1 de juliol de 2010 06:51 h
M'agrada l'anunci, i molt. L'he buscat en anglès per posar-lo en la web del Col·lectiu Emma i contribuir a explicar Catalunya al món... i no l'he trobat, només està en català i en castellà. Si coneixes algú de la Conselleria de Turisme proposa-li de part meva fer una versió en anglès: el nostre món és el món. I si del que es tracta és d'explicar Catalunya, fem-ho en anglès, no?
Llegir-ne més
1 de juliol de 2010 05:00 h
Com er de preveure, l’Estt espnyol vol impedir que els ctlns votem, però no té cp rgument legl ni constitucionl per bloquejr l democràci, només l ràbi imperil que l’enceg i impedeix l’ús de l intel.ligènci. No seré jo qui digui què n’hurien de fer els espnyols per impedir l independènci de Ctluny, com se’n podrien sortir, perquè r cl trctr-los com diu un dels seus principis: “Cundo el enemigo se equivoc, no le distrigs”. Després de 30 nys de l’ctul règim, un espess ternyin democràtic i europe llig les mns d’un Estt que no pot usr l violènci, i no en coneix cp ltre mètode per imposr l sev voluntt l dels ctlns.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2010 05:00 h
Quin conte de fdes més lliçondor que hem viscut quests últims nys. Els espnyols s’hn imgint des del 1975 el seu pre explicnt-los un rondll l vor del foc: “... i els ctlns vn viure, com espnyols, feliços tot menjnt nissos.” L mjori de ctlns tmbé s’hvien construït l sev pròpi ful. El llop no er ferotge, er un gosset de compnyi que simplement voli estr mb nosltres i que vigilv que els dolents de veritt no entressin cs nostr. Aquestes boniques llegendes s’nven redctnt l mteix temps que nven succeint.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2010 05:00 h
Fent el tfner per Internet vig ensopegr mb un progrm de televisió, Bnd Ampl de TV3 (un progrm de tertúli forç interessnt) on el tem del di er l relció dels humns mb els gossos. Un de les preguntes ls presents i ls espectdors er si un gos és un membre més de l fmíli; el 92,5% dels que tenen gossos cs vn respondre que sí, mentre que el 71,4% dels que no n'hn tingut mi vn respondre tmbé firmtivment. Personlment reconec que durnt els primers nys de l mev rribd Ctluny em v costr molt entendre quest relció entre persones i gossos.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 23:52 h
Després de l'històric cte d'hir l cmbr ctln, mb l declrció unilterl de l Independènci de Ctluny per prt d'un mjori inpel·lble de diputts de tot l'rc prlmentri i l posterior proclm des del blcó de l Generlitt per prt del President del Govern Provisionl, vui surt el sol rere l'horitzó il.luminnt, per fi, el futur de l Nció. Després de tres segles de boires i foscor, vui, di 1 de l'ny 1, un llum brillnt esveix l'ombr de l submissió. Mir, món, com reneix quest vell pís.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 23:38 h
Desprès de l’gressiv i injust sentènci del TC sobre l’Esttut, es podri dir que cd di podri ugmentr el nombre de ctlns que considerin que l vi utonomist està completment exhurid. Efectivment, l’esquild esttutàri per prt del TC espnyol h rribt , girebé, niquilr l nostr, molt preud, llengu ctln. En quest context tn regressiu, independentment que s’estigui fvor o en contr de l’Esttut, cl nr units : no es pot permetre que un visió crpetovtònic de l’Estt espnyol posi en perill de mort l llengu pròpi de Ctluny.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 20:45 h
En quest moments, l principl font de creixement del PIB globl no són les economies més vnçdes, sinó les emergents, que j hn expresst l sev preocupció pels lts nivells d'endeutment dels pïsos industrilitzts. En concret, quest ny, dins del G20, el deute gregt dels pïsos industrilitzts representrà el 107,7% del seu PIB, mentre que el de les economies emergents només serà del 37%. En quest context, en què els elevts nivells d'endeutment limiten l cpcitt de mniobr de les economies europees, els EUA consideren que lguns dels motors de l recuperció globl hurien de ser els estts que disposen dels mjors superàvits comercils, trvés d’un ugment de l sev demnd gregd que, l seu torn, incentivés les exportcions dels pïsos que pteixen problemes de blnç comercil.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 20:34 h
Believe me, der Sir: there is not in the British empire mn who more cordilly loves union with Gret Britin thn I do. But, by the God tht mde me, I will cese to exist before I yield to connection on such terms s the British Prliment propose; nd in this, I think I spek the sentiments of Americ Thoms Jefferson v pronuncir questes prules el 29 de novembre de 1775. El 4 de juliol de 1776, 7 mesos més trd, els Estts Units v proclmr l sev independènci. Aquestes prules de Jefferson les podem fer bones els ctlns vui: els independentistes de tot l vid o els que pensven que un ltr Espny er possible.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 15:48 h
Us psso un testimoni rel i esgrrifdor, d'un mre que té mputd tot l sev voluntt, i que mlurdment no és l'únic cs en un societt que creiem vnçd i just. Crec del tot necessri que l gent sàpig en quin tipus de societt viu i quin és l justíci que l'empr. "Sóc mre i don mltrctd. L mev ex-prell té un ordre d'llunyment de 1000 metres i un prohibició de comunicció. Aquestes mesures em protegeixen mi, tot i que j se ls h sltt lgun cop. De cr l mev fill de tres nys, prevl el dret del pre (no import si és un mltrctdor) veure l sev fill i compt mb un règim de visites d'un pre estàndrd mb l'fegit que com ell no es pot comunicr mb mi, l mev fill tmpoc qun està mb ell.
Llegir-ne més
30 de juny de 2010 14:51 h
El diccionri de l’IEC diu: ACATAR: Mnifestr respecte i submissió (envers lgú o envers lgun cos). Actr l llei divin. El Diccionrio de l RAE diu: ACATAR: Tributr homenje de sumisión y respeto; Aceptr con sumisión un utoridd o uns norms legles, un orden, etc. El diccionri de l’IEC diu: SUBMISSIÓ: Acció de sotmetre o de sotmetre’s. L submissió dels rebels; Obediènci, docilitt, de l’inferior envers el superior. Mostrr submissió ls seus superiors. El diccionrio de l RAE diu: SUMISIÓN: Sometimiento de lguien otr u otrs persons; Sometimiento del juicio de lguien l de otr person; Actmiento, subordinción mnifiest con plbrs o cciones; Acto por el cul lguien se somete otr jurisdicción, renuncindo o perdiendo su domicilio y fuero.
Llegir-ne més
