Salvador Garcia
16 d'abril de 2010 09:04 h
6 de febrer: Dia de l'Espoli
A Ctluny pguem mss impostos i vit en pgrem més. Mss, sobretot comprt mb el que rebem cnvi. Hi h qui diu que en pguem pocs comprts mb ltres estts europeus, com els pïsos nòrdics, però quest comprció té trmp: hem de comprr què pguem i què rebem, i l diferènci deprimeix. I l ró no és només l ineficiènci del nostre sector públic, és sobretot cus de l’espoli fiscl. Com explic el Professor Ros Hombrvell Ctluny pguem impostos de pís socildemòcrt i rebem serveis de pís liberl, o dit d’un ltr form, pguem en impostos el 40% del PIB i, i després de l’espoli del 10% cd ny, només es reverteix l societt ctln el 30%.
Llegir-ne més
Un comentari
Rita Marzoa i Font
16 d'abril de 2010 05:00 h
Egunkaria
Avui vull escriure d’Egunkri, tot i que segur que quests drrers dies n’hureu llegit de tots colors. 7 nys de procés, un diri tnct, centenrs de milers d’euros perduts, desenes de treblldors penjnt d’un fil, desenes de milers de ciutdns orfes d’un diri en l sev llengu, un cultur mençd per voler ser, 5 homes honestos processts i torturts hir, i un bsolució totl vui. Flsedts i irregulritts que un sentènci bsolutòri deix de moment en punt mort. I dic de moment perquè segur que els cusdors insistirn l Suprem en l mentid, voldrn recòrrer, i dependrà de les noves mjories prlmentàries el fet que un nov fls cusció vnci o retrocedeixi.
Llegir-ne més
Màrius Viella
15 d'abril de 2010 22:44 h
El favoritisme de les males gestions
El fvoritisme de les mles gestions Qun Rodríguez Zptero v posr els diners dels ciutdns l’bst de l bnc perquè solucionessin els seus problemes , j vig mnifestr el meu descord, mb comentris que ningú v voler publicr ni contestr; i voldri insistir ,(tot i que j es trd ,perquè el govern no escolt ningú i el ml j es fet), en que si el govern s’hgués constituït en propietri de tots els hbittges mb dificultt de finnçment , di d’vui , els bncs i cixes, j hurien recupert els seus diners , i els titulrs dels hbittges , tindrien mes possibilitts d’ccedir sistemes per no perdre llò per el que s’h lluitt tot un vid ,( l’hbittge).
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
15 d'abril de 2010 13:30 h
Arrossegar el Govern espanyol
Sovint tinc l sensció que des del Prlment Europeu hem d'insistir i d'nr l drrere dels temes perquè el Govern espnyol se senti pressiont ctur. Sembl com si els temes de Ctluny els fossin totlment secundris. És el cs, per exemple, de l'embssment de Flix. Com sbeu, l'empres Ercros v bocr durnt dècdes entre 200.000 i 360.000 tones de residus tòxics i rdioctius, i el Govern espnyol els h d'extreure per evitr que es propguin més en l cden tròfic i per evitr que els sediments tòxics s'escmpin per l'Ebre.
Llegir-ne més
Laila Karrouch
15 d'abril de 2010 05:00 h
Per què escrius en català?
Hi h qui pens que l litertur , l poesi —i tot l’rt en generl— trnsmeses en un llengu que prlen milers i milers de persones és un sortid fàcil i segur. Els que prlem quelles llengües ferides durnt l histori ( lgunes encr els perdur l ferid), discrimindes i considerdes minoritàries sembl que hguem de ser menys. M’ho he sentit dir tntes vegdes que j no sé com gfr-me el comentri: — I... per què escrius en ctlà i no en cstellà o en àrb, per exemple? —lguns em llencen l pregunt directment i ltres ho fn d’un mner més subtil.
Llegir-ne més
Lluís Simon
15 d'abril de 2010 05:00 h
Justícia i ideologia
En els àmbits jurídics sempre s’hvi dit que delinquien les persones, no les entitts. Això v cnvir mb l Llei de Prtits espnyol, dissenyd mb èxit, tot cl dir-ho, per destruir Herri Btsun i qulsevol prtit bertzle que s’trevís succeir-lo en el futur. Rere l llei no hi hvi només, que tmbé, un nimdversió vers l ideologi independentist d’quell prtit. Tot segui un cert lògic que els ciutdns benpensnts i honestos hvien d’pludir. El que morlment defensv i encr defens l llei és que no es podi permetre que els càrrecs electes d’un prtit relciont mb ctivitts delictives empressin els diners que cobrven de l’erri públic per continur fomentnt quest ctivitt.
Llegir-ne més
Màrius Viella
15 d'abril de 2010 01:18 h
Isrrael---Palestina----Premia
Desprès de vuit nys , l preocupció es de màxim ctulitt ISRAEL.....PALESTINA ......PREMIA... 24-5-2002 LA BISBAL D`EMPORDA MARIUS VIELLA El problem que s´h presentt Premià de Mr, qulsevol nlfbet, mb dos dits de front, el podi preveure, deu nys enrer. Els errors comesos pels respectius governs, en el moment que es vren començr detectr les entrdes d’immigrnts indocumentts, són els motius que hn portt quest situció tn conflictiv, i que només és el començment, tenint en compte que curt termini, l desfet i els conflictes entre les diverses cultures, s´greujrn, perquè s`h permès que el rdiclisme hgi pres form i forç, i AMB el suport del grn fntisme, j no hi h Deu que ho pri.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 d'abril de 2010 16:45 h
Volem gallec
Els representnts de 'Queremos Glego', un xrx que grup més de 700 ssocicions gllegues en defens de l llengu, hn vingut vui l Prlment Europeu de l mà del BNG i d'Esquerr per demnr empr les institucions europees per l'ofensiv del Govern del PP en contr del gllec (vegeu l notíci que h sortit l Televisió de Glíci). El Govern de Núñez Feijóo h suprimit, per exemple, el requisit de sber el gllec per trebllr l'dministrció públic, mb l qul cos els ciutdns perden el dret de fcto de ser tesos en gllec per l Xunt de Glíci.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 d'abril de 2010 08:00 h
La República Catalana
Us reprodueixo l'rticle escrit mb Jume Torres i Grrig per l'ACPG d'bril del 2009 sobre un dels moments més emocionnts de l nostr històri contemporàni. Esperem que sigui del vostre interès. “En nom del poble de Ctluny, proclmo l’Estt Ctlà sot el règim d’un Repúblic Ctln que lliurement i mb tot cordilitt nhel i demn ls ltres pobles d’Espny llur col•lborció en l creció d’un Confederció de pobles ibèrics, i està disposd l que sigui necessri per lliberr-los de l monrqui borbònic.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
14 d'abril de 2010 05:00 h
Cosmopolitisme i catalanitat
Dies enrere vig tenir l’oportunitt de prlr d’identitt i globlitzció. En quell rticle dei que l globlitzció i l uniformitzció generls tenien com contrprtid l revloritzció d’llò que és singulr, únic i irrepetible, com r les cultures minoritàries com l nostr. Tmbé dei que ixò ens oferi ls ctlns un oportunitt mgnífic per reforçr l nostr identitt, sobretot si ens sbíem mntenir fidels l nostr mner de ser i de fer i no quèiem en el cosmopolitisme de sló que tn criticv el periodist Miquel dels Snts Oliver.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs