21 de juny de 2011 20:31 h
No hn espert gens, ni cent, ni cinqunt, ni deu dies, entre les primeres mesures que hn doptt, tnt el btle de Plm com el president del Govern de les Illes Blers, mbdós del PP, hi hn inclòs l supressió de les àrees corresponents l normlitzció lingüístic, les direccions generls de polític lingüístic. José Rmón Buzá no concedeix quest fet l més mínim importànci. Diu que l gent el que li preocup és com sortir de l crisi. El PP vol profitr l crisi per fer més ml l ctlà en qutre nys que no n’hi v poder fer el dictdor Frnco en qurnt.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 19:12 h
Dins l'prenç mjestuos, uster i sobretot mble de l msi ctln -un diferènci essencil vers els cserios bscos i d'ltres cslots europeus- s'hi mg tot un món empíric i lhor espiritul que conform com poques coses, l idiosincràsi i l mner de fer del poble ctlà. De construcció bsolutment funcionl, no hi h res més exemplificdor com l msi ctln -de nom femení, és clr- del cràcter liberl i l mteix temps solidri de les ctlnes i els ctlns, un mner de ser emmrcd dins un estètic suu, grdble i collidor.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 10:25 h
Els coneguts i totes les persones desconegudes que em segueixen l xrx sben de sobr que no he prticipt en cp cmpd i que he estt bstnt crític en l form però sobretot en el contingut d'lgunes de les demndes d'quest inicitiv. Tot ixí, l'he seguid trvés del Twitter i dels vídeos que hn nt penjnt Youtube. Ar no nlitzré punt per punt el seu ideri perquè prlo en nom de l Pltform per l Llengu i em toc prlr justment d'ixò, de llengu. Però sobre quest qüestió tmbé s'hn mnifestt els indignts, si bé no d'un mner explícit, ho hn fet trvés dels seus ctes i representcions simbòliques: crtells, l llengu en què es relitzven les ssemblees i l redcció de les conclusions d'questes, per posr-ne uns exemples.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 09:41 h
Oriol Junquers i Crles Bonet, son els principls corredors de curs dels 100 metres per l presidènci d'ERC. Ar, hurn de trobr-hi suports per ssolir-hi els mínims per ccedir-hi ser cp de crtell. Aquest dogm de fmilirs i d'mics necessris per vlr-hi l sev person, es un de les ltres incongruències de l vid polític. Huri de prevler-hi el cos del misstge, les cres presentdes i finlment l person que les represent. Si nteposem interessos econòmics - signtures, les necessitts rels en un refundció o reestructurció d'un prtit, empres o trebll, mi s'ssolir el cmí recórrer.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'bril del 2011 sobre quest clàssic de l litertur i del cinem El Frnkenstein o el Prometeu modern(1818), de Mry Shelley, se centr en tres eixos fonmentls: l’ètic científic, l creció i l destrucció de l vid, i l relció entre els homes i Déu. En primer lloc, quest històri de terror reflecteix l por l modernitt, tnt polític (l Revolució Frnces, les guerres npoleòniques…) com tecnològic, especilment en l’àmbit de l’electricitt.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 07:45 h
Diumenge psst vig tenir el privilegi de rebre, per segon ny consecutiu, el primer premi de poesi del concurs literri de Cnyet en l sev Xª edició. Deixeu-me que expressi, des d'quest espi, el meu grïment l jurt que presideix Mn.Jume Aymr i que fci un reconeixement l tsc lloble i constnt, sovint poc conegud, de persones com l Núri Argerich, que mb l sev tencitt i mor l cultur ens demostren ny rere ny, que l cultur l nostr ciutt és quelcom ben viu i que floreix gràcies l'esforç de moltes persones com ell.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 00:47 h
A cs nostr, l Pís Vlencià, els resultts de les drreres eleccions les Corts i ls juntments hn sigut clrs i contundents: el PP h gunyt en l mjori de pobles i ciutts, les tres diputcions i mjori bsolut l prlment vlencià. Mi cp prtit h tingut en les seues mns tnt de poder, tot i ser l seten comunitt utònom més pobr, l primer en deute/PIB de tot l'estt, tindre l rend per cpit inferior l mitjn espnyol, estr l cu en creixement econòmic, suportr un espolint sistem fiscl, conformr-se mb les engrunes que ens dón el Fondo de Compensción Interterritoril, tenir un decreixement del PIB superior l mitjn europe, ser l segon comunitt on més fmílies s'hn declrt en fllid, on més h pujt el percenttge de l poblció (20,2%) que se situ per sot delllindr de l pobres, de ser l 6 mb els slris més bixos, d'estr entre les primeres en frcàs escolr, l 4 on menys cobr un treblldor per cd hor treblld, on el deute de Ferrocrrils de l Generlitt super els mil milions d'euros, l 5ª en més tur, l de ser de les que més trd en pgr ls creditors, de mntindre un TVV mb un dèficit de més de 1.
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 12:29 h
Mentre els europrlmentris de CiU, PSC, ERC i ICV intenten fer possible l plen oficilitt de l nostr llengu pròpi l UE, l President del PP de Ctluny es converteix en l corretj de trnsmissió de l’ssocició extremist, neolerrouxist i ctlnofòbic “Convivènci Cívic Ctln” . En quest context considero que és molt perillós que CIU es vulgui recolzr en un prtit inequívocment ntictlà, genuïnment lingüícid i utènticment imperilist espnyol . De fet, els brutls tcs que torn ptir l llengu ctln tmbé venen dels governs vlencià i de les Illes .
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 08:33 h
Un terç dels liments que es produeixen cd ny tot el món per l consum humà, l voltnt d'1,3 milions de tones, es perd o es mlgst, segons l FAO. Cd ny, els consumidors dels pïsos rics llencen girebé l mteix quntitt de residus d'liments (222 milions de tones) que l producció d'liments de tot l'Àfric subshrin (230 milions de tones). Fruites i hortlisses, rrels i tubercles tenen l tx de rebuig més grn. El volum totl d'liments que es mlbrt o es perd cd ny és equivlent més de l meitt de l producció mundil de cerels (2,3 milions de tones el 2009-2010).
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 01:00 h
Assisteixo mb cert perplexitt i preocupció l'idil·li entre Convergènci i Unió i el Prtit Populr Ctluny. L mteix setmn que s'h escenifict el pcte de l pepevergènci per provr els pressupostos de l Generlitt, l dirigent del PP Alíci Sánchez Cmcho, bon negocidor, s'h linet mb Frncisco Cj i l sev Convivenci Cívic Ctln per llençr un ltre torpede l model d'immersió lingüístic l'escol ctln. Un cop conseguid l'lcldi de Bdlon per l xenòfob Xvier Grci-Albiol i d'obtenir notbles quotes de poder l Diputció de Brcelon mb Alberto Fernández Díz com vicepresident primer de l mà de CiU, Sánchez Cmcho no només no condemn que Frncisco Cmps mntingui el setge Televisió de Ctluny l Pís Vlencià o que cbi de declrr l guerr Escol Vlencin, tmpoc no lment que José Rmón Buzá dinmiti el ctlà l'ensenyment de les Blers mb l'excus del bilingüisme o el trilingüisme, sinó que s'fegeix l'etern cmpny contr el ctlà com llengu vehiculr de l'escol l Principt.
Llegir-ne més
