20 d'abril de 2010 18:00 h
Un dels grns debts l Unió Europe és com hem de regulr els drets d’utor internet (us ho explicv en quest post). El resultt d’quest discussió determinrà com serà l’internet del futur. I per tnt, en bon mesur, modelrà els vlors i les prioritts de l nostr societt, tès que l xrx s’h convertit en un ein de comunicció i de trebll girebé omnipresent. L Unió Europe, els Estts Units i Jpó, entre d’ltres pïsos, estn intentnt regulr internet trvés de l’Anti-Counterfeiting Trde Agreement (ACTA), unes negocicions que, segons el nom de l’cord, s’hurien de limitr l flsificció.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 14:10 h
Mentre els de cn ràbi preprven l sev setmn més importnt de l’ny rmts fins les dents, el Pep Gurdiol -que és el més llest de tots- s’ho gfv com un ssig generl per preprr l’nd de Chmpions. Objectiu conseguit: sortir vius i sense lesionts del mini Bernbéu, mb un puntet i l cinquen grog per l’Alves. Just l setmn que hem recupert el lidert l cmp del mligne i deixem l llig cinc finls de l sentènci definitiv. Un setmn on, mlgrt el clàssic, l recuperció del lidert i un derby intercomrcl sense futbol, h estt protgonitzd per l prestigios i reputd justíci espnyol en les seves diverses fcetes i/o cres: 1) des de l justíci més folklòric representd pel comité de competición que s’h sltt l torer l sev pròpi jurisprudènci eliminnt les trgetes del Kmeni i com torn l de l’Albiol o l de l’Albiol i com torn l del Kmeni; tnt se vl, recordem que es trct d’un comitè integrt per dvocts de l’estt, funcionris i ex socis del rel Mdrid 2) Pssnt pel Tribunl Supremo i les seves mrtingles per liquidr el jutge Grzón.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 11:01 h
Contr certs tòpics que volten, cl dir mb tot contundènci que més del 99% de les sncions i multes lingüístiques previstes ls ciutdns i empresris de Ctluny són per no utilitzr el cstellà. I doncs? Com és que l percepció “generl” és l’invers. Doncs vet cí l respost: Un mentid dit mil vegdes esdevé un veritt. Sí que és cert, i comprensible tès l mquinàri mediàtic l contr, que els empresris ctlns no costumen denuncir públicment els centenrs d’imposicions lingüístiques que poden rebre pel que f l cstellà.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 10:59 h
F uns dies vm presentr públicment els resultts d’un estudi sobre l’etiquettge dels productes ecològics ctlns mb segell de qulitt del Consell Ctlà de l Producció Agràri Ecològic (CCPAE). Aquest estudi ens v permetre detectr que tres de cd qutre d’quests productes incompleixen l normtiv vigent en mtèri d’etiquettge. És un dd preocupnt. El percenttge d’incompliment de l normtiv legl és molt elevt. Sorprèn que ixò pssi precisment en uns productes que tenen en els vlors ssocits l qulitt l sev principl divis i crt de presentció.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 09:26 h
Qun vig pssr recollir l mev sogr, j m’estv espernt. En Rmon, el sogre, em v fer pssr de seguid –“Pss, pss, fill, no ves como està d’impcient”- em v dir. En sentir-lo, ell, li v replicr tot seguit mb un llmbregd: “Pués sí! Tu que te crés”. I en dirigir-se mi, mb un somriure que no podi mgr, em diu:- “Aquest..."- (es referi l seu home, és clr)- "... se’n riu, però és veritt que em f molt il·lusió de veure-ho. Tu no ho sps..."- (sí que ho sbi, però tnt és)- ".
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 05:00 h
V hver-hi un di que els polítics principtins vn decidir que cli fer un Esttut nou i vn començr-ne prlr. Fou l primer mrejd de perdiu. L perdiu v continur mb rodments de cp qun el debt es v nr llrgssnt fins l’extenució. Tot seguit, vm sentir llò de l’poyré, i l cp de poc -és un dir- vm ser convocts les urnes perquè fóssim nosltres qui hi donés suport, tot i que l’entusisme populr podríem considerr-lo més vit montillesc. Un cop fets quests pssos, el text se’n v nr cp l prlment espnyol i l perdiu v tenir bsques ltr vegd, de tnt sentir excuses brtes, i de tnt tomb i de tnt gir.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2010 05:00 h
Un Tribunl Constitucionl que no sp posr-se d’cord per resoldre el recurs contr l’Esttut després de tres nys de delibercions, h frcsst en l funció que té encomnd. Ni els que defensen que és un tribunl polític i no de “justíci constitucionl”, poden ignorr que l sev pràlisis està portnt l’Estt espnyol un vi mort. L crisis no és sols institucionl: és un crisis d’Estt. L ciutdni pot comprovr mb quest situció, l impossibilitt que té Espny de ser cpç de donr respostes ls reptes d’un estt pretesment plurincionl.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2010 20:21 h
Jon Sur, Conseller, i Miquel Cminl, Director del Memoril Democràtic en l’cte celebrt, diumenge 18, l Cmp de l Bót en homentge les persones que hi vn ser fuselldes orgnitzt per l’Associció Pro-Memori ls Immolts per l llibertt Ctluny no es vn estr d’profitr l’ocsió per convocr els ssistents l’cte de suport l jutge Grzon que s’h de celebrr l Universitt de Brcelon el di 20. Certment, és vergonynt que vui di hàgim de presencir com pot rribr reeixir un denúnci de Flnge Espñol contr un mgistrt que hvi inicit un cus en pro de les víctimes del Frnquisme.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2010 17:37 h
L primer vegd que es v representr “¿De cuándo cá nos vino?” sembl que v ser l’ny 1615 l Cs de Comedis de Toledo. Forç nys després, l Compnyi Ncionl de Tetro Clásico dirigid per Edurdo Vsco recuper el text. És el primer dels dos munttge que presentrn els mdrilenys l Tetre Victòri de Brcelon. Dos textos clàssics de dos utors de referènci del tetre espnyol. Inuguren el cicle mb un Lope de Veg instl.lt l’escenri ctlà fins el 9 de mig. Després, prtir del di 14 del mteix mes l compnyi representrà “El pintor de su deshonr”, un text de Clderón de l Brc.
Llegir-ne més
19 d'abril de 2010 17:00 h
Aquest diumenge 25 d'bril, 175 municipis ctlns celebren consultes sobre l independènci de Ctluny. I, sens dubte, l llibertt del nostre pís és sempre un ctivitt prioritàri i plent en l nostr tsc prlmentàri. En concret, quest proper dijous 22 d'bril, explicré el procés utodeterminist del nostre pís dvnt d'un grup de diputts del Prtit Populr Europeu, del Prtit Socilist Europeu, de l'Alinç dels Liberls i Demòcrtes Europeus i dels Verds – Alinç Lliure Europe. Per tl d'il·lustrr l tsc que j hem fet sobre les consultes, us djunto els posts del meu bloc que en prlen (espero que sigui del vostre interès): Els referèndums, l prlment europeu El Sinn Féin, fvor dels referèndums d'utodeterminció de Ctluny Crt ls eurodiputts itlins L'utodeterminció dins de l UE L'11 de setembre i l'utodeterminció Set eurodiputts donen suport l referèndum d'Arenys No m'estrny que Ctluny vulgui l independènci
Llegir-ne més
