17 d'octubre de 2010 19:05 h
Aquest és un de les conclusions d’un rticle de Jun Jiménez Cstillo, inspector d’educció de les Illes Blers, que es dedic perseguir lgunes de les escoles que fn tot l’ensenyment en ctlà, especilment persegueix el mètode d’immersió lingüístic l qul culp del ml rendiment de cert lumnt que h ptit quest mètode d’ensenyment. Tot ixò neix qun ell prepr l sev tesi doctorl, j que és llicencit en Pedgogi, i spir ser-ne doctor. Per fer quest pss f un estudi que titul “El nlfbetismo funcionl en ls Isls Bleres” (2007) i en quest tesi defens l inoportunitt de seguir mb l immersió lingüístic ctul, qun firm que s’està demostrnt que és negtiv per l’dquisició de les competències de lectur comprensiv i d’escriptur per ls infnts mb llengües mternes distintes del ctlà.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 15:29 h
Dolçor entregd ls llvis de mel, revolt, revolució, evolució, llum, stres i estels, mel i desig, encnteri de cos de fd, de cor de bruix, stut, mird de segles, mesur d'instnts. Lluit, stres i mel, dolçor d'extrem extrem, trm trm nem trmnt, trmes de futurs previsibles, visibles pels ulls sense ment, per l ment sense mird, l fd enmord tot ho sp, prl entre llengües sense nord, mb bnderes sense colors, de cor en cor, cos cos, som el món sense nom, el mteix nom sense món, qun cerquem sense trobr, enlloc, mi, l buidor, plens i svis, pres i vis, fills, fils de trànsit, terr endins, mird clr, llum dissolt, cerimòni estrny, pssr per mnifestr-se, mnifestr-se per pssr, per pssr per l terr, deixnt quell petjd, dolç i enmordiss, de les revoltes, de totes les fites, qun les ssolim i les fem possibles.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 12:59 h
John Crlin (declrcions l SER sobre l'entrevist), reconegut periodist i utor entre ltres del fctor humà, llibre que v donà peu Invictus, - obr que descriu l vid i rribd l poder de Nelson Mnde-, entrevist distànci Arnldo Otegui, ho podem llegir quest diumenge el diri el Pís . Mlgrt Crlin v sol•licitr permís per fer l’entrevist cr cr, el Ministre de l’Interior Alfonso Perez Rublcb li v denegr, temorit com està per el procés de pu endegt per l mteix ETA. Us recomno llegir l’entrevist mb tot l trnquil•litt que es pot disposr en un di de descns, l’entrevist port les clus de l’ctul situció i deix molt clr que el cmí cp l independènci d’Euskl Herri cl fer-l des de l polític, que les rmes no hi tenen cbud i que el procés de pu sembl irreversible.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 12:53 h
És denigrnt que el President Montill hgi desutoritzt, d’un form tn jcobin i poc meditd, el Conseller Ausàs perquè quest h dit que l Generlitt donrà suport l Consult Populr de Brcelon del proper bril de 2011 . Aquest desutoritzció f l sensció que és obr de Mdrid; és dir, sembl que es trctri d’un terrible interferènci centrlist, de l Brunete mediàtic i de les forces ocultes de l seu del Crrer Ferrz de Mdrid, contr l polític i l sobirni del poble ctlà .Tmbé és molt incoherent l recció regionlist i submis del cndidt de CiU, el qul sembl pretendre segellr un pcte sociovergent , o mb el PP, molt bns del 28-N.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2010 18:20 h
L importànci de jugr crtes Dels jugdors de crtes considerts “professionls” , mi s’h tingut un bon concepte, perquè el joc sigut l desgrci de moltes fmílies , qun esdevingut en un vici sense control, i s’h emprt com sistem de vid., mb el diner de principl protgonist; que quest podri ser o és, l prt negtiv en el meu comentri. Qun ls quinze o setze nys vig començr d’nr l br fer el cfè, els diumenges l trd , i començr de fumr lgun cigrret , d’mgt del meu pre, tmbé vig intentr començr prendre jugr lgun joc de crtes , com “el cnri i l “butifrr”; com que “el cnri” es un joc que es necessiten diners , no vig rribr perfeccionr l’prenenttge, perquè vig plegr en les primeres nocions; en qun l “butifrr”, que es joc de compny, tmpoc vig rribr mss lluny , perquè no suportv les recrimincions dels meus compny, i tmbé vig plegr mig prenenttge.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2010 18:00 h
Un de les principls tsques que procuro dur terme l Prlment Europeu és trebllr per l trnsprènci democràtic i per l defens dels drets humns (veure 1 i 2). Per quest ró, em sembl oportú ressenyr que l setmn pssd el Tribunl Europeu del Drets Humns d’Estrsburg v condemnr l'Estt espnyol per incomplir l'rticle número 3 del Conveni Europeu dels Drets Humns, tès que l justíci espnyol es v negr investigr les suposdes tortures (certificdes per un informe forense) Mikel Sn Argimiro, detingut i incomunict l'ny 2002 per l'plicció de l Llei Antiterrorist.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2010 21:57 h
Previsió per millorr el futur. Com molts nys pss, el Bix Empordà es veu mençt per inundcions que les crescudes del riu Dró provoc, tot i les mesures que mb el temps s’hn doptt; però el que mes em crid l’tenció , és, que l’dministrció constntment mostr l sev preocupció per el futur eficient de subministrment d’igu rreu de l geogrfi ctln mitjnçnt l’ACA, que es qui control tot els sistem hidràulic de Ctluny , i que no estlvien res , per l construcció de dessldors, (desslinitzdors), i no s’inverteix prou en l’profitment de les igües plujnes, com per exemple , construint rescloses ls recs i rieres d’rreu, i ls rius procurnt retenir qunt mes quntitt d’igu millor, i l insistènci en les noves construccions ; reclmr l netej de l ller dels rius només es pot fer des de l irresponsbilitt , perquè ixò fcilit l’escorro molt mes ràpid de les igües l mr; s’h de reclmr l protecció dels punts que es trobin en risc de trencd del riu en cs de crescudes, i no obstruir l sortid dels rius com en molts csos en poblcions costneres s’h fet.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2010 21:26 h
El 13 d'gost de 1940 és detingut per l polici militr lemny per ordre de les utoritts espnyoles mb col•lborció de membres de l'mbixd espnyol Frnç. És portt primer Mdrid on se li obren diligències per "ser el President de l Generlitt, Ministre de l Repúblic i responsble dels fets relitzts Ctluny". Després de diversos interrogtoris, és trslldt el 3 d'octubre l Cstell de Montjuïc. Un dels testimonis del judici i l’ssssint del president fou el Cpità de l guàrdi civil, Mnuel Brvo Montero que ho explic de l següent mner: Don Luis´Compnys, que vesti trje gris rydo , con el pñuelo blnco en tringulo crcterístico de él en el bolsillo de l mericn izquierdo y uns wmbs blncs, se mostró en todo momento sereno, trnquilo, sin jctncis, sin lrdes de ningun clse; únicmente hubo un instnte en que se levntó indigndo, cundo en el puntmiento se leyó el informe de l Brigd Político-Soci de Brcelon, en que se decí que er ldrón de delitos comunes y que hbí intentdo prostituir uno de sus fmilires femeninos.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2010 11:59 h
Els mics de les “llibertts” individuls, els mteixos que ens retllen els drets lingüístics cs nostr di sí i di tmbé, tenen l punt de mir les lleis ctlnes d’ençà que un tribunl espnyol els hi h dont les. Són els mteixos que brmen qun nosltres prlem d’independènci i ens etziben que “quests no són els problemes que interessen l gent”. Evidentment, quest “gent”, són els espnyols reclcitrnts que només defensen l llibertt lingüístic qun els interess. Evidentment, quest “gent”, són els que els horroritz fer distincions i ens comminen ser tots iguls.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2010 08:50 h
L visit del Pp Brcelon el 7 de novembre tindrà un polititzció molt lt, tl com es pot deduir de les noticies que vn rribnt de tots els costts tn ctòlics com lics. Es vulgui o on, l visit d’un Pp sempre despert mnifestcions contrposdes perquè mi s’h pogut dissocir en l figur del Pp el fet de ser un cp d ‘estt i lhor un cp religiós, situció que dones motius uns i ltres per demostrr legri o rebuig. L’Abt de Montserrt, Josep Mri Soler, h fet unes declrcions en ls que demn que l visit del Pp sigui „un visit rreld l nostr relitt de Ctluny “' i declrnt-se prtidri que els feligresos ctlns mostrin l sev ctlnitt l món.
Llegir-ne més
