Oriol Junqueras
26 de juny de 2010 18:45 h
Keynesians i neoliberals (2)
En generl, en els drrers tres nys, els estts europeus hn intentt combtre l crisi trvés de l despes públic. Mlurdment però, el dèficit públic h crescut molt més de press que l'economi. I, per tnt, els mercts hn deixt de confir en l possibilitt que l recptció fiscl pugui pgr els ctuls nivells d'endeutment. De tl mner que, dvnt l'encriment de l col·locció del deute, molts estts s'hn vist obligts cnvir dràsticment l sev estrtègi i hn hgut d'doptr plns de consolidció pressupostàri forç severs.
Llegir-ne més
Cap comentari
Ramon Boixet
26 de juny de 2010 09:06 h
Diner negre a Suïssa
Hisend h escrit unes 3000 persones d’Espny mb diners dipositts Suïss perquè es posin l di mb l’Agènci Tributàri mb l sospit que hn mgt un totl de més de 6.000 milions d’euros. De fet es trct de comptes dipositts en un filil Ginebr del bnc HSBC, per tnt un bnc no suïs. L prems diu que els noms dels propietris dels comptes vn ser fcilitts per les utoritts frnceses. El que ningú diu és que els disquets mb els noms dels r contctts eren prt d’un informció robd de l filil del HSBC i que les utoritts frnceses vn comprr, en un cte lbt i critict lhor: un estt no pot ctur mb mteril robt, diuen uns, i un estt pot ctur il•leglment mb els que il•leglment mguen diners, diuen uns ltres.
Llegir-ne més
Màrius Viella
25 de juny de 2010 18:31 h
Quan no es pot rectificar
Qun no es pot rectificr Amb tot el respecte que em mereix l grvett del ccident , i els fmilirs de les víctimes , no podem ser tn incordis , qun els fets son clrs ; les infrstructures son les que son , i l responsbilitt de cdscú de vetllr per l sev segurett , tmbé h de ser present en totes les circumstncies; ser imprudent i irresponsble per nr pssr un nit diferent de les ltres l pltj de Cstelldefels , no vol dir que es tingui dret tot . L tendènci criticr tot llò que el govern f , qun sorgeixen circumstncies dverses, , i s’h cllt qun tot voltt rodo , no te cp justificció .
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
25 de juny de 2010 17:30 h
Bon viatge, companys!
Un vixell slp vui de Brcelon cp Gènov per defensr, simbòlicment, l llibertt i l democràci Itàli. Es trct de l inicitiv Lo sbrco, promogud per l dinàmic comunitt itlin de Ctluny, i que h mobilitzt milers d’itlins d’rreu d’Europ. Lo sbrco consider que l concentrció de mitjns de comunicció i del poder polític h empobrit enormement l democràci itlin. El projecte emul l’expedició de Gribldi r f 150 nys de Gènov cp Sicíli, que v lliberr el sud del pís dels borbons, i que defensv un projecte de democrtitzció.
Llegir-ne més
Antònia Lladonet Riera
25 de juny de 2010 13:15 h
La família i l'escola han de caminar en la mateixa direcció
L'educció de l'infnt, prt d'estr en mns de l sev pròpi fmíli, màxim responsble, rebrà influències de l'escol i de l societt. En quest escrit voldri reflexionr sobre l necessitt de l bon relció fmíli-escol, perquè quest educció sigui el més beneficios possible i vgi ben encmind. L repercussió que per l’educció té l relció fmíli-escol és molt importnt, en generl; però ho és molt especilment l relció més direct pres-mestres, tot estblint entre ells criteris eductius comuns.
Llegir-ne més
Gerard Coca
25 de juny de 2010 05:00 h
Votar 'No' a l'Estatut retallat: un encert històric
El 18 de juny de l'ny 2006 es celebrv el referèndum sobre l'Esttut del Principt de Ctluny. En quell moment Esquerr i les JERC vm defensr el vot negtiu després de les modificcions que hvi sofert el text inicil. Un opció, l de defensr el no, que v ser tcd i criminlitzd des de tots els fronts possibles. Ar, qutre nys després, és un bon ocsió per mirr enrere i defensr, mb l forç fegid que ens donen els esdeveniments dels drrers nys, quell decisió. Un decisió que sense cp men de dubte v ser un encert històric.
Llegir-ne més
Màrius Viella
24 de juny de 2010 23:42 h
El pecat Original
L polseguer que h ixect l conseller Geli , mb el tem de l educció sexul , es un reflex de l ineficàci del sistem eductiu , que en quest pís , j f temps que s’impos i que no funcion, lo qul es reflecteix en els resultts de finl de curs , i en termes generls. Es impossible protegir les gllines de les guineus , si els tnquem en el mteix corrl , com tmbé es impossible protegir l col si li posem l cbr l costt . L’ugment dels embrssos no desitjts , entre dolescents , es ples i greu des de f molts nys , coincidint mb l il·lumind ide , de mixturr les ules escolrs ; d’embrssos , sempre n’hi h hgut , però l’interès per experimentr llò que els dults en fn bnder , h ugmentt , des del moment que els mitjns de comunicció , mb ànim de liderr horris d’udiènci , hn post l’bst de tothom imtges “d’interès col·lectiu”, i que persones mb càrrecs polítics i culturls hn reblt , en voler que dintre mteix de les ules , es fcin prctiques de com posr un condò , mb objectes simuldors d’òrgns genitls; i reglnt condons rreu , com si j hgués rribt l’hor per tothom de fer-lo servir com mes vit millor.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
24 de juny de 2010 21:20 h
Frases de la setmana
Coneix-te. No cceptis l’dmirció del teu gos com evidènci concloent que ets mervellós (Ann Lnders) Building better you is the first step to building better Americ (Zig Ziglr – i on diu Amèric digues….) Qun és urgent, j és mss trd (Tlleyrnd) You don't stop lughing becuse you grow old. You grow old becuse you stop lughing (Michel Pritchrd) L stuci puede tener vestidos, pero l verdd le gust ir desnud (Thoms Fuller) Go to heven for the climte nd hell for the compny (Mrk Twin) I l voltnt de l crisi: Give me control of ntion’s money nd I cre not who mkes the lws (Amschel Rothschild) There is no mens of voiding the finl collpse of boom brought bout by credit expnsion.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
24 de juny de 2010 19:15 h
Keynesians i neoliberals (1)
En moltes ocsions, hem sentit contrposr keynesinisme i neoliberlisme com dues posicions econòmiques i girebé ideològiques de l relitt. Des d'quest perspectiv, els keynesins confien més en el sector públic que en el privt, consideren que l despes públic és més eficç que l inversió privd i pensen que l demnd gregd és un vrible més importnt que l'ofert gregd. Exctment l contrri del que, suposdment, defensen els neoliberls. En relitt, però, el keynesinisme i el neoliberlisme no són teories bstrctes construïdes en el buit, sinó respostes concretes per respondre respectivment l Grn Depressió dels nys 30 i les crisis petrolieres dels 70 i del principi dels 80.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
24 de juny de 2010 13:44 h
La Generalitat en concurs de creditors?
Segons public vui el diri El Mundo, l Generlitt de Ctluny té greu problemes per trobr préstecs ls mercts bncris, de 1000 milions sol•licitts, de moment només en té concedits 350. Si les ddes que public quest diri són certes, l situció té un especil grvett i confirmri els problemes de tresoreri que té l’ctul Govern de Ctluny. En les drreres setmnes el Conseller Cstells h mogut cel i terr per trobr tresoreri, mb resultts minsos, un prov de l mnc de confinç dels mercts cp l deute de l Generlitt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs