10 de març de 2010 05:00 h
H estt l primer grn nevd 2.0 Ctluny. Viscud i explicd pels ciutdns trvés de les xrxes socils com cp ltre fenomen meteorològic fins r. Twitter h triomft perquè permet l gent nrrr i conversr en temps rel des de qulsevol indret gràcies l mòbil. Des de primer hor del mtí de dilluns, curiosment mentre Ernest Bench presentv el seu llibre de polític 2.0 en un entrevist mb Jordi Bsté RAC1, els internutes nven explicnt les incidències de l neu. L crònic ciutdn v durr tot el di, i hir j se centrv en l polèmic hbitul en questes ocsions sobre l'ctució de les dministrcions i l robustes dels serveis públics (trnsport, xrx viàri, electricitt, telèfon.
Llegir-ne més
10 de març de 2010 02:38 h
Ar f un setmn es celebrv Nov York l 54en sessió de l Comissió sobre l Condició Jurídic i Socil de l Don per revisr l’plicció de l Declrció i l Pltform d’Acció de Beijing, mb motiu de l celebrció dels 15 nys de l Conferènci Mundil sobre l Don Beijing el 1995. I què és l Pltform d’Acció de Beijing provd r f 15 nys us preguntreu lguns (molts) i lgunes (menys) de vosltres? doncs continu essent el mrc normtiu més complert nivell interncionl pel que f l promoció de l’equitt entre dones i homes, els drets de les dones i l’poderment de les dones, juntment mb l Convenció sobre l’Eliminció de totes les Formes de Discriminció contr l Dones de 1979.
Llegir-ne més
10 de març de 2010 00:25 h
No, no és l crònic dels oscrs. És el títol d'un pel·lícul d'en Trntino. L drrer que he vist. Trduïd com Mlditos bstrdos Espny o Bstrdos sin glori lltinoméric. Un relt irrel de l segon guerr mundil on Trntino reescriu l històri. No estic segur del tot si bsterds vol dir exctment bstrdos, doncs he llegit lgun crític on es refereixen bsterds com cbrons. Bstrds o cbrons, tn se vl. Es trct d'un grup de soldts mericns reclutts pel tinent Aldo el Apche (Brd Pitt) mb l missió de mtr lemnys mb mètodes poc ortodoxes i mb ccions brutls que siguin recorddes pels seus enemics.
Llegir-ne més
9 de març de 2010 22:05 h
De tot s'prèn, tot i que sigui per l vi dur. Després de 5 hores l cotxe (mb lguns moments de nervis) per fer el trjecte El Prt-Sbdell, les meves lliçons: Si nev i estàs cs, no vgis enlloc: estv Sbdell cp les 11:00 i hvi d'nr l Prt. Nevv i semblv que nv més. Teni un prell de reunions de fein, importnts però no s'enfonsv el món si no hi nv. Hi he nt... i no, m'hvi d'hver quedt cs Si nev i estàs l fein, mrx pitnt: nevv i pensv "no pteixis". I no he ptit, i he sortit del Prt les 17:00, qun vei que l cos no prv.
Llegir-ne més
9 de març de 2010 10:15 h
Molts lectors m'heu demanat on podíeu trobar el vídeo de l'Acte d'Estat que vam celebrar dimecres passat a la nit a la Faràndula de Sabadell. Us passo l'enllaç. Espero que l'esperit d'unitat que vam viure vagi impregnant la societat a poc a poc. Tant de bo!
Llegir-ne més
9 de març de 2010 07:33 h
Els meus mics i els seus estn bé: l’emil i el Fcebook són genils. De seguid em vn dir que estven bé i després d’un nou terrtrèmol em tornen confirmr que ells i els seus estn OK (viuen Sntigo) Les desgràcies llunynes de vegdes queden molt prop. Xile, lluny, molt lluny i molt prop. Vig descobrir Xile l’ny emprenedor (ny sbàtic?) i hi vig fer grns mics. En especil l’Alberto (el grn escriptor Alberto Fuguet), i tmbé l Mrgrit, el Cristóbl, em vig retrobr mb el Mucho... L’Alberto v publicr un rticle l New York Times després del primer terrtrèmol.
Llegir-ne més
9 de març de 2010 05:00 h
F uns dies, l’mic Hèctor López Bofill em v obsequir mb l sev drrer novel·l, Dfne bns de l’lb que h estt molt comentd com novel·l sobre l’independentisme. El lliurment del llibre nv compnyt d’un requeriment de crític sincer, públic o privd. M’treveixo profitr quest seu per tl de fer lgunes reflexions prtir de l’obr, des de l convicció que més que mi s’h de prendre posició clr en el mp del futur del nostre pís, incloent temes com els que López Bofill toc frontlment. L lectur és plner i ràpid, i mb les pinzelldes de poètic necessàries, que l’utor no pot evitr, sortosment.
Llegir-ne més
9 de març de 2010 05:00 h
Mentre l mind i d’ltres de més gnàpies fn guerres mb l neu, sento que lgú diu que quest cp de setmn s’hn cbt les rebixes i m’entr un desolció profund. Acoto el cp, ofusct per quest derrot espiritul, i me’n vig cp cs colgr-me sot les mntes i oblidr el món. A mi, el que m’grd és ser client. Si no sóc client, no sóc ningú. I l’èpoc de rebixes, és clr, és un orgi, per ls que no sbem ser si no som clients. Afortundment, però, en rribr l’hbitció trobo dmunt de l tulet de nit dues revistes que hi hvi oblidt no fei gires dies gentiles dels nostres polítics, que no fn ltr cos, com tothom sp, que preocupr-se per l nostr felicitt.
Llegir-ne més
8 de març de 2010 20:35 h
Els hbitnts del Principt poden viure contents i feliços per hver conseguit deixr en un tercer o qurt terme el prtit que més ml està dispost fer contr l identitt de totes les ncions que es troben per impertiu legl (i tmbé en molts csos, per l forç de les rmes), dins l’Estt espnyol. Aquest prtit conformt mb moltes persones frnquistes, j que no es vren demnr responsbilitts l’èpoc de l trnsició, profit qulsevol oportunitt per tcr tots els senyls de diferènci que es troben en els territoris que són veritblement ncions i no comunitts utònomes per reprtir-hi cfè per tots i dissoldre totes les ànsies de créixer i d’emncipr-se.
Llegir-ne més
8 de març de 2010 18:17 h
L toponími és un àmbit específic de coneixement dedict l’estudi dels noms dels llocs. Segons prules de Jon Coromines, un dels nostres filòlegs més prestigiosos i utor de l monumentl obr Onomsticon Ctlonie, l’estudi dels noms del lloc és un de les coses que més hn desvetllt l curiositt dels erudits i l del poble en generl, tès que s’pliquen ls espis (muntnyes, rius, pobles i ciutts, comrques, pís, etc.) on està emmrcd l nostr vid col·lectiv. Per tnt, els usos públics referits l toponími no són un tem menor.
Llegir-ne més