23 de febrer de 2010 20:20 h
Al Prlment Europeu hi h un tem que cb sortint per totes bndes, totes les comissions, i molts dels debts que tenim. Jo crec que és un dels grns temes legisltius comunitris. És l qüestió del dret l propiett intel•lectul i l privcitt de les comuniccions l xrx (per tnt, les descàrregues d’rxius en les pltformes peer-to-peer). Ho debtem l comitè ITRE (Indústri, Tecnologi, Recerc i Energi), l comitè LIBE, l de Cultur, i un llrg etcèter. Avui, l Comitè ITRE, en un debt sobre els Drets de Propiett Intel•lectul (DPI), he defenst que cl diferencir entre l violció dels DPI per mitjà de ptents intel•lectuls en l'àmbit snitri o frmcèutic, per exemple, i les descàrregues d’rxius d'internutes sense ànim de lucre.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 17:29 h
El dijous psst l vespre, mentre fei deures i escoltv l ràdio, més explícitment l freqüènci de ComRàdio (91.0 FM), em v sorprendre l temàtic d' un de les seccions del progrm, nomend "Món eductiu", en l qul l sev locutor trct diferents temes relcionts mb l'edució, com per exemple, les preinscripcions per l nou curs escolr, però l que relment m'h sorprès h estt l d'quest setmn pssd, l qul ens presentv un moviment socil, que de ben segur molts joves ctlns els interess... Es trct del moviment "SLOW", un prul ngles, que si l trduïm vol dir "Lent", referint-se l vid, es dir que se’ns plntej l ide de port un vid lent, no en el sentit de ser un gndul.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 16:10 h
Això er i no er, un president de l Generlitt Vlencin que vivi en un plu grn i bonic l centre de l seu ciutt. Un plu que bns teni un rei, que hvi fer cmbres secretes ls seus sòtns per mgr les seues riqueses i les seues princeses mb peinet. Però r quest nou president, estv trist perquè hvi fet comptr les seues riqueses i només hi v trobr 900 euros i un cotxe de 15 nys. Afligit, el nostre president, que no teni ni per comprr-se vestits nous, v muntr en còler i v cusr un príncep de celles mplies i peculrirs de tnt grn desgràci.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 11:22 h
Un text tetrl és del seu utor i un munttge de l’obr, del director. Al Tetre Ncionl de Ctluny, l’uc del senyor Esteve deix de ser de Sntigo Rusiñol i pss ser de Crme Portceli, utori comprtid mb Pblo Ley. I és que quest Auc port l mrc de l director impres en cdscun de les escenes. I no import que hi hgi hgut un trnslció en el temps, no import que quests Esteves visquin i sobrevisquin l guerr civil. No import perquè l’essènci dels persontges és l mteix. I de fet, crec que propnt en el temps l històri, els conflictes dels persontge gunyen mtisos que l’Auc trdicionl no ens hvi desvetllt.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 05:00 h
N’hi h que voldrien un pís l bny mri. M’hi v fer cure l’ltre di el senyor Esteve, vull dir, l’Auc del senyor Esteve que estn representnt -en un dptció controvertid que mi no em v desgrdr- l Tetre Ncionl. Per situr-nos, hi h un moment de l’obr en què l’Estevet ofereix l sev promes un vid l bny mri. No seri ben bé un propost engrescdor ni libidinos del tot, què voleu que us digui! Però mlgrt ixò, l futur muller s’entusism mb l proposició de l’Estevet, mb el món sense lts i bixos, sense idees ni idels, només l’nr tirnt, ni fred ni clor, ni emocions ni ensurts.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 05:00 h
Aquest cp de setmn l prul pcte h ressont, cd cntond de l’Estt, esgrimid pels ctors polítics. Recollint el gest, Montill reivindic que el Ms del pcte de Mdrid, ctuï quest setmn en el Prlment ctlà, mb coherènci. L propost en temps de crisi té sentit si se situ en llò tn escàs de l'"interès generl”. I vist el pnorm de desorientció que compny l recció front l crisis econòmic del govern de Zptero, és necessri un cop de timó. Ar bé, l propost tmbé pot ser trdn, o córrer el risc, com mss pss en polític, de no ser honest.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2010 00:01 h
Xiuld l'himne espnyol, esbroncd ls Borbons i humilint exhibició blugrn dvnt d'un ltre projecte milionri del Ser Superior, el Florentino Nodoyun Pérez. Un frcàs dels mlignes i un èxit culé que Rivl Petit -i perdoneu l immodèsti- f temps que ho vàrem vnçr. Tmpoc és que tingui mss mèrit, doncs els que hem vist jugr en Jon Creus sbem que estem en mns d'un ment privilegid. Un Creus que v sber mntenir en Xvi Pscul qun els espvilts de l prems sndro-nunyist j fotien l tbrr mb el sobrevlort entrendor merengue, l'itlià Messin.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2010 15:15 h
El dit de José Mrí Aznr no em preocup, ni em treu l son, ni em provoc cp neguit. Només ngúni. L'ngúni de sber que lgú que té els millors i més crs ssessors del món no és cpç de donr bon exemple. L'ngúni de sber que ho diu tot mb un senyl, perquè un imtge obscen vl més que mil prulotes i perquè s'h gunyt més portdes mb un gest que mb els seus llibres, les seves lliçons i les seves prules. Ell v ser rpesident del govern espnyol, potser se n'h oblidt. Evidentment, no s'huri d'insultr ningú, mb els xiulets n'hi huri prou.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2010 13:59 h
Segurment mb honroses excepcions, vui els ciutdns -entre ells emprenedors, petit i mitjn empres o utònoms- tenen dos clms importnts que els provoquen molts problemes, sobretot en moments de crisi com l que estem ptint. Per un costt, l demnd de que les dministrcions pguin en temps i form correct, en un màxim de 60 dies, homolognt les nostres dministrcions Europ; i de l’ltre, que els bncs i cixes estiguin l’lçd del moment i no busin de l crisi per mntenir pràctiques qusi d’usur. Donnt compliment questes dues demndes, es donri impuls l’economi i es donri confinç ls ciutdns.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2010 08:49 h
Result clprdor escoltr, qulsevol convers (l br prenent un cfè, o l cu de l peixeteri), l frse “tot l vid h estt ixí”. Les pliccions d’quest lloc comú de “tot l vid…” són incbbles i, ixí, cb sent un recurs lingüístic per justificr qulsevol cció o incció: qun lgú diu que “tot l vid” h fet o h vist fer ixò o llò, està intentnt convèncer l’interlocutor que “ixò” o “llò” són ben normls. Quotidinment comprobbles. I per ixò, per donr-hi versemblnç, l’emissor inclou com clu d’entrd el “tot l vid”, que ens nticip còmodment que, el que ve l drrer, form prt del que és sbut i no cldrà que el receptor fci esforços de comprensió.
Llegir-ne més
