19 de juny de 2011 19:05 h
J l trobv fltr peròj torn estr quí com cd mes, el pmflet, vull dir l revist, no! quí en petitet pos...butlletí informtiu, i es que fins hi tot l’escut de Cornelinumsurt en petit i és que s’h post de mod mgr, vull dir robr l’utèntic protgonisme qui verdderment l’h de tenir: l nostr vil, que surt en portd en un imtge nítid i clr en visió nocturn. Després de l’índex, ens retrobem mb l’humilitt que tn el crcteritz, en Neró en versió Prêt Porter, que torn l càrreg mençnt-nos mb unes MstersClssen polític municipl o el que és el mteix, nits de insomni qutre nys més.
Llegir-ne més
19 de juny de 2011 19:05 h
J l trobv fltr peròj torn estr quí com cd mes, el pmflet, vull dir l revist, no! quí en petitet pos...butlletí informtiu, i es que fins hi tot l’escut de Cornelinumsurt en petit i és que s’h post de mod mgr, vull dir robr l’utèntic protgonisme qui verdderment l’h de tenir: l nostr vil, que surt en portd en un imtge nítid i clr en visió nocturn. Després de l’índex, ens retrobem mb l’humilitt que tn el crcteritz, en Neró en versió Prêt Porter, que torn l càrreg mençnt-nos mb unes MstersClssen polític municipl o el que és el mteix, nits de insomni qutre nys més.
Llegir-ne més
18 de juny de 2011 17:53 h
Així encpçl l’rticle l prems escrit Brussel·les denunci qutre pobles per no depurr l’igu Bnyoles, Figueres, l Bisbl d’Empordà i Cornellà del Terri podrien ser multts per l justíci europe Tres cops l di , els meus dos gossets , m’obliguen portr-los pssejr , i normlment ho fig peu del Dró , just on l Depurdor lliure les igües , que suposdment tindrien d’hver sigut depurdes; d’quest instl·lció en conec dues sortides d’igu , un que es visible (per l depurd), i l’ltre cmufld entre les pedres de contenció , que mss sovint es f servir per evcur les igües que no hn psst per cp trctment , visible per l sev solides i per l sev negror , com es pot comprovr l ller del Riu en quest sector ; tinc comprovt i experimentt , que qun el temps menç pluj , es qun mes s’profit per deixr nr les igües sense trctr.
Llegir-ne més
18 de juny de 2011 12:11 h
A l'inici del moviment 15-M trves del meu Twitter, un dels indignts mb v ssegurr-hi que tot er un lluit de clsses- vell costumisme del comunisme. A di d'vui les lluites de clsses son inexistents, s'hn reconvertit en lluit de ètnies. Ar l posició socio-economic es irrellevnt, però si que en te el lloc d'origen del individuu que hi cre questes diferencies. No es el mteix un obrer ncionl que un de nouvingut, j que les divergències socils d'origen son diferents. Es per ixo que sense cure'n en temes rcils o xenòfobs, cl exposr-hi el nou mrc d'ctució.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 23:11 h
L president del PP, Alíci Sánchez-Cmcho, h presentt un instànci l seu del Deprtment d’Ensenyment de l Generlitt reclmnt que el seu fill Mnuel pugui rebre “un ensenyment bilingüe”. L sev instànci se sum les 500 sol·licituds d’ltres pres que, com l fill del guàrdi civil, no hn entès que Ctluny s’hi prl ctlà, és l llengu nturl. Sánchez-Cmcho i l’entitt pro-espnyol, Convivènci Cívic, diuen que és “contrri l que estbleix l Constitució” que l llengu vehiculr d’ensenyment sigui el ctlà.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 21:38 h
Convertir en consign “tots els polítics són iguls”, “Tots els polítics són corruptes” és indmissible. Perquè no és cert! D'quí em ve l “indignció” que em provoc veure un vídeo convocnt l mnifestció del 19-J que firm literlment “Todos los políticos, los que gobiernn y los que están en l oposición, creen que l únic solución es seguir con su pcto de recortes sociles: en snidd, en educción, en cultur, etc, etc, mientrs se prevé umentr el gsto militr”. No és veritt i tmbé m’indign quest generlitzció.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 21:37 h
F unes setmnes uns mics vn presentr un escrit denuncint l possible desprició del Centre d’Històri Contemporàni de Ctluny. Aquest setmn he entrt l projecte de pressupostos de l Generlitt de Ctluny per l’ny 2011, i no he pogut deixr de contctr mb qui coneixi, ni que fór d’oïdes per intentr turr l sev desprició pràctic. Els pitjors uguris vn quedr confirmts l projecte de comptes públics. L dotció diferencid quest orgnisme és d’uns 92.000€, és dir, no rrib ni per pgr les imprescindibles subscripcions les revistes del seu àmbit mteril i dquirir un prt de l producció bibliogràfic sobre Ctluny ls segles dinou i vint.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 10:39 h
El President Ms v nomenr-hi Kle-Borrok les persones que vren impedir l'entrd ls diputts l Prlment de Ctluny. Tnmteix, diversos mitjns tmbé s'hn trevit escriure que quells fets son el pitjor tc l democràci, fent-hi prl·lelismes mb el 23-F. Aquestes reccions dins de les primeres hores del fet en clent es poden entendre'n, però no en els posteriors minuts. L signtur de les formcions polítiques i l lectur dins de l'hemicicle condemnnt-t'hi els fets, es prou efecte. Es millorble i de veritble dignitt polític que un vegd fet l'clrció, no cl encendre'n més les brses.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 10:20 h
Abns-d'hir vm ssistir un espectcle decdent molt propi d'ltres èpoques on l incultur i l'nlfbetisme fei estrlls l societt. Vm viure escenes molt pròpies de pïsos subdesenvolupts i de repúbliques bnneres. Vm ptir l brbàrie d'un 'movimiento' que ni sp ni vol mnr fent veure que és horitzontl, el qul, l'únic cos que consegueix és cure en un imprudènci i un ingenuïtt nïf que permet donr cbud éssers estrfolris i indesitjbles que creen el terror i posen en un compromís l democràci, és dir, el bé comú que ells diuen defensr.
Llegir-ne més
17 de juny de 2011 08:07 h
L profund i llrg crisi que ens envolt ens oblig més que mi fer que els esforços innovdors de Ctluny es concentrin en uns determints focus. Aquest necessitt j l detectv l'informe dels experts que v permetre l'elborció del Pcte Ncionl per l Innovció i l Recerc (2008) que vn signr tots els prtits polítics, universitts, sindicts i ptronls. Tmbé l'informe de l'OCDE i de diversos entesos interncionls que vn vlur el nostre sistem d'R+D+I. Tots ells detectven un bon nivell científic, bon cpcitt emprenedor però escss concreció en innovció que fos productiv i, per tnt, que cbés impulsnt millores socils rels o dinmitznt l'economi industril i de serveis.
Llegir-ne més