22 d'abril de 2010 23:09 h
F nys que sento dir que l independènci és un utopi. I suposo que tots vosltres encr seguiu sentint frses per l'estil. Aquest firmció és un firmció conformist, derrotist, interessd i molts cops fruit de l ignorànci i l mnc de superció. Jo prteixo de l màxim que en quest món tot és possible mitjnçnt l'esforç, l constànci i l unió. Tinc un concepció molt prticulr del desig d'un Ctluny independent. Qun miro l voltnt, veig bàndols, molts bàndols, tnt de cstellns com de ctlns que opinen sobre el tem tot llnçnt-se l porqueri per sobre.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 18:00 h
El Deprtment d'Economi ens inform mb to triomflist que el conseller Cstells és de vitge l Jpó per vendre-hi deute públic ctlà. Això, però, ens plntej lgunes preguntes: 1. En lloc d'nr l Jpó buscr uns diners que un di o ltre hurem de tornr, no seri millor evitr que els nostres recursos mrxessin cbssos cp Mdrid un ny rere l'ltre? 2. Com pot ser que, segons l liquidció dels pressupostos mrç del 2010, en el primer qurt de l'ny, només hguem recptt un cinquè (7.087 milions d'euros) dels ingressos previstos i, en cnvi, j hguem dispost d'un terç (11.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 05:00 h
Rjol rjol Espny construeix un mur molt més lt que quell que es v lçr Berlín, per citr-ne només un. A primer vist nosltres no el veiem, però si ens hi fixem bé veurem com quest nov torre de Bbel de prl únic desfi el cel i totes les cendres volcàniques imginbles per evitr que qulsevol enemic pugui sltr-l i volr lliure. Un mur forjt no de ciment sinó de vlors i idees supremes és un tsc feixug que pot donr fein unes quntes genercions. Com si fos un trdició mil·lennàri que h estt inoculd en els seus gens, tots els espnyols, sigui quin sigui l sev condició, trebllen diri com formiguetes fci fred o clor per evitr que quell bèsti que sempre hn temut pugui entrr l seu regne.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 05:00 h
Molts diuen que l Did de Snt Jordi és més romàntic que el mteix di dels enmorts. Hi estic totlment d’cord. A les dones, no totes, ens grden les flors i rebre’n un -d’lgú importnt per nosltres- ens f sentir com l princes del conte de Snt Jordi. Reglr o rebre un llibre tmbé grd i si l’utor hi pot grvr l sev firm, millor. Durnt l Did, el lloc més espectculr, des del meu punt de vist, és l Rmbl de Brcelon, on l’esdeveniment rrib l sev màxim expressió. Tothom esper que no plogui i que fci bon temps, que en f l mjori de vegdes.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 00:25 h
President, no mlbrteu l fein fet, sigueu vlents i mb dignitt no permeteu un minut de silenci en memòri d’quells que és vn profitr del frnquisme. En homentge ptriotes com Josep Sunyol Envieu correus ob@fcbrcelon.ct Josep Sunyol (1935-1936) Extret del web del F.C Brcelon Josep Sunyol h psst l històri del Brç com el 'president màrtir' cus de l sev tràgic mort qun exerci el càrrec, en els primers dies de l Guerr Civil, fusellt per l'exèrcit frnquist l'estiu de 1936. Sunyol (Brcelon 1898-Serr del Gudrrm 1936), un home mb un grn personlitt i molt respectt per tot el brcelonisme v inicir l sev trjectòri com directiu blugrn l'ny 1928, curiosment en l junt presidid per Arcdi Blguer, un monàrquic convençut i per tnt un home de signe polític molt diferent l seu.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:55 h
(Publict "El Punt" el 6-Abr-10) S’h dedict un ingent quntitt de tint ls csos Millet i Pretòri (Brtomeu, Màci, Prenfet i demés), molt justificd pel terrtrèmol que h representt per l societt ctln, i, no obstnt, hn quedt sense respost dues preguntes cpitls, com són: Perquè quests csos? i, Perquè s’hn destpt r? J l 1997, el ctedràtic de Dret Administrtiu de l universitt Complutense, el Sr. Alejndro Nieto, en el seu molt recomnble llibre “Corrupción en l Espñ Democrátic”, ens evidenciv que l corrupció fectv tots els prtits, i que, de form deliberd, es procedi “tpr-ho” trvés del senzill mecnisme de mntenir sfixits, en mitjns i personl, els jutges que l’hn de perseguir.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:52 h
(Publict "El Punt" el 7-Feb-10) Si lgun di els ctlns relment volem l independènci, només hi hurà un obstcle que ens ho pugui impedir. Dic “relment”, perquè està clr que el procés serà qulsevol cos menys senzill i trnquil però, si reclmem l nostr llibertt de mner democràtic i pcífic, qui conseguirà privr-nos-en de mner indefinid? L comunitt interncionl h estblert quines considerv que eren les condicions suficients per ccedir l independènci (Montenegro): un prticipció lt (50%) i, dins d’quest, un mjori no discutible (55%) de vots firmtius.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:50 h
(Publict "El Punt" el 24-Gen-10) Cossetni cb de publicr “Colom. 500 nys engnyts”, del professor universitri C. Merrill. El llibre, molt ben rgumentt i documentt, i que no pot ser cust de prtisnisme cr Merrill és mericà, dinmit de mner demolidor les tesis lterntives sobre l’origen de Colom, inclos l genovesist, mb un conclusió clr i inequívoc: Colom er ctlà i l rest és fullrc. Si el llegiu, us frà posr vermells de vergony lien el que s’hn rribt empssr els noments experts, sense cp men d’esperit crític.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:47 h
(Publict "El Punt" el 20-Des-09) Podem extreure més conclusions del 13-D? Quin solides tenen les crítiques formuldes? Aquest rticle respon que “si” i que “poc”, i expos que s’h psst per lt l’extrordinàri potènci de l combinció de (mnc de) suport institucionl, prticipció i vots firmtius que s’h produït. No cl dir que l respost definitiv només l donri un referèndum vinculnt però, mentrestnt, el que h ocorregut és mss importnt com per no intentr treure’n les màximes conclusions possibles.
Llegir-ne més
21 d'abril de 2010 23:45 h
(Publict "El Punt" el 8-Set-09) Un grn prt dels votnts independentistes de Ctluny hn rribt quest posició polític per l’inexorble procés de consttr que totes les ltres lterntives proposdes per ssegurr un futur quest pís, s’hn revelt infructuoses. Són conscients de les enormes dificultts del cmí cp l’independènci, però entenen que no hi h lterntiv. Alhor, fins f ben poc, estv orfe de prtit qui confir el seu vot. A Convergènci, en un simetri flgrnt, sempre s’esper que l’independentist comprengui les sensibilitts més tèbies, les quls, es diu, es podrien sentir incomodes mb un “deriv extremist” del prtit, i se li demn que iguleixi les seves spircions en bé de l’unitt.
Llegir-ne més
