12 d'abril de 2010 05:00 h
No sé ps qui li v inventr el mlnom, però ho v encertr de ple: de fet, l’ctul –i no per sempre– lcldess de Vlènci cd vegd s’hi v ssemblnt més, quell monstre de sèrie B especilist trinxr tot el que trob dvnt del musell. Ar Godzil duu vr de mnire municipl i l utilitz per estossinr els ciutdns. Perquè sí, perquè ell ho diu, perquè si li porten l contràri s’enfurism i –grrroorghhhh...!– tomb un cs. El Cbnyl és un ntic poble mriner de belles modernist que vui viu esfereït.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2010 05:00 h
Durnt set nys l’oposició CiU, i especilment Artur Ms i l direcció de Convergènci, hn consttt com l’eix de l centrlitt polític l nostre pís s’h desplçt. De l’nr fent i el peix l cove s’h psst l pres de protgonisme d’un bon prt de l ciutdni l que el projecte utonòmic engendrt ls pctes de l Trnsició li qued petit. S’costen eleccions ctlnes i, mlgrt que CiU h modert de form notble el seu discurs per no espntr els més conservdors i disputr l btll l PSC, l sev direcció sp que més independentistes que mi els votrn, j sigui per forgitr el triprtit o per fer un slt endvnt en tot regl.
Llegir-ne més
12 d'abril de 2010 02:01 h
L previsible sentènci del Tribunl Constitucionl, sigui qun sigui, ens situ en un nou estdi que tnc definitivment mb l'etp utonomist i obre el proper cicle. Un cicle que v començr un 13 de setembre Arenys de Munt i que tindrà el seu moment culminnt mb l celebrció d'un referèndum sobre el futur polític de Ctluny. Aquest és l nov fit que Jon Puigcercós h post l'gend polític del pís quest cp de setmn. Perquè és Esquerr qui fix un nou objectiu? Durnt els drrers nys h estt Esquerr qui h mrct l'gend polític del pís.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2010 14:42 h
Hol mics! Bé el fet que r vull comentr i l' hor comprtir l mev opinió mb tots vosltres et relciont mb l mod i les models. Us estic prlnt sobre l portd de l revist "ELLE", en l cul hi surt l model "Tr Lynn",ells es un model frnces i fins f uns qunts dies conegud per les seves "curbes", dic curbes entre cometes per dir-li d' lgun mner, j que les "curbes"les estem costumts veure-les ls cosos de qulsevol don i de qulsevol pís i ncionlitt, o no? M' he reservt l mev opinió durnt uns dies, no perquè no hgi tingut temps d' escriure l bloc, sinó perquè he preferit esperr veure i escoltr lgunes de les opinions de l gent de l televisió,l ràdio i l prems.
Llegir-ne més
11 d'abril de 2010 13:12 h
Mentre segueixen les tsques d'investigció dels resultts continguts l cix negre del nou projecte glàctic de Florentino nodoyun Pérez, el Brç de Cruyff, Lport, Txiki i Gurdiol torn demostrr l sev superioritt i guny clrment un equip mtusser -29 fltes contr 15, mb qutre trgetes per bnd d'un rbitrtge senyoril i elegnt que v permetre que Ggo, Alonso, Grmos i Gry cbessin el prtit- i deix els nostres enemics obligts , quest ny sí, bndonr ctituts grrepes i, d'un vegd per totes, posr els clers dmunt l tul.
Llegir-ne més
10 d'abril de 2010 08:33 h
L direcció de TV3 h decidit, finlment, no emetre el documentl Monrqui o Repúblic? que h produït durnt un bon coll de mesos. L decisió s’h conegut rrn de l respost dond per Mònic Terribs l diputt d’Esquerr Crmel Mòdol, que li qüestionà el perquè d’quest decisió. Certment, el tem j fei setmnes que cuejv, perquè f un temps hvi pregut l prems l’nunci del di del mes de febrer que hvi d’estrenr-se. Però l dt v pssr i no es v projectr. I d’expectció n’hi hvi. Per primer vegd un televisió públic encrv l qüestió sense prejudicis, I, sobretot, perquè ho fei l ctln, és dir, mb el segell de l rigorositt pròpi de l’escol professionl de TV3, tn llunyd de tot men de sectrismes.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2010 13:55 h
Aquest és el nom, tribunl d’rbitrtge, que rep un òrgn com el Tribunl Constitucionl en estts que dopten un orgnitzció federl. Arbitrr és l tsc principl d’quest esgló judicil. Arbitrr, és dir, decidir que és trob dins de les normes estblertes i que no, implic imprcilitt, no pertànyer cp bàndol i, en cnvi, cenyir-se curdment l normtiv que regul el joc. Preguntem-li, si no, l’àrbitre del drrer Mdrid-Brç. D’un òrgn judicil que h de dir què v contr les normes i que no, s’esper doncs, imprcilitt, neutrlitt i un coneixement exhustiu i professionl de l normtiv.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2010 05:00 h
L’èpic que envolt quests dies el joc blugrn (o el joc Messiànic), el rebombori mediàtic que evoc i provoc, el rum-rum socil i sociològic, m’h portt somnir, físicment no ps despert, en què pssri en quest pís si finlment els stres es conjuren per provocr l’èxtsi un 22 de mig (di de Snt Rit) de 2010 Mdrid. Imgino un Jon Lport trebllnt quests dies en l’orgnitzció d’un cte mgne per després del mtx (sempre en el cs que el FC Brcelon rribi l finl). Un cte festiu mb èpic ncionl, mb tenores, senyeres, ctrsi ncionlist, mb un horitzó polític de precmpny clentet, si és que j coneixem el resultt de l reflexió-decisió dels mgistrts del Constitucionl.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2010 05:00 h
En les democràcies que superen mínimment el llistó és hbitul que determints òrgns institucionls comptin mb controls i contrpesos que evitin l sev usurpció pel govern de torn l servei de l sev perpetució i contr qulsevol possibilitt d’lternànci, efectes d’impedir que es converteixin en rmes llncívoles utoritàries. Per segon vegd, però, llò que només un bús de llengutge permet nomenr 'govern' (només els Estts tenen governs, les entitts regionls i locls tenen pròdies i metàfores), modific unilterlment l llei per imposr els nomenments que li pluen sense comptr mb l’oposició, culpble de cometre l’imperdonble gosdi de no cure de genolls tot llont llò que el govern impos.
Llegir-ne més
9 d'abril de 2010 00:58 h
F 32 nys, un bon prt del ctlnisme polític v legitimr l’rgoll, l Constitució. Aleshores, molts pocs vn quedr-ne l mrge: republicns i independentistes extrprlmentris. I prou. L rest dels ctlnistes vn legitimr el postfrnquisme. L’independentisme, però, tot i prtir de posicions minoritàries, mb el ps dels nys h nt gunynt l btll ideològic i, fins i tot, si més no en un bon prt, h inicit el cmí de l’dquisició de l cultur de govern i de poder, fins leshores ptrimoni dels ncionlistes o utonomistes.
Llegir-ne més
