Xavier Ginesta
15 de juny de 2011 20:01 h
Qui donarà suport als indignats, ara?
L revolt dels indignts s’h desmdrt. Com ctlà i demòcrt, no em sento gens còmode sbent que hi h un gent que priv ls legítims representnts del poble de poder seure ls seus escons del Prlment, i més més, en un di que s’hvi de tirr endvnt un discussió essencil pel futur d’quest pís: els pressupostos. És evident que els inicis de l protest vn ser molt nobles, que els seus principis ideològics tmbé ho eren. On qued Hessel? Però, en el moment que s’rrib colpejr un diputt o pintr l gvrdin d’un membr de l mes del Prlment ixò j no es pot tolerr.
Llegir-ne més
12 comentaris
Josep Maria Loste
15 de juny de 2011 16:57 h
La violència ho deslegitima tot
Avui, 15 de juny de 2011 el moviment fresc i justicier del 15-M s’h infectt i empeltt del brutl i bsurd virus de l violènci . El moviment dels noments indignts h ptit un fort cop de deslegitimció socil . Sense voler justificr mi l violènci, l qul ho deslegitim tot, cl dir en veu lt que no nem bé, socilment prlnt, j que ens encminem cp un societt, profundment injust, de grns diferències de clsses, i d’un grn petulànci imperilist espnyol, més pròpi del segle XIX, que no ps del segle XXI .
Llegir-ne més
Eric Herrera
15 de juny de 2011 11:27 h
La revolució conservadora (en nom del progressisme).
M'hvi jurt i perjurt que no tornri escriure sobre quest collot que juguen ser els màrtirs de l democràci justment en un lloc on l democràci els permet orgnitzr quest joc. Però és clr, l sev deriv populist i reccionri -un grn mic em diu que es trct d'un ptologi congènit- de prr l'ctivitt legisltiv del Prlment de Ctluny, l institució democràtic per excel·lènci de l societt ctln, em f pensr que sí, que relment es trct d'un joc que els mteixos de sempre -no el poble- hi estnt jugnt de fet des de f molt de temps per justificr i bstir el seu propi moviment, i ixò compnyes i compnys, s'h de denuncir pel bé de l trnsprènci.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
15 de juny de 2011 00:00 h
Hi ha partit!
L dit lltin festin lente és vui per l'esquerr ctln un divis d'or: esforçr-se ctur mb gilitt i destres ideològic i dministrr el poc temps disponible i el clendri rel mb el millor seny i mb màxim voluntt i cpcitt orgnitztiv. No serà de cp utilitt que els interessts en l refundció es deixin enlluernr mb rguments temporls d'oportunitt i frien bé de questionr mb prudènci totes les propostes inspirdes en l fls urgènci i en l sev cosin germn, l fls unitt. Enrborr l unitt forços com l'únic ein d'emergènci que permetrà slvr l'esquerr ctln del seu desgst és, en les condicions ctuls i segons l mev opinió, un exemple de frivolitt polític.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
14 de juny de 2011 21:01 h
PSC, vaixell a la deriva
Un prtit sense rumb. Els diversos moviments de regenerció que hn sortit l voltnt del PSC són l consttció que el socilisme ctlà està en fse de descomposició l’esper que lgun tpt surti com líder emergent d’un formció que h de recuperr l centrlitt en el debt polític ctlà. Per l’estbilitt del sistem, igulment com és necessri que CiU fci el seu pper de prtit ncionlist-burgès, tmbé és importnt que el PSC s’erigeixi com un recol·lector de sensibilitts socils prgmàtiques i que volen contribuir l governbilitt i el futur del pís.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
14 de juny de 2011 19:37 h
Catalunya només té els catalans
Un specte en què les terribles retlldes pressupostàries de l Generlitt hn psst forç despercebudes, però que, per contr, impliquen un sector bàsic i estrtègic, de promoció de l ctlnitt rreu del món, són els csls ctlns (les comunitts ctlnes l’estrnger) . Doncs bé, l’fitd cp quests csls h estt monumentl : un 41’43% en relció mb l’ny 2010. Arrn d’quest ctitud restrictiv i miop del govern ctlà, l Federció Interncionl d’Entitts Ctlnes ( FIEC) h fet un crid cívicperquè es rebel•lin contr quest disminució pressupostàri tn desproporciond.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
14 de juny de 2011 18:11 h
ERC: no és partit per a fluixos
Qun per l recent estripd de crnet de Josep-Lluís Crod-Rovir, un brigd de tertulins, opindors i politòlegs de tot men i condició s’hn llençt dir que ERC és un prtit feble, pràcticment cbt, posnt de prdigm tn destcd deserció. Però l veritt és que cp d’ells h cbt de desxifrr l’ADN d’Esquerr. Qulsevol ltre prtit, mb l drrer ptcd electorl que hn ptit els republicns, j estri punt de l’utodissolució, mb fugues constnts de militnts cp Regrupment, Solidritt, les CUP o qulsevol ltr formció.
Llegir-ne més
Josep Maria Tache
14 de juny de 2011 10:15 h
Doncs NO, no han entès res
F un mes girebé, que vig fer referenci un ltr opinió, que no hvien entès res els prtits d'esquerr, i molt concretment ESQUERRA (ERC). Ar uns mesos desprès de l'ensorrment del 28N i girebé un mes desprès del 22M, Esquerr segueix mb l sev mbigüitt, BONET, RIDAU, PORTABELLA, i uns qunts més de l cúpul, no hn entès res de res, segueixen prioritznt el seu misstge d'esquerr envers de l'independentist, un grn error prer meu. Desprès de les purgues que vn hver fr uns nys, on els crítics mb PUIGCERCÓS i compnyi vm ser convidts bndonr el prtit, estv escrit que l ptcd seri evident, els que no vm estr mi d'cord de prioritzr el discurs d'esquerr vers l'independentist i l'estr l govern triprtit qulsevol preu, estem tristos veient el que està pssnt mb un prtit històric com er ERC.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
14 de juny de 2011 09:24 h
Que escoltin la nostra veu
Com molts sbeu, el proper di 9-J n'hi h convocd un mnifestció envers l independènci de ctluny. Estem en un èpoc fosc i dur per les retlldes socils i els tcs tnt l llengu com l nostr identitt, molt més enllà que l pròpi sentenci del tribunl constitucionl contr l'esttut. El PP no es l'únic enemic. El PSOE est encr engnxt com un pprr l poder, tmpoc s'h trevit pronuncir-se'n sobre quest fet, que n'és boc de tothom que comprteixen el mteix full de rut. Tenim el dret ptlejr, però si 1,500,000 de persones vren omplir-hi del tot el centre de l nostr cpitl de pís i res v cnvir, que penseu que frn unes 20,000? O omplim Brcelon mb més de 3,000,000 de persones, o no cl cremr-hi més energies d'un poble cstigt i enfonst.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
14 de juny de 2011 08:00 h
De la revolució verda a la reforma de la PAC
Us reprodueixo l'rticle pregut l número 1408 del setmnri El Temps el 7 de juny de 2011 Al llrg dels drrers segles l'gricultur h evoluciont extrordinàriment. H estt un procés llrg i constnt però, que tmbé h viscut períodes de grn intensitt, com durnt l revolució grícol britànic del segle XVIII o l'nomend revolució verd dels nys 40, 50 i 60. I r, dvnt de reptes tn enormes com l'ugment de l poblció mundil, el cnvi d'hàbits limentris, el cnvi climàtic o l'increment del preu de l'energi, l'gricultur es trob, de nou, en un ltre moment crucil de l sev històri.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
33
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs