15 d'abril de 2010 13:30 h
Sovint tinc l sensció que des del Prlment Europeu hem d'insistir i d'nr l drrere dels temes perquè el Govern espnyol se senti pressiont ctur. Sembl com si els temes de Ctluny els fossin totlment secundris. És el cs, per exemple, de l'embssment de Flix. Com sbeu, l'empres Ercros v bocr durnt dècdes entre 200.000 i 360.000 tones de residus tòxics i rdioctius, i el Govern espnyol els h d'extreure per evitr que es propguin més en l cden tròfic i per evitr que els sediments tòxics s'escmpin per l'Ebre.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2010 05:00 h
Hi h qui pens que l litertur , l poesi —i tot l’rt en generl— trnsmeses en un llengu que prlen milers i milers de persones és un sortid fàcil i segur. Els que prlem quelles llengües ferides durnt l histori ( lgunes encr els perdur l ferid), discrimindes i considerdes minoritàries sembl que hguem de ser menys. M’ho he sentit dir tntes vegdes que j no sé com gfr-me el comentri: — I... per què escrius en ctlà i no en cstellà o en àrb, per exemple? —lguns em llencen l pregunt directment i ltres ho fn d’un mner més subtil.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2010 05:00 h
En els àmbits jurídics sempre s’hvi dit que delinquien les persones, no les entitts. Això v cnvir mb l Llei de Prtits espnyol, dissenyd mb èxit, tot cl dir-ho, per destruir Herri Btsun i qulsevol prtit bertzle que s’trevís succeir-lo en el futur. Rere l llei no hi hvi només, que tmbé, un nimdversió vers l ideologi independentist d’quell prtit. Tot segui un cert lògic que els ciutdns benpensnts i honestos hvien d’pludir. El que morlment defensv i encr defens l llei és que no es podi permetre que els càrrecs electes d’un prtit relciont mb ctivitts delictives empressin els diners que cobrven de l’erri públic per continur fomentnt quest ctivitt.
Llegir-ne més
15 d'abril de 2010 01:18 h
Desprès de vuit nys , l preocupció es de màxim ctulitt ISRAEL.....PALESTINA ......PREMIA... 24-5-2002 LA BISBAL D`EMPORDA MARIUS VIELLA El problem que s´h presentt Premià de Mr, qulsevol nlfbet, mb dos dits de front, el podi preveure, deu nys enrer. Els errors comesos pels respectius governs, en el moment que es vren començr detectr les entrdes d’immigrnts indocumentts, són els motius que hn portt quest situció tn conflictiv, i que només és el començment, tenint en compte que curt termini, l desfet i els conflictes entre les diverses cultures, s´greujrn, perquè s`h permès que el rdiclisme hgi pres form i forç, i AMB el suport del grn fntisme, j no hi h Deu que ho pri.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 16:45 h
Els representnts de 'Queremos Glego', un xrx que grup més de 700 ssocicions gllegues en defens de l llengu, hn vingut vui l Prlment Europeu de l mà del BNG i d'Esquerr per demnr empr les institucions europees per l'ofensiv del Govern del PP en contr del gllec (vegeu l notíci que h sortit l Televisió de Glíci). El Govern de Núñez Feijóo h suprimit, per exemple, el requisit de sber el gllec per trebllr l'dministrció públic, mb l qul cos els ciutdns perden el dret de fcto de ser tesos en gllec per l Xunt de Glíci.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle escrit mb Jume Torres i Grrig per l'ACPG d'bril del 2009 sobre un dels moments més emocionnts de l nostr històri contemporàni. Esperem que sigui del vostre interès. “En nom del poble de Ctluny, proclmo l’Estt Ctlà sot el règim d’un Repúblic Ctln que lliurement i mb tot cordilitt nhel i demn ls ltres pobles d’Espny llur col•lborció en l creció d’un Confederció de pobles ibèrics, i està disposd l que sigui necessri per lliberr-los de l monrqui borbònic.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 05:00 h
Dies enrere vig tenir l’oportunitt de prlr d’identitt i globlitzció. En quell rticle dei que l globlitzció i l uniformitzció generls tenien com contrprtid l revloritzció d’llò que és singulr, únic i irrepetible, com r les cultures minoritàries com l nostr. Tmbé dei que ixò ens oferi ls ctlns un oportunitt mgnífic per reforçr l nostr identitt, sobretot si ens sbíem mntenir fidels l nostr mner de ser i de fer i no quèiem en el cosmopolitisme de sló que tn criticv el periodist Miquel dels Snts Oliver.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 05:00 h
H quedt demostrt per l pròpi justíci espnyol que el tncment f set nys del diri Egunkri v ser un error, un greu error. Jo diri més. Un temptt l democràci, l llibertt d'expressió, l societt bsc en el seu conjunt. Un diri tnct en el segle XXI l'Europ occidentl. En nom de l lluit ntiterrorist es vn superr uns límits inimginbles. Er l'èpoc d'Aznr, i tot s'hi vli. Aquests jutges qui r lguns volen retre homentge, tot convertint-los en herois de vés sber què, gràcies ls despropòsits del funcionment de l justíci espnyol i mb l'jut del victimisme fvorit per ultrdretns i feixistes, mi no em fn cp llàstim ni pen r que veus què s'h rribt fer des de l'Audienci Ncionl espnyol.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2010 23:45 h
En el 79 niversri de l proclmció de l Repúblic Ctln per Frncesc Mcià - Interpretnt el sentiment i els nhels del poble que ens cb de donr el seu sufrgi, proclmo l Repúblic Ctln com Estt.....-, el Tribunl Constitucionl espnyol h convoct plenri per presumiblement provr l retlld i mort de l’Esttut, un mort nuncid des de f mesos, que tncrà l port l model utonòmic i és sobretot un veritble bufetd tots quells que vn defensr el ‘sí’ l’Esttut retllt en el referèndum de vlidció. Un Esttut retllt per l’cord Zptero-Ms, consentit pel PSC, i que j quedv nys llum del text provt per un àmpli mjori l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
13 d'abril de 2010 21:30 h
Un di vig sentir prlr l'exdirector d'Egunkri, en Mrtxelo Otmendi, i vig pensr que er un de les persones que contribuï donr prestigi l Pís Bsc. És un home d'un rgumentció molt sòlid. És un periodist senzillment solvent. I, com person, desprèn ctegori. És per ixò que m'legro profundment que hgi estt bsolt de l'cusció de pertinenç ETA. L sentènci h deixt clr que er totlment improcedent tncr un diri per un sospit no provd. L llibertt de prems s'h de preservr mb molt cur, moltíssim, i no ps mb el menyspreu del cs Egunkri.
Llegir-ne més
