16 de març de 2010 00:10 h
Així ho proclmv Mossèn Florentino l'cte de presentció de l'entrd per l finl de l Chmpions celebrt uns dies bns del greu ccident merengue, en presènci de l pln mjor de l UEFA, de l Federció Espnyol de Futbol, de totes les ptums del ncionlmdridisme i de l revolucionàri, insubmis i objector fiscl, l President de l Comunidd de Mdrid, Doñ Espernz Aguirre. L president de Mdrid v rebre un rèplic gegnt de l'entrd de l finl de l Llig de Chmpions i v expressr el seu desig que el Mdrid guny l décim: "Estoy segur de que Mdrid es el escenrio idel pr coger uno de los contecimientos deportivos del mundo más importntes desde 1956.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 14:07 h
BARÇA- VALENCIA 3-0 Més Que Un Club consegueix un nov victòri i, tot i mostrr-se lluny de l sev millor versió, rrib un ny més ls mesos decisius col·loct on toc. Ni tn sols un primer prt nefst -per bé que lliçondor, especilment respecte ls nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin i l sev crod contr Monsieur Henry i Ibrhimovic- i el decisiu prtit del Dimecres vn fer ombr un ctució solvent ben compnyd per l'un cop més excel·lent Vldés l porteri, per ràbi que fci ls prtidris del cndidt presidencil que v portr Rüstu l Brç.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 12:45 h
L president de l'Alinç Lliure Europe (ALE), l flmenc Nelly Mes, i l president del subgrup prlmentri de l'ALE l Prlment Europeu, l gl·les i cd cop més conegud Ctluny Jill Evns, es vn reunir f uns dies mb el president del Consell Europeu, en Vn Rompuy, per explicr-los les prioritts de l'ALE per quest legisltur. Un dels temes que li vn explicr, petició d'Esquerr, és el procés de consultes d'utodeterminció Ctluny. El desembre l Jill Evns, juntment mb d'ltres diputts de l'ALE, vn venir Ctluny per conèixer de primer mà l primer ond del referèndums.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 08:00 h
A hores d'r tothom sp que l situció de l'economi espnyol és drmàtic. Per si lgú en teni cp dubte, el premi Nobel d'Economi Pul Krugmn h rribt firmr: 'El problem no és Grèci; és Espny'. Així doncs, j no vlen solucions 'mgnífiques' com les que propos el Govern de Zptero, sinó que cl plicr reformes estructurls que trnsformin el model productiu. Hem de ser vlents. Aquest és l tesi que defenso en l'rticle que h publict El Periòdic d'Andorr 'El pís de les mervelles' el febrer d'enguny.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 06:53 h
Un dictdur és un dictdur, és igul que sigui de dretes o d'esquerres. I l violció dels drets humns tmpoc dmet mtisos. O no? Imginem un diputt o un prtit del Prlment de Ctluny fvorble Pinochet i l sev dictdur, o que simplement l justific i que diu que tmpoc hi h per tnt, que fei moltes coses bones. O lgú que digui que Hitler tmbé v fer coses positives, o que no el condemn de form rotund. Què diríem? Que el Prlment no es mereix diputts i prtits ixí, i que cl fer un cordó snitri per illr del debt polític uns trts contr l democràci i els drets humns.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 05:00 h
El Prlment h provt quest setmn l Llei de Consultes Populrs, que fcilit l convoctòri de referèndums i escor el debt sobre l sev cceptció o no l cmp polític. L llei h sortit mb els vots dels tres grups del Govern, el PSC, ERC i ICV-EUiA. El PP i Ciuddnos vn votr-hi en contr perquè és un 'ps decidit cp l independènci' entenent que frà possible posr en pràctic el dret decidir mentre que CiU v negr-li el suport per 'ml enfocd' i 'poc mbicios'. Segons l federció es perd l’oportunitt que 'des Ctluny es regulin consultes sense permís de Mdrid'.
Llegir-ne més
15 de març de 2010 05:00 h
No, no prlo ps de l nevd, r, ni de com pot ser que, l segle XXI, Europ, un di cigui neu i ens en pssem dos, qutre, set (etcèter? no fotem!) sense llum (i no, senyors dels beneficis elèctrics i el mnteniment zero, un terrtrèmol és un ctàstrofe, però un nevd, no). El cos que ocup vui questes rtlles és més benigne i mnerós: és mrç Vlènci, l desbllestd i vitl i necessàri i bèsti Vlènci. Són flles. Cos, per tnt: crrers tllts, horris trstocts, gent l crrer, bunyols, pólvor, dolçines, dones mb quelles ensïmdes l cp: bns que rribi l primver, l ciutt j es trstoc tot, plnt quests ninots estrfolris (coents? jo no diré ps que no, però tmpoc que sí: hi h de tot) i pràcticment s’oblid del món.
Llegir-ne més
14 de març de 2010 23:58 h
Des de l'independentisme sento veus que diuen que l indignció de l gent pel desstre de les infrestructures que l recent nevd tmbé h post de relleu, frà que més gent obri els ulls i se sumi l'déu Espny. És un ingenuïtt i s'equivoquen de ple. Pss just el contrri. El popultxo ctlà, lluny de lligr cps en el que supos l'evidènci d'un espolició econòmic de colòni i que es trdueix en les tercermundistes infrestructures que tenim, ssoci el desstre nosltres mteixos. I no només en tnt que espnyols, sinó que espnyols desstrosos, l vergony d'Espny, els espnyols més ineptes i odiosos de totes les Comuniddes Autónoms, cos que per tnt ens h de fer minvr encr més l'utoestim, cotr el cp i fer-nos perdonr dvnt el nostre botxí per l nostr demostrd ineptitud.
Llegir-ne més
14 de març de 2010 11:12 h
Vots de Cstedt S’h escrit molt sobre l prostitució, i per mes que es vulgui defensr els drets de les persones que es mouen en quest cercle , i considerdes com víctimes , mi es podrà erdicr quest “ofici” tnt lucrtiu , i tnt engrescdor , com tmbé tnt crregt d’hipocresi i de stisfccions emocionls , com tmbé d’explotció. Aquest crtell desqülificdor que s’h penjt l’esquen de les treblldores del sexe, no f ltre cos que enfortí l’influenci dels proxenetes , i de les màfies , perquè s’elimin públicment l dignitt humn , d’quell person , que en molts csos es explotd en contr de l sev voluntt; i crec que es quí , on es tindri de buscr l solució l greu problem que quest col·lectiu de “professionls” del sexe, que h de poder decidir quin h de ser el seu futur, necessit un reflexió per prt dels estments governtius .
Llegir-ne més
14 de març de 2010 02:25 h
Ar f 10 nys, l Xrx Ciutdn per l’Abolició del Deute Extern, l XCADE, consegui el suport de més de 500.000 persones Ctluny i més d'un milió de persones tot l'Estt en fvor de l'bolició del deute dels pïsos del Sud, gràcies l prticipció de més de 20.000 voluntris i voluntàries en un consult ciutdn orgnitzd el mteix di que es celebrven les Eleccions espnyoles de l'ny 2000. En commemorció d'quell exercici de democràci prticiptiv, l xrx Qui deu Qui? orgnitz quests dies un sèrie d'ctes per fer blnç de l fein fet i fixr els reptes que cl frontr per conseguir unes relcions Nord-Sud més justes, ixí com un mjor gru de prticipció i mobilitzció socil.
Llegir-ne més