beatlescat
22 de juny de 2011 23:37 h
LES REEDICIONS DE McCARTNEY A DIARI DE GIRONA
El suplement dominical del Diari de Girona del dia 19 de juny de 2011 publicava un article de Carlos Gosch en què analitza les darreres novetats discogràfiques de Paul McCartney. Gosch destaca que McCartney i McCartney II van ser els discos que posaven punt i final a les seves trajectòries amb els Beatles i els Wings, respectivament. http://medias.diaridegirona.cat/suplementos/2011-06-26_SUP_2011-06-19_01_44_45_domi1609.pdf
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
22 de juny de 2011 21:38 h
Catalunya i la pobresa crònica
Ho diu Càrites, un orgnitzció gens sospitos de fer demgògi. Aquest ssocició socil vis que les retlldes no són rentbles, perquè boquen més gent l pobres, mb l qul cos s’hurà d’ctivr progrmes socils d’urgènci. Aquest ssocició socil, molt serios, dverteix l govern ctlà que l’estlvi en inversió socil, l llrg, sortirà molt cr. Perquè, és clr, si es redueixen les pensions, els slris i les prestcions socils, lògicment, un grn prt de l poblció ctln ptirà un regressió socil i, sobretot, un brutl pèrdu de l sev qulitt de vid.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
22 de juny de 2011 21:00 h
El LEFT caucus
Des de f uns mesos, diversos diputts del Prlment Europeu hem cret el LEFT cucus, un men de reunió informl d'eurodiputts de diferents grups polítics, des dels socildemòcrtes, els Verds-Alinç Lliure Europe, l'Esquerr Unid Europe- Esquerr Verd Nòrdic i, fins i tot, del prtit liberl-demòcrt. LEFT té un doble significt, j que signific esquerr en nglès i, en frncès, és l’brevició de liberté, eglité, frternité, toujours. En prules d'un dels impulsors de l inicitiv - l'eurodiputt portuguès Rui Tvres- el LEFT cusus implic “retornr les rrels de l'esquerr com un linç de gent norml, un colició d'quelles persones que no són riques ni poderoses i que tenen l necessitt de tenir veu dins de l'Europ ctul”.
Llegir-ne més
Joan Camp
22 de juny de 2011 11:00 h
Les altres porxades
L Porxd és un dels elements rquitectònics, per no dir el que més, que mjor identitt dón l vil de Grnollers des de f segles. Més enllà d'lgunes construccions similrs, com l Porxd de Figueres o l Porxd de Plu Solità-i-Plegmns, totes elles de construcció molt més modern, l Porxd de Grnollers és un element d'origen únic Ctluny. Recordem que l Porxd v ser construïd entre els nys 1586 i 1587 per Brtomeu Bruflt, prtir d'un encàrrec del consell de l vil, mb un cost de 739 lliures brcelonines.
Llegir-ne més
Joan Tardà
22 de juny de 2011 10:28 h
El PSOE nega la reparació de les víctimes del terrorisme d'Estat
Avui es debt i s’provrà l nov llei de reconeixement i protecció integrl les víctimes del terrorisme. I s’provrà sense el vot d’Esquerr Republicn de Ctluny perquè el PP i el PSOE no hn volgut ni tn sols prlr de les demndes republicnes encmindes incloure totes les víctimes de l violènci polític. Qui vulgui tenir l cbàs un ltre motiu d’indignció (i per quells que –benvinguts!- l’hn descobert) que se sàpig que els centenrs de víctimes de l violènci d’Estt, des de Puig Antich, fins les víctimes de l polici, funcionris i grups feixistes durnt els nys de l Trnsició, no sern contempldes en l llei.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
22 de juny de 2011 00:00 h
L’autonomisme és crisi
Tres nys de crisi econòmic ens mostren l món un grn vriett de mesures governmentls per superr-l. Hi h qui bix impostos, hi h qui els puj; hi h qui inject diners l sistem finncer, hi h qui jud directment les empreses mb crèdits i vls; hi h qui estimul les exportcions, hi h qui encreix les importcions; hi h qui ugment els subsidis i les pensions, hi h qui foment les obres públiques. Cp govern, però, té l’bst disposr dels diners equivlents l 10% del PIB, sense cost de cp men, per finnçr les mesures que pren, només poden obtenir diners endeutnt-se o ugmentnt l pressió fiscl, o rebixr l despes públic.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
21 de juny de 2011 21:06 h
Història personal amb @elscatarres
Ar que tots els mitjns de Brcelon s’hn despertt i dmiren les qulitts musicls i l’enginy d’en Jon, l’Èric i l Roser és moment de desgrnr que l històri dels Ctrres mb l músic és un romnç que v més enllà d’un fet puntul, d’un cnçó herev del costumbrisme que s’h convertit en tot un èxit l xrx. Jenifer és l culminció d’un crrer musicl d’uns joves intrèpids, d’uns mnts de l músic i sobretot, d’uns músics mteurs persevernts que vn tenir clr des del primer moment, des de l’dolescènci que vm comprtir, que el seu futur hvi de ser, i no podi ser cp ltre, dlt de l’escenri.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
21 de juny de 2011 20:31 h
Ha començat el lingüicidi
No hn espert gens, ni cent, ni cinqunt, ni deu dies, entre les primeres mesures que hn doptt, tnt el btle de Plm com el president del Govern de les Illes Blers, mbdós del PP, hi hn inclòs l supressió de les àrees corresponents l normlitzció lingüístic, les direccions generls de polític lingüístic. José Rmón Buzá no concedeix quest fet l més mínim importànci. Diu que l gent el que li preocup és com sortir de l crisi. El PP vol profitr l crisi per fer més ml l ctlà en qutre nys que no n’hi v poder fer el dictdor Frnco en qurnt.
Llegir-ne més
Eric Herrera
21 de juny de 2011 19:12 h
La Masia, com a concepte
Dins l'prenç mjestuos, uster i sobretot mble de l msi ctln -un diferènci essencil vers els cserios bscos i d'ltres cslots europeus- s'hi mg tot un món empíric i lhor espiritul que conform com poques coses, l idiosincràsi i l mner de fer del poble ctlà. De construcció bsolutment funcionl, no hi h res més exemplificdor com l msi ctln -de nom femení, és clr- del cràcter liberl i l mteix temps solidri de les ctlnes i els ctlns, un mner de ser emmrcd dins un estètic suu, grdble i collidor.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
21 de juny de 2011 10:25 h
La ‘catalan revolution' que parla en castellà
Els coneguts i totes les persones desconegudes que em segueixen l xrx sben de sobr que no he prticipt en cp cmpd i que he estt bstnt crític en l form però sobretot en el contingut d'lgunes de les demndes d'quest inicitiv. Tot ixí, l'he seguid trvés del Twitter i dels vídeos que hn nt penjnt Youtube. Ar no nlitzré punt per punt el seu ideri perquè prlo en nom de l Pltform per l Llengu i em toc prlr justment d'ixò, de llengu. Però sobre quest qüestió tmbé s'hn mnifestt els indignts, si bé no d'un mner explícit, ho hn fet trvés dels seus ctes i representcions simbòliques: crtells, l llengu en què es relitzven les ssemblees i l redcció de les conclusions d'questes, per posr-ne uns exemples.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs