Alfons López Tena
22 de juny de 2011 00:00 h
L’autonomisme és crisi
Tres nys de crisi econòmic ens mostren l món un grn vriett de mesures governmentls per superr-l. Hi h qui bix impostos, hi h qui els puj; hi h qui inject diners l sistem finncer, hi h qui jud directment les empreses mb crèdits i vls; hi h qui estimul les exportcions, hi h qui encreix les importcions; hi h qui ugment els subsidis i les pensions, hi h qui foment les obres públiques. Cp govern, però, té l’bst disposr dels diners equivlents l 10% del PIB, sense cost de cp men, per finnçr les mesures que pren, només poden obtenir diners endeutnt-se o ugmentnt l pressió fiscl, o rebixr l despes públic.
Llegir-ne més
27 comentaris
Xavier Ginesta
21 de juny de 2011 21:06 h
Història personal amb @elscatarres
Ar que tots els mitjns de Brcelon s’hn despertt i dmiren les qulitts musicls i l’enginy d’en Jon, l’Èric i l Roser és moment de desgrnr que l històri dels Ctrres mb l músic és un romnç que v més enllà d’un fet puntul, d’un cnçó herev del costumbrisme que s’h convertit en tot un èxit l xrx. Jenifer és l culminció d’un crrer musicl d’uns joves intrèpids, d’uns mnts de l músic i sobretot, d’uns músics mteurs persevernts que vn tenir clr des del primer moment, des de l’dolescènci que vm comprtir, que el seu futur hvi de ser, i no podi ser cp ltre, dlt de l’escenri.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
21 de juny de 2011 20:31 h
Ha començat el lingüicidi
No hn espert gens, ni cent, ni cinqunt, ni deu dies, entre les primeres mesures que hn doptt, tnt el btle de Plm com el president del Govern de les Illes Blers, mbdós del PP, hi hn inclòs l supressió de les àrees corresponents l normlitzció lingüístic, les direccions generls de polític lingüístic. José Rmón Buzá no concedeix quest fet l més mínim importànci. Diu que l gent el que li preocup és com sortir de l crisi. El PP vol profitr l crisi per fer més ml l ctlà en qutre nys que no n’hi v poder fer el dictdor Frnco en qurnt.
Llegir-ne més
Eric Herrera
21 de juny de 2011 19:12 h
La Masia, com a concepte
Dins l'prenç mjestuos, uster i sobretot mble de l msi ctln -un diferènci essencil vers els cserios bscos i d'ltres cslots europeus- s'hi mg tot un món empíric i lhor espiritul que conform com poques coses, l idiosincràsi i l mner de fer del poble ctlà. De construcció bsolutment funcionl, no hi h res més exemplificdor com l msi ctln -de nom femení, és clr- del cràcter liberl i l mteix temps solidri de les ctlnes i els ctlns, un mner de ser emmrcd dins un estètic suu, grdble i collidor.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
21 de juny de 2011 10:25 h
La ‘catalan revolution' que parla en castellà
Els coneguts i totes les persones desconegudes que em segueixen l xrx sben de sobr que no he prticipt en cp cmpd i que he estt bstnt crític en l form però sobretot en el contingut d'lgunes de les demndes d'quest inicitiv. Tot ixí, l'he seguid trvés del Twitter i dels vídeos que hn nt penjnt Youtube. Ar no nlitzré punt per punt el seu ideri perquè prlo en nom de l Pltform per l Llengu i em toc prlr justment d'ixò, de llengu. Però sobre quest qüestió tmbé s'hn mnifestt els indignts, si bé no d'un mner explícit, ho hn fet trvés dels seus ctes i representcions simbòliques: crtells, l llengu en què es relitzven les ssemblees i l redcció de les conclusions d'questes, per posr-ne uns exemples.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
21 de juny de 2011 09:41 h
Corleone i amici
Oriol Junquers i Crles Bonet, son els principls corredors de curs dels 100 metres per l presidènci d'ERC. Ar, hurn de trobr-hi suports per ssolir-hi els mínims per ccedir-hi ser cp de crtell. Aquest dogm de fmilirs i d'mics necessris per vlr-hi l sev person, es un de les ltres incongruències de l vid polític. Huri de prevler-hi el cos del misstge, les cres presentdes i finlment l person que les represent. Si nteposem interessos econòmics - signtures, les necessitts rels en un refundció o reestructurció d'un prtit, empres o trebll, mi s'ssolir el cmí recórrer.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
21 de juny de 2011 08:00 h
Frankenstein
Us fig mns l'rticle publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït l'bril del 2011 sobre quest clàssic de l litertur i del cinem El Frnkenstein o el Prometeu modern(1818), de Mry Shelley, se centr en tres eixos fonmentls: l’ètic científic, l creció i l destrucció de l vid, i l relció entre els homes i Déu. En primer lloc, quest històri de terror reflecteix l por l modernitt, tnt polític (l Revolució Frnces, les guerres npoleòniques…) com tecnològic, especilment en l’àmbit de l’electricitt.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
21 de juny de 2011 07:45 h
Enyorança d'un badiu
Diumenge psst vig tenir el privilegi de rebre, per segon ny consecutiu, el primer premi de poesi del concurs literri de Cnyet en l sev Xª edició. Deixeu-me que expressi, des d'quest espi, el meu grïment l jurt que presideix Mn.Jume Aymr i que fci un reconeixement l tsc lloble i constnt, sovint poc conegud, de persones com l Núri Argerich, que mb l sev tencitt i mor l cultur ens demostren ny rere ny, que l cultur l nostr ciutt és quelcom ben viu i que floreix gràcies l'esforç de moltes persones com ell.
Llegir-ne més
Vicent Luna
21 de juny de 2011 00:47 h
I encara els voten, malgrat tot.
A cs nostr, l Pís Vlencià, els resultts de les drreres eleccions les Corts i ls juntments hn sigut clrs i contundents: el PP h gunyt en l mjori de pobles i ciutts, les tres diputcions i mjori bsolut l prlment vlencià. Mi cp prtit h tingut en les seues mns tnt de poder, tot i ser l seten comunitt utònom més pobr, l primer en deute/PIB de tot l'estt, tindre l rend per cpit inferior l mitjn espnyol, estr l cu en creixement econòmic, suportr un espolint sistem fiscl, conformr-se mb les engrunes que ens dón el Fondo de Compensción Interterritoril, tenir un decreixement del PIB superior l mitjn europe, ser l segon comunitt on més fmílies s'hn declrt en fllid, on més h pujt el percenttge de l poblció (20,2%) que se situ per sot delllindr de l pobres, de ser l 6 mb els slris més bixos, d'estr entre les primeres en frcàs escolr, l 4 on menys cobr un treblldor per cd hor treblld, on el deute de Ferrocrrils de l Generlitt super els mil milions d'euros, l 5ª en més tur, l de ser de les que més trd en pgr ls creditors, de mntindre un TVV mb un dèficit de més de 1.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
20 de juny de 2011 12:29 h
Brutals atacs contra la llengua
Mentre els europrlmentris de CiU, PSC, ERC i ICV intenten fer possible l plen oficilitt de l nostr llengu pròpi l UE, l President del PP de Ctluny es converteix en l corretj de trnsmissió de l’ssocició extremist, neolerrouxist i ctlnofòbic “Convivènci Cívic Ctln” . En quest context considero que és molt perillós que CIU es vulgui recolzr en un prtit inequívocment ntictlà, genuïnment lingüícid i utènticment imperilist espnyol . De fet, els brutls tcs que torn ptir l llengu ctln tmbé venen dels governs vlencià i de les Illes .
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
32
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs