David Minoves
16 de juny de 2010 08:38 h
El nou full de ruta de la Cooperació Catalana
El Govern v provr hir el nou Pl Director de Cooperció l Desenvolupment 2011-2014, un document que mrcrà l'estrtègi d'cció de l Generlitt de Ctluny en quest àmbit durnt els propers qutre nys. El Pl renov, per tercer cicle consecutiu, el compromís del poble de Ctluny per l'ssoliment d'un ordre interncionl més just i solidri i f un ps endvnt en spectes cd cop més rellevnts en l'gend interncionl del desenvolupment, com són l'eficàci de l'jud, l coherènci de polítiques o l cultur de l'vlució, entre d'ltres.
Llegir-ne més
Un comentari
Jaume Font-Garolera
16 de juny de 2010 05:00 h
Barcelona: capital de Catalunya
Excusin-me si torno prlr de Brcelon, però l qüestió del pper que h de jugr l ciutt de Brcelon en tnt que cpitl del pís, em sembl prou rellevnt pels ctlns com per tornr insistir-hi. Dies enrere en l’rticle Cosmopolitisme i ctlnitt reflexionv sobre el pper de Brcelon com cpitl de Ctluny. Subrtllv, en concret, l’escss presènci de referents pròpiment ctlns en les publiccions i l progrmció culturl brcelonin, posnt com exemple els ctes de l Primver culturl que s’està desplegnt ctulment.
Llegir-ne més
Saül Gordillo
16 de juny de 2010 04:00 h
Anoiadiari i Penedesfera
Aquests dies hi pensv. El mig del 2008 vig prticipr Vilnov i l Geltrú d'un cte que er l'embrió de l presentció de l Penedesfer, un inicitiv de Dniel Grcí Peris. El setembre del mteix ny vig presentr en un cte Iguld Anoidiri, un inicitiv de Jordi Blsells. Un prell d'nys després, l Penedesfer cb de celebrr les seves terceres jorndes, mentre que Anoidiri cumul 46.000 lectors i recull èxits ben recents. L Penedesfer h esdevingut clu l Penedès, que és quest territori que reclm vegueri pròpi però que l xrx dispos d'un dels gregdors territorils de blocs i ltres eines 2.
Llegir-ne més
Rival Petit
16 de juny de 2010 02:05 h
"Por un Barça abierto a los culés de fuera de Catalunya"
Abierto....de pierns és el que probblement voli dir el president electe del Brç, Sndro Rosell, qun puntv les línies fonmentls de com vol que sigui el club prtir del proper primer de juliol. Abierto de pierns culés i –sobretot- no culés de for de Ctluny per fcilitr-los que ens puguin seguir sodomitznt. Actitud típic d’quest prototipus de ctlns complexts i mncts d’utoestim que vn per l vid demnt perdó per ser ctlns. I, oju, que qun diu for de Ctluny s’està referint exclusivment ls culés espnyols, no ps ls milions de culés de l rest del món que ho són de mner incondicionl, totlment respectuosos mb l idiosincràsi del club i sense cp interès per sotmetre’ns les seves prnoies ni de voler-nos incorporr l seus dominis lingüístics.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 de juny de 2010 21:37 h
La retallada (i reestructuració) que ve
No sóc gire bo fent prediccions, especilment sobre el futur (!). Dit ixò penso que ve un nov retlld/reestructurció l greg, molt grn, d’un di per l’ltre. F dies que corren rumors sobre si Espny s’collirà l fons europeu de 750.000€ milions per l sev dificultt de fer front ls seus venciments de deute i per l incpcitt de pgr el seu dèficit ctul (quests rumors venen, curiosment o no, d’Alemny). Rumors insistents, i en el mercts finncers de vegdes els rumors s’cben convertint en relitt (només cl escmpr un rumor, cert o no, de què lgú no pot pgr, per què ningú li deixi diners).
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
15 de juny de 2010 15:00 h
Una victòria del s.XXI
Els nostres socis l Prlment Europeu, el prtit independentist flmenc de l’N-VA, h gunyt les eleccions belgues, pssnt de 5 diputts 27. Un 30% dels sufrgis Flndes. Un creixement espectculr, que demostr que l'independentismes és un opció vible i lògic Europ. L mjori dels flmencs h entès que l independènci és l millor mner de gestionr el bé públic, perquè les diferències polítiques entre Vlòni i Flndes bloquejven el pís di sí, di tmbé (o més ben dit, ny sí, i ny tmbé...). L ineficiènci quedv ples en molts àmbits.
Llegir-ne més
Roc Casagran
15 de juny de 2010 05:00 h
Quin gran mundial!
Si ets un espnyolist mb l’dhesiu del toro l cotxe i un sevilln de porcelln dmunt del televisor, quest pmflet no v per tu. Tmpoc l’huries de llegir si ser ctlà és l tev mner de ser espnyol, si fullejr El Periódico no et provoc bsques, o si els Mnolos de l Cutro et fn trempr. Això v dreçt tu, que et sents ctlà i punt, tu, que t’cusen de brretinire, tu, que defenses el pís les tertúlies de cfè o les mnifestcions d’esteld, que beus cerveses ls brs del rotllo i esculls vins de l terr en resturnts selectes, tu, que busques productes etiquetts en ctlà les presttgeries del supermerct (sovint en v), tu, que vius l quotidinitt feixug dels que pensem que cl trebllr cd di per l cus, inftigbles, tossuts i vlents, com l vc ceg o l vc de l ml llet.
Llegir-ne més
Gemma Calvet i Barot
15 de juny de 2010 05:00 h
Embolics del Palau
Un bon mic, enginyer de cmins i urbnist, m’h remès unes notes sobre el cs de l’Hotel del Plu molt interessnts, que em permeto reproduir íntegrment: 'El Pl Generl Metropolità de Brcelon (PGMB de 1976) j h quedt ntiqut (34 nys qun l llei recomn que cd 12 nys se’n fci un de nou). El PGMB no hvi previst l figur d’hotels. I es v modificr el Pl d’Hotels l’èpoc de Pilr Rhol l PI de Brcelon mb el Gspr com bon instigdor (el resultt, entre d’ltres els bolets d’hotels l Fòrum i Digonl Mr).
Llegir-ne més
Ricard Biel
14 de juny de 2010 23:58 h
Catalunya és el vot a Rosell
S'h cbt produint, no cldri sinó. Sndro Rosell (per descomptt que pronuncit l'espnyol) h gunyt les eleccions l presidènci del Brç. Des del primer moment no vig dubtr ni un sol segon que gunyri, i no perquè jo sigui espvilt, sinó per reiterció empíric. Des que tinc ús de ró l'estupides sempre m'h demostrt ser implcble i mi no m'h decebut. El ml gust inimginble sempre s'cb imposnt, i només pot ser enderroct per un ml gust encr més inimginble. Només de tnt en tnt es produeix el mircle d'un excepció com Jon Lport, un estel fugç oblidr després d'eliminr-lo com qui elimin un virus que s'h colt l'ordindor.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
14 de juny de 2010 18:00 h
Fet, era impossible!
Sovint es diu dels pres funddors de l independènci dels Estts Units d’Amèric que “ho vn fer perquè no sbien que er impossible”. Sovint hem sentit els drrers tres nys, cd pss que es fei, uns o ltres (Unmuno diri els “huns” i els “hltres”) dient que er impossible, o que no servi de res, més de ser impossible. Hem sentit que l Generlitt mi no podri convocr referèndums, que l’Estt ho impediri com v impedir el d’Ibrretxe, que el triprtit mi no provri un llei de referèndums, i el fet és que des de l’bril psst els ciutdns, els Ajuntments, i l Generlitt poden promoure i convocr referèndums sobre qulsevol qüestió que sigui competènci de l Generlitt, perquè està vigent l llei ctln que ho regul per primer vegd en l històri.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs