25 d'abril de 2010 08:00 h
Article sobre l'ctriu compromes, escrit mb Helen Moliné i Rodes per l'ACPG el juny del 2009 El 22 de juliol de 1888 v néixer Molins de Rei un dels referents del tetre ctlà, Mrgrid Xirgu i Subirà. “L Xirgu” o “l nostr Mrgrid”, tl com l’nomenven els seus compnys de professió i l gent de Brcelon, v ser un consgrd ctriu que, per qüestions ideològiques, es v hver d’exilir durnt l dictdur frnquist. A l Xirgu, però, se l coneix tmbé per l’estret relció d’mistt que mnteni mb Federico Grcí Lorc.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2010 00:59 h
Mentre el professort no recuperi l sev utoritt i el reconeixement l sev vocció , no serà possible encrrilr un eficient futur de les noves genercions, que els pres, (un bon prt), pensen que el mestre h de fer el seu fill l sev mid , perquè pg; tinc que dir que com xofer de S.A.R.F.A durnt els últims onze nys de l mev vid lborl,( 1989 – 2000), vig fer molt de trnsport escolr , i vig poder comprovr que l mev opino te un bse solid, segons el comportment de l mjori dels escolrs dels diferents centres.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 20:43 h
Mocdor si, mocdor no Voler posr trves un cultur que l Constitució empr, si mes no es podri qulificr de rcisme, que el tem donri per moltes hores de debt, i que de ben segur que ixecrà molt polseguer, mocdor si , mocdor no; però cs nostre tenim molt rob per rentr. J f temps que mnifesto l mev disconformitt, en el model de les ules mixtes , mb dolescents de totes les edts i en els diferents cursos , i que no es posi ordre l indumentàri dels lumnes ; que un dolescent d’entre ctorze i disset nys pugui nr per el crrer ensenynt el melic l pitreny i els mlucs, mb el consentiment dels seus pres , no hi tinc res dir , perquè fins i tot es un enriquiment del pistge ; però dintre de les ules quest indumentàri es incceptble , considernt el nivell intel·lectul en que es trob el nostre pís , ho el gru del frcàs escolr en quests moments , que molt gent tribueix l professort, que tmbé de suportr l situció mbientl i estètic que dintre de les ules es provoc; em sembl un contrdicció que contrst mb l voluntt mnifest de voler un ensenyment de prosperitt.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 20:01 h
De tnt en tnt, m’grd recordr ls possibles lectors que no fig els meus escrits en representció de ningú, i que procur que l mev visió sigui l d’un person que viu mb els sentits oberts l món i que després de molts d’nys d’experiènci vivencil m’he nt formnt un ide de les coses que pssen; tmbé, segurment per mor dels ensenyments rebuts, j que no vig néixer sbent-ho tot i som el que he viscut i les múltiples influències del meu entorn, unes ssimildes i ltres rebutjdes.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 17:00 h
Hi h un ide que em rond pel cp des de f uns dies, i crec que és prou importnt com per explicr-vos-l. Es trct dels voluntris, de les desenes de milers de voluntris que prticipen en l'orgnitzció dels referèndums d'quest diumenge, 25 d'bril. Crec que un dels grns llegts de les consultes és l unió entre quests voluntris. El trebll de gent que procedeix d'àmbits molt diferents, però que decideix cminr cp l mteix direcció (és el cs, per exemple, dels més de 300 voluntris d'Iguld). Espero que quest unió sigui l'embrió d'un unió molt més àmpli i potent per l referèndum ncionl.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:46 h
Si el govern espnyol hgués pretès dur terme modificcions legisltives esprses relciondes mb l’àmbit de l’educció, ben segur que hgués trobt l interlocució i l col•lborció constructiv d’Esquerr. Només cl tenir presents, d’un bnd, els ntecedents, en l pssd legisltur, de treblls fets en col•lborció relcionts mb l Llei Orgànic d’Educció i l Llei Orgànic d’Universitts i, d’ltr, l’enorme distànci ideològic i estrtègic entre el republicnisme i el PP en tot llò que té veure mb el món de l’educció.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:34 h
Per Snt Jordi es venen centenrs de milers de roses de diferents mides i colors. Escoltem sovint que els ctlns som poc consumidors de flors, en relció mb d'ltres pïsos del nostre entorn. Però girebé no sentim prlr d'on i com es produeixen els milions de roses que es venen durnt quest di. I l immens mjori no sbem si l ros que reglem mg un històri de contminció, desigultts i explotció Colòmbi o Equdor, per exemple. Més del 60% de les roses que es venen Ctluny són importdes d'quests i d'ltres pïsos, on sovint són cultivdes en condicions d'explotció lborl, intoxicció, contminció medimbientl i desigultts.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:00 h
Segurment l’bril és el més de lletres per excel•lènci, però tmbé ho és, de retruc, del tetre. A Ctluny, tenim un especil vincle mb el di 23, j que és l did de Snt Jordi, ptró de Ctluny. Celebrem Snt Jordi el 23 d’bril perquè v ser quest di de l’ny 303 qun v morir quest snt. Snt Jordi és ptró de diverses ncions, entre les quls hi h Ctluny, Argó, Anglterr, Grèci,... Segons Jon Amdes i el seu Costumri Ctlà, el fet de que Snt Jordi sigui ptró dels cvllers, és cus de l'jud que v prestr l Rei Pere I d'Argó l'ny 1096.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 05:00 h
Perplex per com els mitjns generlistes, en l sev grn mjori, hn psst de puntetes no només pel psst frnquist del recentment trspsst Jun Antonio Smrnch, deixeu-me plntejr en unes quntes frses lgunes reflexions. El psst frnquist i flngist del senyor Smrnch el f mereixedor de rebre el comit dels ciutdns d’quest pís l Plu de l Generlitt? L mnc de memòri f que l’embolic que f fort ens h de fer llegir brbritts com l propost del president del PP l’Ajuntment de Brcelon que es cnviï el nom l’estdi Lluís Compnys pel del de Jun Antonio Smrnch com un cos norml? Algun diri del nostre pís h reproduït lguns dels titults de l prems interncionl, en sber-se l notíci, com r: The Times: Si vol entendre l corrupció institucionlitzd, un bon lloc per començr és el plu de Lusn des d'on Smrnch dirigi el CIO.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 05:00 h
L’Ajuntment de Brcelon, en mns del PSC, h convoct un referèndum sobre l reform de l Digonl, perquè els votnts escullin un de tres opcions, dues d’elles (opcions A i B) consistents en fer pssr un trmvi i l tercer (opció C) en no fer-hi res. No const que hgi demnt ni obtingut el permís de l’Estt que preceptu l Constitució espnyol i normtiv espnyol i ctln concordnt, perquè l’eufemisme de dir-li 'consult' l que és un referèndum no li lliber d’quest obligció, segons v dir el Tribunl Constitucionl espnyol qun v nul·lr l convoctòri provd pel Prlment bsc (sentènci 11-setembre-2008).
Llegir-ne més
