el mteix zoocidi públic que volen defensr. Segurment, ho defensen més perquè representen Espny, llò espnyol i l "fiest ncionl" que no ps pel que represent de ptrimoni o de bé d'interès públic o culturl.
Llegir-ne més
5 de març de 2010 05:00 h
Esdeveniments com el viscut quest setmn Brcelon, de repercussió interncionl, situen el nostre pís l plnet. El Tribunl Russell sobre Plestin, un tribunl sense vlor jurídic però mb un pes morl importntíssim, s’h trobt cs nostr per jutjr l responsbilitt de l Unió Europe i els seus estts membres en l situció de mnc de drets humns de l poblció civil plestin Isrel i els territoris ocupts, Gz i Cisjordàni. El Tribunl h celebrt l sev primer sessió Brcelon –en frà 3 més Londres l’octubre, Nov York i un ciutt sutfricn bns del 2012-.
Llegir-ne més
4 de març de 2010 21:57 h
A cd bugd perdem un llençol. Voldri poder pensr , que quest govern s’h equivoct , però si penso ixò , el que s’equivoc soc jo , perquè estic convençut de que fet tot el que h cregut que teni de fer , i que es podi fer , perquè no te l cpcitt de desenvolupr mes , i no rrib mes enllà; però lo mes lmentble , es que ni tnt sols tingut l cpcitt de preveure , n’hi d’intuir , que des de dintre del mteix govern , i de les dministrcions que d’quest en depenen , s’hn profitt de l incpcitt dels directors d’quest “vixell”.
Llegir-ne més
4 de març de 2010 18:30 h
Segons h pogut sber l redcció del Rivl Petit, el conegut intermediri futbolístic, Josep M Minguell, s'estri plntejnt molt seriosment l possibilitt de retornr, sinó l totlitt, l menys un bon prt de les generoses comissions gunydes durnt l sev diltd trjectòri en defens i representció dels interessos de reconeguts crcs blugrn i en defens -ves per on- dels interessos del Brç. Un cs d'esquizofrèni únic, mi vist en el món del futbol i més propi de règims futbolístics com r els de Brsil o Argentin.
Llegir-ne més
4 de març de 2010 18:22 h
Ahir l nit vig estr mirnt el Bnd Ampl TV3, quest progrm on desenes de persones hi vn donr l sev opinió sobre un tem concret i es gener un debt mb tots els ssistents. Doncs bé, hir el debt girv en torn de l pregunt “Independènci: per què sí i per què no” i er conduit per joves. He de reconèixer que l presentció del progrm em v decebre un mic. L veritt és que com nunciv l Lídi Heredi, s’hvi escollit per quell debt “joves universitris brillnts, mb expedients cdèmics perfectes: els líders de l Ctluny que vindrà”, i ixò m’empipv.
Llegir-ne més
4 de març de 2010 12:48 h
És un prdox el fet que un orgnitzció que s’h utonoment Convivènci Cívic Ctln fci tnt per impedir l convivènci. L’exemple més clr el tenim l’escol i és el fet que per evitr l seprció i l formció de grups per qüestió de llengu es v evitr plicr el mètode de seprció lingüístic (escoles on s’enseny en ctlà i escoles on s’enseny en cstellà) i es v doptr el de conjunció lingüístic (lumnes mb distintes llengües mternes que estudien en l mteix llengu, l llengu pròpi del territori), que és el que consegueix l integrció de tots els infnts.
Llegir-ne més
4 de març de 2010 05:00 h
L cmpny Si us plu, prl'm en ctlà pretén incidir en l’ús socil de l llengu. Els protgonistes fem servir el ctlà hbitulment encr que no és l nostr primer llengu. El misstge que vol trnsmetre quest cmpny és que cnvir de llengu si no és necessri, és dir, si ens entenen, supos un perjudici per les persones que l’prenen i ens perjudic com col·lectiu. L responsbilitt de l’ús socil de l llengu és de tothom. Jo vig formr prt d’quest cmpny perquè estic frt d’entrr botigues i veure com l dependent, mb ccent ctlà, se’m dirigeix en cstellà.
Llegir-ne més