6 d'abril de 2010 05:00 h
Vl l pen, ser del Brç? Cl incentivr l quitxll ser culer? Quins vlors els estem trnsmetent? Si els mitjns de comunicció j ens serveixen gentilment brcelonisme per esmorzr, per dinr, i per sopr, és necessri que nosltres limentem encr més l fer? Totes questes preguntes i lgunes més em fig jo l cu d’un pstisseri molt nostrd just bns d’dquirir un mòdic preu l mon per l meu fillol. Hi h ltres opcions —dibuixos nimts que no sé reconèixer perquè em dec hver fet vell, ous de totes mides, pilotes de xocolt blnc i xocolt negr.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 23:59 h
BARÇA- ATHLETIC 4-1 Un Brç mb proliferció de bixes homentj com cl l melé d'nlfbets funcionls que jurven i perjurven que l plntill del Brç er rídículment curt, conseguint un contundent victòri contr un rivl en trjectòri scendent i en posicions europees - un prtit de l zon Chmpions-. Sí mics, és cert: no omplir l plntill de bultos sospitosos comprts preu d'or -què és el que li cobren l segon club del món en fcturció, quelcom que tmbé és culp dels ctuls gestors- no jud ni què els cretins de l prems esportiv brcelonin venguin diris ni que els mònguers de les ràdios consegueixin udiènci, però l cos no sembl tn lrmnt com lguns ens pintven.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 21:27 h
F unes setmnes el cntnt uruguià Jorge Drexler v treure el seu nou disc sot el títol “Amr l trm”. No us engnyré, l músic del Drexler m’grd forç, però mi n’he estt un grn fn; tot i ixí sempre m’hn fscint les seves lletres tendres i delicdes, poesi modern en el seu estt més pur... i escoltnt l segon cnçó del seu nou cd un frse em v impctr especilment, i des de que l vig sentir hi penso sovint... “Amr l trm más que l desenlce” són els set mots que m’hn fet pensr molt, i sobretot m’hn fet sentir un complicitt extrem mb l’utor.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 13:09 h
Avui en di es tendeix confondre l’nomend “desfecció polític” mb l síndrome del ctlà clprt; és dir, els greus problemes sociolborls, de l quotidinitt vitl, que pteix l gent, els quls es poden cronificr i esdevenir un terrible síndrome d’Estocolm. En quests moments de greus dificultts, grn prt de l ciutdni es veu clprd pel seu futur immedit . L qüestió trnscendeix els problemes polítics o l ml gestió dels nostres governnts . Ar i quí, mb un 20% d’tur i mb unes perspectives brutls de regressió socil i , fins i tot , de possibles supressions slvtges de drets fonmentls, el ciutdà ctlà es trob molt tblt i, mss vegdes, oblid el seu horitzó ( l sev consciènci ) lingüístic i ncionl .
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 05:00 h
Els fets ocorreguts el psst gener Vic, qun l’lclde de CiU Josep Mri Vil d’Abdl es v negr, mb el suport dels seus socis de govern de PSC i ERC i sot l pressió de l Pltform per Ctluny, empdronr ‘sense ppers’ vn fer sltr l’ultr Josep Angld les primeres pàgines d’informtius i diris de dins i for de Ctluny. Angld, líder únic de l Pltform per Ctluny i provinent de formcions espnyolistes ultres com Fuerz Nuev, h formlitzt f unes setmnes l intenció de concórrer les eleccions ctlnes de l trdor en un intent d’importr el model de prtits ‘identitris’ europeus com el Vlms Belng flmenc, l Llig Nord itlin o el Front Ncionl frncès.
Llegir-ne més
5 d'abril de 2010 05:00 h
“Dimrts j no fràs el progrm”. Rs i curt i trist i definitori. Amb questes prules el director d'IB3 Ràdio sepultv l decènci i l consciènci i el respecte per l llibertt d'expressió que hurien de ser tret crcterístic de qulsevol mitjà de comunicció públic. Hi hvi previst d'entrevistr Cris Junico, quest setmn, i un historidor eivissenc i etcèter. No res. S'h cbt. “Qutre illes”, el progrm que, de dilluns dijous, dibuixv i nlitzv l'ctulitt culturl i polític de les Illes Blers, del pís i del món, h estt expeditivment esborrt del mp.
Llegir-ne més
4 d'abril de 2010 10:27 h
L’historidor Jon B. Cull escriu L’Avui del di 2 d’bril un rticle d’interès sobre el cs Compnys, un vegd conegud l respost de l Fiscli de l’Estt que neg l trmitció de l demnd de revisió del procés judicil l Tribunl Suprem sol•licitd pel Govern de l Generlitt, tot rgumentnt que no s’escu perquè, de fet, l Llei de l Memòri provd l’ny 2007 j ve representr un nul•lció de fcto. L’rticle retreu l conseller Sur que pretengui donr gt per llebre en firmr públicment que l resolució represent un grn victòri, “un grn di per Ctluny”.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2010 22:16 h
Drrer Hor Gr: Comuncit d'ETA: ETA «sume l importnci de l implicción interncionl» y nunci que «en próxims reflexiones» recogerá «ls portciones y opiniones que hn lnzdo los gentes interncionles». Algun cos es mou l Pís Bsc, ho diu gent coneixedor d’quell pís, ho confirm els nervis del Ministeri d’Interior Espnyol, ho confirm lguns gestos del Govern Frncès, ho confirm el document signt per personlitts interncionls compromesos mb processos de pu, ho confirm l’cte unitri dels independentistes mb motiu de l’Aberri Egun d’quest diumenge, ho confirmnt notícies com quest que public el diri GARA, ho confirm les declrcions de Myor Orej, i ho confirm les mteixes declrcions del PNB, lgun cos es mou i lguns ho sben i no en tenen moltes gnes.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2010 19:57 h
Moltes vegdes hem defenst l llengu ctln mb el fet que és llengu pròpi del territori o de cd un de les tres comunitts utònomes dels Pïsos Ctlns. Però quest qüestió no està mss recollid com un fet determinnt per l Justíci. És dir, qun en un territori s’esgrimeix l’rgument de l llengu pròpi, tot d’un preix l’Estt firmnt que el cstellà tmbé és llengu pròpi d’quell territori, tot pretenent que el cstellà es pugui igulr en drets l llengu en qüestió.
Llegir-ne més
3 d'abril de 2010 11:06 h
De Rodes Pilt. No cl que ningú es pensi , que mb tot el que h sortit l llum , referent ls processos de corrupció , com Mrbell , Pís Vlencià , Blers , Gurtel , Plu de l Music , Pretòri, Trebll , Roldán ,Telefòniques, Estivill , i tnts ltres que no encerto nomenr en quests moments , però que de ben segur que son l memòri de tothom, j tot est controlt ; encr ens que l sorpres que es pot produir en el moment menys espert, en les compres d’vions i vixells , igul com , per l compr de trens ltres pïsos , qun quest es podrien construir cs nostre , tot vegd que es necessàri un “revolució “ industril , lterntiv l sector utomobilístic , que est sturt mb un merct de segon m , que es veu fvorit per l deficiènci del trnsport públic, i que els cinc milions d’turts estn espernt mb “cndeletes” , que es produeixi lgun recció positiv.
Llegir-ne més
