Josep Maria Loste
5 d'abril de 2010 13:09 h
Hem de superar la síndrome del català aclaparat
Avui en di es tendeix confondre l’nomend “desfecció polític” mb l síndrome del ctlà clprt; és dir, els greus problemes sociolborls, de l quotidinitt vitl, que pteix l gent, els quls es poden cronificr i esdevenir un terrible síndrome d’Estocolm. En quests moments de greus dificultts, grn prt de l ciutdni es veu clprd pel seu futur immedit . L qüestió trnscendeix els problemes polítics o l ml gestió dels nostres governnts . Ar i quí, mb un 20% d’tur i mb unes perspectives brutls de regressió socil i , fins i tot , de possibles supressions slvtges de drets fonmentls, el ciutdà ctlà es trob molt tblt i, mss vegdes, oblid el seu horitzó ( l sev consciènci ) lingüístic i ncionl .
Llegir-ne més
Cap comentari
Ferran Casas
5 d'abril de 2010 05:00 h
Els monotemàtics
Els fets ocorreguts el psst gener Vic, qun l’lclde de CiU Josep Mri Vil d’Abdl es v negr, mb el suport dels seus socis de govern de PSC i ERC i sot l pressió de l Pltform per Ctluny, empdronr ‘sense ppers’ vn fer sltr l’ultr Josep Angld les primeres pàgines d’informtius i diris de dins i for de Ctluny. Angld, líder únic de l Pltform per Ctluny i provinent de formcions espnyolistes ultres com Fuerz Nuev, h formlitzt f unes setmnes l intenció de concórrer les eleccions ctlnes de l trdor en un intent d’importr el model de prtits ‘identitris’ europeus com el Vlms Belng flmenc, l Llig Nord itlin o el Front Ncionl frncès.
Llegir-ne més
Núria Cadenes
5 d'abril de 2010 05:00 h
Censura a IB3 Ràdio
“Dimrts j no fràs el progrm”. Rs i curt i trist i definitori. Amb questes prules el director d'IB3 Ràdio sepultv l decènci i l consciènci i el respecte per l llibertt d'expressió que hurien de ser tret crcterístic de qulsevol mitjà de comunicció públic. Hi hvi previst d'entrevistr Cris Junico, quest setmn, i un historidor eivissenc i etcèter. No res. S'h cbt. “Qutre illes”, el progrm que, de dilluns dijous, dibuixv i nlitzv l'ctulitt culturl i polític de les Illes Blers, del pís i del món, h estt expeditivment esborrt del mp.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 d'abril de 2010 10:27 h
Cas Companys: Saura fa trampa i els intel.lectuals (Culla i altres) amaguen el republicanisme
L’historidor Jon B. Cull escriu L’Avui del di 2 d’bril un rticle d’interès sobre el cs Compnys, un vegd conegud l respost de l Fiscli de l’Estt que neg l trmitció de l demnd de revisió del procés judicil l Tribunl Suprem sol•licitd pel Govern de l Generlitt, tot rgumentnt que no s’escu perquè, de fet, l Llei de l Memòri provd l’ny 2007 j ve representr un nul•lció de fcto. L’rticle retreu l conseller Sur que pretengui donr gt per llebre en firmr públicment que l resolució represent un grn victòri, “un grn di per Ctluny”.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
3 d'abril de 2010 22:16 h
Una treva unilateral d’ETA?
Drrer Hor Gr: Comuncit d'ETA: ETA «sume l importnci de l implicción interncionl» y nunci que «en próxims reflexiones» recogerá «ls portciones y opiniones que hn lnzdo los gentes interncionles». Algun cos es mou l Pís Bsc, ho diu gent coneixedor d’quell pís, ho confirm els nervis del Ministeri d’Interior Espnyol, ho confirm lguns gestos del Govern Frncès, ho confirm el document signt per personlitts interncionls compromesos mb processos de pu, ho confirm l’cte unitri dels independentistes mb motiu de l’Aberri Egun d’quest diumenge, ho confirmnt notícies com quest que public el diri GARA, ho confirm les declrcions de Myor Orej, i ho confirm les mteixes declrcions del PNB, lgun cos es mou i lguns ho sben i no en tenen moltes gnes.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
3 d'abril de 2010 19:57 h
Els drets de llengua oficial no els pot eliminar el Constitucional
Moltes vegdes hem defenst l llengu ctln mb el fet que és llengu pròpi del territori o de cd un de les tres comunitts utònomes dels Pïsos Ctlns. Però quest qüestió no està mss recollid com un fet determinnt per l Justíci. És dir, qun en un territori s’esgrimeix l’rgument de l llengu pròpi, tot d’un preix l’Estt firmnt que el cstellà tmbé és llengu pròpi d’quell territori, tot pretenent que el cstellà es pugui igulr en drets l llengu en qüestió.
Llegir-ne més
Màrius Viella
3 d'abril de 2010 11:06 h
De Rodes a Pilat
De Rodes Pilt. No cl que ningú es pensi , que mb tot el que h sortit l llum , referent ls processos de corrupció , com Mrbell , Pís Vlencià , Blers , Gurtel , Plu de l Music , Pretòri, Trebll , Roldán ,Telefòniques, Estivill , i tnts ltres que no encerto nomenr en quests moments , però que de ben segur que son l memòri de tothom, j tot est controlt ; encr ens que l sorpres que es pot produir en el moment menys espert, en les compres d’vions i vixells , igul com , per l compr de trens ltres pïsos , qun quest es podrien construir cs nostre , tot vegd que es necessàri un “revolució “ industril , lterntiv l sector utomobilístic , que est sturt mb un merct de segon m , que es veu fvorit per l deficiènci del trnsport públic, i que els cinc milions d’turts estn espernt mb “cndeletes” , que es produeixi lgun recció positiv.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 d'abril de 2010 20:24 h
El tren i la societat immadura
És molt bo i molt lliçondor recordr que , mlgrt el binomi pervers RENFE-ADIF, el mitjà de trnsport noment tren convencionl és el màxim exponent de l mobilitt sostenible, i que quest és sinònim d’equilibri territoril i justíci socil , cos que f molt flt cs nostr . Aquest rgument, fvor del tren convencionl , sempre és bo d’emprr-lo en un societt com l nostr, molt immdur i voltes bnl, en què s’idoltritz d’un mner exgerd el vehicle privt i , per contr, es menyspre i ridiculitz , d’un form molt simplist i prepotent, tot men de trnsport públic ( especilment el tren ).
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
2 d'abril de 2010 08:33 h
Dèlia
Independènci, socilisme, des de l'rrel, fins l més lt de les terres nàrquiques, quelles que no entenen de prules, serem lliberts només de mirr-nos, tots junts, Dèli, l forç és ben ferm, i rribrà l'edt de no mgr-se més, qun l terr es podrà mirr l mirll. Lluit i sobreviu, l tendres pur, per deixr-me nr, r volo enllà. Hi h un vid per néixer i créixer, després, encr més enllà, serem, brotrem, terr lliure en un moment. Sorgeixo dels mgtlls de l prul, el vers m'estir cp llà, no puc tocr-l, reviurem l pu mrcid, sense trev, llunyem les mles feres ferides, j no ens cldrà el sol nixent, qun tot l terr s'encén, com un crgol, movent-nos, lentment, deixnt l'estel.
Llegir-ne més
Rita Marzoa i Font
2 d'abril de 2010 05:00 h
Conferència de donants
Diuen que quests drrers dies s’h trobt Nov York l Comunitt Interncionl per provr l donció de 5.300 milions de dòlrs l reconstrucció d’Hití. L’Estt Espnyol és qui, dels estts donnts de l UE, més port l fons. Un jud superltiv que rrib qun encr Espny no h condont el deute del pís devstt, com d’ltr bnd sí hn fet lguns ltres dels estts membres de l Unió. I Espny h volgut subrtllr en el seu gest, que mb l reconstrucció cl judr Hití construir un estt relment democràtic. I mi em cost sber r quins són els mínims que s’hn plntejt els donnts per considerr Hití un estt plenment democràtic.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs