Cesc Batlle
21 d'abril de 2010 23:31 h
La magnitud de la tragèdia
(Publict "El Punt" el 31-Mi-08) Sovint sentim prlr del dèficit fiscl ctlà però, estem copsnt quin és l veritble mgnitud de l trgèdi? Aquest rticle no pretén tènyer exctituds científiques sinó presentr un visió de conjunt utilitznt proximcions, en grn prt perquè les xifres exctes són ocultdes pels governs de Mdrid, i per ixò només utilitz, literlment, 4 percenttges i ddes del 2003. Com veurem, les conclusions són rotundes, i no es veurien fectdes per els mtisos que les xifres exctes poguessin introduir.
Llegir-ne més
Cap comentari
Mars Gradivus
21 d'abril de 2010 23:23 h
Una educació siberiana; Nicolai Lilin
Enemics de l’estt. Enemics dels comunistes, de l sev URSS suposd fit prdisíc i culminnt de l històri humn, on vn ser reprimits mb extrem dures. Vl dir que tmbé s’hvien opost, pel mteix mor l sev llibertt, l tsrisme: Per l’escriptor, de fet, els urkes no eren criminls, sinó “resistents polítics” que l llrg dels segles vn lluitr contr els tsrs i contr el comunisme, fet que justific l sev ctul invisibilitt: “No hi h fotos, no hi h testimonis escrits, no són l’enciclopèdi, perquè el comunisme n’h silencit l’existènci“.
Llegir-ne més
Nit Art
21 d'abril de 2010 22:55 h
All about Spain
L històri recent d’Espny explicd trvés de qutre peces tetrls, qutre flshos que componen un tot, un totl de trent nys escenificts dlt de l’escenri i que són un reflex del què vn suposr l dictdur, l trnsició i l democràci espnyoles. Sot quest mteix títol els sis directors hn trit nècdotes i històries que els són properes (cdscun s’mbient en els seus nys de nixement) per tl que l’espectdor es brregi mb els ires que es respirven en quelles èpoques. I vj si s’hi brrej…el públic ssisteix qutre mbients diferents, qutre espis, un tour escènic pel Tetre Lliure, un propost sense dubte peculir… L primer històri dirigid per Xvier Albertí i Lluïss Cunillé és un frgment de relitt quotidin, un retll de 20 minuts d’un di qulsevol un cs d'hostes de l’ny 1962.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
21 d'abril de 2010 22:38 h
Enhorabona Professor Carles Boix!
Grn notíci, per ell, l sev fmíli i, sobretot, pel pís: el Ctedràtic de Princeton Crles Boix h estt escollit membre de l'Americn Acdemy of Arts & Sciences. Com explic el bon mic Quim Torr en l web d'El Mtí: "... Americn Acdemy of Arts & Sciences, entitt fundd el 1790, i que en quests 230 nys d’històri, s’honor en reconèixer l’excel·lènci trvés de dues funcions: escollint els seus membres, “men nd women of exceptionl chievement, drwn from science, scholrship, business, public ffirs, nd the rts”, i conduint un sèrie de projectes i estudis que donin respostes ls problemes de l societt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 d'abril de 2010 20:45 h
L'ombra de Samaranch
He fet les declrcions següents l prems sobre l mort del president del COI, Jun Antonio Smrnch: 'Smrnch és un persontge extremdment complex. És un reflex de les llums i de les ombres del s.XX. Un demostrció que girebé tothom pot fer lgun cos útil pel pís, com fou el cs mb l’impuls de l cndidtur olímpic de Brcelon. ‘L figur de Smrnch tmbé ens permet intuir on huríem pogut rribr sense l’horror de l guerr i del frnquisme. Sens dubte, huríem pogut rribr molt més lluny d’on estem r.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
21 d'abril de 2010 15:30 h
La dictadura de l'automòbil
Començo l'escrit d'vui tot clrint que no voto cp dels prtits que governen l Generlitt o l'Ajuntment de Brcelon. Això sí, reconec que no sóc imprcil en qüestions mbientls, com per exemple, l connexió de les dues xrxes del trm per l Digonl, o l limitció 80 km/h les vies d'ccés Brcelon. En tots quests temes no és ps gens csul que els sospitosos hbituls hi diguin l sev, tot sovint fent veure que defensen els interessos de tothom. I qui és quest "tothom", us demnreu? Des del meu humil punt de vist, són quells que normlment no cminen més de 5 minuts seguits i que per resoldre qulsevol gestió o necessitt vn engnxts l seient dels seus vehicles, encr que sigui prcnt en doble filer i cusnt problemes l rest de ciutdns.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
21 d'abril de 2010 14:23 h
Mor Samaranch, persona clau pel no reconeixement del Comitè Olímpic Català
Mor ls 89 nys el president honorífic del COI, Jun Antonio Smrnch, person clu per l celebrció dels jocs olímpics Brcelon l’ny 1992, però l’home de l flnge i del regim frnquist i sobretot l’home que v cnvir les normes del Comitè Olímpic per evitr que Ctluny pogués tenir lgun di reconeixement oficil en l’àmbit esportiu. De cs vingueren per evitr el reconeixement de les seleccions ctlnes, i ell h estt un de les persones clus en quest objectiu d’Espny per evitr que Ctluny pugui simplement prticipr com entitt pròpi en les competicions esportives.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 d'abril de 2010 08:00 h
La "Ley de Costas" des de Brussel·les
L Ley de Costs v ser provd el 1988 per inicitiv de José Borrell. En quell èpoc, l llei s'emmrcv en l'intent de retllr les competències "utonòmiques", que s'hvi inicit mb l LOAPA. De fet, tot plegt v servir perquè qui v ser secretri d’Estt d’Hisend i, posteriorment, ministre d’Obres Públiques, de Trnsport i de Medi Ambient, lluís espnyolitt llnçnt les excvdores contr les guinguetes de les pltges ctlnes, mentre tolerv tot men d'excessos en les "utonomies" migues de l rest de l cost mediterràni.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
21 d'abril de 2010 05:00 h
Punt de no retorn
Pssi el que pssi mb l’Esttut i sigui quin sigui l sentènci del Tribunl Constitucionl quest pís j no tornrà ser el mteix d’bns. L humilició l qul hem estt –i estem sotmesos– els ctlns durnt quests últims nys h estt i és tn grn que no se ben bé si col·lectivment som cpços d’donr-nos del significt profund de tot plegt. Del punt de no retorn l qul estem punt d’rribr, si és que j no hi hem rribt. De primer vn ser les promeses incomplertes que no cl tornr repetir quí. Desprès v venir l retlld del primer text esttutri —l ribotd o el pssi pel “cepillo” que dei l’inefble Alfonso Guerr.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
21 d'abril de 2010 05:00 h
Constitucional
Zptero i Rjoy rebutgen l renovció del Tribunl Constitucionl. Diuen que r no toc, perquè seri com cnvir l'àrbitre mig prtit. (El d'hir, j el podrien hver cnvit de dolent i injust que v ser.) I els mgistrts del Constitucionl, mnifestment incpços, tmbé. Però PSOE i PP prefereixen deixr les coses com estn, i j no sps si ixò vol dir deixr-ho dormir o rebentr-ho tot encr que sigui bns de les eleccions l Prlment de Ctluny. En tot cs, hi h coincidències entre els plntejments de Rjoy, que és qui h presentt el recurs contr l'Esttut, i Zptero i Blnco.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs