22 d'octubre de 2010 10:14 h
Cop d’efecte d’Iberi quest setmn Brcelon. Flnquejt per l’lclde Hereu i ltres utoritts, el president de l compnyi v rubricr l sev reconcilició mb l’estblishment polític i econòmic de l ciutt i del pís. Brillnt escenificció: inugurció del nou hngr de mnteniment i reprció d’eronus, que Iberi h construït l’eroport del Prt en uns terrenys cedits per AENA i mb l prticipció finncer del Consorci de l Zon Frnc. Guió clcult l mil·límetre i un s l mànig d’Antonio Vázquez: confirmció del retorn dels vols intercontinentls d’Iberi des de Brcelon prtir de mrç de 2011: Mimi i So Pulo.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2010 08:00 h
Us enllaço la segona part de l'article publicat al setembre del 2010 a El Matí Digital
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2010 01:08 h
Pel cp bix, el vitge del cp d'Estt de Ciutt del Vticà Brcelon, deien no f gire, que costri les rques de l'Arquebisbt de l Ciutt Comtl i moltes ctlnes i ctlns que hi hn judt mb les seves portcions econòmiques, entre 550 i 600.000€. Ar el muntnt provisionl j s’enfil fins més d’un milió d’euros. Aquestes ciutdnes i quests ciutdns i entitts que hn dont i segueixen donnt “desinteressdment” uns diners per judr l'Arquebisbt pgr el compte, serien cpços de donr els mteixos diners per pl•lir l gn de molt gent de Brcelon que, més, molts no disposen de sostre on ixoplugr-se perquè hn estt desnonts per mnc de pgment de llurs lloguers o hipoteques l quedr-se sense fein? O dit d’un ltr mner: els beneficis espirituls que rebrn els feligresos mb l benedicció ppl hvent pgt tnts diners, són comprbles ls beneficis socils de pl•lir l gn i ltres peremptòries necessitts, que rebrien l grn quntitt de gent que es trob l límit de les seves possibilitts econòmiques? Aquest més d’un milió d’euros, com que no hn clrit res, es supos que només es refereix l què costrà el vitge d'nd i tornd i estd, del Cp de l'Esglési Ctòlic.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 19:00 h
En relció l sentènci del Tribunl de Justíci de l UE en contr del cànon digitl espnyol, m’grdri fer-vos rribr un reflexió generl sobre l polític públic de foment de l cultur i l innovció. 1. Estic d’cord que les institucions públiques hn de promoure l creció i l innovció en l’àmbit de l cultur, mb polítiques i recursos econòmics. El sector de les indústries culturls en les economies més desenvolupdes té un pes cd cop més rellevnt. Es trct, en efecte, d’un sector que no només contribueix decisivment fer evolucionr l societt trvés del món de les idees, els vlors i les tendències, sinó que més més jud trnsformr el model productiu ctlà cp l’economi del coneixement.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 18:43 h
Em presento. Em dic Adigun Meddhi i vig rribr l que jo coneixi com Espny, sol i sense fmíli, vit frà sis nys, sense sber ni un borrll d’espnyol. Amb feines i treblls, he près prou espnyol per comunicr-me mb els espnyols ronblement bé, i desenvolupr l mev fein de cmbrer un br de Brcelon sense gires problemes. He près l’espnyol l crrer, mb l gent, en el di di. Vn pssr molts mesos bns no vig sber que Brcelon es prl tmbé un ltre idiom, molt semblnt l’espnyol, noment “ctlà”. Mi ningú no me’n v prlr, i l fein ningú no em v demnr que el prlés.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 13:30 h
BARÇA – COPENHAGHEN 2-0 Les obres de demolició del millor Brç de l històri inicides pel sossi-propietri l mes de juny, continuen ritme plenment stisfctori per ls nostres enemics, sorpresos per l velocitt de creuer que hn pres els enderrocs i per l dil•ligènci sistemàtic mb què són executts per Vichy, ço és, l junt quintcolumnist dirigid per Sndruscu Petáin. Segons h pogut sber RP per vi d’un dels molts boques que poblen l junt, pròximment els cnls oficils del club, és dir, El Inmundo Vomitivo, Spork, Asno i Mcrr, podrien nuncir escruixidores revel•lcions, com r uns càrrecs d’un VISA nom d’un tl Obrevo un locl de ml reputció Brixton (Londres) l mteix nit del golàs de Lo puto Gusiluz.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 12:53 h
Jugr mb vnttge “l Cix”, j dont conèixer , que j son en vigor , les lleis que els permet ugmentr les seves trifes de preus per els serveis prestts i per cobrr pels nous; es indmissible , l complicitt dels governs , empresrit i les institucions mb l sector bncri , en el fet de que les nòmines i les pensions hn de pssr per les mns de les cixes i dels bncs ,, que ixò comport l obligció de tenir un llibret d’estlvi obert , i que el seu mnteniment nul prtir d’r serà de 18€ l’ny; i si quest llibret es complement mb un compte corrent, costrà 30€mes l’ny, prt de les despeses que es produeixin per els serveis domicilits o d’dministrció 0’55€ per operció, i en el seu cs, l trget de crèdit prt .
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 11:40 h
Tu pon el cv, Rublcb! Criden l'àtic euskldun mentre pren tovlles i enfornen els cltells de lluç. L fest que prepren serà gross i tot per fer-nos quedr com uns crllots. Espñ, sotrcs, h près entendre´ls. En cert mesur s'hn fet un lifting euskldun i tot punt que l llrg mrx bsco espñol els tletes hn entrt en un deuxième souffle. Grns i bregts especilistes en el tem j controlen el govern espñol (hzte un ldo ZP- kmpon ZP) i els pressupostos espñols rrien per l'empent dels vents del nord.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2010 09:21 h
Avui, qun sembl que el tem únic de convers és l ‘rrebossd d’esquerdes l pret del govern de Mdrid, he decidit prlr dels ocells i del preu de l’ecologi. No per mnc d’interés en l dvlld del govern Rodríguez, conegut com Zptero, sinó perquè dvnt de tnt ineficàci prefereixo pensr en vlors més permnents i més importnts, l curt i l llrg. Result que el món en sentit generl, v descobrir els problemes ecològics f uns quinze o vint nys. Abns, l’ecologi (el nom no existi nivell populr) er cos de qutre científics i de mitj dotzen d'idelistes probblement ntics minyons de muntny.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2010 21:15 h
Un Ctluny independent podri tenir problemes pel seu encix nturl en l UE i l’euro ? Això es el que ens volen fer creure els unionistes espnyolistes, però no és veritt. Aquest és l clu de volt que l ciutdni ctln h de superr per tl d’plnr el cmí vers l normlitt democràtic : l sobirni plen. De fet, en el dret interncionl existeix un trctt, l Convenció de Vien, que preveu que si un nció sense estt s’independitz pot decidir lliurement sobre els drets i deures subscrits pel seu exestt, com per exemple l pertinenç l UE i l’Euro.
Llegir-ne més
