Gerard Gómez del Moral
18 d'abril de 2010 22:00 h
Reflexions del Banda Ampla (i II)
F més o menys un mes vig escriure unes primeres reflexions l voltnt del progrm de TV3, Bnd Ampl, dedict l independènci de Ctluny. Si sóc sincer he de reconèixer que després del progrm m’hvi propost escriure un seqüènci de 3 rticles l bloc reflexionnt sobre el que s’hi v dir, però després de tnt temps, finlment cbré les reflexions mb quest rticle que r esteu llegint. I és que mlgrt totes les reflexions inicils que j vig puntr i del poc nivell de debt, de profunditt i l’excés de tòpics que es vn bocr en quells llrgs micròfons del pltó, em vig fixr en un cos, les ddes de les enquestes que es vn bocr ls telespectdors.
Llegir-ne més
Un comentari
Joan Lladonet
18 d'abril de 2010 19:23 h
El català no ha de ser llengua preferent, ha de ser de categoria regional ínfima
Si hgués prospert l ponènci de l president del Tribunl Constitucionl, l cinquen, que er l més positiv possible, eliminv de l’rticle 6 de l’Esttut que el ctlà pogués ser llengu preferent de l’Administrció. Si ixò ocorre, es deix el cstellà com llengu preferent, perquè ho mn l Constitució. Així que, res de res de posr les coses l seu lloc per judr l normlitzció lingüístic com v provr el poble ctlà; els svis espnyols ho volien i ho volen escombrr. L’experiènci dels proximdment trent nys de normlitzció lingüístic hn deixt ben clr, que per protegir l llengu minoritzd dvnt l llengu dominnt s’hn de fer discrimincions positives com l de declrr-l preferent, que no vol dir obligtòri, només seri obligtòri per ls funcionris, com ho és l’espnyol per ls funcionris espnyols.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
18 d'abril de 2010 05:00 h
Per què li diuen Tribunal?
Més prop de Crcs que d’Europ, l pròdi de tribunl que és el constitucionl espnyol no h estt cpç en més de tres nys de dictr sentènci contr l’Esttut. Emptts els seus membres entre 6 socilistes i 6 populrs des d’bril de 2004, vn primer dedicr-se desemptr recusnt uns i ltres els del sector contrri, gunynt primer els populrs però recupernt l‘empt els socilistes gràcies l divin providènci (segons els mlèvols, judd pel CNI). Tres són els sectors contr l’Esttut: 4 socilistes hevies que es conformen mb 15 mputcions; 3 hiperhevies, que volen mputr-ne més (1 socilist, noment directment per Zptero, i 2 populrs); i 3 populrs gore, que volen mputr-ho tot.
Llegir-ne més
Màrius Viella
17 d'abril de 2010 23:59 h
Malversacions de temps i diners dels ciutadans
Mlverscions de temps i de diner públic Suposo que el TC, igul que tots els estments d’quest pís, s’liment del Pressupost Generl de l’Estt, i que quest pressupost , de grntir un màxim de rendiment i eficàci dels estments i dministrdors, entre ells el TC; jo no se si quests deu ”supermns” de l judictur, s’huri de poder exigir dnys i perjudicis , perquè desprès de qutre nys de debt sobre un esttut , que tothom sp que fou provt per els respectius Prlments de les respectius Ncions , i per el Congres dels Diputts, vott per el qurnt nou per cent dels Ctlns, desprès d’hver sigut esquilt i retllt per el Sr.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
17 d'abril de 2010 23:16 h
La Vanguardia i el Periódico justifiquen la retallada a l’estatut
Les reccions l no sentenci del TC per prt dels dos diris de cpçler, hn estt de dubtos defens del Pís. S’h vist el llutó que clcen i hn post l descobert les veritbles intencions de l’editoril conjunt que vn imposr l rest de mitjns. Tenen veritble pànic l dret decidir. Segons el Periódico, l ponènci derrotd er un retlld moderd de l’esttut i diu textulment moderd per cbr dient cceptble pel Pís. Un veritble vergony que el Grupo Zet ,que h rebut tnts diners de les dministrcions ctlnes, es posi l servei dels interessos de Mdrid, molt llunyts dels interessos dels ctlns.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
17 d'abril de 2010 18:08 h
SOS MOBILITAT FERROVIÀRIA TRANSFRONTERERA
L qüestió ferroviàri es trob un delicd etp de trnsició, j que les competències del tren convencionl, segons l’rticle 169 de l’Esttut, hn de pssr de l’Estt centrl l Generlitt. Això és un procés lent i feixuc ( s’h de fer bé i, sobretot, controlr mb tcte i peus de plom ) . Perquè no hi h dubte que té ( tindrà ) un incidènci cbdl en el nostre territori. A hores d’r cldri profitr, més i millor, l nostr situció geogràfic, ( l líni de Eurodistricte ferroviri Perpinyà-Cerver-Portbou-Figueres-Giron) per plntejr verritblement l trnsformció de l líni del tren i, consegüentment, dissenyr l vertebrció d’un tren - ràpid, lleuger i convencionl- que doni un servei públic integrl tots els hbitnts/estdnts d’quest vst territori.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
17 d'abril de 2010 11:23 h
Consultant amb Enric Vila (II)
L’Enric Vil i jo estem preprnt un llibre de converses. Heus cí el segon extrcte de l xerrd que vm mntenir en motiu dels referèndums sobre l independènci de Ctluny: Enric Vil: Però qui defineix l ide d’excel·lènci? No és el mteix orgnitzr un referèndum Oson que Snt Cugt. O sí? Alfons López Ten: A cd municipi t’hs d’dptr les condicions locls. En tot cs, l coordindor huri de poder defensr l sev ide d’excel·lènci sense brrejr-l mb l unitt sgrd de l tribu. A Oson, mb un electort de 120.
Llegir-ne més
Oriol Romero
16 d'abril de 2010 22:23 h
Urbanisme a garrotades al Cabanyal
L violent repressió dels veïns del Cbnyl per defensr el seu brri dvnt l demolició mrc el finl de fest indignnt d'un er d'urbnisme slvtge. Un er en l qul l snt linç d'especuldors, constructors i polítics h vingut imposnt l poblció opercions immobiliàries tnt més lucrtiv com menys hbitbles i estèticment i ecològicment recomnbles. Aquestes gressions orientdes enriquir-ne lguns mencen fins i tot zones tn consoliddes de l ciutt clàssic com el brri del Cbnyl. El Pl Especil de Protecció i Reform Interior promogut per quest brri per l'Ajuntment de Vlènci, en comptes de protegir, propos destruir 450 edificis per introduir un nov vingud compnyd de blocs de nov plnt que duplicrien l'ltur mitjn dels hbittges del brri, desbrtnt sense piett l sev ctul homogeneïtt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
16 d'abril de 2010 19:35 h
Ser creient o ser ateu?
Ens trobm en un temps en què l ntur està molt lterd, no pss di que no hi hgi lgun terrtrèmol, hurcà, pluj exgerd, cicló, erupció volcànic, etc. que no estigui modificnt l vid dels humns que poblm l terr, l d’uns més que l dels ltres, i cd di les xifres de morts enterrts per l ntur es compt per desenes i per centenes, i les persones perjudicdes per desenes de milers i per centenes de milers. Mentre tot ixò pss, els més vius, els corruptes, intenten poderr-se del màxim de béns mterils possibles, trepitjnt i robnt tot el que poden l rest de persones que lluiten desesperdment per sobreviure.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
16 d'abril de 2010 14:32 h
Ja tenim sentencia, l’estatut és mort, dignitat és independència
Per un mjori mpli, el TC h mort l’esttut, “un mjori democràtic del TC” vol un mpli retlld del esttut, no en tenen prou mb l retlld de 15 rticles proposd pels "membres moderts del TC", l mjori en vol més, són inscibles, i ixò mereix un respost democràtic, dret decidir. En un moment d'quest trnscendènci for bo tenir present l màxim que predicv John Fitzgerld Kennedy: 'No us pregunteu què pot fer el vostre pís per vosltres, pregunteu-vos què podeu fer vosltres pel vostre pís'. Espny és molt Espny i s’ho creuen, qui no se n'doni, està fent un flc fvor Ctluny, j no vlen engrunes, l’estt de les utonomies h estt liquidt, r clen mbicions de primer ordre.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs