Cesc Batlle
21 d'abril de 2010 23:41 h
Una lliço important
(Publict "El Punt" el 04-Feb-09) Qun els nostres representnts polítics vren decidir reduir pràcticment l no res l’Esttut que hvi sigut provt l Prlment el 30 de Setembre i, un vegd més, cceptr qutre engrunes insuficients en les negocicions mb en Zptero, lguns vrem pensr que s’hvi perdut un oportunitt únic. Un oportunitt de negocir mb fermes i, en el pitjor dels csos, de dir “no” si Mdrid es negv en rodó estr d’cord mb un contingut que fos mínimment digne. I de, en dir no, fer evident propis i estrnys que l’estt espnyol és mentid l conegud cntrell de que “ trvés del diàleg és pot prlr de tot”.
Llegir-ne més
Cap comentari
Cesc Batlle
21 d'abril de 2010 23:39 h
Ximpanzes i catalans
(Publict "El Punt" el 29-Oct-08) Podem els ctlns prendre quelcom d’quests simpàtics prents llunyns de l rç humn, els ximpnzés? Al mon hi h moltes línies de recerc dedicdes intentr respondre un qüestió que ens toc tots molt de prop: Si essers humns i primts som tnt propers dins de l’rbre genelògic de les especies i, per tnt, des d’un punt de vist drwinià, les nostres possibilitts eren tnt similrs, quin h sigut l cpcitt que h fet que nosltres hguem pogut construir societts complexes i ells no? Un equip de Hrvrd lidert pel Mrc Huser h vlut si l pciènci podi ser quest fctor diferencil.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
21 d'abril de 2010 23:36 h
La pedagogia ben entesa
(Publict "El Punt" el 17-Jul-08) Repetits governs ctlns hn provt, i molts ctlns de bon fe creuen en, l pedgogi l’estt espnyol com medi per erdicr els tòpics insturts sobre Ctluny. Ben clrment, fins vui, quest pedgogi no h servit per res. I, si bé és cert que hi h un Brunete mediàtic que trebll nit i di per limentr els tòpics, el problem insoluble ru en l mnc de voluntt d’escoltr. No per prt de tothom, evidentment, però si per prt de molts mss. Un demòcrt espnyol de debò, que cregués que tots els hbitnts de l’estt espnyol mereixen equitt, dvnt de les reclmcions ctlnes sobre el dèficit fiscl diri: “J n’hi h prou de discussions demgògiques.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
21 d'abril de 2010 23:31 h
La magnitud de la tragèdia
(Publict "El Punt" el 31-Mi-08) Sovint sentim prlr del dèficit fiscl ctlà però, estem copsnt quin és l veritble mgnitud de l trgèdi? Aquest rticle no pretén tènyer exctituds científiques sinó presentr un visió de conjunt utilitznt proximcions, en grn prt perquè les xifres exctes són ocultdes pels governs de Mdrid, i per ixò només utilitz, literlment, 4 percenttges i ddes del 2003. Com veurem, les conclusions són rotundes, i no es veurien fectdes per els mtisos que les xifres exctes poguessin introduir.
Llegir-ne més
Mars Gradivus
21 d'abril de 2010 23:23 h
Una educació siberiana; Nicolai Lilin
Enemics de l’estt. Enemics dels comunistes, de l sev URSS suposd fit prdisíc i culminnt de l històri humn, on vn ser reprimits mb extrem dures. Vl dir que tmbé s’hvien opost, pel mteix mor l sev llibertt, l tsrisme: Per l’escriptor, de fet, els urkes no eren criminls, sinó “resistents polítics” que l llrg dels segles vn lluitr contr els tsrs i contr el comunisme, fet que justific l sev ctul invisibilitt: “No hi h fotos, no hi h testimonis escrits, no són l’enciclopèdi, perquè el comunisme n’h silencit l’existènci“.
Llegir-ne més
Nit Art
21 d'abril de 2010 22:55 h
All about Spain
L històri recent d’Espny explicd trvés de qutre peces tetrls, qutre flshos que componen un tot, un totl de trent nys escenificts dlt de l’escenri i que són un reflex del què vn suposr l dictdur, l trnsició i l democràci espnyoles. Sot quest mteix títol els sis directors hn trit nècdotes i històries que els són properes (cdscun s’mbient en els seus nys de nixement) per tl que l’espectdor es brregi mb els ires que es respirven en quelles èpoques. I vj si s’hi brrej…el públic ssisteix qutre mbients diferents, qutre espis, un tour escènic pel Tetre Lliure, un propost sense dubte peculir… L primer històri dirigid per Xvier Albertí i Lluïss Cunillé és un frgment de relitt quotidin, un retll de 20 minuts d’un di qulsevol un cs d'hostes de l’ny 1962.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
21 d'abril de 2010 22:38 h
Enhorabona Professor Carles Boix!
Grn notíci, per ell, l sev fmíli i, sobretot, pel pís: el Ctedràtic de Princeton Crles Boix h estt escollit membre de l'Americn Acdemy of Arts & Sciences. Com explic el bon mic Quim Torr en l web d'El Mtí: "... Americn Acdemy of Arts & Sciences, entitt fundd el 1790, i que en quests 230 nys d’històri, s’honor en reconèixer l’excel·lènci trvés de dues funcions: escollint els seus membres, “men nd women of exceptionl chievement, drwn from science, scholrship, business, public ffirs, nd the rts”, i conduint un sèrie de projectes i estudis que donin respostes ls problemes de l societt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 d'abril de 2010 20:45 h
L'ombra de Samaranch
He fet les declrcions següents l prems sobre l mort del president del COI, Jun Antonio Smrnch: 'Smrnch és un persontge extremdment complex. És un reflex de les llums i de les ombres del s.XX. Un demostrció que girebé tothom pot fer lgun cos útil pel pís, com fou el cs mb l’impuls de l cndidtur olímpic de Brcelon. ‘L figur de Smrnch tmbé ens permet intuir on huríem pogut rribr sense l’horror de l guerr i del frnquisme. Sens dubte, huríem pogut rribr molt més lluny d’on estem r.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
21 d'abril de 2010 15:30 h
La dictadura de l'automòbil
Començo l'escrit d'vui tot clrint que no voto cp dels prtits que governen l Generlitt o l'Ajuntment de Brcelon. Això sí, reconec que no sóc imprcil en qüestions mbientls, com per exemple, l connexió de les dues xrxes del trm per l Digonl, o l limitció 80 km/h les vies d'ccés Brcelon. En tots quests temes no és ps gens csul que els sospitosos hbituls hi diguin l sev, tot sovint fent veure que defensen els interessos de tothom. I qui és quest "tothom", us demnreu? Des del meu humil punt de vist, són quells que normlment no cminen més de 5 minuts seguits i que per resoldre qulsevol gestió o necessitt vn engnxts l seient dels seus vehicles, encr que sigui prcnt en doble filer i cusnt problemes l rest de ciutdns.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
21 d'abril de 2010 14:23 h
Mor Samaranch, persona clau pel no reconeixement del Comitè Olímpic Català
Mor ls 89 nys el president honorífic del COI, Jun Antonio Smrnch, person clu per l celebrció dels jocs olímpics Brcelon l’ny 1992, però l’home de l flnge i del regim frnquist i sobretot l’home que v cnvir les normes del Comitè Olímpic per evitr que Ctluny pogués tenir lgun di reconeixement oficil en l’àmbit esportiu. De cs vingueren per evitr el reconeixement de les seleccions ctlnes, i ell h estt un de les persones clus en quest objectiu d’Espny per evitr que Ctluny pugui simplement prticipr com entitt pròpi en les competicions esportives.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs