Josep Maria Loste
19 de juny de 2010 20:12 h
Crisi i independència : un mateix combat
No comprenc quests polítics que rgumenten que un cos és l crisi i un ltr l independènci; és dir, que en quests moments s’hn d’prcr les reivindiccions sobirnistes, per tl de dedicr-se exclusivment lluitr, d’un form genèric i poc concret, contr l crisi. Ar i quí, cldri entendre que l crisi i el procés cp l independènci de l nostr nció ctln és un mteix combt que no es pot seprr. Cl tenir molt present que l nostr dependènci Espny ens increment enormement l crisi. Pensem que el dèficit fiscl ens f nr molt mlment ; més, l nostr situció de subordinció colonil no ens permet poder orgnitzr un plnificció dequd de l nostr situció econòmic i socil, ( un cnvi de model econòmic) mb l finlitt d’encrr stisfctòriment l recessió.
Llegir-ne més
Un comentari
Vicent Luna
19 de juny de 2010 20:05 h
De la crisi a un nou èxit.
Dimecres 16 de juny l sl de l UNESCO d'Alcoi el professor Mnuel Alcrz presentà el seu drrer llibre “ De l'èxit l crisi. Pmflet sobre polític vlencin”. El llibre és forç interessnt si tenim en compte l'objectiu que pretén conseguir l'utor: “sber per què guny el PP l Pís Vlencià, i no per imitr-lo, més vit, per trctr d'impedir que persevere en quest cmí”. Hom pensv que per l importànci i ctulitt de l temàtic del llibre, ixí com per l rellevànci de l'utor, l sl estri vessr.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 de juny de 2010 18:00 h
L'Estat espanyol s'asfixia (2)
El psst 16 de juny, en l'informe nul sobre finnces públiques, l Comissió Europe demnv que els estts cceleressin l “consolidció pressupostàri”, retllnt l despes i evitnt -tnt com fos possible- increments d'impostos “sobre l producció, els beneficis o el trebll", que deterioressin l competitivitt, tès que ixò tendiri provocr “tensions inflcionistes, tipus d'interès rel reltivment lts i un bix creixement nominl del PIB". I, en quest sentit, tornv situr Espny entre els pïsos de l UE mb mjor risc fiscl i mcrofinncer.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
19 de juny de 2010 15:50 h
La majoria de catalans diu sí a la independència, de què té por Mas?
Ho confirm l drrer enquest, l mjori de ctlns i ctlnes posten clrment per l independènci, j són més mdurs que l mjori de l clsse dirigent. Segons l mteix enquest, CiU i ERC obtindrien un mjori bsolut mpli de més de vuitnt diputts. Tornrem desprofitr quest oportunitt per fer un slt definitiu en l nostr llibertt ncionl? O d’un vegd per totes els dirigents polítics estrn l’lçd dels seus electors. Si CiU i ERC posten per l independènci, no tinc cp dubte que tnt PSC com IC s’puntrn crro gunydor, com h psst en csos semblnts.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
19 de juny de 2010 13:54 h
Volem ser una nació?
Aquest diumenge, mig milió de ctlns tindrn dret votr en les consultes sobre l independènci que es frn diverses ciutts i pobles de Ctluny, continunt un cd vegd més «norml» possibilitt d'opinr sobre un tem tn trnscendentl. Ar que ens visen de l’imminènci de l’esporgd previst de l’Esttut per prt del TC, és el moment més oportú per nr votr, els que tinguin el torn, i d'firmr l voluntt de comportr-nos com nció. No és qüestió de posr en dubte el que Ctluny sigui un nció sinó que cl preguntr-se si l mjori vol ser membre d’un nció com l ctln, o prefereix nr cvll d’un ltr nció pels segles dels segles, mén.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
18 de juny de 2010 23:11 h
La comissió d’investigació tocada de mort
Fèlix Millet pssrà l històri com un de les persones mb més cpcitt d’engny que h cret quest pís, només un person mb un grn cpcitt de persusió pot cometre el mjor robtori de gunt blnc fet en els drrers nys, menys que lguns càrrecs polítics fossin col•lbordors necessris per quest engny mssiu. Felix Millet hvi slvt fins l moment l presó pel seu squeig del Plu de l Músic, h tingut que ser un operció d’especulció urbnístic l que h comportt que un jutj decreti el seu ingrés l presó.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
18 de juny de 2010 18:00 h
He arribat als 300 posts!
Ar f tres nys em vig embrncr en el projecte del Directe!ct. Durnt un tempord hi vig estr l cpdvnt, i durnt bstnt de temps vm estr lluitnt, literlment, per tirr el projecte endvnt. En gurdo molts bons records. L'experiènci que vig viure mb diversos compnys v forjr mistts sòlides, que tinc l grn sort de conservr. Des de f un temps, l mev relció mb el Directe!ct s'h reduït l bloc que mntinc prl·lelment l bloc Junquers.ct. Estic molt orgullós de contribuir l projecte, especilment vui que, mb quest escrit, el bloc rribr ls 300 posts.
Llegir-ne més
Rita Marzoa i Font
18 de juny de 2010 05:00 h
La grandesa de la paraula
Jume Cbré és el drrer Premi d’Honor de les Lletres Ctlnes, que torg l'Òmnium Culturl. Jume Cbré és un ment brillnt, viv, pròxim, rel i relist, immens i necessàri, que dilluns psst em v reconcilir mb l forç dels qui pensen. Mestre honest, escriptor del seu temps, intel·lectul pròxim, reivindicnt l prul com rm trnsformdor, v reconcilir l’uditori mb quell sentiment orfe de lidertges que molts tenim. L llo l’rt, l prul, l dignitt i l identitt vn ser eixos del seu discurs. I, en prules seves, v enrmpr l’uditori.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
17 de juny de 2010 23:58 h
Espanya no va treballar per poder veure la derrota davant Suïssa
Segons les ddes d’udiènci, l humilint derrot d’Espny dvnt l selecció Suïss v ser vist per qusi 10.000.000 d’espectdors, qusi els mteixos que vn votr l PP o l PSOE, un 50% de l gent que mirv l televisió v contemplr l derrot dels espnyols. Recordem que el prtit es v jugr les qutre de l trd, són ddes espectculrs que segurment vn greujr el glopnt dèficit espnyol. Un pèrdu de productivitt generlitzd en èpoc de greu crisi. Al ps que portnt el millor equip de l històri (jugdors ctlns segrestts mb diners) v cmí d’esser elimint l primer de cnvi, encr tot serà culp dels jugdors del Brç que rribnt cnsts per culp d’independentistes com Gurdiol.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
17 de juny de 2010 22:05 h
El burca i les ganes de ser políticament correcte
Aquestes setmnes s’h post discussió diferents juntments ctlns si s’hvi de prohibir el burc ls espis públics, vegdes semblv que es referien llocs propiett de l’Ajuntment, i ltres, tmbé semblv que l prohibició s’esteni l crrer i ltres indrets públics, encr que fossin de propiett privd. Aquests spectes no quedven mss clrs. L mjori d’juntments que hn fet l consult hn provt l sev prohibició, fins i tot l de Brcelon, però llò que m’h fet gràci hn estt els rguments de les persones que estven en contr d’quest prohibició i els ronments que utilitzven, que hn servit perquè hi hgi hgut juntments que no hn volgut prohibir-lo.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs