13 d'octubre de 2010 14:16 h
Conegudes les informcions pregudes l seu mitjà, els signnts de l junt entrnt i sortint de Ciutdns pel Cnvi (CpC), ixí com els seus Presidents, volen desmentir les informcions publicdes i clrir l’opinió públic que: 1. CpC i el PSC estn en un procés de trebll per rribr cords polítics i tècnics, que en cp cs contemplen propostes de cndidts/es l llist electorl del PSC de cr les properes eleccions. 2. Cp membre de l Junt sortint, inclos l sev President, no hn mnifestt oficilment en les drreres setmnes que l cndidtur d’Antoni Comín vulnerés els esttuts de l’orgnitzció, ni li vn retirr el suport.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2010 12:16 h
Actulment, encr hi h gent que f fer el "primo" l TV, però per sort ixò pss molt en ltres cnls, no ps TV3; per desgràci, sembl que els debts de "l nostr" no se n'escpen. A hores d'r, després de tntes retlldes i tnt desfecció, l gent no es deix enredr. Sobretot, per quells que firmven pssr dels debts identitris i r en fn bnder i progrm. Els pocs que s'hn deixt enredr és perquè no estven prou tents i els hn colt un gol. Hn pect de mss beneits o bbus. Com dirien ells, hn fet el "primo". Des de qun lgú que no té vergony de declrr, des de l'Àgor de TV3, que portrà l llei del cinem l Defensor del Poble diu que no vol debts identitris? Ar result que el 50% que equiprri les dues llengües oficils no grd l senyor River.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 22:28 h
L revist ngles UNCUT continu l sev serie dedicd l explicr el primer ny de l vid dels membres dels Betles després de l seprció del grup. Primer v ser John Lennon, tot seguit Pul McCrtney i quest mes d'octubre l revist dedic 5 pàgines George Hrrison. L'rticle de Dvid Cvngh explic les ctucions de George mb Delney & Bonnie, l sev vid l mnsió Frir Prk, l sev mistt mb Eric Clpton i, sobretot, centr grn prt de l'rticle en l creció i enregistrment del grn disc de George Hrrison, All Thing Must Pss.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 22:05 h
Primer de tot vull demnr disculpes si el meu to result un tnt viscerl, però hom no ho pot evitr. Avui, com sempre (tinc, per lgunes coses, un ven un tnt msoquist, ho sé...) he seguit les no-tícies per TV3 i, si he d’ésser sincer, m’hn tret de polleguer... No és un fet puntul, cl mtisr; l’enorme esmer en minimitzr l mnifestció independentist del 10 de Juliol un cop quest es v escpr de les mns d’un clsse polític que l v secundr perquè er incpç de predir l grndes que quell di mostrri el poble de Ctluny, que v sortir mssivment l crrer demnr l seprció, l reitertiv negció de l puixnç de l’independentisme l societt ctln ctul, els nuncis grtuïts (bé, de grtuïts no tnt, que TV3 l pguem entre tots.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 12:39 h
Els dos móns El plnet Terr , es com un mocdor de butxc , que de ben segur , que hi hgué un temps que fou net i plnxt , però que sovint es f servir per netejr i dipositr un sector crregt de bctèries , que es brregen mb ltres microbis , que entre tots formen un conglomert d’epidèmies , si no es te cur de rentr sovint quest món de butxc . El plnet Terr , o l’ltre món rel, però difícil de netejr , i que de ben segur que mi fou prou net , tmbé est impregnr de bctèries , d’epidèmies i de microbis personificts clssificts en diferents ctegories, que formen l societt , en els diferents esttus.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 08:41 h
L'ny psst, tl di com vui, vig escriure un comentri sobre l fest que nivell ncionl Espny celebr. Com que res h cnvit, em permeto repetir el text: "El di d’vui h rebut Espny moltes denomincions trvés del temps, totes elles ostentoses, mpul•loses, com correspon un poble convençut del seu grn destí històric l rribr l continent mericà un 12 d’octubre. Recordem que se n'h dit Fiest de l Hispnidd, Di de l Rz, Di de l Hispnidd i des l’ny 1987 Fiest Ncionl de Espñ. Considero un fet prt l celebrció de l Mre de Déu del Pilr, que és molt nterior l vitge de Colom i que només coincideix mb l dt encr que l Verge del Pilr tmbé li hn penjt els títols de «Ptron de l Rz» i «Ptron de l Hispnidd».
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict l número 1372 d'El Temps el 28 de setembre de 2010 En l'ssumpció del lidertge, més que voluntris, mnquen ptituds. De fet, històricment, l mjori dels veritbles líders hn ssumit l sev funció contrcor. Fins i tot, en els csos en què Déu els h trit. Així, per exemple, qun Yhvè li comunic Moshé (Moisès) que l'h escollit com profet, Moshé li suplic que ho reconsideri, tès que “sóc pest de boc i pest de prules”. I qun Déu intent trnquil•litzr-lo, tot ssegurnt-li que “estré l tev boc i t'ensenyré el que hs de dir”, Moshé insisteix respondre-li: “Et suplico, Senyor, que enviïs lgú més propit”.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 03:37 h
Ar f més de 500 nys, l'rribd de l flot dels Reis Ctòlics l continent mericà v significr l'inici d'un genocidi que v provocr l mort de 20 milions d'indígenes, l desprició de centenrs de civilitzcions, el squeig de les seves riqueses i l destrucció de les seves cultures. Però el 12 d'octubre tmbé mrcri el punt de prtid de l resistènci indígen que, mlgrt ser sufocd sng i foc, culminri tres segles després mb un rebel·lió independentist que s'estengué per tot el continent mericà i que sepultri per sempre l'imperi espnyol.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2010 23:14 h
Tolstoi tmbé podri hver dit que totes les democràcies felices s'ssemblen i les desgrcides ho són cdscun l sev mner. L democràci espñol és un democràci feliç com tntes democràcies occidentls mentre que l democràci ctln és infeliç i desgrcid d'un mner forç prticulr. El mlviure evident que provoc l democràci ctln – prdoxlment és un mlviure que s'ccentu en els que més creuen en ell - és possible que tingui l'origen en el mteril plàstic mb que quest democràci h estt concebud, pctd i plicd.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2010 20:01 h
Si les enquestes diuen que el PP conseguirà un mjori suficient per governr les properes eleccions, o, més ben dit, rribrà l mjori bsolut les Illes, hem de pensr que els seus dirigents spiren ostentr el poder. Si el seu màxim dirigent, José Rmón Buzá, f unes declrcions en les quls mnifest que qun governi derogrà l Llei de Normlitzció Lingüístic, encr que hores després rectifiqui i digui que el que frà serà modificr el Decret de Mínims de l’ensenyment de i en ctlà, encr que ell negui que el mllorquí, menorquí, eivissenc i formenterer siguin ctlà, i vol que només pregui que s’ensenyrà en questes modlitts, vol dir que ens trobm dvnt un possible president del Govern de l Comunitt que és un ignornt en temes de llengu i que és un perillós provocdor, qun vol modificr unes lleis i/o decrets que hn proporciont pu i convivènci les Illes durnt els drrers 30 nys.
Llegir-ne més
