Rival Petit
30 de juny de 2010 13:38 h
2003-2010. Del fèmur a l'estació espacial.
Avui 30 de juny de 2010 Jon Lport s’comid definitivment de l presidenci de Més Que Un Club, i mb ell s’comiden tmbé de l direcció de l’entitt el seu projecte i les seves idees, set nys, qutre lligues i dues chmpions després, entre d’ltres. L recció, l’obscurntisme, els comissionistes, els cpos de l drog, els tquillers espvilts, els csuls, els morenos, els tribuneros, els plngners i nlfbets funcionls de l prems esportiv, el círculo ecuestre, L Cix i en definitiv tot el nostre Vichy, juntment mb espnyols, mdridistes i totes les mles persones des del violdor de l’Eixmple fins Duro Brroso, respiren lleujts.
Llegir-ne més
6 comentaris
Plataforma per la Llengua
30 de juny de 2010 11:46 h
Queixa't per la sentència!
Arrn de l sentènci del Tribunl Constitucionl, que després de qutre nys de debts i episodis esperpèntics h retllt l'Esttut d'Autonomi de Ctluny vott en referèndum pel poble ctlà en un cte legítim de democràci, hem de reccionr. Considerem que l sentènci demostr un greu dèficit democràtic, j que l'opinió de deu jutges elegits per criteris prtidistes h psst per dmunt de l voluntt populr expressd lliurement les urnes. Creiem que l sentènci tnc l vi l igultt de drets lingüístics Espny i que, prtir d'r, per grntir quests drets cl plntejr un cnvi de mrc legl de fons -j sigui mitjnçnt un reform de l Constitució Espnyol o per l creció d'un nou Estt ctlà dins de l Unió Europe- que prteixi dels ciutdns de Ctluny i que respecti el seu dret de decidir sobre un eix tn centrl per l vertebrció socil i culturl com és l llengu ctln.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
30 de juny de 2010 05:00 h
Eleccions
Encr no tinc clr si les properes eleccions l Prlment de Ctluny són un problem o un solució. No sé si ho són en un situció excepcionl com l'ctul, en què un dels poders de l'Estt espnyol, el Tribunl Constitucionl més deslegitimt de l sev històri, cb de dinmitr pilrs fonmentls de l'Esttut d'Autonomi de Ctluny. L respost ctln serà prou vlent, mb l cmpny electorl tocr? O precisment perquè som tocr de les urnes, l respost gunyrà dimensió polític? No ho sé, dubto. El tcticisme dels prtits i l'especulció per l proper cit electorl condicionrà el moviment de fitx que li correspon r l pís? És dir, les forces polítiques tindrn el pís l cp bns que el prtit? Abns que el poder? Aquest és l qüestió.
Llegir-ne més
Jaume Font-Garolera
30 de juny de 2010 05:00 h
Diguem No!
Dies enrere comentv que vivíem un temps trsblsos. Un temps de vques mgres en què les mles notícies se succeeixen les unes les ltres mb un rpides extrordinàri. De primer v ser l’economi que d’ensurt en ensurt h boct tots els pïsos de l Unió Europe tirr endvnt unes reformes i unes retlldes inimginbles poc temps enrere, per tl de slvgurdr l’euro i l’estt del benestr europeu. Unes retlldes que en el cs del Govern Zptero representen un gir copernicà en tots els sentits, respecte l que s’hvi dit i fet fins f poques setmnes.
Llegir-ne més
Dr. Cat
30 de juny de 2010 02:10 h
EXTRA! EXTRA! EL CINE MALDÀ OFEREIX V.O.S.C!
Efectivment! Tl i com llegiu dlt i l foto, el cinem Mldà de Brcelon h decidit vnçr-se l promulgció de l llei del cinem en ctlà (que s'provrà dimecres 30 de juny l Prlment. L llei, tmbé conegud com "llei 50%" (de cinem en ctlà) o "llei Bellmunt" (per l'utori del redctor-director), tmbé té, es veu, un ltre mlnom que m'grd més: "llei ntiblnà" (per l llg que li provocrà l'exhibidor i toreròfil empedernit). És increïble que per un llei encr no provd i un simple cmpny ultrlight de promoció de crispetes, el senyor Mldà s'hgi trevit projectr pel·lis mb subtítols en ctlà.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
29 de juny de 2010 20:00 h
Sentència desafortunada
Sóc un grn defensor dels Estts Units i del seu sistem de llibertts. No obstnt de vegdes em desconcerto, com r: el Tribunl Suprem h grntit el dret de tots els mericns portr rmes i limit les restriccions que estblien lguns municipis o estts. Qun vivíem NY vm nr per Acció de Gràcies Phildelphi. Un trd vm nr un grn superíficie (em sembl que er Wlmrt) i vm veure un rmeri. Fusells brutls que podies comprr i emportr-te cs. En quell moment em v grdr més NY, llà existeix restricció l tenènci d'rmes.
Llegir-ne més
Vicent Luna
29 de juny de 2010 19:05 h
Un model a seguir contra les crisis
Dvnt l perillos crisi econòmic que estem ptit, provocd fonmentlment per l cigud dels bncs Europ i els Estts Units, el Govern centrl h hgut de reduir l despes, diuen que en uns 15.000 milions d'euros, de form imprescindible per, segons el president Zptero, “finnçr les coses bàsiques”. Aquest retlld esttl està fectnt, com és obvi, les dministrcions utonòmiques i municipls que ensems s'hn vist en l necessitt de fer el mteix mb tot tipus de prtides: despes frmcèutic, reducció del sou ls funcionris i d'lguns càrrecs polítics, congelció de les pensions, ugment en l'edt de jubilció, jornment en l relitzció d'infrestructures etc, etc.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
29 de juny de 2010 18:48 h
La culpa és lletja i ningú no la vol (II)
Començré pel que huri de ser el segon, el tercer o el qurt pràgrf, j que qun em disposv escriure quest rticle, hem sbut que l’Esttut hvi estt ribott per segon vegd, però r pel TC. En Guerr deu hver esclfit de rilles en pensr que ell j ho sbi i que sempre hvi espert que després del Prlment, el TC li donri un bon segon ribotejd. Segur que l’Esttut, comprt mb l’nterior, no hurà conseguit vnçr tres punyeteres psses. Però és en quests moments que el poble ctlà se n’donrà de tot l comèdi que s’h fet durnt qutre nys, per esmenr-li l pln llò que hvi vott, on és l democràci?, clmrà.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
29 de juny de 2010 18:45 h
La força dels estats a la UE
A l Unió Europe, des del principi de l sev fundció, hi hgut un litigi entre els que defensen que els estts gunyin poder en l pres de decisions, i els que propugnen que sigui l Comissió i el Prlment els que tinguin més pes. És l vell dicotomi entre els intergovernmentlistes i els comunitristes. Esquerr sempre h defenst un posició comunitrist, perquè creiem que hi h d’hver un esfer on es prenguin mesures pensnt en el bé del conjunt de l Unió. Els ltres àmbits, com el locl, el regionl o l’esttl, tmbé tenen el seu espi (sobretot r que el nostre estt s’cost.
Llegir-ne més
Carolina Ibac
29 de juny de 2010 17:12 h
Quin despropòsit!
El 9 de desembre de 1931 es v provr l Constitució espnyol després de l proclmció de l Segon Repúblic, un cop gunydes les eleccions generls del 1931. El tribunl constitucionl no ho record ixò? Què signific un constitució del 78 mb un "pegote" com l figur del rei? No recordem que Espny er un repúblic bns de l dictdur? Què hi pint el rei en l trnsició? A quest senyor no li f vergony treure l legimitimt de l repúblic provd per tot el poble democràticment? I r vol el poder judicil donr lliçons d'un rigor dvnt un constitució que fou un frs i r és un insult l democràci i l repúblic? Fins que les coses no tornin lloc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs