21 de juny de 2011 19:12 h
Dins l'prenç mjestuos, uster i sobretot mble de l msi ctln -un diferènci essencil vers els cserios bscos i d'ltres cslots europeus- s'hi mg tot un món empíric i lhor espiritul que conform com poques coses, l idiosincràsi i l mner de fer del poble ctlà. De construcció bsolutment funcionl, no hi h res més exemplificdor com l msi ctln -de nom femení, és clr- del cràcter liberl i l mteix temps solidri de les ctlnes i els ctlns, un mner de ser emmrcd dins un estètic suu, grdble i collidor.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 10:25 h
Els coneguts i totes les persones desconegudes que em segueixen l xrx sben de sobr que no he prticipt en cp cmpd i que he estt bstnt crític en l form però sobretot en el contingut d'lgunes de les demndes d'quest inicitiv. Tot ixí, l'he seguid trvés del Twitter i dels vídeos que hn nt penjnt Youtube. Ar no nlitzré punt per punt el seu ideri perquè prlo en nom de l Pltform per l Llengu i em toc prlr justment d'ixò, de llengu. Però sobre quest qüestió tmbé s'hn mnifestt els indignts, si bé no d'un mner explícit, ho hn fet trvés dels seus ctes i representcions simbòliques: crtells, l llengu en què es relitzven les ssemblees i l redcció de les conclusions d'questes, per posr-ne uns exemples.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 09:41 h
Oriol Junquers i Crles Bonet, son els principls corredors de curs dels 100 metres per l presidènci d'ERC. Ar, hurn de trobr-hi suports per ssolir-hi els mínims per ccedir-hi ser cp de crtell. Aquest dogm de fmilirs i d'mics necessris per vlr-hi l sev person, es un de les ltres incongruències de l vid polític. Huri de prevler-hi el cos del misstge, les cres presentdes i finlment l person que les represent. Si nteposem interessos econòmics - signtures, les necessitts rels en un refundció o reestructurció d'un prtit, empres o trebll, mi s'ssolir el cmí recórrer.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 08:00 h
Us fig mns l'rticle publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'bril del 2011 sobre quest clàssic de l litertur i del cinem El Frnkenstein o el Prometeu modern(1818), de Mry Shelley, se centr en tres eixos fonmentls: l’ètic científic, l creció i l destrucció de l vid, i l relció entre els homes i Déu. En primer lloc, quest històri de terror reflecteix l por l modernitt, tnt polític (l Revolució Frnces, les guerres npoleòniques…) com tecnològic, especilment en l’àmbit de l’electricitt.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 07:45 h
Diumenge psst vig tenir el privilegi de rebre, per segon ny consecutiu, el primer premi de poesi del concurs literri de Cnyet en l sev Xª edició. Deixeu-me que expressi, des d'quest espi, el meu grïment l jurt que presideix Mn.Jume Aymr i que fci un reconeixement l tsc lloble i constnt, sovint poc conegud, de persones com l Núri Argerich, que mb l sev tencitt i mor l cultur ens demostren ny rere ny, que l cultur l nostr ciutt és quelcom ben viu i que floreix gràcies l'esforç de moltes persones com ell.
Llegir-ne més
21 de juny de 2011 00:47 h
A cs nostr, l Pís Vlencià, els resultts de les drreres eleccions les Corts i ls juntments hn sigut clrs i contundents: el PP h gunyt en l mjori de pobles i ciutts, les tres diputcions i mjori bsolut l prlment vlencià. Mi cp prtit h tingut en les seues mns tnt de poder, tot i ser l seten comunitt utònom més pobr, l primer en deute/PIB de tot l'estt, tindre l rend per cpit inferior l mitjn espnyol, estr l cu en creixement econòmic, suportr un espolint sistem fiscl, conformr-se mb les engrunes que ens dón el Fondo de Compensción Interterritoril, tenir un decreixement del PIB superior l mitjn europe, ser l segon comunitt on més fmílies s'hn declrt en fllid, on més h pujt el percenttge de l poblció (20,2%) que se situ per sot delllindr de l pobres, de ser l 6 mb els slris més bixos, d'estr entre les primeres en frcàs escolr, l 4 on menys cobr un treblldor per cd hor treblld, on el deute de Ferrocrrils de l Generlitt super els mil milions d'euros, l 5ª en més tur, l de ser de les que més trd en pgr ls creditors, de mntindre un TVV mb un dèficit de més de 1.
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 12:29 h
Mentre els europrlmentris de CiU, PSC, ERC i ICV intenten fer possible l plen oficilitt de l nostr llengu pròpi l UE, l President del PP de Ctluny es converteix en l corretj de trnsmissió de l’ssocició extremist, neolerrouxist i ctlnofòbic “Convivènci Cívic Ctln” . En quest context considero que és molt perillós que CIU es vulgui recolzr en un prtit inequívocment ntictlà, genuïnment lingüícid i utènticment imperilist espnyol . De fet, els brutls tcs que torn ptir l llengu ctln tmbé venen dels governs vlencià i de les Illes .
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 08:33 h
Un terç dels liments que es produeixen cd ny tot el món per l consum humà, l voltnt d'1,3 milions de tones, es perd o es mlgst, segons l FAO. Cd ny, els consumidors dels pïsos rics llencen girebé l mteix quntitt de residus d'liments (222 milions de tones) que l producció d'liments de tot l'Àfric subshrin (230 milions de tones). Fruites i hortlisses, rrels i tubercles tenen l tx de rebuig més grn. El volum totl d'liments que es mlbrt o es perd cd ny és equivlent més de l meitt de l producció mundil de cerels (2,3 milions de tones el 2009-2010).
Llegir-ne més
20 de juny de 2011 01:00 h
Assisteixo mb cert perplexitt i preocupció l'idil·li entre Convergènci i Unió i el Prtit Populr Ctluny. L mteix setmn que s'h escenifict el pcte de l pepevergènci per provr els pressupostos de l Generlitt, l dirigent del PP Alíci Sánchez Cmcho, bon negocidor, s'h linet mb Frncisco Cj i l sev Convivenci Cívic Ctln per llençr un ltre torpede l model d'immersió lingüístic l'escol ctln. Un cop conseguid l'lcldi de Bdlon per l xenòfob Xvier Grci-Albiol i d'obtenir notbles quotes de poder l Diputció de Brcelon mb Alberto Fernández Díz com vicepresident primer de l mà de CiU, Sánchez Cmcho no només no condemn que Frncisco Cmps mntingui el setge Televisió de Ctluny l Pís Vlencià o que cbi de declrr l guerr Escol Vlencin, tmpoc no lment que José Rmón Buzá dinmiti el ctlà l'ensenyment de les Blers mb l'excus del bilingüisme o el trilingüisme, sinó que s'fegeix l'etern cmpny contr el ctlà com llengu vehiculr de l'escol l Principt.
Llegir-ne més
19 de juny de 2011 21:30 h
Després d’un ny comprtint experiències mb diversos polítics, juntment mb els meus estudints de Periodisme Polític de l UVic, l’mic Toni Strubell m’h convidt presentr un de les ponències de l’Escol d’Estiu de SI que s’h celebrt quest cp de setmn l Molin. De fet, nivell personl h estt un experiènci interessnt perquè he pogut comprtir tul mb el Jume Fortuny, vocl de relcions interncionls del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Grduts en Telecomuniccions de Ctluny, entitt que des del 4 d’octubre de 2010 està totlment independitzd del col·legi espnyol.
Llegir-ne més