Oriol Junqueras
23 de juny de 2010 10:35 h
L'Espriu d'Europa
Article publict El Temps el proppsst 8 de juny de 2010 Enmig de l llrg nit de l dictdur frnquist, lgú li v demnr Slvdor Espriu que escrivís un poem sobre Europ. Com en tnts ltres moments de l nostr històri, en quell èpoc, l’europeïtt no er ps un simple referent geogràfic, sinó que constituï l mtriu de l nostr cultur i el fr que ens orientv en el nostre cmí cp l llibertt. En concret, des de l'estd de Gerbert d'Aurillc Ripoll, l cultur ctln és europe. I, des de Rmon Llull, Jonot Mrtorell i Ausiàs Mrc, l filosofi, l novel•l i l poesi europees són tmbé ctlnes.
Llegir-ne més
Un comentari
Jaume Font-Garolera
23 de juny de 2010 05:00 h
Madrid, port de Mar
L’ny 2003 l Comissió Europe declrv com eix prioritri de trnsports escl europe l rut que rrenc d’Algesires i trvess tot l’interior ibèric pssnt per Mdrid, Srgoss i Jc, en direcció Tolos de Llengudoc, Lió i l rest del continent europeu. L’dopció d’quest decisió, fet instàncies del govern d’Aznr, essent Comissàri europe de trnsports un exministr del seu mteix prtit, representv donr un cop de mort l’eix mediterrni ibèric, des de Cdis fins l fronter frnces, pssnt per Màlg, Almeri, Alcnt, Vlènci, Trrgon, Brcelon i Giron, que fins leshores esdeveni prioritri en el context europeu, essent tmbé el que en tot temps hvi cnlitzt el volum de trànsit més importnt entre l Penínsul Ibèric i l rest d’Europ.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
23 de juny de 2010 05:00 h
Ara no toca
"Ar no toc" és un expressió populritzd per Jordi Pujol, protgonist l'ltre di de l'homentge dels 80 nys TV3. Miquel Clçd entrevist Pujol i li pregunt sobre l independènci. Anys enrere Pujol hgués desptxt Clçd mb lgun estirbot, perquè l independènci no er debt seriós en quest pís. Possiblement Clçd tmpoc no huri tingut tribun TV3 per preguntr-li. Anys enrere l'independentisme er sinònim de mrginlitt polític, ssocit rdiclitt en el pitjor sentit de l prul. Ar Pujol i Clçd prlen d'independènci en prime time mb tot nturlitt.
Llegir-ne més
Ricard de Girona
22 de juny de 2010 23:32 h
La clau: la coherència
El setembre de 2009, PSC i ICV justificven l recció del feixisme Arenys de Munt donnt cobertur institucionl ls mnifestnts flngistes i l'dvoct flngist de l'Estt, renegnt ixí dels conceptes democràtics més bàsics i posicionnt-se l mteix costt que Ciuddnos, el PP i l secció cspos de l judictur. Respost del tercer soci implict en el Govern, ERC: silenci. F un prell de dies, Miquel Icet dei que el PSC combtrà l'independentisme. Prlv, doncs, de combtre... el mteix soci que els h portt l Presidènci! Respost d'quest soci clu, ERC: silenci.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
22 de juny de 2010 22:02 h
L’acord entre EA i l’Esquerra abertzale obre la porta a la guerra bruta per part del PP i PSOE
“L'esquerr bertzle h reitert quest diumenge l sev post per conseguir l'objectiu de l independènci d'Euskdi renuncint l violènci. En quest ocsió h signt un document (pdf) mb Eusko Alkrtsun (EA) en què es comprometen trebllr conjuntment per un estt bsc independent per vies 'exclusivment pcífiques, polítiques i democràtiques'. Els bertzles hn obert l port desmrcr-se explícitment d'ETA si no emet un comunict en què declri un trev definitiv i significtiv. En l'cord, les dues formcions estudien l possibilitt de presentr un cndidtur conjunt les properes eleccions.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
22 de juny de 2010 21:15 h
La nova base jurídica per la independència a la UE (1)
L Fundció Josep Irl i el Centre Murits Coppieters hn elbort un estudi (pdf) sobre com s’huri de procedir en el cs que un territori de l Unió Europe s’independitzés de l’Estt l qul pertny. Trdicionlment, l’independentisme ctlà h defenst que l bse polític del dret de l’utodeterminció es trob en els 14 punts del president Wilson. Tnmteix, quest tesi h estt refusd des de molts àmbits, dduint que tn sols cobri els pobles immersos en processos de descolonitzció. És molt discutible. Molt.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
22 de juny de 2010 19:11 h
El problema és el model econòmic
En un pís tn desestructurt com el nostre l principl dificultt que impedeix crer ocupció no és el model lborl sinó el, mlgirbt, model econòmic. En un pís tn desmnegt com el nostre ( en què rest tn bndond l recerc, l formció i el coneixement de llengües) result difícil pensr que rebixnt les indemnitzcions per comidment conseguirem ugmentr l competitivitt i situr l tx d’tur en uns , ronbles, pràmetres mitjns europeus . I ixò sense el més importnt : un mrc ctlà de relcions lborls .
Llegir-ne més
Gemma Calvet i Barot
22 de juny de 2010 10:26 h
El camí de la independència
L’nàlisi dels resultts de diumenge poden ser molts, però el que és ineludible és que el cmí de rut l independènci de Ctluny continu i creix. El vlor més importnt està en el com s'està produint quest procés consultiu continut i creixent que té molt de pedgògic. L inicitiv és de l comunitt i qun més hn funciont les consultes h estt qun els orgnitzdors hn estt més cpços de grntir l trnsverslitt polític, o l'equidistànci dels prtits. El mètode r és el fi. L cpcitt comunitàri d’orgnitzció h sembrt l cpcitt de mobilitzció socil.
Llegir-ne més
Roc Casagran
22 de juny de 2010 05:00 h
Això és un basc, un portuguès i un català
Aquest és l històri brevíssim d’un bsc, un portuguès i un ctlà que es troben en un rticle perquè un spirnt d’escriptor té l pensd d’juntr-los com si es trctés d’un cudit i procurr que les seves veus diverses i els seus exemples múltiples conflueixin l punt d’un llnç imbtible. El bsc es diu Gbriel Cely, er poet, escrivi en espnyol, i gràcies l’empent de Pco Ibáñez v conseguir que els seus versos es populritzessin, que prenguéssim llò que l poesi és un rm crregd de futur, i que l’huríem de mldir si només és un luxe culturl per ls neutrls.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
21 de juny de 2010 16:30 h
Ens en sobren 1.600
Hi h més de 600 diputts i sendors espnyols, i un miler d'utonòmics, en totl més de 1.600 diputts i sendors escmpts per tot l'Estt espnyol que difícilment poden justificr el sou que cobren, en totl (i només en concepte de slris i complements), uns 250 milions d'euros que ens en podríem estlvir ben fàcilment. Un diputt espnyol només té poc més de 40 sessions l'ny, i sembl que sovint menys de l meitt dels diputts del pís veí hi ssisteixen regulrment. A més, qun hi vn, voten tots en bloc seguint les consignes dels prtits, per llò tn nefst per l democràci de l "disciplin de prtit".
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs