17 d'abril de 2010 23:59 h
Mlverscions de temps i de diner públic Suposo que el TC, igul que tots els estments d’quest pís, s’liment del Pressupost Generl de l’Estt, i que quest pressupost , de grntir un màxim de rendiment i eficàci dels estments i dministrdors, entre ells el TC; jo no se si quests deu ”supermns” de l judictur, s’huri de poder exigir dnys i perjudicis , perquè desprès de qutre nys de debt sobre un esttut , que tothom sp que fou provt per els respectius Prlments de les respectius Ncions , i per el Congres dels Diputts, vott per el qurnt nou per cent dels Ctlns, desprès d’hver sigut esquilt i retllt per el Sr.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2010 23:16 h
Les reccions l no sentenci del TC per prt dels dos diris de cpçler, hn estt de dubtos defens del Pís. S’h vist el llutó que clcen i hn post l descobert les veritbles intencions de l’editoril conjunt que vn imposr l rest de mitjns. Tenen veritble pànic l dret decidir. Segons el Periódico, l ponènci derrotd er un retlld moderd de l’esttut i diu textulment moderd per cbr dient cceptble pel Pís. Un veritble vergony que el Grupo Zet ,que h rebut tnts diners de les dministrcions ctlnes, es posi l servei dels interessos de Mdrid, molt llunyts dels interessos dels ctlns.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2010 18:08 h
L qüestió ferroviàri es trob un delicd etp de trnsició, j que les competències del tren convencionl, segons l’rticle 169 de l’Esttut, hn de pssr de l’Estt centrl l Generlitt. Això és un procés lent i feixuc ( s’h de fer bé i, sobretot, controlr mb tcte i peus de plom ) . Perquè no hi h dubte que té ( tindrà ) un incidènci cbdl en el nostre territori. A hores d’r cldri profitr, més i millor, l nostr situció geogràfic, ( l líni de Eurodistricte ferroviri Perpinyà-Cerver-Portbou-Figueres-Giron) per plntejr verritblement l trnsformció de l líni del tren i, consegüentment, dissenyr l vertebrció d’un tren - ràpid, lleuger i convencionl- que doni un servei públic integrl tots els hbitnts/estdnts d’quest vst territori.
Llegir-ne més
17 d'abril de 2010 11:23 h
L’Enric Vil i jo estem preprnt un llibre de converses. Heus cí el segon extrcte de l xerrd que vm mntenir en motiu dels referèndums sobre l independènci de Ctluny: Enric Vil: Però qui defineix l ide d’excel·lènci? No és el mteix orgnitzr un referèndum Oson que Snt Cugt. O sí? Alfons López Ten: A cd municipi t’hs d’dptr les condicions locls. En tot cs, l coordindor huri de poder defensr l sev ide d’excel·lènci sense brrejr-l mb l unitt sgrd de l tribu. A Oson, mb un electort de 120.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 22:23 h
L violent repressió dels veïns del Cbnyl per defensr el seu brri dvnt l demolició mrc el finl de fest indignnt d'un er d'urbnisme slvtge. Un er en l qul l snt linç d'especuldors, constructors i polítics h vingut imposnt l poblció opercions immobiliàries tnt més lucrtiv com menys hbitbles i estèticment i ecològicment recomnbles. Aquestes gressions orientdes enriquir-ne lguns mencen fins i tot zones tn consoliddes de l ciutt clàssic com el brri del Cbnyl. El Pl Especil de Protecció i Reform Interior promogut per quest brri per l'Ajuntment de Vlènci, en comptes de protegir, propos destruir 450 edificis per introduir un nov vingud compnyd de blocs de nov plnt que duplicrien l'ltur mitjn dels hbittges del brri, desbrtnt sense piett l sev ctul homogeneïtt.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 19:35 h
Ens trobm en un temps en què l ntur està molt lterd, no pss di que no hi hgi lgun terrtrèmol, hurcà, pluj exgerd, cicló, erupció volcànic, etc. que no estigui modificnt l vid dels humns que poblm l terr, l d’uns més que l dels ltres, i cd di les xifres de morts enterrts per l ntur es compt per desenes i per centenes, i les persones perjudicdes per desenes de milers i per centenes de milers. Mentre tot ixò pss, els més vius, els corruptes, intenten poderr-se del màxim de béns mterils possibles, trepitjnt i robnt tot el que poden l rest de persones que lluiten desesperdment per sobreviure.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 14:32 h
Per un mjori mpli, el TC h mort l’esttut, “un mjori democràtic del TC” vol un mpli retlld del esttut, no en tenen prou mb l retlld de 15 rticles proposd pels "membres moderts del TC", l mjori en vol més, són inscibles, i ixò mereix un respost democràtic, dret decidir. En un moment d'quest trnscendènci for bo tenir present l màxim que predicv John Fitzgerld Kennedy: 'No us pregunteu què pot fer el vostre pís per vosltres, pregunteu-vos què podeu fer vosltres pel vostre pís'. Espny és molt Espny i s’ho creuen, qui no se n'doni, està fent un flc fvor Ctluny, j no vlen engrunes, l’estt de les utonomies h estt liquidt, r clen mbicions de primer ordre.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 09:04 h
A Ctluny pguem mss impostos i vit en pgrem més. Mss, sobretot comprt mb el que rebem cnvi. Hi h qui diu que en pguem pocs comprts mb ltres estts europeus, com els pïsos nòrdics, però quest comprció té trmp: hem de comprr què pguem i què rebem, i l diferènci deprimeix. I l ró no és només l ineficiènci del nostre sector públic, és sobretot cus de l’espoli fiscl. Com explic el Professor Ros Hombrvell Ctluny pguem impostos de pís socildemòcrt i rebem serveis de pís liberl, o dit d’un ltr form, pguem en impostos el 40% del PIB i, i després de l’espoli del 10% cd ny, només es reverteix l societt ctln el 30%.
Llegir-ne més
16 d'abril de 2010 05:00 h
Avui vull escriure d’Egunkri, tot i que segur que quests drrers dies n’hureu llegit de tots colors. 7 nys de procés, un diri tnct, centenrs de milers d’euros perduts, desenes de treblldors penjnt d’un fil, desenes de milers de ciutdns orfes d’un diri en l sev llengu, un cultur mençd per voler ser, 5 homes honestos processts i torturts hir, i un bsolució totl vui. Flsedts i irregulritts que un sentènci bsolutòri deix de moment en punt mort. I dic de moment perquè segur que els cusdors insistirn l Suprem en l mentid, voldrn recòrrer, i dependrà de les noves mjories prlmentàries el fet que un nov fls cusció vnci o retrocedeixi.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2010 22:44 h
El fvoritisme de les mles gestions Qun Rodríguez Zptero v posr els diners dels ciutdns l’bst de l bnc perquè solucionessin els seus problemes , j vig mnifestr el meu descord, mb comentris que ningú v voler publicr ni contestr; i voldri insistir ,(tot i que j es trd ,perquè el govern no escolt ningú i el ml j es fet), en que si el govern s’hgués constituït en propietri de tots els hbittges mb dificultt de finnçment , di d’vui , els bncs i cixes, j hurien recupert els seus diners , i els titulrs dels hbittges , tindrien mes possibilitts d’ccedir sistemes per no perdre llò per el que s’h lluitt tot un vid ,( l’hbittge).
Llegir-ne més
