14 d'octubre de 2010 13:40 h
F poc més d’un ny vig publicr, en quest mteix bloc, qutre rticles sobre l Peny en els que intentv explicr un mic l sev estructur socil i ccionril i mirv d’puntr lguns dels problemes per venturr-ne lgunes possibles solucions. No f mss, en l presentció del projecte d’ERC Bdlon que vm fer l Museu, vm insistir en un dels eixos de l nostr propost, centrt en l potencició del bàsquet com referent mundil, profitnt el prestigi, les estructures, l vocció i el renom que l nostr ciutt té en l’àmbit d’quest esport, vincult l mrc Peny.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2010 12:40 h
El tlibn i prtxic socit Jon Ferrn, inventor de l "crost ncionlist", s'h llegit "Referènding!", el drrer mnul de com fer i gunyr referèndums del Dr.Ct. L'il.lustre diputt, seguint l recent tònic tremendist del prtit, inicid per Celestino Corbcho i Crmen Chcón, h dit (ho hem llegit l sempre tent web del rcóctlà) que Ctluny, de convertir-se en pís independent, esdevindri, ho diu pejortivment, un "micro-estt". Un concepte que surt l mnul ctist i que Ferrn deu hver llegit... però l'inrevés! Concretment, el cpítol 4 del llibre plntej l possibilitt de buscr observdors interncionls pel nostre referèndum d'utodeterminció legl entre els noments “micro-estts” o microntions d'Europ (com Selnd o Seborg) com prt d'un pl B en cs que fllessin, en el seu cs, els contctes mb estts com Andorr, Sn Mrino o el Vticà, tmbé coneguts com “petits estts”, j que els ltres pïsos o “meg-estts” o bé delegcions migues com les del Sinn Feinn i ltres no volen o no vlen, respectivment.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2010 11:59 h
M’moïn que els ctlns sembl que ens estem vesnt ls tcs continus de l’espnyolisme, tnt del mesetri com el d’importt quí cs nostr. Tenim, com sovint es diu, un Prlment de firet, que no és cpç de legislr utònomment en res que Espny consideri prou importnt, j siguin curses de brus o l llengu d’integrció dels immigrnts. Aquest és un tem que cns, i molt, sobretot perquè els drrers tcs vénen per l bnd lingüístic, com girebé sempre. Ar result que els defensors del bilingüisme (llegeixi’s Ciuddnos i Prtido Populr) s’oposen unes lleis que volen, precisment, potencir el bilingüisme i grntir mínimment els drets dels ctlns en quelles àrees on l’espnyol és dominnt i mb poques gnes d’dptr-se l llengu pròpi de Ctluny.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2010 08:00 h
Us enllaço la primera part d'un article publicat a El Matí Digital a l'agost del 2010
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2010 00:34 h
Com que vivim un crisi globl (finncer, econòmic, mediombientl, socil i polític) no té perdó dubtr del que ens és més urgent. Per les persones que ens situem en l'univers de les esquerres i, en concret, en el de l'esquerr ncionl, l'objectiu prioritri ru resistir, slvgurdr l'estt socil, per l qul cos cl grntir, lmenys, que en els propers nys l'cció governmentl frà comptible mntenir l despes socil i l consolidció de les bses que hn de permetre un cnvi del model productiu. En definitiv, intensificr i millorr l'obr de govern de l Generlitt de Ctluny dels drrers nys.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2010 23:40 h
El 12 d’octubre molts espnyols celebren el Di de l Hispnitt i el seu president, José Luis Rodríguez Zptero, rep un desfild militr envoltt de ptriotes i simptitznts de l coron. Cd ny el president dels espnyols rep un xiuld monumentl. És socilist i pel que es veu no és prou ptriot. Prl cstellà dins i for de cs, ctu com un bon espnyolist, és centrlist però és el líder del PSOE, un prtit obrer, d’espnyols però no prou fnàtic pel que es veu. A Espny està clr que el prtit xulo és el PP.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2010 15:28 h
J hn psst cent dies des que el Sndro Rosell, conegut per l fiscli brsileir com Alexndre Rosell i Feliu, v ser investit president del Brç. Per bé que des del presitigiós diri GAL, perdó, GOL, es vn demnr 35.021 dies de gràci –més de 95 nys-, el Rivl Petit, més usuri de les pràctiques democràtiques de les societts occidentls que de les nord-corenes, començ des d’vui poetitzr sobre l cosmovisió de l nov Junt directiv que el sossi-propietri v votr pel club. Lluny de rdiclismes estèrils i d’un excés de crític, l neutrlitt que ens crcteritz ens judrà vlorr els principls conteixements d’quests cent dies.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2010 14:16 h
Conegudes les informcions pregudes l seu mitjà, els signnts de l junt entrnt i sortint de Ciutdns pel Cnvi (CpC), ixí com els seus Presidents, volen desmentir les informcions publicdes i clrir l’opinió públic que: 1. CpC i el PSC estn en un procés de trebll per rribr cords polítics i tècnics, que en cp cs contemplen propostes de cndidts/es l llist electorl del PSC de cr les properes eleccions. 2. Cp membre de l Junt sortint, inclos l sev President, no hn mnifestt oficilment en les drreres setmnes que l cndidtur d’Antoni Comín vulnerés els esttuts de l’orgnitzció, ni li vn retirr el suport.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2010 12:16 h
Actulment, encr hi h gent que f fer el "primo" l TV, però per sort ixò pss molt en ltres cnls, no ps TV3; per desgràci, sembl que els debts de "l nostr" no se n'escpen. A hores d'r, després de tntes retlldes i tnt desfecció, l gent no es deix enredr. Sobretot, per quells que firmven pssr dels debts identitris i r en fn bnder i progrm. Els pocs que s'hn deixt enredr és perquè no estven prou tents i els hn colt un gol. Hn pect de mss beneits o bbus. Com dirien ells, hn fet el "primo". Des de qun lgú que no té vergony de declrr, des de l'Àgor de TV3, que portrà l llei del cinem l Defensor del Poble diu que no vol debts identitris? Ar result que el 50% que equiprri les dues llengües oficils no grd l senyor River.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2010 22:28 h
L revist ngles UNCUT continu l sev serie dedicd l explicr el primer ny de l vid dels membres dels Betles després de l seprció del grup. Primer v ser John Lennon, tot seguit Pul McCrtney i quest mes d'octubre l revist dedic 5 pàgines George Hrrison. L'rticle de Dvid Cvngh explic les ctucions de George mb Delney & Bonnie, l sev vid l mnsió Frir Prk, l sev mistt mb Eric Clpton i, sobretot, centr grn prt de l'rticle en l creció i enregistrment del grn disc de George Hrrison, All Thing Must Pss.
Llegir-ne més
