25 de juny de 2010 17:30 h
Un vixell slp vui de Brcelon cp Gènov per defensr, simbòlicment, l llibertt i l democràci Itàli. Es trct de l inicitiv Lo sbrco, promogud per l dinàmic comunitt itlin de Ctluny, i que h mobilitzt milers d’itlins d’rreu d’Europ. Lo sbrco consider que l concentrció de mitjns de comunicció i del poder polític h empobrit enormement l democràci itlin. El projecte emul l’expedició de Gribldi r f 150 nys de Gènov cp Sicíli, que v lliberr el sud del pís dels borbons, i que defensv un projecte de democrtitzció.
Llegir-ne més
25 de juny de 2010 13:15 h
L'educció de l'infnt, prt d'estr en mns de l sev pròpi fmíli, màxim responsble, rebrà influències de l'escol i de l societt. En quest escrit voldri reflexionr sobre l necessitt de l bon relció fmíli-escol, perquè quest educció sigui el més beneficios possible i vgi ben encmind. L repercussió que per l’educció té l relció fmíli-escol és molt importnt, en generl; però ho és molt especilment l relció més direct pres-mestres, tot estblint entre ells criteris eductius comuns.
Llegir-ne més
25 de juny de 2010 05:00 h
El 18 de juny de l'ny 2006 es celebrv el referèndum sobre l'Esttut del Principt de Ctluny. En quell moment Esquerr i les JERC vm defensr el vot negtiu després de les modificcions que hvi sofert el text inicil. Un opció, l de defensr el no, que v ser tcd i criminlitzd des de tots els fronts possibles. Ar, qutre nys després, és un bon ocsió per mirr enrere i defensr, mb l forç fegid que ens donen els esdeveniments dels drrers nys, quell decisió. Un decisió que sense cp men de dubte v ser un encert històric.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 23:42 h
L polseguer que h ixect l conseller Geli , mb el tem de l educció sexul , es un reflex de l ineficàci del sistem eductiu , que en quest pís , j f temps que s’impos i que no funcion, lo qul es reflecteix en els resultts de finl de curs , i en termes generls. Es impossible protegir les gllines de les guineus , si els tnquem en el mteix corrl , com tmbé es impossible protegir l col si li posem l cbr l costt . L’ugment dels embrssos no desitjts , entre dolescents , es ples i greu des de f molts nys , coincidint mb l il·lumind ide , de mixturr les ules escolrs ; d’embrssos , sempre n’hi h hgut , però l’interès per experimentr llò que els dults en fn bnder , h ugmentt , des del moment que els mitjns de comunicció , mb ànim de liderr horris d’udiènci , hn post l’bst de tothom imtges “d’interès col·lectiu”, i que persones mb càrrecs polítics i culturls hn reblt , en voler que dintre mteix de les ules , es fcin prctiques de com posr un condò , mb objectes simuldors d’òrgns genitls; i reglnt condons rreu , com si j hgués rribt l’hor per tothom de fer-lo servir com mes vit millor.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 21:20 h
Coneix-te. No cceptis l’dmirció del teu gos com evidènci concloent que ets mervellós (Ann Lnders) Building better you is the first step to building better Americ (Zig Ziglr – i on diu Amèric digues….) Qun és urgent, j és mss trd (Tlleyrnd) You don't stop lughing becuse you grow old. You grow old becuse you stop lughing (Michel Pritchrd) L stuci puede tener vestidos, pero l verdd le gust ir desnud (Thoms Fuller) Go to heven for the climte nd hell for the compny (Mrk Twin) I l voltnt de l crisi: Give me control of ntion’s money nd I cre not who mkes the lws (Amschel Rothschild) There is no mens of voiding the finl collpse of boom brought bout by credit expnsion.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 19:15 h
En moltes ocsions, hem sentit contrposr keynesinisme i neoliberlisme com dues posicions econòmiques i girebé ideològiques de l relitt. Des d'quest perspectiv, els keynesins confien més en el sector públic que en el privt, consideren que l despes públic és més eficç que l inversió privd i pensen que l demnd gregd és un vrible més importnt que l'ofert gregd. Exctment l contrri del que, suposdment, defensen els neoliberls. En relitt, però, el keynesinisme i el neoliberlisme no són teories bstrctes construïdes en el buit, sinó respostes concretes per respondre respectivment l Grn Depressió dels nys 30 i les crisis petrolieres dels 70 i del principi dels 80.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 13:44 h
Segons public vui el diri El Mundo, l Generlitt de Ctluny té greu problemes per trobr préstecs ls mercts bncris, de 1000 milions sol•licitts, de moment només en té concedits 350. Si les ddes que public quest diri són certes, l situció té un especil grvett i confirmri els problemes de tresoreri que té l’ctul Govern de Ctluny. En les drreres setmnes el Conseller Cstells h mogut cel i terr per trobr tresoreri, mb resultts minsos, un prov de l mnc de confinç dels mercts cp l deute de l Generlitt.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 05:00 h
Les crisis, siguin del tipus que siguin, ofereixen en certes ocsions grns oportunitts. En l'àmbit europeu i espnyol, per exemple, sempre he penst que Ctluny només podri esdevenir sobirn si hi hvi lgun circumstànci extern que en fcilités l'escissió definitiv. Això huri pogut pssr durnt l Segon Guerr Mundil en l'hipotètic cs que el govern ctlà hgués resistit el setge feixist -tot un odisse- fins l'rribd Frnç dels lits. Un ltre bon moment per trencr el gel (i l'estt) huri estt després de l mort de Frnco, però tothom estv mss collonit com per plntr cr ls generls espnyols que comndv el borbó de torn.
Llegir-ne més
24 de juny de 2010 05:00 h
A l llrg, i després d’un llrg ny d’esper i de córrer munt i vll, tots -o girebé tots- cbem tornnt cs nostr per pssr uns dies mb l fmíli. Cd ny ens venç l’enyornç i sempre per les mteixes coses: l fmíli (que no és poc cos!), els mics de l infànci, els veïns (que són com de l fmíli), el clim càlid, les nits de tertúli, el cel blu i clr...i podri continur fins l’infinit. Els mòbils no cessen i els nervis ens dominen mentre sortim mb els cotxes del grtge del grn vixell. Escombrem el terreny mb l mird i cbem encixnt mb les persones que busquem.
Llegir-ne més
23 de juny de 2010 20:49 h
H de quedr clr que l mev opinió és que quest fru v començr j en temps del dictdor i s’h nt ccelernt durnt l’èpoc de l trnsició, després mb els successius governs d’Adolfo Suárez, de Felipe González, de José Mrí Aznr i de José Luis Rodríguez Zptero. S’h de dir que en principi el creixement i l destrucció de territori eren linels, fins que mb Aznr v pssr ser l destrucció exponencil per continur mb un creixement linel. En temps d’Aznr se’ns v fer creure que Espny er el pís que més vnçv del món occidentl, perquè com que hvi prtit d’un PIB bix, el creixement er superior molts pïsos europeus, que ens judven econòmicment fer quest creixement.
Llegir-ne més
