Joan Lladonet
29 de juny de 2010 18:48 h
La culpa és lletja i ningú no la vol (II)
Començré pel que huri de ser el segon, el tercer o el qurt pràgrf, j que qun em disposv escriure quest rticle, hem sbut que l’Esttut hvi estt ribott per segon vegd, però r pel TC. En Guerr deu hver esclfit de rilles en pensr que ell j ho sbi i que sempre hvi espert que després del Prlment, el TC li donri un bon segon ribotejd. Segur que l’Esttut, comprt mb l’nterior, no hurà conseguit vnçr tres punyeteres psses. Però és en quests moments que el poble ctlà se n’donrà de tot l comèdi que s’h fet durnt qutre nys, per esmenr-li l pln llò que hvi vott, on és l democràci?, clmrà.
Llegir-ne més
5 comentaris
Oriol Junqueras
29 de juny de 2010 18:45 h
La força dels estats a la UE
A l Unió Europe, des del principi de l sev fundció, hi hgut un litigi entre els que defensen que els estts gunyin poder en l pres de decisions, i els que propugnen que sigui l Comissió i el Prlment els que tinguin més pes. És l vell dicotomi entre els intergovernmentlistes i els comunitristes. Esquerr sempre h defenst un posició comunitrist, perquè creiem que hi h d’hver un esfer on es prenguin mesures pensnt en el bé del conjunt de l Unió. Els ltres àmbits, com el locl, el regionl o l’esttl, tmbé tenen el seu espi (sobretot r que el nostre estt s’cost.
Llegir-ne més
Carolina Ibac
29 de juny de 2010 17:12 h
Quin despropòsit!
El 9 de desembre de 1931 es v provr l Constitució espnyol després de l proclmció de l Segon Repúblic, un cop gunydes les eleccions generls del 1931. El tribunl constitucionl no ho record ixò? Què signific un constitució del 78 mb un "pegote" com l figur del rei? No recordem que Espny er un repúblic bns de l dictdur? Què hi pint el rei en l trnsició? A quest senyor no li f vergony treure l legimitimt de l repúblic provd per tot el poble democràticment? I r vol el poder judicil donr lliçons d'un rigor dvnt un constitució que fou un frs i r és un insult l democràci i l repúblic? Fins que les coses no tornin lloc.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
29 de juny de 2010 16:44 h
La Plataforma per la Llengua rebutja la sentència del TC perquè és antidemocràtica i no respecta els notres drets lingüístics
L Pltform per l Llengu rebutj l sentènci del Tribunl Constitucionl, que després de qutre nys de debts i episodis esperpèntics h retllt l'Esttut d'Autonomi vott en referèndum pel poble ctlà en un cte legítim de democràci. L sentènci demostr un greu dèficit democràtic Espny, on l'opinió de deu jutges elegits per criteris prtidistes pss per dmunt de l voluntt populr expressd lliurement les urnes. L retlld de l sentènci represent un intromissió d'un tribunl que es diu constitucionl en l'exercici de llibertt democràtic relitzt per un poble, que es trdueix en l'elecció lliure de l norm esttutàri que l'h de regir.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
29 de juny de 2010 14:15 h
Estatut i Independència
El meu mic Frncesc Sevillno no té bloc propi però m'h fet rribr quest excel·lent rticle mb el prec de que li publiqui. És un mic llrg, però vl molt l pen de llegir-lo. Aport rons i rguments que cl tenir ben presents. Gràcies Frncesc! ESTATUT I INDEPENDÈNCIA L’Esttut ctul, que cb de ser esqurtert l Tribunl Constitucionl, h psst tots els tràmits legls i ltres desventures fins l situció ctul, és dir: trmitció i provció l Prlment de Ctluny, presentció i trmitció l Congrés de Diputts i l Sent, mb el j sbut retll i pssd de ribot respecte l text provt l nostre Prlment.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
29 de juny de 2010 10:30 h
Contra el TC, visca el .cat
L'ltre di us recomnv el bloc versos.ct i us nimv visitr-lo, llegir-lo i votr-lo. Avui no em qued més remei que dir-vos-en un ltre motiu, el que hores d'r -per ràbi i impotènci- son com més importnt. D'entre els milers de blocs que existeixen (l mjori, grtuïts i mb un .com que ve després del nom de vés sber quin empres) versos.ct és l'únic que té el .ct, mb l'orgull, l dignitt i l normlitt que lguns ens volen prendre. Per unitt, l unitt d'un trenten de poetes ctlns que s'hn germnt en un sol bloc, que és versos.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
29 de juny de 2010 08:53 h
Benvolguts membres del TC ...
Això de benvolguts és un formul epistolr, com el «Der» dels nglesos. Ho dic perquè l vostr ignorànci del ctlà us pot portr per un cmí errt. Després de molts mesos d’esper, per no dir nys, heu dont llum un sentènci que f de l'Esttut un ombr del que er l’origen. És com les cres de certes senyores que mb botox i mb opercions estètiques, perden l fesomi i fn plorr i riure lhor. Vosltres heu deixt l’Esttut «liftt» i «botoxt», si em permeteu els brbrismes. No heu fet content ningú, encr que l vostr missió no er de fer content l gent sinó de sentencir sobre un Esttut legl, vott pel poble i psst pel sedàs prlmentri que l llei determin.
Llegir-ne més
Roc Casagran
29 de juny de 2010 05:00 h
Un acròstic per acomiadar Espanya
I jo que j teni l’últim rticle bns de les vcnces d’estiu ben enllestit, jo que estv tn trnquil•let un vespre de dilluns cs, i el Twitter començ bullir mb l sentènci dels mics del Tribunl Constitucionl espnyol. No diguis res, Roc, que t’esveres, que ens coneixem, Roc, estigues trnquil, tingues seny, l rux és cos d’eixelebrts, que j no tens quinze nys, cri, v, ving, d’cord, penj l’esteld l blcó, però ixò i prou, eh, i dormir d’hor. De fet potser huri estt millor, però mir, no em sé quedr clldet.
Llegir-ne més
Gemma Calvet i Barot
29 de juny de 2010 05:00 h
El TC, un fracàs
Mes enllà de que el Tribunl Constitucionl hgi qüestiont el text de l’Esttut provt en referèndum pel poble de Ctluny, fet greu i difícil d’explicr en democràci, primer vist i per l informció existent sembl que en lguns temes, s’h trevit fins i tot tirr enrere elements d’utogovern totlment ssentts tn normtivment com l pràctic. Que el ctlà no hgi de ser l llengu preferent emprr en les dministrcions de Ctluny no sols contrvé l Llei de Normlitzció Lingüístic, tmbé pos en qüestió l dignitt culturl del nostre pís, limitnt l’ús de l llengu pel que f les nostres institucions, donnt-li un vlor merment presencil, no d’ús preferent.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
28 de juny de 2010 22:24 h
ZP, l'economia i tots nosaltres
Som molts (jo el primer) els que critiquem l govern espnyol per l sev gestió de l'ctul crisi: durnt molt de temps l v negr i, qun l reconèixer, v mlbrtr recursos punt pl. No v fer reformes estructurls qun les coses nven bé (ni quest govern ni l'nterior) i, qun les coses vn nr mlment, v fer les coses trd i mlment (i lgunes encr no les h fet). Podri posr molts exemples: qun les coses nven bé no v reformr ni el merct lborl ni les pensions ni l'dministrció públic, no v reduir o eliminr desgrvcions fiscls l compr de vivendes, i v mlbrtr recursos (i superàvits) públics mb propostes demgògiques i inútils com el xec ndó (que v costr +1200€ milions l'ny 2008) o els 400€ (que vn costr +5700€ milions l'ny 2009), prt d'obres públiques extremdment ineficients, com l'AVE des de Mdrid enlloc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs