12 d'octubre de 2010 22:05 h
Primer de tot vull demnr disculpes si el meu to result un tnt viscerl, però hom no ho pot evitr. Avui, com sempre (tinc, per lgunes coses, un ven un tnt msoquist, ho sé...) he seguit les no-tícies per TV3 i, si he d’ésser sincer, m’hn tret de polleguer... No és un fet puntul, cl mtisr; l’enorme esmer en minimitzr l mnifestció independentist del 10 de Juliol un cop quest es v escpr de les mns d’un clsse polític que l v secundr perquè er incpç de predir l grndes que quell di mostrri el poble de Ctluny, que v sortir mssivment l crrer demnr l seprció, l reitertiv negció de l puixnç de l’independentisme l societt ctln ctul, els nuncis grtuïts (bé, de grtuïts no tnt, que TV3 l pguem entre tots.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 12:39 h
Els dos móns El plnet Terr , es com un mocdor de butxc , que de ben segur , que hi hgué un temps que fou net i plnxt , però que sovint es f servir per netejr i dipositr un sector crregt de bctèries , que es brregen mb ltres microbis , que entre tots formen un conglomert d’epidèmies , si no es te cur de rentr sovint quest món de butxc . El plnet Terr , o l’ltre món rel, però difícil de netejr , i que de ben segur que mi fou prou net , tmbé est impregnr de bctèries , d’epidèmies i de microbis personificts clssificts en diferents ctegories, que formen l societt , en els diferents esttus.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 08:41 h
L'ny psst, tl di com vui, vig escriure un comentri sobre l fest que nivell ncionl Espny celebr. Com que res h cnvit, em permeto repetir el text: "El di d’vui h rebut Espny moltes denomincions trvés del temps, totes elles ostentoses, mpul•loses, com correspon un poble convençut del seu grn destí històric l rribr l continent mericà un 12 d’octubre. Recordem que se n'h dit Fiest de l Hispnidd, Di de l Rz, Di de l Hispnidd i des l’ny 1987 Fiest Ncionl de Espñ. Considero un fet prt l celebrció de l Mre de Déu del Pilr, que és molt nterior l vitge de Colom i que només coincideix mb l dt encr que l Verge del Pilr tmbé li hn penjt els títols de «Ptron de l Rz» i «Ptron de l Hispnidd».
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict l número 1372 d'El Temps el 28 de setembre de 2010 En l'ssumpció del lidertge, més que voluntris, mnquen ptituds. De fet, històricment, l mjori dels veritbles líders hn ssumit l sev funció contrcor. Fins i tot, en els csos en què Déu els h trit. Així, per exemple, qun Yhvè li comunic Moshé (Moisès) que l'h escollit com profet, Moshé li suplic que ho reconsideri, tès que “sóc pest de boc i pest de prules”. I qun Déu intent trnquil•litzr-lo, tot ssegurnt-li que “estré l tev boc i t'ensenyré el que hs de dir”, Moshé insisteix respondre-li: “Et suplico, Senyor, que enviïs lgú més propit”.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 03:37 h
Ar f més de 500 nys, l'rribd de l flot dels Reis Ctòlics l continent mericà v significr l'inici d'un genocidi que v provocr l mort de 20 milions d'indígenes, l desprició de centenrs de civilitzcions, el squeig de les seves riqueses i l destrucció de les seves cultures. Però el 12 d'octubre tmbé mrcri el punt de prtid de l resistènci indígen que, mlgrt ser sufocd sng i foc, culminri tres segles després mb un rebel·lió independentist que s'estengué per tot el continent mericà i que sepultri per sempre l'imperi espnyol.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2010 23:14 h
Tolstoi tmbé podri hver dit que totes les democràcies felices s'ssemblen i les desgrcides ho són cdscun l sev mner. L democràci espñol és un democràci feliç com tntes democràcies occidentls mentre que l democràci ctln és infeliç i desgrcid d'un mner forç prticulr. El mlviure evident que provoc l democràci ctln – prdoxlment és un mlviure que s'ccentu en els que més creuen en ell - és possible que tingui l'origen en el mteril plàstic mb que quest democràci h estt concebud, pctd i plicd.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2010 20:01 h
Si les enquestes diuen que el PP conseguirà un mjori suficient per governr les properes eleccions, o, més ben dit, rribrà l mjori bsolut les Illes, hem de pensr que els seus dirigents spiren ostentr el poder. Si el seu màxim dirigent, José Rmón Buzá, f unes declrcions en les quls mnifest que qun governi derogrà l Llei de Normlitzció Lingüístic, encr que hores després rectifiqui i digui que el que frà serà modificr el Decret de Mínims de l’ensenyment de i en ctlà, encr que ell negui que el mllorquí, menorquí, eivissenc i formenterer siguin ctlà, i vol que només pregui que s’ensenyrà en questes modlitts, vol dir que ens trobm dvnt un possible president del Govern de l Comunitt que és un ignornt en temes de llengu i que és un perillós provocdor, qun vol modificr unes lleis i/o decrets que hn proporciont pu i convivènci les Illes durnt els drrers 30 nys.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2010 23:58 h
Al novembre es veurà. S'cost l'estocd finl l nció. Per fi el tn prolongt suïcidi. Inconscient, involuntri, però suïcidi l cpdvll. L cruel relitt, l'empobriment brutl tots nivells, l desprició efectiv d'quest pís v pel seu compte, sord, molt per dvnt de l imbecil·litt de l sev gent. I j que hem de morir i no tenim pebrots de clvr-nos l punyld, m'legro d'quest càncer mortl que ho frà per nosltres, ignornt l'etern inòpi dels ctlns, cbnt d'un vegd mb l fstiguejnt mrejd de perdiu ncionl. Anlitzem-ne les cuses.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2010 18:26 h
L decisió del Conseller d’Economi i Finnces de buscr liquiditt entre els ciutdns mb l’emissió de bons l 4,75% seri un molt bon notici pels ciutdns, sobretot si les entitts finnceres no cobrnt comissions d’usur i si tot plegt fos un qüestió puntul, però mlurdment l decisió form prt del drm que viuen les finnces de l Generlitt. L’emissió de bons v compnyd d’un ltre decisió de molt negtives conseqüències per l ciutdni, tl i com publicv en un breu el diri L Vngurdi quest dissbte.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2010 16:48 h
Les mesures uniformitzdores (lopitzdores) que propos el Bnc d’Espny són molt polítiques i gens originls . De fet, sembl que el Bnc d’Espny es vol convertir en un segon “Defensor del Pueblo”, per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny . Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic, i més insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre el problem que pteix l’Estt espnyol en l’àmbit territoril. Aquí es pot consttr el frcàs del “cfè per tothom utonòmic” i més que l’estt centrl no h fet els deures; és dir, no h suprimit l’estructur dministrtiv que j h estt trnsferid les Comunitts utònomes.
Llegir-ne més
