17 de juny de 2010 21:05 h
Vig ser molt crític en com v néixer l'Oficin Antifru (quí), però hi teni moltes espernces (quí) sobretot perquè m'hn prlt molt bé del fiscl Mrtínez Mdero. J els vig felicitr un vegd per l sev ctució Snt Colom de Grmenet, i el vull tornr felicitr per l crític que h fet l desenvolupment de l Comissió del Plu (que jo tmbé fei hir). Celebro l vlenti de les seves prules, i espero que vit tinguem resultts de l'Oficin Antifru. Diuen que estn investignt nou denúncies (set Ajuntments, un l Generlitt i un un Consell Comrcl): em sembl poc comprt mb tot el que hi h, però tn de bo rribin fins l finl en quests 9 csos i que, qui l fci, l pgui.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 20:26 h
L grn victòri dels independentistes flmencs de l’NVA, en les drreres eleccions l’Estt Belg, pos de mnifest que l combinció de dos elements com són l llengu pròpi i l’economi de proximitt (mb esperit exportdor) és l clu per vnçr mb ps ferm cp unes mjors quotes de sobirni plen . L victori de l Nov Alinç Flmenc tmbé implic que cl perdre l por dvnt de l lluitr fvor de l democràci plen i l llibertt de debò. Els pobles, com Ctluny, que encr ptim el jou del colonilisme (ni que sigui diluït o emmscrt en formes molt diverses) hem de plntejr clrment les nostres lterntives d’lliberment ncionl, dintre de l interdependènci Europe.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 12:45 h
Us djunto l not que he envit ls mitjns per vlorr l Presidènci espnyol del Consell de l UE: Junquers: ‘L Presidènci espnyol no h fet res ni pel corredor mediterrni ni pel ctlà’ Estrsburg, 17 de juny del 2010. L’eurodiputt d’Esquerr, Oriol Junquers, h firmt que l Presidènci espnyol del Consell de l UE h estt negtiv pels interessos de Ctluny, perquè no h fet vnçr el corredor mediterrni, ni l Unió pel Mediterrni (mb seu Brcelon) ni l’esttus del ctlà Europ. Així mteix, el republicà h firmt: ‘El Govern espnyol h mlmès el prestigi interncionl de l Unió, mb frcssos com l cncel·lció de l cimer bilterl mb els EUA i l de l Unió pel Mediterrni, o l mnc de progrés en les reunions mb els pïsos del Mercosur i el Mrroc’.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 12:41 h
Les crispetes frn sentir finlment quest divendres el seu espetec i l sev olor crcterístic, en el mrc de l cmpny "Volem crispetes" endegd per l Pltform per l Llengu. Vols crispetes? T'esperem divendres 18 de juny prtir de les 12.00 del migdi i durnt tot el di l plç Vil de Mdrid de Brcelon, dvnt de l'Ateneu Brcelonès. Visiteu el web de l cmpny (www.volemcrispetes.ct/) i vegeu-ne els vídeos de presentció : www.youtube.com/PltformxLlengu L Pltform per l Llengu h llnçt quests dies quest cmpny, que vol posr en evidènci l situció de desigultt que pteix el ctlà l cinem si l comprem mb ltres llengües similrs i reclmr-ne un regulció del sector.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 11:07 h
M’h nt d’un pèl però rribo temps, és punt de començr. Trio el seient, pgo el mòbil, perquè vull, i tn si vull com si no, tmbé les gnes d’entendre’m mb els persontges en l mev llengu...us son l pel·lícul? segur que sí; qui no tnt, segurment, seri qulsevol espectdor o espectdor quebequesos, especilment ls més joves que hn crescut en un entorn on hi h l’opció de trir les pel·lícules l cinem en l sev llengu pròpi i oficil, el frncès. I no perquè sigui l’únic llengu mb l que són competents; de fet, el públic mjoritri podri entendre les pel·lícules en nglès, l’ltr llengu oficil del Cndà.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 05:00 h
Com s’hn pres Mdrid el triomf electorl de Sndro Rosell l FC Brcelon? És l principl incògnit, i tmbé l més trnscendent de totes. Oblidem-nos d’quest joc de nens que suposrà l presumpt oposició que exercirn els que hn s’hn sentit derrotts Ctluny. En el futbol, prlnt metfòricment, qui té les rmes de destrucció mssiv és Florentino Pérez, un senyor que surt Forbes en l temible llist dels homes més rics del món, rics d’quests ls quls no els pugen mi els impostos per molt que els ministres o consellers d’economi de torn els vulguin perseguir.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 23:49 h
DNI––- Telefónic ––902 ––972 S’està prlnt molt de l corrupció , i els lldres que ens constrenyen per tots costts , però ningú denunci els lldres que estem mntenint diàriment mb coneixements, dintre mteix del funcionment del nostre pís , fins i tot dintre del ministeri de l’interior , mb complicitt mb telefònic i el govern, mb l’estf que quest compnyi muntt mb el nº 902 mb les empreses, i tots els titulrs d’quest número , qun el prefix provincil , (972 per exemple), es d’obligd contrctció, per poder tenir ccés l xrx ADSL , i que cd mes , personlment tinc de pgr un mínim de 67€, que segons el contrcte , tinc totes les trucdes ncionl incloses sempre que es fcin en els prefix estblert per cd provínci , però que no inclou el 902, i que el vlor d’questes trucdes es reprteix entre el contrctnt i Telefònic.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 22:25 h
Amb “l roj” rrib l’escàndol, 600.000 euros per cd jugdor espnyol si gunyen el mundil de futbol; mb un mostr de supèrbi, l’esport espnyol h fet públic l xifr, l més lt de totes les seleccions que jugrn Sud-àfric. Per sort l justíci evitrà quest escàndol, prlo de l justíci esportiv, que evitrà que Espny gunyi el mundil. Seri injust que un selecció que h prctict el joc brut per evitr que Ctluny sigui reconegud i que compr mb diners, jugdors ctlns per l sev selecció, cbi gunynt un competició com quest, seri com dulterr el cmpiont.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 21:35 h
Tinc dubtes sobre si un comissió d'investigció serveix per lgun cos, però huri de servir. Ar tenim comissió sobre Millet i el Plu per investigr el tem de finnçment irregulr de CDC: perfecte, trnsprènci màxim, posnt per dvnt l veritt i l'interès comú, no? No ho cbo d'entendre: si hi h comissió d'investigció, que s'nlitzi tot, no? Amb el cs Plu de l Músic hn fllt moltes coses, CDC té lio (sembl), però ltres potser tmbé. En tot cs és igul, si fn l comissió que l fcin bé. H sortit el tem de l'Hotel, potser surten ltres coses.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 19:45 h
Avui l Prlment Europeu hem provt l'esborrny d'un nov regulció per millorr l'etiquettge dels productes limentris, de form que els consumidors tinguem un coneixement més clr i entenedor de tot llò que consumim. En quest sentit, un dels principls èxits d'quest regulció és que mpli l'obligtoreitt d'especificr el pís d'origen tots els productes envsts de tipus càrnic i làctic, j que fins r només lguns d'ells hvien d'incorporr quest informció. Així, per exemple, totes les crns envsdes hurn d'especificr el lloc de nixement, cri i scrifici de l'niml.
Llegir-ne més
