4 de juliol de 2010 17:10 h
El psst 28 de juny de 2010 v ser un dilluns d’estiu que fer molt clor, quest di pssrà l’histori com un dt negre, com un dt molt negtiv per l nostr nció ctln. Aquest 28 de juny d’enguny, di d’un terrible clor tropicl, un òrgn judicil que es trob molts quilometres de Ctluny, v esmenr un decisió sobirn pres pel poble ctlà en referèndum . Aquell ftídic 28 de juny de 2010 v sortir l llum públic un sentènci contr l legitimitt ctln, que portv girebé qutre nys incubnt-se. Aquest resolució judicil ( que té molt poc de judicil i molt de polític ) pot contribuir fer més difícil l vid quotidin dels ctlns de crn i ossos, fer perdre qulitt de vid l conjunt de l societt ctln .
Llegir-ne més
4 de juliol de 2010 00:44 h
4 de juliol de 1776 Qun en el curs dels esdeveniments humns es f necessri per un poble dissoldre els vincles polítics que l’hn lligt un ltre, i prendre entre les Potències de l terr, el lloc seprt i igul l que les Lleis de l Nturles i el Déu d’quest nturles li donen dret, el just respecte l’opinió de l humnitt exigeix que declri les cuses que l’impulsen l seprció. Sostenim com evidents per si mteixes les següent veritts, que tots els homes són crets iguls, que són dotts pel seu Credor de certs Drets inlienbles, entre els quls hi h el dret l Vid, l Llibertt i l recerc de l Felicitt.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2010 14:00 h
Avui començo mb quest bloc l directe!ct “de l polític l vid rel” un seguit de reflexions sobre l vid.... Incombustible, h estt i és un peç clu del pnorm polític l’Estt Espnyol. Comprovr en primer person l sev mner de trebllr és un experiènci inquietnt. Cpç de dir-te el que vols sentir sense cp escrúpol, sense por i sense cp men de dubte sp molt bé el que vol i com conseguir-ho. Un di Mdrid negocint els pressupostos mb el nostre grup prlmentri, Rublcb v rebre un trucd del director de El Pís; quell di vig comprovr el poder rel, mb un convers d’un minut v conseguir cnvir el titulr del diri mb més influènci de l’Estt, sense ni tnt sols esvrr-se v tombr el posicionment de l cpçler de Pris, cbd l convers el seu gru de stisfcció il•luminv l sev cr.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2010 09:07 h
Com er de preveure, l sentenci del TC sobre l’Esttut no h resolt cp problem ns bé n’h despertt d’dormits i n’h cret de nous. Les declrcions dels polítics comentnt l sentenci s’hn d’grir si són clres però s’hn tmbé de mirr mb un cert distànci j que les properes eleccions ctlnes propicirn, com sempre, cres de bon nen, promeses sense bse i grns quntitts de sucre i fel en proporciones vribles. El president Montill diu vui en un interviu que l sentenci del Constitucionl “no enforteix el projecte comú de tots els espnyols, debilit l unitt d'Espny”.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2010 06:17 h
Si no ho pots explicr un nen de sis nys, tu mteix no ho entens (Albert Einstein) A friend is someone who knows ll bout you nd still loves you (Elbert Hubbrd) Su divis er ést: todo lo que merece ser hecho, merece tmbién ser bien hecho (André Murois) You don't hve to be person of influence to be influentil. In fct, the most influentil people in my life re probbly not even wre of the things they've tught me (Scott Adms) Dos excesos deben evitrse en l educción de l juventud; demsid severidd, y demsid dulzur (Pltón) Propost de Pu Dueñs: No preguntis quin món deixrem ls nostres fills sino quins fills deixrem l món I un cit históric de Jefferson el 29 de noviembre de 1775, 7 mesos bns de proclmr l independenci el 4 de juliol de 1776: Believe me, der Sir: there is not in the British empire mn who more cordilly loves union with Gret Britin thn I do.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2010 02:43 h
L cpritxos històri h fet que coincidís el finl del mndt mb més èxits de l històri blugrn mb l sentènci del Tribunl Constitucionl que liquid definitivment les restes d’quell prometedor esttut del trent de setembre. L’esttut j h psst millor vid i l’extrordinri llegt que ens deix el president Lport h inicit (les decisions preses el primer di ixò ho semblen indicr) el vitge de retorn l fosc i negr nit del nunyisme més esgrrifós. Un Lport que començv el seu mndt l’ny 2003 mb un herènci benefici d’inventri i un esttut que tmbé començv cminr l’ny 2003 enterrnt 23 nys de pujolisme, peix l cove i brretin.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2010 01:25 h
F cinc dies que els meus dos hemisferis cerebrls debten sobre l conveniènci d'nr o no nr l mnifestció del di 10. Com tothom, tinc gnes de mostrr l mev indignció, el meu frtment i l mev ràbi, de tornr treure l'estel·ld i de cridr més fort que mi: independènci! Però, lert! -que dei quell-, huri de fer-ho drrer el President Montill i tot l pln mjor del col·lborcionisme. No ens engnyem, mlgrt el que digui l pncrt d'Òmnium, l'stblishment j se l'h fet sev, quest mnifestció.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2010 11:59 h
Això és un compte enrere. El TC em v obligr fer el segon, bns d’hver fet el primer rticle, per ixò quest és el drrer i el primer l vegd. I el títol correspon exctment l’rticle que escriuré continució, j que per l’nterior, hgués estt més encertt: Tots els prtits diuen que hi hn gunyt, mb l sentènci, fins i tot, ERC, per hver conseguit més independentistes. Fetes questes expliccions, he d’expressr que voli posr de mnifest l dificultt que té l’espècie humn per dmetre que s’equivoc, per dmetre l culp de certes ccions.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2010 10:18 h
No ens hn cigut els nells qun el PSOE i el PP ens hn plntt l dvnt un proposició de llei per tl que fos presentd mb l signtur de tots els Grups Prlmentris fi d’mplir drets, reconeixements i rescblments les víctimes del terrorisme. A pesr de les permnents mnipulcions del sistem polític espnyol i de l mteix Cs Reil d’ençà f nys per profitr l desgrcid existènci de l violènci Euskdi per estigmtitzr l’independentisme com ideri i vulnerr drets de ciutdni (recordeu els efectes perversos qunt l limitció de l democràci l Pís Bsc que es viu des de l’ny 2002 que s’provà l llei de Prtits), des del republicnisme, per un estrict ró conceptul i per tl de mntenir l coherènci discursiv, sempre s’h firmt que mi l’Estt serà prou just mb les víctimes.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2010 09:35 h
L Pltform per l Llengu f les següents vlorcions mb motiu de l recent provció de l Llei del Cinem i del Codi del Consum. Mlgrt l greu sentènci del Tribunl Constitucionl retllnt els drets lingüístics dels ctlns, questes lleis provdes pel Prlment de Ctluny són importnts per vnçr vers l igultt de drets dels ciutdns ctlns i disposr d'un mrc jurídic propi. Llei de cinem de Ctluny En relció l Llei de cinem volem mnifestr les següents considercions: * Primerment, volem recordr l'Estudi sobre les pràctiques i legislcions entorn de l llengu l cinem en diversos pïsos europeus, Quebec i Ctluny elbort per l Pltform per l Llengu, en el que s'nlitz l situció lingüístic l cinem en pïsos com Quebec, Finlàndi, Estòni, Letòni, Lituàni, Suïss, Dinmrc i Bèlgic, que tenen llengües comprbles l nostr.
Llegir-ne més
