Oriol Junqueras
21 d'abril de 2010 08:00 h
La "Ley de Costas" des de Brussel·les
L Ley de Costs v ser provd el 1988 per inicitiv de José Borrell. En quell èpoc, l llei s'emmrcv en l'intent de retllr les competències "utonòmiques", que s'hvi inicit mb l LOAPA. De fet, tot plegt v servir perquè qui v ser secretri d’Estt d’Hisend i, posteriorment, ministre d’Obres Públiques, de Trnsport i de Medi Ambient, lluís espnyolitt llnçnt les excvdores contr les guinguetes de les pltges ctlnes, mentre tolerv tot men d'excessos en les "utonomies" migues de l rest de l cost mediterràni.
Llegir-ne més
Un comentari
Jaume Font-Garolera
21 d'abril de 2010 05:00 h
Punt de no retorn
Pssi el que pssi mb l’Esttut i sigui quin sigui l sentènci del Tribunl Constitucionl quest pís j no tornrà ser el mteix d’bns. L humilició l qul hem estt –i estem sotmesos– els ctlns durnt quests últims nys h estt i és tn grn que no se ben bé si col·lectivment som cpços d’donr-nos del significt profund de tot plegt. Del punt de no retorn l qul estem punt d’rribr, si és que j no hi hem rribt. De primer vn ser les promeses incomplertes que no cl tornr repetir quí. Desprès v venir l retlld del primer text esttutri —l ribotd o el pssi pel “cepillo” que dei l’inefble Alfonso Guerr.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
21 d'abril de 2010 05:00 h
Constitucional
Zptero i Rjoy rebutgen l renovció del Tribunl Constitucionl. Diuen que r no toc, perquè seri com cnvir l'àrbitre mig prtit. (El d'hir, j el podrien hver cnvit de dolent i injust que v ser.) I els mgistrts del Constitucionl, mnifestment incpços, tmbé. Però PSOE i PP prefereixen deixr les coses com estn, i j no sps si ixò vol dir deixr-ho dormir o rebentr-ho tot encr que sigui bns de les eleccions l Prlment de Ctluny. En tot cs, hi h coincidències entre els plntejments de Rjoy, que és qui h presentt el recurs contr l'Esttut, i Zptero i Blnco.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 d'abril de 2010 18:00 h
La trampa del Partit Popular Europeu
Un dels grns debts l Unió Europe és com hem de regulr els drets d’utor internet (us ho explicv en quest post). El resultt d’quest discussió determinrà com serà l’internet del futur. I per tnt, en bon mesur, modelrà els vlors i les prioritts de l nostr societt, tès que l xrx s’h convertit en un ein de comunicció i de trebll girebé omnipresent. L Unió Europe, els Estts Units i Jpó, entre d’ltres pïsos, estn intentnt regulr internet trvés de l’Anti-Counterfeiting Trde Agreement (ACTA), unes negocicions que, segons el nom de l’cord, s’hurien de limitr l flsificció.
Llegir-ne més
Rival Petit
20 d'abril de 2010 14:10 h
Els pericos salven la temporada. Ara ja poden baixar a segona
Mentre els de cn ràbi preprven l sev setmn més importnt de l’ny rmts fins les dents, el Pep Gurdiol -que és el més llest de tots- s’ho gfv com un ssig generl per preprr l’nd de Chmpions. Objectiu conseguit: sortir vius i sense lesionts del mini Bernbéu, mb un puntet i l cinquen grog per l’Alves. Just l setmn que hem recupert el lidert l cmp del mligne i deixem l llig cinc finls de l sentènci definitiv. Un setmn on, mlgrt el clàssic, l recuperció del lidert i un derby intercomrcl sense futbol, h estt protgonitzd per l prestigios i reputd justíci espnyol en les seves diverses fcetes i/o cres: 1) des de l justíci més folklòric representd pel comité de competición que s’h sltt l torer l sev pròpi jurisprudènci eliminnt les trgetes del Kmeni i com torn l de l’Albiol o l de l’Albiol i com torn l del Kmeni; tnt se vl, recordem que es trct d’un comitè integrt per dvocts de l’estt, funcionris i ex socis del rel Mdrid 2) Pssnt pel Tribunl Supremo i les seves mrtingles per liquidr el jutge Grzón.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
20 d'abril de 2010 11:01 h
Més del 99% de les multes lingüístiques a Catalunya estan previstes per no utilitzar el castellà
Contr certs tòpics que volten, cl dir mb tot contundènci que més del 99% de les sncions i multes lingüístiques previstes ls ciutdns i empresris de Ctluny són per no utilitzr el cstellà. I doncs? Com és que l percepció “generl” és l’invers. Doncs vet cí l respost: Un mentid dit mil vegdes esdevé un veritt. Sí que és cert, i comprensible tès l mquinàri mediàtic l contr, que els empresris ctlns no costumen denuncir públicment els centenrs d’imposicions lingüístiques que poden rebre pel que f l cstellà.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
20 d'abril de 2010 10:59 h
Confiança erosionada
F uns dies vm presentr públicment els resultts d’un estudi sobre l’etiquettge dels productes ecològics ctlns mb segell de qulitt del Consell Ctlà de l Producció Agràri Ecològic (CCPAE). Aquest estudi ens v permetre detectr que tres de cd qutre d’quests productes incompleixen l normtiv vigent en mtèri d’etiquettge. És un dd preocupnt. El percenttge d’incompliment de l normtiv legl és molt elevt. Sorprèn que ixò pssi precisment en uns productes que tenen en els vlors ssocits l qulitt l sev principl divis i crt de presentció.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
20 d'abril de 2010 09:26 h
Les ombres de l'Hipogeu
Qun vig pssr recollir l mev sogr, j m’estv espernt. En Rmon, el sogre, em v fer pssr de seguid –“Pss, pss, fill, no ves como està d’impcient”- em v dir. En sentir-lo, ell, li v replicr tot seguit mb un llmbregd: “Pués sí! Tu que te crés”. I en dirigir-se mi, mb un somriure que no podi mgr, em diu:- “Aquest..."- (es referi l seu home, és clr)- "... se’n riu, però és veritt que em f molt il·lusió de veure-ho. Tu no ho sps..."- (sí que ho sbi, però tnt és)- ".
Llegir-ne més
Roc Casagran
20 d'abril de 2010 05:00 h
123 maneres de marejar la perdiu o una recomanació per Sant Jordi
V hver-hi un di que els polítics principtins vn decidir que cli fer un Esttut nou i vn començr-ne prlr. Fou l primer mrejd de perdiu. L perdiu v continur mb rodments de cp qun el debt es v nr llrgssnt fins l’extenució. Tot seguit, vm sentir llò de l’poyré, i l cp de poc -és un dir- vm ser convocts les urnes perquè fóssim nosltres qui hi donés suport, tot i que l’entusisme populr podríem considerr-lo més vit montillesc. Un cop fets quests pssos, el text se’n v nr cp l prlment espnyol i l perdiu v tenir bsques ltr vegd, de tnt sentir excuses brtes, i de tnt tomb i de tnt gir.
Llegir-ne més
Gemma Calvet i Barot
20 d'abril de 2010 05:00 h
La via morta
Un Tribunl Constitucionl que no sp posr-se d’cord per resoldre el recurs contr l’Esttut després de tres nys de delibercions, h frcsst en l funció que té encomnd. Ni els que defensen que és un tribunl polític i no de “justíci constitucionl”, poden ignorr que l sev pràlisis està portnt l’Estt espnyol un vi mort. L crisis no és sols institucionl: és un crisis d’Estt. L ciutdni pot comprovr mb quest situció, l impossibilitt que té Espny de ser cpç de donr respostes ls reptes d’un estt pretesment plurincionl.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs