18 d'octubre de 2010 18:04 h
¿ S’h de tornr l rcionment? A nivell mundil l situció rribt un punt insostenible , pel que f l benestr i l pobres , que el cpitlisme provoct; voler intentr solucionr quest problem , només tocnt directment l butxc del cpitlist , crec que es un equivocció , perquè quest es “sgrd”, i es un mner de crer especuldors , que mi s’conseguirà pivgr l fm del món , que com es demostr , cd di n’hi h mes . Mlurdment els que tenim el record i l’experiènci viscud de l’èpoc frnquist , des del finl de l guerr ( 1939) , tenim l ml experiènci de les llibretes de rcionment que el govern del “dictdor” v imposr perquè els mes pobres , de tnt en tnt tinguessin lgun cos per menjr , encr que l qulitt no er l que els ciutdns mereixen, per culp de pilltge del mteix equip de govern, , i del sector del comerç; perquè el “cupu” de productes que els gricultors i rmders , com l rest de productors , que tenien d’entregr l govern , com per exemple , l frin o el blt no er per subministrr el p negre , i com ixò molts ltres productes.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 15:37 h
BARÇA- BLAVENCIA 2-1 Hig de començr que vig pssr por. Qun vig escoltr el sndruscu fer quell sinet de discurs concilidor, vig pensr que l tsc d'oposició l coll de botiflers que el sossi-propietri v col·locr l cpdvnt del Brç seri més difícil que fumigr els socites de l'Ajuntment de Brcelon. Per sort, el Sndrusku no ens v fllr i, per bé que usufructunt un mnul d'estil j emprt l pleistocè blugrn -concretment, qun el Bernrdo Schuster, èmul morl del sndrusku, v convèncer, mentre negociv el contrcte mb els nostres enemics, tot l plntill per redctr el document del motí de l'Hesperi i després no el v signr mb l'excus que teni un tem personl l seu pís-, v decidir donr sortid ls bundnts i més que justificts complexes d'inferioritt que té front el President Lport donnt vi lliure l sev Declrció de Guerr dividint per l meitt el brcelonisme en l decisió que mrcrà tot el seu mndt.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 13:00 h
Un fntsm recorre Europ, el fntsm de l xenofòbi. J f temps que pss pel vell continent: Austri, Pïsos Bixos, Suèci, Bèlgic, Frnç, Itàli, i r tmbé recorre Alemny, l fins r icon centreeurope de l tolerànci i del que és políticment correcte fins nivells obsessius, resultt dels horrors rcistes de l sev històri recent. Primer v ser Thilo Srrzin l’gost. Aquest lt responsble del Bnc Federl lemny j v remoure les igües mb el seu llibre on cus l immigrció (sobretot l d’origen musulmà) de ser l cus de l desintegrció de l nció germànic.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 09:54 h
J ho sbeu: Montill no vol que l consult per l independènci, que es frà Brcelon compti mb l col·lborció del govern ctlà, tot i l'jut ofert pel seu conseller de governció. Res d'estrny, coneixent l trnsformció que h ptit el nostre president. Jo no sóc dels que odien els socilistes mb quell resentiment rbiós propi de tnts convergents i "ncionlistes" que es quedren sense els beneficis cobejts. A més, entre d'ltres coses, perquè durnt el llrg període convergent no veig per enlloc que es fes més pel reconeixement de l nostr nció que el que s'h fet durnt el triprtit (mb l pressió d'ERC, of course).
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 08:58 h
Aquest diumenge s’h celebrt l Conferènci Ncionl del PSC, mb un espectcle on no vn fltr cnçons, el „Supermn Montill“ i fins i tot bll per tl de donr un impressió d’optimisme dvnt unes eleccions que tothom pronostic negtives pel PSC. Reunir uns centenrs d'filits l prtit i muntr un „show “on tots estn contents, legres i segurs de si mteixos no és gire difícil. Ar h estt el PSC, i demà ho orgnitzrà CiU, i després ERC i tots els prtits copirn l’espectcle. Entusismr un grup de convençuts, no crec que tingui cp mèrit.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 23:58 h
28 de novembre del 2010: A l'eroport hi h un flmnt Boeing SI-747 i un modest vionet, l DR-CAT. Res més. Els psstgers poden trir, i nturlment l grn mjori, mnts com són de l'estètic, trien el SI-747. L rest, els qutre inevitbles gts pensnts, bns de decidir-se s'interessen per qui pilotrà cd prell. En el cs del SI-747, bnd de resultr ser de crtó pedr, el cpità té llicènci de vol cbd d'conseguir l tómbol, i l rest de l tripulció des de f curiosment tot just uns mesos fn pssr per llicènci de vol el permís de conducció de trtn model CiU i E que vn dquirir f molts nys.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 20:17 h
El di 18 d'octubre es publicrà tot el món (mb l'excepció dels Estts Units en què es preixern del di 19) l remsteritzció dels recopiltoris "1962-1966" i "1967-1970" coneguts populrment com discos Vermell i Blu respectivment. El mteix equip d'enginyers que es v encrregr de l digitlitzció de l discogrfi oficil complert dels Betles pregud finls del 2009, h trebllt ls estudis d'Abbey Rod mb quests dobles cd's que recullen les peces més importnts de l producció dels Betles. Aquests dos treblls vren ser el primers recopiltoris que vn prèixer, l'ny 1973, després de l seprció dels Betles.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 19:05 h
Aquest és un de les conclusions d’un rticle de Jun Jiménez Cstillo, inspector d’educció de les Illes Blers, que es dedic perseguir lgunes de les escoles que fn tot l’ensenyment en ctlà, especilment persegueix el mètode d’immersió lingüístic l qul culp del ml rendiment de cert lumnt que h ptit quest mètode d’ensenyment. Tot ixò neix qun ell prepr l sev tesi doctorl, j que és llicencit en Pedgogi, i spir ser-ne doctor. Per fer quest pss f un estudi que titul “El nlfbetismo funcionl en ls Isls Bleres” (2007) i en quest tesi defens l inoportunitt de seguir mb l immersió lingüístic ctul, qun firm que s’està demostrnt que és negtiv per l’dquisició de les competències de lectur comprensiv i d’escriptur per ls infnts mb llengües mternes distintes del ctlà.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 15:29 h
Dolçor entregd ls llvis de mel, revolt, revolució, evolució, llum, stres i estels, mel i desig, encnteri de cos de fd, de cor de bruix, stut, mird de segles, mesur d'instnts. Lluit, stres i mel, dolçor d'extrem extrem, trm trm nem trmnt, trmes de futurs previsibles, visibles pels ulls sense ment, per l ment sense mird, l fd enmord tot ho sp, prl entre llengües sense nord, mb bnderes sense colors, de cor en cor, cos cos, som el món sense nom, el mteix nom sense món, qun cerquem sense trobr, enlloc, mi, l buidor, plens i svis, pres i vis, fills, fils de trànsit, terr endins, mird clr, llum dissolt, cerimòni estrny, pssr per mnifestr-se, mnifestr-se per pssr, per pssr per l terr, deixnt quell petjd, dolç i enmordiss, de les revoltes, de totes les fites, qun les ssolim i les fem possibles.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 12:59 h
John Crlin (declrcions l SER sobre l'entrevist), reconegut periodist i utor entre ltres del fctor humà, llibre que v donà peu Invictus, - obr que descriu l vid i rribd l poder de Nelson Mnde-, entrevist distànci Arnldo Otegui, ho podem llegir quest diumenge el diri el Pís . Mlgrt Crlin v sol•licitr permís per fer l’entrevist cr cr, el Ministre de l’Interior Alfonso Perez Rublcb li v denegr, temorit com està per el procés de pu endegt per l mteix ETA. Us recomno llegir l’entrevist mb tot l trnquil•litt que es pot disposr en un di de descns, l’entrevist port les clus de l’ctul situció i deix molt clr que el cmí cp l independènci d’Euskl Herri cl fer-l des de l polític, que les rmes no hi tenen cbud i que el procés de pu sembl irreversible.
Llegir-ne més
