28 de juny de 2010 22:15 h
Elborem un ein per poder gestionr millor el pís, l'esttut. L trebllem, l lluitem, l consensuem, surt empentes i rodolons, ens l retllen Mdrid, però mlgrt ixò els ctlns decidim tirr-l endvnt. És intolerble que el Constitucionl es crregui el pobríssim finnçment que hvíem conseguit, que es crregui els rticles sobre llengu, sobre el poder judicil Ctluny, i un llrg etcèter. És que ni tn sols ens permeten que tinguem un Síndic de Greuges mb plens poders. Ni tn sols ixò! S’h cbt. Hem de sortir democràticment i educdment de l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
28 de juny de 2010 20:30 h
En l cimer del G-20 d'quest psst cp de setmn, el president dels EUA, el primer ministre indi i el ministre brsiler d'economi hn expresst el seu temor que un excés de rigor Europ representi un menç per l creixement econòmic mundil. En concret, Obm h firmt que “estem trebllnt per impulsr un creixement sostenible llrg termini que generi ocupció”, però “un justment sincronitzt en vàries grns economies pot dificultr l recuperció”, de l mteix mner que, en sentit contrri, “no implementr l consolidció qun sigui necessàri pot minr l confinç i erosionr el creixement”.
Llegir-ne més
28 de juny de 2010 11:00 h
Sovint s'h comprt l cultur, qun quest brill per l sev bsènci, mb un solr si és cultur urbn, o un desert si és rurl. Als espnyols per l sev bnd els belleix usr el mot pármo. En cnvi, qun l cultur no port res de nou, com r l pintur contemporàni ctln que no f més que decorr desptxos, hom diu que pteix d'"enceflogrm pl". Més o menys pensv ixò el pintor Perico Pstor, en fer un escient foguer de snt Jon mb lguns dels seus cromos (jo j ho huri fet f temps). Aquest hàppening pseudortístic no és nou, però l'utor, molt viu, v conseguir sortir l TN i explicr-se.
Llegir-ne més
28 de juny de 2010 05:00 h
És un tòpic (tn tòpic, de fet, que j té l'inevitble grup de fcebook): el temps pss volnt i, mesur que cumules nys, més encr. El cs és que rribem finl d'etp, que quest és el drrer rticle de l tempord i que (tornem-hi mb els tòpics) sembl que er hir qun er hir encr. No escriuré de nostàlgies, r, ni d'quest íntim rosec qun no trobes tem encr o si el que tens no t'cb de fer el pes o no l'ordenes o t'hi flten rguments o un titulr (i, els titulrs...!) o quntes coses poden pssr, déus del cel i dels bismes, que et mlmenin un ide.
Llegir-ne més
28 de juny de 2010 05:00 h
Després de qutre nys d’esper sembl que v de veres i que quest setmn s’enllestirà l sentènci de l’Esttut l Tribunl Constitucionl, que h cumult diversos frcssos i moltes pressions polítiques en un o ltre sentit. Els defensors de l’Esttut –i per tnt del mrc utonòmic– proclmrn l il·legitimitt de l’lt tribunl espnyol per sentencir el mrc d’utogovern ctlà i n’ssenylrn, un per un, les mncnces en les que s’h fonmentt el front comú dels prtits ctlns. Oblidrn, però, que els deu jutges del TC no incompleixen cp llei i que jutjnt un Esttut rtifict les urnes no fn ltr cos que llò que els encomn un Constitució que, per bé o per ml, el 1978 vn votr CiU, PSC i ICV-EUiA i de l qul encr no n’hn renegt.
Llegir-ne més
27 de juny de 2010 22:38 h
Moltes vegdes ssocim l prul educció prohibició i, tot i que els infnts qun són petits, necessiten d'questes prohibicions per l sev integritt físic, qun creixen, funcionen molt millor mb el ronment que no ps mb un prohibició. Amb ixò no vull dir que no se'ls hgin de prohibir coses, és clr que sí, però és importnt bsr l nostr tsc eductiv en ensenyr-los ser responsbles i sber qun un cos no s'h de fer, no perquè estigui prohibid, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'h de fer, per tl cos o per tl ltr.
Llegir-ne més
27 de juny de 2010 19:55 h
Versos.ct és un dels blocs que més miro, llegeixo, visito, dmiro i recomno tothom. Té de tot, és jove, és ctlà, és mco, és modern i conté un grn riques. Sembl que estigui fent l descripció d'un person, però no és ixí; es trct d'un bloc. Cl judr-lo, r que està lluitnt l costt d'ltres blocs. L plurlitt i l diversitt de versos.ct es pot comprovr mb l grn quntitt de poetes que hi h, els poemes dels quls es publiquen en quest bloc: Ann Fenoy, Dvid Mdueño, Dvid Cño, Crles Renu, Àlvr Escudero, Lluís Clvo, Mnel Bllester, Ev Alloz, Quim Pons, Dniel Ferrer Estebn, Núri Niubó, Frncesc Arnu, Pu Vdell, Sndr Domínguez i molts més.
Llegir-ne més
27 de juny de 2010 17:30 h
Avui estic content. Hem conseguit que el Prlment Europeu retiri els símbols frnquistes de l Constitució espnyol exposd l'edifici de l'Eurocmbr. Fei més de deu nys que hi eren, i cp diputt espnyol hi hvi fet objecció. En dues crtes que vig envir l president del Prlment, Jerzy Buzek, li vig indicr que en el text constitucionl expost s'hi podi veure perfectment els elements frnquistes del jou, les fletxes i el lem 'Un, grnde y libre'. Tmbé li vig fer notr que exposr obres que generven controvèrsi polític nv en contr del reglment intern del Prlment (en concret, de l'rticle 2 prtts 5 i 6 de les Normes sobre Doncions i Adquisicions d'Obres d'Art).
Llegir-ne més
27 de juny de 2010 13:22 h
(Publict "El Punt" el 22-Jun-10) Sovint es prl del dèficit fiscl, quell 14% del PIB en que és espolid Ctluny ny rere ny. Però, que vol dir quest xifr l pràctic? Quin és l mgnitud d’quest erosió sobre el nostre futur? Seguidment intentrem explicr que l’impcte cumult d’quest sgni és tnt fenomenl, que l diferènci per l nostre futur col•lectiu d’quí 20 nys, entre el que tindrem si l’espoli continu com fins r, i el que tindríem si fóssim independents, és tnt grn com l diferènci que hi h di d’vui entre Albàni i Norueg (Albàni té un PIB per càpit de només el 4% del de Norueg).
Llegir-ne més
27 de juny de 2010 11:08 h
Judith Alberich (PSC) lcldess i sendor h estt un peç clu per l’ugment del integrisme islàmic Cunit, segons public vui el diri El Pís. “los cpos musulmnes de Cunit” el periodist Ferrán Blsells explic mb detlls l’ugment del poder dels islmistes rdicls Cunit i l sev àre d’influènci. Segons el periodist si un musulmà té pres per un obtenir un permís d’obres o lgun ltre necessitt sp que si intercedeix l’imm de Cunit, tot v molt més ràpid, l’rticle denunci l complicitt de l’lcldess i sendor que h fet possible el poder dels rdicls islmistes l poblció.
Llegir-ne més
