27 d'abril de 2010 05:00 h
L sentènci de l’Audiènci Ncionl que dict l bsolució dels custs pels cs Egunkri és ferm. Ahir l tetre Euskldun de Bilbo es v retre un homentge l diri, l sev gent, i ls treblldors, molts periodistes que es vn quedr sense fein. L’cte v ser convoct per l gent de l’Egunkri per grir el suport que hn rebut l llrg dels drrers set nys. V ser multitudinri i de cire estrictment culturl. A l’inici les txlprtes vn sonr mb forç. Els sons de l pedr i l fust es trduïen en un músic bell, profund i plen de mtisos.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2010 03:15 h
El Brç segueix supernt obstcles, i es v desfer d'un prtit trmp que precedi l setmn més importnt de l tempord, mb dues finls que mrcrn el futur culé l llig i l Chmpions. El prtit j veni de tort per l poc decoros decisió de l Junt de Lport de fer un homentge l Nou Cmp l que l prems interncionl v descriure com feixist i corrupte, el perico Smrnch. En quest sentit, cl grïr de tot cor ls socis que vn respondre l provocció mb el mteix civisme mb què f un ny es v homentjr el Borbó Mestll. En resum, hi hvi els mteixos motius per homentjr Smrnch que per homentjr el Boix noi que v homentjr Nuñez f un pil d'nys.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2010 00:50 h
Resolució de conflictes: qun dos no es posen d'cord, un dels dos quedrà frustrt. De l frustrció l ràbi només hi h mig milímetre i, cp on pot conduir quest ràbi, no ho sp ningú. Tmpoc l'ltre en discòrdi. Entre Ctluny i Espny és obvi que no ens posem d'cord. I encr és més obvi qui pteix, qui se sent frustrt i qui té un ràbi cd di més clmoros. Només el nostre trnnà bàsicment pcífic i burgest ens impedeix encr tibr un xic més el fil, fins trencr-lo. Altrment, seguim buscnt solucions dins l leglitt vigent per poder demostrr l món que els dolents són ells i, nosltres, uns bons minyons.
Llegir-ne més
27 d'abril de 2010 00:44 h
Si hi h d’hver un bns i un després de l crisi ctul, cl recordr-nos què ens estem jugnt, r. No fos cs que mlvenguéssim bous i esquelles permetent el desbllestment de l’Estt del benestr cnvi d’un “superció” fictíci de l crisi i d’un futur “modernitt” del sistem econòmic i socil. Els cusnts de tot plegt hn fet dignosi: “l’Estt, mss fort!, mss grs! I l medicin fàcil: menys ocupció públic, retlld de pensions i foment dels fons privts, llrgment del període lborl, trencr l’espind l cuslitt en l’comidment brtint-lo (i ser possible finnçt mb fons públics), ptcd l negocició col·lectiv i, pel que f les prets mestres de les conquestes (snitt, educció i dependènci), deixr que es fci “evident” l impossibilitt de fer qudrr els números.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2010 23:58 h
Si j és ptètic hver vist l llrg d'quests drrers nys el gldós pper d'Esquerr com mrichi del PSOE ctlà, del qul ncionlment no h conseguit res cnvi tret de l comoditt de l poltron ncionl on s'gombol, r, pocs mesos de les eleccions, Esquerr h supert l profund tristes per endinsr-se en el terreny de l mesquines més vergonynt. I ho està fent en cigud lliure perquè el temps l'press. Aquell fons del pou on fins r semblv que j hvi toct, h resultt ser només l'inici del trm finl de l sev miserble dvlld.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2010 05:00 h
F unes setmnes em referi en quest mteix portl l no nul·lció del judici sumríssim l president Lluís Compnys, fusellt pel feixisme l’ny 1940. Aquest és un ssumpte que té molt veure mb els pctes de l trnsició i que entr dins el ctàleg d’nomlies democràtiques que el frnquisme v deixr “tdo y bien tdo”. Aquests dies hi he tornt pensr rrn de l situció per l que pss el mgistrt Bltsr Grzón, que h intentt jutjr el frnquisme i h topt mb el Suprem. Al mrge del que es pugui pensr d’un mgistrt que no port records precisment bons l’independentisme i que h tingut més vit poc trç intentnt obrir un investigció d’quests delictes, un cop més les vergonyes de l trnsició espnyol, que molts dels nostres polítics encr insisteixen en posr com exemple modèlic ltres pïsos, queden l descobert.
Llegir-ne més
26 d'abril de 2010 05:00 h
Dues dones dlt d’un utobús, Brcelon. Vn prlnt d’ixò i d’llò. De seguid se centren en les xcres de l’edt. N’hi h un que no v cr l’ire. De fet, pels detlls que v desgrnnt, té l slut en procés delict. L’ltr, ben serios, li forneix consell: “Pues pídete l ley de l independenci”. L’mig que em v reglr l’nècdot diu que punt v estr d’lçr-se i brçr quelles dues fntàstiques desconegudes. No ho v fer, tot s’h de dir, per timides i convenció, i r se’n penedeix. El cs és que li v quedr un somriure engnxt l cr durnt tot el di; per l convicció mb què prlv l conseller de l’utobús i tmbé per poder consttr, des d’un històri de tn poc prenç, fins quin punt s’h normlitzt un terme, “independènci”, que, no f ps tnts nys enrere, semblv consign d’inicits.
Llegir-ne més
25 d'abril de 2010 08:00 h
Article sobre l'ctriu compromes, escrit mb Helen Moliné i Rodes per l'ACPG el juny del 2009 El 22 de juliol de 1888 v néixer Molins de Rei un dels referents del tetre ctlà, Mrgrid Xirgu i Subirà. “L Xirgu” o “l nostr Mrgrid”, tl com l’nomenven els seus compnys de professió i l gent de Brcelon, v ser un consgrd ctriu que, per qüestions ideològiques, es v hver d’exilir durnt l dictdur frnquist. A l Xirgu, però, se l coneix tmbé per l’estret relció d’mistt que mnteni mb Federico Grcí Lorc.
Llegir-ne més
24 d'abril de 2010 00:59 h
Mentre el professort no recuperi l sev utoritt i el reconeixement l sev vocció , no serà possible encrrilr un eficient futur de les noves genercions, que els pres, (un bon prt), pensen que el mestre h de fer el seu fill l sev mid , perquè pg; tinc que dir que com xofer de S.A.R.F.A durnt els últims onze nys de l mev vid lborl,( 1989 – 2000), vig fer molt de trnsport escolr , i vig poder comprovr que l mev opino te un bse solid, segons el comportment de l mjori dels escolrs dels diferents centres.
Llegir-ne més
23 d'abril de 2010 20:43 h
Mocdor si, mocdor no Voler posr trves un cultur que l Constitució empr, si mes no es podri qulificr de rcisme, que el tem donri per moltes hores de debt, i que de ben segur que ixecrà molt polseguer, mocdor si , mocdor no; però cs nostre tenim molt rob per rentr. J f temps que mnifesto l mev disconformitt, en el model de les ules mixtes , mb dolescents de totes les edts i en els diferents cursos , i que no es posi ordre l indumentàri dels lumnes ; que un dolescent d’entre ctorze i disset nys pugui nr per el crrer ensenynt el melic l pitreny i els mlucs, mb el consentiment dels seus pres , no hi tinc res dir , perquè fins i tot es un enriquiment del pistge ; però dintre de les ules quest indumentàri es incceptble , considernt el nivell intel·lectul en que es trob el nostre pís , ho el gru del frcàs escolr en quests moments , que molt gent tribueix l professort, que tmbé de suportr l situció mbientl i estètic que dintre de les ules es provoc; em sembl un contrdicció que contrst mb l voluntt mnifest de voler un ensenyment de prosperitt.
Llegir-ne més
