Francesc Bellmunt
21 d'octubre de 2010 11:40 h
Hi ha una festa a l'àtic euskaldun
Tu pon el cv, Rublcb! Criden l'àtic euskldun mentre pren tovlles i enfornen els cltells de lluç. L fest que prepren serà gross i tot per fer-nos quedr com uns crllots. Espñ, sotrcs, h près entendre´ls. En cert mesur s'hn fet un lifting euskldun i tot punt que l llrg mrx bsco espñol els tletes hn entrt en un deuxième souffle. Grns i bregts especilistes en el tem j controlen el govern espñol (hzte un ldo ZP- kmpon ZP) i els pressupostos espñols rrien per l'empent dels vents del nord.
Llegir-ne més
Un comentari
Ramon Boixet
21 d'octubre de 2010 09:21 h
L'ecologia i el valor dels ocells
Avui, qun sembl que el tem únic de convers és l ‘rrebossd d’esquerdes l pret del govern de Mdrid, he decidit prlr dels ocells i del preu de l’ecologi. No per mnc d’interés en l dvlld del govern Rodríguez, conegut com Zptero, sinó perquè dvnt de tnt ineficàci prefereixo pensr en vlors més permnents i més importnts, l curt i l llrg. Result que el món en sentit generl, v descobrir els problemes ecològics f uns quinze o vint nys. Abns, l’ecologi (el nom no existi nivell populr) er cos de qutre científics i de mitj dotzen d'idelistes probblement ntics minyons de muntny.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
20 d'octubre de 2010 21:15 h
La clau de volta catalana
Un Ctluny independent podri tenir problemes pel seu encix nturl en l UE i l’euro ? Això es el que ens volen fer creure els unionistes espnyolistes, però no és veritt. Aquest és l clu de volt que l ciutdni ctln h de superr per tl d’plnr el cmí vers l normlitt democràtic : l sobirni plen. De fet, en el dret interncionl existeix un trctt, l Convenció de Vien, que preveu que si un nció sense estt s’independitz pot decidir lliurement sobre els drets i deures subscrits pel seu exestt, com per exemple l pertinenç l UE i l’Euro.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
20 d'octubre de 2010 19:38 h
Fàrmacs per a l’Estat propi
Regrupment Independentist h tret l vend els seus propis medicments per lluitr contr l “turosi espnyolitznt”, l “pràlisi utonomist” o l “poliquitis lucrtiv”. Es trct d’un “medicment vitmínic” noment “Crreterin” mb el qul l formció vol endolcir les seves propostes de regenerció democràtic i fcilitr el cmí l declrció unilterl d’independènci. L “Crreterin” és un simple pot de crmels vincult un pàgin web de cràcter lúdic i pedgògic. Amb indiccions i contrindiccions desenfddes, l web es trob l’esbós del cmí l plenitud polític, l plen llibertt.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
20 d'octubre de 2010 13:42 h
Rubalcaba, l’home...
Recupero quest rticle publict el psst 3 de juliol, vui que Rublcb h psst ser l’home fort del Govern Espnyol Incombustible, h estt i és un peç clu del pnorm polític l’Estt Espnyol. Comprovr en primer person l sev mner de trebllr és un experiènci inquietnt. Cpç de dir-te el que vols sentir sense cp escrúpol, sense por i sense cp men de dubte sp molt bé el que vol i com conseguir-ho. Un di Mdrid negocint els pressupostos mb el nostre grup prlmentri, Rublcb v rebre un trucd del director de El Pís; quell di vig comprovr el poder rel, mb un convers d’un minut v conseguir cnvir el titulr del diri mb més influènci de l’Estt, sense ni tnt sols esvrr-se v tombr el posicionment de l cpçler de Pris, cbd l convers el seu gru de stisfcció il•luminv l sev cr.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 d'octubre de 2010 10:00 h
La Comissió Europea ha de liberalitzar les rutes aèries extracomunitàries
És imprescindible que l Comissió Europe estbleixi cords de cel obert mb pïsos tercers, tl com j v fer mb els Estts Units, per tl que les rutes èries de for de l UE quedin liberlitzdes. L'objectiu és que l'Estt espnyol no pugui tenir cords que prohibeixin que els vols procedents d'un pís terrin, o s'enlirin, de l'eroport de Brcelon. Ni tmpoc que es retrdin els permisos, com el Govern espnyol h fet mb Singpore Airlines mb el vol Brcelon-So Polo que l'erolíni hvi sol·licitt operr. Us djunto l not de prems que he envit ls mitjns de comunicció sobre el tem: Junquers demn l Comissió Europe que liberlitzi les rutes èries extrcomunitàries Estrsburg, 20 d’octubre del 2010.
Llegir-ne més
Hèctor Buenaventura
19 d'octubre de 2010 21:59 h
Qui deia que els somnis no es feien realitat?
Diuen que si bns d'nr clpr ingereixes un nombre indetermint d'olives (suposo que de qulsevol tipus) durnt l nit no pres de somnir. No està clr si els somnis són d'un ctegori concret o no. El fet és que j f molts nys vig tenir un somni. Aquest somni consisti en el següent. Er jo llà, mb un gent en un xiringuito de qulsevol pltj del Mresme o de l'Empordà, prenent-me un Epidor fred girebé ssolint cotes de congelció, i de fons, l ràdio no prv d'expel·lir cnçons dels Pirt's, en Beld o Ensldill.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
19 d'octubre de 2010 14:30 h
Quatre columnes. Quatre barres catalanes
L Xrx d’Entitts Cíviques i Culturls h trebllt durnt girebé set nys per rribr veure coront per l’èxit l decisió d’provr l restitució per unnimitt, propost d’Esquerr Republicn de Ctluny en el Plenri de 27 de juny de 2008 l tn desitjd reintegrció. Interessos polítics o tràmits burocràticopolítics ho hn retrdt dos nys i mig. L fein fet produeix un merescud stisfcció i justific el temps que s’hi h invertit, més encr si quest h estt fet grtuïtment, per mor l pís, i mb l ide de retornr un prt de l dignitt robd per un dictdor l qul hem doblegt l sev voluntt de destruir el monument més mgnificent i simbòlic de Ctluny en el vuitntè niversri de l’ordre d’enderrocment.
Llegir-ne més
Rival Petit
19 d'octubre de 2010 12:42 h
Pilatos Rosell: cinisme, covardia i manca de lideratge
Fixeu-vos que qun en Jn Lport prl de l cvern mediàtic sempre hi fegeix el qulifictiu de “espñolist”. Mi prl de cvern mediàtic espñol, sempre prl de espñolist. L'èmfsi en titllr l cvern de espñolist i no ps de espñol no és un qüestió menor ni un form de prlr, sinó que no deix de ser un mner de recordr-nos que quest concepte no és exclusiu per ls mitjns de l cpitl del pís veí coneguts de mner genèric com Brunete o Brunete mediàtic, sinó que el terme en qüestió tmbé inclou l versió utòcton de l Brunete, és dir, l brunete godòtic o els godotis com costumem referir-nos-hi els de Rivl Petit en honor del Grupo Godó, grup mrmessor del neofrnquisme monàrquic cs nostr.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
19 d'octubre de 2010 08:00 h
Imposició lingüística
Us fig mns l'rticle publict Serr d'Or l setembre de 2010 A l’entorn del 1530, fvorits per l trdicionl desconfinç envers les ltes jerrquies ctòliques, el luternisme i el clvinisme s’estenen per Occitàni. En quest èpoc, el pís continu sent un focus culturl de primer ordre en el conjunt d’Europ. En prt pels seus intensos vincles mb l cultur lltin i itlin. I tmbé, per l reivindicció de l pròpi trdició històric i literàri, tl com evidencien les obres dels germns Cèsr i Jon de Nostr Dm, Histoire et chronique de Provence i Vies des plus cèlebres et nciens poétes provençux.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs