Col·lectiu 2014
3 d'abril de 2010 22:16 h
Una treva unilateral d’ETA?
Drrer Hor Gr: Comuncit d'ETA: ETA «sume l importnci de l implicción interncionl» y nunci que «en próxims reflexiones» recogerá «ls portciones y opiniones que hn lnzdo los gentes interncionles». Algun cos es mou l Pís Bsc, ho diu gent coneixedor d’quell pís, ho confirm els nervis del Ministeri d’Interior Espnyol, ho confirm lguns gestos del Govern Frncès, ho confirm el document signt per personlitts interncionls compromesos mb processos de pu, ho confirm l’cte unitri dels independentistes mb motiu de l’Aberri Egun d’quest diumenge, ho confirmnt notícies com quest que public el diri GARA, ho confirm les declrcions de Myor Orej, i ho confirm les mteixes declrcions del PNB, lgun cos es mou i lguns ho sben i no en tenen moltes gnes.
Llegir-ne més
5 comentaris
Joan Lladonet
3 d'abril de 2010 19:57 h
Els drets de llengua oficial no els pot eliminar el Constitucional
Moltes vegdes hem defenst l llengu ctln mb el fet que és llengu pròpi del territori o de cd un de les tres comunitts utònomes dels Pïsos Ctlns. Però quest qüestió no està mss recollid com un fet determinnt per l Justíci. És dir, qun en un territori s’esgrimeix l’rgument de l llengu pròpi, tot d’un preix l’Estt firmnt que el cstellà tmbé és llengu pròpi d’quell territori, tot pretenent que el cstellà es pugui igulr en drets l llengu en qüestió.
Llegir-ne més
Màrius Viella
3 d'abril de 2010 11:06 h
De Rodes a Pilat
De Rodes Pilt. No cl que ningú es pensi , que mb tot el que h sortit l llum , referent ls processos de corrupció , com Mrbell , Pís Vlencià , Blers , Gurtel , Plu de l Music , Pretòri, Trebll , Roldán ,Telefòniques, Estivill , i tnts ltres que no encerto nomenr en quests moments , però que de ben segur que son l memòri de tothom, j tot est controlt ; encr ens que l sorpres que es pot produir en el moment menys espert, en les compres d’vions i vixells , igul com , per l compr de trens ltres pïsos , qun quest es podrien construir cs nostre , tot vegd que es necessàri un “revolució “ industril , lterntiv l sector utomobilístic , que est sturt mb un merct de segon m , que es veu fvorit per l deficiènci del trnsport públic, i que els cinc milions d’turts estn espernt mb “cndeletes” , que es produeixi lgun recció positiv.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 d'abril de 2010 20:24 h
El tren i la societat immadura
És molt bo i molt lliçondor recordr que , mlgrt el binomi pervers RENFE-ADIF, el mitjà de trnsport noment tren convencionl és el màxim exponent de l mobilitt sostenible, i que quest és sinònim d’equilibri territoril i justíci socil , cos que f molt flt cs nostr . Aquest rgument, fvor del tren convencionl , sempre és bo d’emprr-lo en un societt com l nostr, molt immdur i voltes bnl, en què s’idoltritz d’un mner exgerd el vehicle privt i , per contr, es menyspre i ridiculitz , d’un form molt simplist i prepotent, tot men de trnsport públic ( especilment el tren ).
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
2 d'abril de 2010 08:33 h
Dèlia
Independènci, socilisme, des de l'rrel, fins l més lt de les terres nàrquiques, quelles que no entenen de prules, serem lliberts només de mirr-nos, tots junts, Dèli, l forç és ben ferm, i rribrà l'edt de no mgr-se més, qun l terr es podrà mirr l mirll. Lluit i sobreviu, l tendres pur, per deixr-me nr, r volo enllà. Hi h un vid per néixer i créixer, després, encr més enllà, serem, brotrem, terr lliure en un moment. Sorgeixo dels mgtlls de l prul, el vers m'estir cp llà, no puc tocr-l, reviurem l pu mrcid, sense trev, llunyem les mles feres ferides, j no ens cldrà el sol nixent, qun tot l terr s'encén, com un crgol, movent-nos, lentment, deixnt l'estel.
Llegir-ne més
Rita Marzoa i Font
2 d'abril de 2010 05:00 h
Conferència de donants
Diuen que quests drrers dies s’h trobt Nov York l Comunitt Interncionl per provr l donció de 5.300 milions de dòlrs l reconstrucció d’Hití. L’Estt Espnyol és qui, dels estts donnts de l UE, més port l fons. Un jud superltiv que rrib qun encr Espny no h condont el deute del pís devstt, com d’ltr bnd sí hn fet lguns ltres dels estts membres de l Unió. I Espny h volgut subrtllr en el seu gest, que mb l reconstrucció cl judr Hití construir un estt relment democràtic. I mi em cost sber r quins són els mínims que s’hn plntejt els donnts per considerr Hití un estt plenment democràtic.
Llegir-ne més
Rival Petit
2 d'abril de 2010 00:17 h
Laporta, Barça, política i esport
Del llibre (Angle Editoril) UN SOMNI PER ALS MEUS FILLS (Jon Lport) Pàgin 41 "L mev ide del Brç v molt ssocid les essències del pís. Perquè tot llò que judi Ctluny tenir trnscendènci mundil és importnt. Prlo tnt d’un rtist com d’un cntnt, d’un cuiner o d’un rquitecte. I tmbé d’un club com el Brç, que jud, i molt, representr Ctluny l món. Totes les ncions del plnet hn tingut en l’esport un ein pcífic i mb idels per projectr l sev identitt rreu. L’esport uneix, té ànim.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 d'abril de 2010 08:00 h
Del teatre al cinema
Les primeres exhibicions del setè rt es feien en sles equipdes mb màquines cinetoscopi on només hi podi hver un sol espectdor lhor. Qun les noves tecnologies v rribr l indústri del cinem i els venços vn permetre l projecció de pel•lícules per grups, els primers espectdors mirven els films en cses de vodevil com un cte més del progrm, ls juntments, escoles, circs i, fins i tot, les esglésies. El cnvi v ser substncil, j que no només es podi consumir rt sinó que, més més, j es podi fer en societt: rribv l’oci de msses.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
1 d'abril de 2010 06:00 h
Sapere aude
Sovint, des de l nostr centrlitt principtin, tendim mirr l rest dels Pïsos Ctlns mb un brrej de simpti i de compssió. De tnt en tnt, ls principtins, ens grd fer lgun declrció ltisonnt sobre l nostr solidritt respecte les ltres terres de llengu i de cultur ctlnes, i ens preguntem quin és l millor mner d’judr-les l’hor de construir un projecte polític de futur. Però girebé mi l nostr mird és prou tent per descobrir tot llò que huríem d’prendre dels nostres germns. De fet, fins i tot qun és ben intenciond, l supèrbi costum ser incomptible mb l’prenenttge.
Llegir-ne més
Laila Karrouch
1 d'abril de 2010 05:00 h
Tenir cura del malalt
Les infermeres no curem el mllt. Les infermeres tenim cur del mllt, que no és ben bé el mteix. En tot cs, nosltres col·lborem curr. Tenir cur és molt més complex. S’h tenir en compte molts spectes de l person, el conjunt, el tot, l prt bio- psico- socil de cdscú: l mllti de bse, mb qui viu, si surt pssejr, si té mics, si dispos de suport emocionl... És dir, no és només controlr l pressió rteril i mirr l tempertur. Bé, ixò és el que els mestres ens hn intentt ensenyr l universitt durnt els tres nys de crrer.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs