23 d'abril de 2010 20:01 h
De tnt en tnt, m’grd recordr ls possibles lectors que no fig els meus escrits en representció de ningú, i que procur que l mev visió sigui l d’un person que viu mb els sentits oberts l món i que després de molts d’nys d’experiènci vivencil m’he nt formnt un ide de les coses que pssen; tmbé, segurment per mor dels ensenyments rebuts, j que no vig néixer sbent-ho tot i som el que he viscut i les múltiples influències del meu entorn, unes ssimildes i ltres rebutjdes.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 17:00 h
Hi h un ide que em rond pel cp des de f uns dies, i crec que és prou importnt com per explicr-vos-l. Es trct dels voluntris, de les desenes de milers de voluntris que prticipen en l'orgnitzció dels referèndums d'quest diumenge, 25 d'bril. Crec que un dels grns llegts de les consultes és l unió entre quests voluntris. El trebll de gent que procedeix d'àmbits molt diferents, però que decideix cminr cp l mteix direcció (és el cs, per exemple, dels més de 300 voluntris d'Iguld). Espero que quest unió sigui l'embrió d'un unió molt més àmpli i potent per l referèndum ncionl.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:46 h
Si el govern espnyol hgués pretès dur terme modificcions legisltives esprses relciondes mb l’àmbit de l’educció, ben segur que hgués trobt l interlocució i l col•lborció constructiv d’Esquerr. Només cl tenir presents, d’un bnd, els ntecedents, en l pssd legisltur, de treblls fets en col•lborció relcionts mb l Llei Orgànic d’Educció i l Llei Orgànic d’Universitts i, d’ltr, l’enorme distànci ideològic i estrtègic entre el republicnisme i el PP en tot llò que té veure mb el món de l’educció.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:34 h
Per Snt Jordi es venen centenrs de milers de roses de diferents mides i colors. Escoltem sovint que els ctlns som poc consumidors de flors, en relció mb d'ltres pïsos del nostre entorn. Però girebé no sentim prlr d'on i com es produeixen els milions de roses que es venen durnt quest di. I l immens mjori no sbem si l ros que reglem mg un històri de contminció, desigultts i explotció Colòmbi o Equdor, per exemple. Més del 60% de les roses que es venen Ctluny són importdes d'quests i d'ltres pïsos, on sovint són cultivdes en condicions d'explotció lborl, intoxicció, contminció medimbientl i desigultts.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 08:00 h
Segurment l’bril és el més de lletres per excel•lènci, però tmbé ho és, de retruc, del tetre. A Ctluny, tenim un especil vincle mb el di 23, j que és l did de Snt Jordi, ptró de Ctluny. Celebrem Snt Jordi el 23 d’bril perquè v ser quest di de l’ny 303 qun v morir quest snt. Snt Jordi és ptró de diverses ncions, entre les quls hi h Ctluny, Argó, Anglterr, Grèci,... Segons Jon Amdes i el seu Costumri Ctlà, el fet de que Snt Jordi sigui ptró dels cvllers, és cus de l'jud que v prestr l Rei Pere I d'Argó l'ny 1096.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 05:00 h
Perplex per com els mitjns generlistes, en l sev grn mjori, hn psst de puntetes no només pel psst frnquist del recentment trspsst Jun Antonio Smrnch, deixeu-me plntejr en unes quntes frses lgunes reflexions. El psst frnquist i flngist del senyor Smrnch el f mereixedor de rebre el comit dels ciutdns d’quest pís l Plu de l Generlitt? L mnc de memòri f que l’embolic que f fort ens h de fer llegir brbritts com l propost del president del PP l’Ajuntment de Brcelon que es cnviï el nom l’estdi Lluís Compnys pel del de Jun Antonio Smrnch com un cos norml? Algun diri del nostre pís h reproduït lguns dels titults de l prems interncionl, en sber-se l notíci, com r: The Times: Si vol entendre l corrupció institucionlitzd, un bon lloc per començr és el plu de Lusn des d'on Smrnch dirigi el CIO.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 05:00 h
L’Ajuntment de Brcelon, en mns del PSC, h convoct un referèndum sobre l reform de l Digonl, perquè els votnts escullin un de tres opcions, dues d’elles (opcions A i B) consistents en fer pssr un trmvi i l tercer (opció C) en no fer-hi res. No const que hgi demnt ni obtingut el permís de l’Estt que preceptu l Constitució espnyol i normtiv espnyol i ctln concordnt, perquè l’eufemisme de dir-li 'consult' l que és un referèndum no li lliber d’quest obligció, segons v dir el Tribunl Constitucionl espnyol qun v nul·lr l convoctòri provd pel Prlment bsc (sentènci 11-setembre-2008).
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 23:09 h
F nys que sento dir que l independènci és un utopi. I suposo que tots vosltres encr seguiu sentint frses per l'estil. Aquest firmció és un firmció conformist, derrotist, interessd i molts cops fruit de l ignorànci i l mnc de superció. Jo prteixo de l màxim que en quest món tot és possible mitjnçnt l'esforç, l constànci i l unió. Tinc un concepció molt prticulr del desig d'un Ctluny independent. Qun miro l voltnt, veig bàndols, molts bàndols, tnt de cstellns com de ctlns que opinen sobre el tem tot llnçnt-se l porqueri per sobre.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 18:00 h
El Deprtment d'Economi ens inform mb to triomflist que el conseller Cstells és de vitge l Jpó per vendre-hi deute públic ctlà. Això, però, ens plntej lgunes preguntes: 1. En lloc d'nr l Jpó buscr uns diners que un di o ltre hurem de tornr, no seri millor evitr que els nostres recursos mrxessin cbssos cp Mdrid un ny rere l'ltre? 2. Com pot ser que, segons l liquidció dels pressupostos mrç del 2010, en el primer qurt de l'ny, només hguem recptt un cinquè (7.087 milions d'euros) dels ingressos previstos i, en cnvi, j hguem dispost d'un terç (11.
Llegir-ne més
22 d'abril de 2010 05:00 h
Rjol rjol Espny construeix un mur molt més lt que quell que es v lçr Berlín, per citr-ne només un. A primer vist nosltres no el veiem, però si ens hi fixem bé veurem com quest nov torre de Bbel de prl únic desfi el cel i totes les cendres volcàniques imginbles per evitr que qulsevol enemic pugui sltr-l i volr lliure. Un mur forjt no de ciment sinó de vlors i idees supremes és un tsc feixug que pot donr fein unes quntes genercions. Com si fos un trdició mil·lennàri que h estt inoculd en els seus gens, tots els espnyols, sigui quin sigui l sev condició, trebllen diri com formiguetes fci fred o clor per evitr que quell bèsti que sempre hn temut pugui entrr l seu regne.
Llegir-ne més
