19 d'octubre de 2010 00:14 h
Que hàgim de veure i viure com els màxims dirigents del PSC són cpços de fer prevler en l drrer pssd de rsclet per motivr el seu potencil electort els tcs furibunds l’independentisme és lmentble. I encr ho és més si ho fn des de l brroeri, tot tribuint-se l ctegori d’enemics, més que no ps d’dversris, dels independentistes. De fet, no és gire digne de qui públicment hvi cntt les excel·lències del pcte entre les esquerres ctlnes. Si, més, encr s’fegeix lleny l foc (prules de Corbcho) tribuint l dret decidir i l procés cp l independènci de lbortori per violències futures, leshores, es pot firmr que som dvnt d’un error polític immens.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2010 00:08 h
El president de Ciutdns, Albert River, v presentr quest cp de setmn el nou espot del seu prtit en vistes les properes eleccions l Prlment. Un vegd més l formció de l demgògi brt h emprt les eines menys intel•ligents per cridr l’tenció. Com sortit d’un curset improvist de publicitt per gent kitsch, River h pregut dvnt l càmer envoltt de fltulent morbositt. Algú li v dir que l crn ven, que l frgilitt d’un cos despullt, per molt vell o lleig que sigui, pot rribr cptr l’tenció de l’espectdor.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 23:33 h
L relció musicl (i d'mistt) entre George Hrrison i Rvi Shnkr es v inicir el 1966 i v rribr fins l mort de Hrrison. Amb motiu del 90è niversri del músic benglí (v nàixer el 7 d'bril de 1920) es public “Collbortions”, reflex d'quest mistt i de les diferents col·lborcions musicls que vn estblir els dos musics. És un cix en edició de luxe que conté 3 CD's i un DVD, en edició limitd i numerd compnyts d'un llibre de 56 pàgines mb textes del mteix Rvi Shnkr i un recull de declrcions de George Hrrison.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 18:04 h
¿ S’h de tornr l rcionment? A nivell mundil l situció rribt un punt insostenible , pel que f l benestr i l pobres , que el cpitlisme provoct; voler intentr solucionr quest problem , només tocnt directment l butxc del cpitlist , crec que es un equivocció , perquè quest es “sgrd”, i es un mner de crer especuldors , que mi s’conseguirà pivgr l fm del món , que com es demostr , cd di n’hi h mes . Mlurdment els que tenim el record i l’experiènci viscud de l’èpoc frnquist , des del finl de l guerr ( 1939) , tenim l ml experiènci de les llibretes de rcionment que el govern del “dictdor” v imposr perquè els mes pobres , de tnt en tnt tinguessin lgun cos per menjr , encr que l qulitt no er l que els ciutdns mereixen, per culp de pilltge del mteix equip de govern, , i del sector del comerç; perquè el “cupu” de productes que els gricultors i rmders , com l rest de productors , que tenien d’entregr l govern , com per exemple , l frin o el blt no er per subministrr el p negre , i com ixò molts ltres productes.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 15:37 h
BARÇA- BLAVENCIA 2-1 Hig de començr que vig pssr por. Qun vig escoltr el sndruscu fer quell sinet de discurs concilidor, vig pensr que l tsc d'oposició l coll de botiflers que el sossi-propietri v col·locr l cpdvnt del Brç seri més difícil que fumigr els socites de l'Ajuntment de Brcelon. Per sort, el Sndrusku no ens v fllr i, per bé que usufructunt un mnul d'estil j emprt l pleistocè blugrn -concretment, qun el Bernrdo Schuster, èmul morl del sndrusku, v convèncer, mentre negociv el contrcte mb els nostres enemics, tot l plntill per redctr el document del motí de l'Hesperi i després no el v signr mb l'excus que teni un tem personl l seu pís-, v decidir donr sortid ls bundnts i més que justificts complexes d'inferioritt que té front el President Lport donnt vi lliure l sev Declrció de Guerr dividint per l meitt el brcelonisme en l decisió que mrcrà tot el seu mndt.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 13:00 h
Un fntsm recorre Europ, el fntsm de l xenofòbi. J f temps que pss pel vell continent: Austri, Pïsos Bixos, Suèci, Bèlgic, Frnç, Itàli, i r tmbé recorre Alemny, l fins r icon centreeurope de l tolerànci i del que és políticment correcte fins nivells obsessius, resultt dels horrors rcistes de l sev històri recent. Primer v ser Thilo Srrzin l’gost. Aquest lt responsble del Bnc Federl lemny j v remoure les igües mb el seu llibre on cus l immigrció (sobretot l d’origen musulmà) de ser l cus de l desintegrció de l nció germànic.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 09:54 h
J ho sbeu: Montill no vol que l consult per l independènci, que es frà Brcelon compti mb l col·lborció del govern ctlà, tot i l'jut ofert pel seu conseller de governció. Res d'estrny, coneixent l trnsformció que h ptit el nostre president. Jo no sóc dels que odien els socilistes mb quell resentiment rbiós propi de tnts convergents i "ncionlistes" que es quedren sense els beneficis cobejts. A més, entre d'ltres coses, perquè durnt el llrg període convergent no veig per enlloc que es fes més pel reconeixement de l nostr nció que el que s'h fet durnt el triprtit (mb l pressió d'ERC, of course).
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2010 08:58 h
Aquest diumenge s’h celebrt l Conferènci Ncionl del PSC, mb un espectcle on no vn fltr cnçons, el „Supermn Montill“ i fins i tot bll per tl de donr un impressió d’optimisme dvnt unes eleccions que tothom pronostic negtives pel PSC. Reunir uns centenrs d'filits l prtit i muntr un „show “on tots estn contents, legres i segurs de si mteixos no és gire difícil. Ar h estt el PSC, i demà ho orgnitzrà CiU, i després ERC i tots els prtits copirn l’espectcle. Entusismr un grup de convençuts, no crec que tingui cp mèrit.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 23:58 h
28 de novembre del 2010: A l'eroport hi h un flmnt Boeing SI-747 i un modest vionet, l DR-CAT. Res més. Els psstgers poden trir, i nturlment l grn mjori, mnts com són de l'estètic, trien el SI-747. L rest, els qutre inevitbles gts pensnts, bns de decidir-se s'interessen per qui pilotrà cd prell. En el cs del SI-747, bnd de resultr ser de crtó pedr, el cpità té llicènci de vol cbd d'conseguir l tómbol, i l rest de l tripulció des de f curiosment tot just uns mesos fn pssr per llicènci de vol el permís de conducció de trtn model CiU i E que vn dquirir f molts nys.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2010 20:17 h
El di 18 d'octubre es publicrà tot el món (mb l'excepció dels Estts Units en què es preixern del di 19) l remsteritzció dels recopiltoris "1962-1966" i "1967-1970" coneguts populrment com discos Vermell i Blu respectivment. El mteix equip d'enginyers que es v encrregr de l digitlitzció de l discogrfi oficil complert dels Betles pregud finls del 2009, h trebllt ls estudis d'Abbey Rod mb quests dobles cd's que recullen les peces més importnts de l producció dels Betles. Aquests dos treblls vren ser el primers recopiltoris que vn prèixer, l'ny 1973, després de l seprció dels Betles.
Llegir-ne més
