17 de juny de 2010 12:41 h
Les crispetes frn sentir finlment quest divendres el seu espetec i l sev olor crcterístic, en el mrc de l cmpny "Volem crispetes" endegd per l Pltform per l Llengu. Vols crispetes? T'esperem divendres 18 de juny prtir de les 12.00 del migdi i durnt tot el di l plç Vil de Mdrid de Brcelon, dvnt de l'Ateneu Brcelonès. Visiteu el web de l cmpny (www.volemcrispetes.ct/) i vegeu-ne els vídeos de presentció : www.youtube.com/PltformxLlengu L Pltform per l Llengu h llnçt quests dies quest cmpny, que vol posr en evidènci l situció de desigultt que pteix el ctlà l cinem si l comprem mb ltres llengües similrs i reclmr-ne un regulció del sector.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 11:07 h
M’h nt d’un pèl però rribo temps, és punt de començr. Trio el seient, pgo el mòbil, perquè vull, i tn si vull com si no, tmbé les gnes d’entendre’m mb els persontges en l mev llengu...us son l pel·lícul? segur que sí; qui no tnt, segurment, seri qulsevol espectdor o espectdor quebequesos, especilment ls més joves que hn crescut en un entorn on hi h l’opció de trir les pel·lícules l cinem en l sev llengu pròpi i oficil, el frncès. I no perquè sigui l’únic llengu mb l que són competents; de fet, el públic mjoritri podri entendre les pel·lícules en nglès, l’ltr llengu oficil del Cndà.
Llegir-ne més
17 de juny de 2010 05:00 h
Com s’hn pres Mdrid el triomf electorl de Sndro Rosell l FC Brcelon? És l principl incògnit, i tmbé l més trnscendent de totes. Oblidem-nos d’quest joc de nens que suposrà l presumpt oposició que exercirn els que hn s’hn sentit derrotts Ctluny. En el futbol, prlnt metfòricment, qui té les rmes de destrucció mssiv és Florentino Pérez, un senyor que surt Forbes en l temible llist dels homes més rics del món, rics d’quests ls quls no els pugen mi els impostos per molt que els ministres o consellers d’economi de torn els vulguin perseguir.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 23:49 h
DNI––- Telefónic ––902 ––972 S’està prlnt molt de l corrupció , i els lldres que ens constrenyen per tots costts , però ningú denunci els lldres que estem mntenint diàriment mb coneixements, dintre mteix del funcionment del nostre pís , fins i tot dintre del ministeri de l’interior , mb complicitt mb telefònic i el govern, mb l’estf que quest compnyi muntt mb el nº 902 mb les empreses, i tots els titulrs d’quest número , qun el prefix provincil , (972 per exemple), es d’obligd contrctció, per poder tenir ccés l xrx ADSL , i que cd mes , personlment tinc de pgr un mínim de 67€, que segons el contrcte , tinc totes les trucdes ncionl incloses sempre que es fcin en els prefix estblert per cd provínci , però que no inclou el 902, i que el vlor d’questes trucdes es reprteix entre el contrctnt i Telefònic.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 22:25 h
Amb “l roj” rrib l’escàndol, 600.000 euros per cd jugdor espnyol si gunyen el mundil de futbol; mb un mostr de supèrbi, l’esport espnyol h fet públic l xifr, l més lt de totes les seleccions que jugrn Sud-àfric. Per sort l justíci evitrà quest escàndol, prlo de l justíci esportiv, que evitrà que Espny gunyi el mundil. Seri injust que un selecció que h prctict el joc brut per evitr que Ctluny sigui reconegud i que compr mb diners, jugdors ctlns per l sev selecció, cbi gunynt un competició com quest, seri com dulterr el cmpiont.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 21:35 h
Tinc dubtes sobre si un comissió d'investigció serveix per lgun cos, però huri de servir. Ar tenim comissió sobre Millet i el Plu per investigr el tem de finnçment irregulr de CDC: perfecte, trnsprènci màxim, posnt per dvnt l veritt i l'interès comú, no? No ho cbo d'entendre: si hi h comissió d'investigció, que s'nlitzi tot, no? Amb el cs Plu de l Músic hn fllt moltes coses, CDC té lio (sembl), però ltres potser tmbé. En tot cs és igul, si fn l comissió que l fcin bé. H sortit el tem de l'Hotel, potser surten ltres coses.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 19:45 h
Avui l Prlment Europeu hem provt l'esborrny d'un nov regulció per millorr l'etiquettge dels productes limentris, de form que els consumidors tinguem un coneixement més clr i entenedor de tot llò que consumim. En quest sentit, un dels principls èxits d'quest regulció és que mpli l'obligtoreitt d'especificr el pís d'origen tots els productes envsts de tipus càrnic i làctic, j que fins r només lguns d'ells hvien d'incorporr quest informció. Així, per exemple, totes les crns envsdes hurn d'especificr el lloc de nixement, cri i scrifici de l'niml.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 08:38 h
El Govern v provr hir el nou Pl Director de Cooperció l Desenvolupment 2011-2014, un document que mrcrà l'estrtègi d'cció de l Generlitt de Ctluny en quest àmbit durnt els propers qutre nys. El Pl renov, per tercer cicle consecutiu, el compromís del poble de Ctluny per l'ssoliment d'un ordre interncionl més just i solidri i f un ps endvnt en spectes cd cop més rellevnts en l'gend interncionl del desenvolupment, com són l'eficàci de l'jud, l coherènci de polítiques o l cultur de l'vlució, entre d'ltres.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 05:00 h
Excusin-me si torno prlr de Brcelon, però l qüestió del pper que h de jugr l ciutt de Brcelon en tnt que cpitl del pís, em sembl prou rellevnt pels ctlns com per tornr insistir-hi. Dies enrere en l’rticle Cosmopolitisme i ctlnitt reflexionv sobre el pper de Brcelon com cpitl de Ctluny. Subrtllv, en concret, l’escss presènci de referents pròpiment ctlns en les publiccions i l progrmció culturl brcelonin, posnt com exemple els ctes de l Primver culturl que s’està desplegnt ctulment.
Llegir-ne més
16 de juny de 2010 04:00 h
Aquests dies hi pensv. El mig del 2008 vig prticipr Vilnov i l Geltrú d'un cte que er l'embrió de l presentció de l Penedesfer, un inicitiv de Dniel Grcí Peris. El setembre del mteix ny vig presentr en un cte Iguld Anoidiri, un inicitiv de Jordi Blsells. Un prell d'nys després, l Penedesfer cb de celebrr les seves terceres jorndes, mentre que Anoidiri cumul 46.000 lectors i recull èxits ben recents. L Penedesfer h esdevingut clu l Penedès, que és quest territori que reclm vegueri pròpi però que l xrx dispos d'un dels gregdors territorils de blocs i ltres eines 2.
Llegir-ne més
