13 de març de 2010 20:11 h
L’eufòri inicil sobre l propost de l’lclde Hereu per presentr l cndidtur de Brcelon l celebrció dels Jocs Olímpics d’hivern de l’ny 2022, es desfà com l mteix neu, fins i tot el mteix Hereu rest en silenci, lmentblement lguns s’hn cregut l’engny. Però el Govern Espnyol ho té molt clr, no vol sber res d’quest cndidtur, Mdrid no vol donr suport l cndidtur brcelonin. L sev post és Jc j que li grnteix l trnquil•litt Espny. En el seu di j ho vm dir, l propost d’Hereu és un sortid endvnt l desesperd per evitr l previsible pèrdu de suport populr les properes eleccions.
Llegir-ne més
13 de març de 2010 19:46 h
No sé si ens podrem rribr costumr l desembrcment de persones invsores il·lumindes, que mb l’excus de tenir un visió del món millor que l dels indígenes, es fcin compnyr d’un coll de clc i es disposin enverinr l’mbient mb tergiverscions, engnys i mentides. S’h de tenir l cr molt dur, més que el ciment rmt, per nr-se’n dvnt el Prlment de les Illes Blers mollr un tnd de nicieses i flòrnies que si es dirigissin contr un person determind podrien esser considerdes clúmnies, però com que les drecen contr un mner de governr, creuen que qued justifict el seu engny, perquè el duen terme en nom de l democràci.
Llegir-ne més
13 de març de 2010 17:52 h
L qüestió de les conseqüències de l tempest del 8 de mrç és que ptim un problem que és, per dmunt de tot, estructurl . Estem pgnt el preu de l dependènci espnyol ( empreses elèctriques ) i tmbé, un lt preu d'unes privtitzcions neoliberls molt ml fetes, que hn proscrit l justíci socil i el mínim equilibri democràtic . Cl dir prou tnt demgògi i mnipulció per prt dels responsbles directe de l ctàstrofe. Cl exigir responsbilitts, civils i penls, ls qui s'estn fent multimilionris mb els soferts ciutdns i que estn per dmunt de governs i prtits : per dmunt del bé i el ml .
Llegir-ne més
13 de març de 2010 12:51 h
Eyrikur eyrikrud@hotmil.com Tortell COMENTARI . Es pot sber d'on heu tret l Sr. Viell? No us f res que un nlfbet us tiri el prestigi per terr? RESPOSTA: en primer lloc dir , que emprr-se en un signtur , l qul ningú sp de qui es , per desqulificr , es propi d’intel·ligents que qun vren voler prendre de “modos “, els vren robr els diners , en el supòsit d’hver pgt per estudir; tmbé es propi dels fills de 3ª ctegori . No m’h molestt el qulifictiu d’nlfbet, perquè soc el primer de sber que no puc entrr llà on jo voldri, perquè soc incpç de sortir-ne , però l mnc de respect per els comentris que només poden provocr controvèrsi mb diversitt d’opinions , em sembl de un “cultur” demencil, mb tot el respect per qui pot estr fectt per quest mllti.
Llegir-ne més
13 de març de 2010 07:58 h
Els problems que existeixen en el món ctl no es poden resoldre mb el mteix tipus de pensment que els v crer (Albert Einstein – ni per l mteix gent, by the wy) Remember tht government big enough to give you everything you wnt is lso big enough to tke wy everything you hve (Dvy Crockett) There is nothing so unequl s the equl tretment of unequl people (Thoms Jefferson) Suggerid per Mnel Berg: 'If it moves, tx it. If it still moves, regulte it. If it stops moving, subsidise it.' (ttributed to former United Sttes President Ronld Regn) Suggerid per Antonio Ibáñez: "El presupuesto debe equilibrrse, el Tesoro debe ser reprovisiondo, l deud públic debe ser disminuid, l rrognci de los funcionrios públicos debe ser moderd y controld, y l yud otros píses debe eliminrse pr que Rom no vy l bncrrot.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 21:56 h
En l dictdur frnquist hi hvi un professió molt ben pgd que er l de censor. L seu funció, j se l poden imginr, consisti en depurr idees, opinions, cnçons, llibres .… que qüestionren, o nren en contr, del règim. Escriptors, poetes, cntutors, directors de cinem, ctors…. , tots ptiren , trd o d'hor, l tisord inquisidor de l censur. Afortundment , no per tots, quell govern dicttoril j és històri. Tot i ixí, qun molts pensàvem que en un sistem democràtic quest professió no teni cbud torn h estr d'ctulitt.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 12:08 h
L blncor de l neu i l negror de l culp. L’últim rebut de llum que soc pgt, es per un import de 42´13€, corresponent l fctur del 25 de Febrer, i mb període de fcturció , (25-01-2010 l 25-02-2010); jo no se si es poc ho es molt, n’hi quins son els beneficis que corresponen l compny elèctric , però si que se, que el modernisme que els interessos econòmics hn portt , ls ciutdns ,(segons el S.. Rovir) , l’electrodepedenci , mb resultts com estr 48 hores sens poder menjr clent , sense clefcció , sense mitjns de comunicció de cp men, i sense cp men d’explicció.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 08:05 h
Per cert, el psst di 5 vig ssistir l concert que Josep Crrers v oferir l’uditori de Giron. No fei dies sinó mesos que teni entrdes per gudir de l sev veu des dels seients centrls de l primer fil; tot un luxe, pensv jo -fix’t, gudirem fins i tot sense recàrrec, doncs estrn incloses l preu, de les seves escopindes-. L nit v començr prometre qun vig rebre un trucd; no diré de qui, no és vui el moment, deltnt-me un secret que intentv fos ben gurdt per prt de l clsse empresril gironin; crrinclon fins l medul•l, quell que l nostr enciclopèdi te djectius suficients per qulificr-l com de mncd de distinció, de consistènci i d’originlitt.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 08:00 h
El 12 de mrç de 1987 es v estrenr Brodwy l versió mericn del musicl Els Miserbles, inspird en l novel•l homònim de Víctor Hugo (1862). Des de llvors, Els Miserbles d’Alin Boublil i Clude-Michel Schönberg, mb llibret musicl d’Herbert Kretzmer h girt per 38 pïsos, s’h representt en 21 llengües diferents i l’hn vist més 50 milions de persones. I, més, h gunyt molt premis importnts, incloent-hi vuit premis Tony, un d’ells com Millor Musicl. L’obr de Víctor Hugo retrt les turbulències econòmiques, socils i polítiques de l Frnç de l primer meitt del segle XIX.
Llegir-ne més
12 de març de 2010 07:30 h
F uns dies escrivi sobre Xile, pís on tinc grns mics i on ho estn pssnt molt mlment, i comentv tmbé que és un bon lloc per fer negocis per l seriositt de l sev gent i el seu govern. Tmbé relciont mb Xile el professor Luís Gricno public un comprció entre el nou govern de Xile i el govern espnyol (en cstellà, extret directment del blog de Luís Gricno): Xile: Presidente, Doctor (PhD), Economí, Hrvrd Exteriores- MBA, Chicgo Hciend, Doctor Economí, Hrvrd Presidenci, Mster Economí, Chicgo Secretri Grl, Mster, Aquisgrán Economí, Mster economí, Chicgo Plnificción, Doctor en Polítics Públics, Hrvrd, Educción, Mster, Economí, Chicgo Justici, Mster, Derecho, Hrvrd, Trbjo, MBA, MIT Obrs Públics, doctor en Ingenierí, Universidd de Tejs Slud, mster en epidemiologí, McMster (Cnd) Viviend, Ingenier, Chile Minerí, postgrdo en Stnford y Northwestern Trnsporte, Doctor en Economí, Minesot Energí, Doctor en Economí, Minesot Espny: Presidente- licencido en derecho Vicepresident- licencid en derecho Vicepresident económic, ingenier, licencid en economí Vicepresidente tercero- doctor en derecho (Sevill) Exteriores- licencido en derecho Defens- licencid en derecho Interior- doctor en químics (Mdrid) – h trbjdo en el extrnjero (Alemni y Frnci) Trbjo –sin licencitur (o l menos no citd en l web del gobierno) Industri- doctor en economí (Minesot) Mediombiente- licencid en economí Viviend- licencid en derecho Cienci, Doctor en biologí (Mdrid) MBA, IESE Iguldd- licencid Cdiz y Northumbri, UK Justici, doctor en derecho- Sntigo de Compostel Edución – doctor en filosofí- Autónom de Mdrid Snidd- licencid en derecho Fomento- sin licencitur Bé, no hi h color.
Llegir-ne més