Ferran Latorre
17 de juny de 2011 10:39 h
Patrons de Catalunya
El President Ms v nomenr-hi Kle-Borrok les persones que vren impedir l'entrd ls diputts l Prlment de Ctluny. Tnmteix, diversos mitjns tmbé s'hn trevit escriure que quells fets son el pitjor tc l democràci, fent-hi prl·lelismes mb el 23-F. Aquestes reccions dins de les primeres hores del fet en clent es poden entendre'n, però no en els posteriors minuts. L signtur de les formcions polítiques i l lectur dins de l'hemicicle condemnnt-t'hi els fets, es prou efecte. Es millorble i de veritble dignitt polític que un vegd fet l'clrció, no cl encendre'n més les brses.
Llegir-ne més
Cap comentari
Eric Herrera
17 de juny de 2011 10:20 h
Pobra Catalunya
Abns-d'hir vm ssistir un espectcle decdent molt propi d'ltres èpoques on l incultur i l'nlfbetisme fei estrlls l societt. Vm viure escenes molt pròpies de pïsos subdesenvolupts i de repúbliques bnneres. Vm ptir l brbàrie d'un 'movimiento' que ni sp ni vol mnr fent veure que és horitzontl, el qul, l'únic cos que consegueix és cure en un imprudènci i un ingenuïtt nïf que permet donr cbud éssers estrfolris i indesitjbles que creen el terror i posen en un compromís l democràci, és dir, el bé comú que ells diuen defensr.
Llegir-ne més
Josep Huguet
17 de juny de 2011 08:07 h
Comunitats d'innovació
L profund i llrg crisi que ens envolt ens oblig més que mi fer que els esforços innovdors de Ctluny es concentrin en uns determints focus. Aquest necessitt j l detectv l'informe dels experts que v permetre l'elborció del Pcte Ncionl per l Innovció i l Recerc (2008) que vn signr tots els prtits polítics, universitts, sindicts i ptronls. Tmbé l'informe de l'OCDE i de diversos entesos interncionls que vn vlur el nostre sistem d'R+D+I. Tots ells detectven un bon nivell científic, bon cpcitt emprenedor però escss concreció en innovció que fos productiv i, per tnt, que cbés impulsnt millores socils rels o dinmitznt l'economi industril i de serveis.
Llegir-ne més
Joan Tardà
16 de juny de 2011 22:29 h
Rumb a Gaza: brigadistes internacionals del segle XXI
Els diputts i diputd de l’esquerr prlmentàri (ERC, IU, ICV i BNG) hem dont suport l inicitiv Rumb Gz i hem demnt per escrit un entrevist urgent mb l Ministr d’Afers Exteriors per tl de reclmr que grnteixi l segurett de les persones que hi vn i, especilment, en el Gernik, el vixell noliejt des de l societt civil de l’Estt. Tenir cur de l segurett signific grntir l leglitt interncionl, j que l flot nvegrà per igües interncionls fins rribr l territori plestí. De fet, no és ps l primer vegd que reclmem que l’Estt espnyol vetlli per l sev segurett.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
16 de juny de 2011 11:00 h
L'esforç de tots
Aquests dies he viscut emocions molt diverses i molt intenses. L’lcldi i el pcte de govern de Junts x Snt Vicenç mb Inicitiv i CiU hn representt un esclt d’legri. Personlment, ho he viscut ixí i em sembl que l gent de Snt Vicenç tmbé està enormement espernçd. Fins f poc, ningú pensv que fór possible rrbssr l’lcldi de Snt Vicenç dels Horts l PSC. Però l gent d’Esquerr, mb Junts x Snt Vicenç, hi h cregut cegues, i s’h deixt l pell per conseguir-ho: orgnitznt reunions mb les ssocicions de l ciutt i mb els mics; debtent com cli millorr l ciutt; penjnt crtells; llevnt-se les 5 del mtí per tenir el millor espi per l prdet electorl; fins i tot portnt diners l cmpny.
Llegir-ne més
Alba Pueyo
16 de juny de 2011 10:55 h
#acampadabcn #aturemelparlament #aixino #joambelparlament
Des de f dies, per mi, el moviment dels “indignts” h perdut credibilitt. En l mev opinió, un protest que preteni ser serios en un principi, que v espntr polítics i governs, que vig observr mb tenció perquè prometi, s’h deslegitimt sí mteix. Per mi, el moviment dels “indignts” v començr perdre credibilitt qun es negven jugr mb el joc democràtic per cnvir les coses, qun es negven orgnitzr-se mb un estructur jeràrquic que hir no els hgués nt mlment tenir, qun protestven contr tot i contr res en concret i no proposven solucions cnvi, qun les ssemblees no es debti el dret l’utodeterminció –encr no inclòs l decret de mínims– però sí que se sentien veus sobre com trebllr menys hores.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
16 de juny de 2011 08:57 h
Aturem-ho a Temps!
Estven d'cord en que els "indignts" existissin i estiguessin l Plç Ctluny, lhor d'tcr CIU per l'ctució dels Mossos més d'estr-hi fvor que el moviment, es ressitues ls brris i crrers. Però segueixen dient que cl prlr-ne'n i ixò que hir estven plens de por. - només cli veure-hi les seves cres Donr-hi l'esquen l poble, es convertir-se'n en un clr objectiu. Cldri que entenguin que si tquen l poble, el poble els cbr tcnt-los mb un forç més contundent i directe. L'utentic democràci s'hurà d'plicr si es vol evitr-hi l violènci, i fer-hi quelcom per poder contrrestr-hi tnt demgògi prtidist.
Llegir-ne més
Maiol Sanaüja
16 de juny de 2011 05:00 h
La debilitat del prestigi
L'prenç, el fmós món prent, l fçn d'ideologies nostàlgiques, quelles que es cmuflen entre les tulipes del Mig del '68 i les corredisses dels grisos d'uns qunts que no les hn corregudes, l'eco del 'Pl de Bolony', el 'No l Guerr' i el nostrt mir-mir-però-no-em-toquis; tot quest underground que bull entre l'sflt i l'rrcd i els mcrrons que pengen entre els intolernts disfressts d'indignts, és el que uns pocs volen fer creure l mjori. I s'equivoquen. Pobrets. Ho fn perquè l relitt, l'noment món rel, el que v de l moquet prlmentàri les prets mestres dels edificis de l Digonl per munt, h estt fegit, com diu Nietzsche l 'Crepuscle dels ídols', per un engny: l no correspondènci entre el prendre decisions i recollir l recompens, el no sber mnr i el no voler ser mnt, l fls bidireccionlitt d'cció; tot plegt, en efecte, h origint l dispersió i l perversió dels vlors.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
15 de juny de 2011 22:30 h
Llengua, llengua, llengua
El ministre d’interior lemny h dit recentment que el seu govern està preocupt perquè hi h 1,1 milions d’estrngers Alemny que no prlen l’lemny, i que entre un 10 i un 15 per cent dels immigrnts no volen integrr-se. L recept germànic: llengu, llengu, llengu! Cl exposr els nouvinguts l llengu lemny tn vit com sigui possible qun són infnts, i per ls dults, cursos de 600 hores d’lemny, històri, cultur i lleis. I cs nostr, què no huríem de fer en l nostr pèssim situció? “Els nens tnt juguen entre ells en lemny com en ctlà, i lternen les llengües sense, sovint, ni donr-se’n, sense l importànci i càrreg simbòlic i identitàri que els grns donem les llengües.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
15 de juny de 2011 20:23 h
Si es vol la llengua catalana salvar, aquesta s’ha d’IMPOSAR
Tnt se me’n fot si l’ús de l prul imposr és políticment incorrecte. Crec que h de fugir l por d’usr-l ls defensors de l llengu. Els que són contrris l supervivènci de l llengu ctln, s’hn fet seu l’rgument que un llengu no es pot imposr, i molts defensors de l llengu hn cigut en l sev trmp, i s’ho hn cregut. Si un lloc que hi h dues llengües en pugn, un de minoritzd i un de dominnt i obligtòri, si es deix que l gent de l llengu dominnt o d’ltres llengües esculli l d’ús, no trirà mi l minoritzd.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
33
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs