Alba Pueyo
16 de juny de 2011 10:55 h
#acampadabcn #aturemelparlament #aixino #joambelparlament
Des de f dies, per mi, el moviment dels “indignts” h perdut credibilitt. En l mev opinió, un protest que preteni ser serios en un principi, que v espntr polítics i governs, que vig observr mb tenció perquè prometi, s’h deslegitimt sí mteix. Per mi, el moviment dels “indignts” v començr perdre credibilitt qun es negven jugr mb el joc democràtic per cnvir les coses, qun es negven orgnitzr-se mb un estructur jeràrquic que hir no els hgués nt mlment tenir, qun protestven contr tot i contr res en concret i no proposven solucions cnvi, qun les ssemblees no es debti el dret l’utodeterminció –encr no inclòs l decret de mínims– però sí que se sentien veus sobre com trebllr menys hores.
Llegir-ne més
Cap comentari
Ferran Latorre
16 de juny de 2011 08:57 h
Aturem-ho a Temps!
Estven d'cord en que els "indignts" existissin i estiguessin l Plç Ctluny, lhor d'tcr CIU per l'ctució dels Mossos més d'estr-hi fvor que el moviment, es ressitues ls brris i crrers. Però segueixen dient que cl prlr-ne'n i ixò que hir estven plens de por. - només cli veure-hi les seves cres Donr-hi l'esquen l poble, es convertir-se'n en un clr objectiu. Cldri que entenguin que si tquen l poble, el poble els cbr tcnt-los mb un forç més contundent i directe. L'utentic democràci s'hurà d'plicr si es vol evitr-hi l violènci, i fer-hi quelcom per poder contrrestr-hi tnt demgògi prtidist.
Llegir-ne més
Maiol Sanaüja
16 de juny de 2011 05:00 h
La debilitat del prestigi
L'prenç, el fmós món prent, l fçn d'ideologies nostàlgiques, quelles que es cmuflen entre les tulipes del Mig del '68 i les corredisses dels grisos d'uns qunts que no les hn corregudes, l'eco del 'Pl de Bolony', el 'No l Guerr' i el nostrt mir-mir-però-no-em-toquis; tot quest underground que bull entre l'sflt i l'rrcd i els mcrrons que pengen entre els intolernts disfressts d'indignts, és el que uns pocs volen fer creure l mjori. I s'equivoquen. Pobrets. Ho fn perquè l relitt, l'noment món rel, el que v de l moquet prlmentàri les prets mestres dels edificis de l Digonl per munt, h estt fegit, com diu Nietzsche l 'Crepuscle dels ídols', per un engny: l no correspondènci entre el prendre decisions i recollir l recompens, el no sber mnr i el no voler ser mnt, l fls bidireccionlitt d'cció; tot plegt, en efecte, h origint l dispersió i l perversió dels vlors.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
15 de juny de 2011 22:30 h
Llengua, llengua, llengua
El ministre d’interior lemny h dit recentment que el seu govern està preocupt perquè hi h 1,1 milions d’estrngers Alemny que no prlen l’lemny, i que entre un 10 i un 15 per cent dels immigrnts no volen integrr-se. L recept germànic: llengu, llengu, llengu! Cl exposr els nouvinguts l llengu lemny tn vit com sigui possible qun són infnts, i per ls dults, cursos de 600 hores d’lemny, històri, cultur i lleis. I cs nostr, què no huríem de fer en l nostr pèssim situció? “Els nens tnt juguen entre ells en lemny com en ctlà, i lternen les llengües sense, sovint, ni donr-se’n, sense l importànci i càrreg simbòlic i identitàri que els grns donem les llengües.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
15 de juny de 2011 20:23 h
Si es vol la llengua catalana salvar, aquesta s’ha d’IMPOSAR
Tnt se me’n fot si l’ús de l prul imposr és políticment incorrecte. Crec que h de fugir l por d’usr-l ls defensors de l llengu. Els que són contrris l supervivènci de l llengu ctln, s’hn fet seu l’rgument que un llengu no es pot imposr, i molts defensors de l llengu hn cigut en l sev trmp, i s’ho hn cregut. Si un lloc que hi h dues llengües en pugn, un de minoritzd i un de dominnt i obligtòri, si es deix que l gent de l llengu dominnt o d’ltres llengües esculli l d’ús, no trirà mi l minoritzd.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
15 de juny de 2011 20:01 h
Qui donarà suport als indignats, ara?
L revolt dels indignts s’h desmdrt. Com ctlà i demòcrt, no em sento gens còmode sbent que hi h un gent que priv ls legítims representnts del poble de poder seure ls seus escons del Prlment, i més més, en un di que s’hvi de tirr endvnt un discussió essencil pel futur d’quest pís: els pressupostos. És evident que els inicis de l protest vn ser molt nobles, que els seus principis ideològics tmbé ho eren. On qued Hessel? Però, en el moment que s’rrib colpejr un diputt o pintr l gvrdin d’un membr de l mes del Prlment ixò j no es pot tolerr.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 de juny de 2011 16:57 h
La violència ho deslegitima tot
Avui, 15 de juny de 2011 el moviment fresc i justicier del 15-M s’h infectt i empeltt del brutl i bsurd virus de l violènci . El moviment dels noments indignts h ptit un fort cop de deslegitimció socil . Sense voler justificr mi l violènci, l qul ho deslegitim tot, cl dir en veu lt que no nem bé, socilment prlnt, j que ens encminem cp un societt, profundment injust, de grns diferències de clsses, i d’un grn petulànci imperilist espnyol, més pròpi del segle XIX, que no ps del segle XXI .
Llegir-ne més
Eric Herrera
15 de juny de 2011 11:27 h
La revolució conservadora (en nom del progressisme).
M'hvi jurt i perjurt que no tornri escriure sobre quest collot que juguen ser els màrtirs de l democràci justment en un lloc on l democràci els permet orgnitzr quest joc. Però és clr, l sev deriv populist i reccionri -un grn mic em diu que es trct d'un ptologi congènit- de prr l'ctivitt legisltiv del Prlment de Ctluny, l institució democràtic per excel·lènci de l societt ctln, em f pensr que sí, que relment es trct d'un joc que els mteixos de sempre -no el poble- hi estnt jugnt de fet des de f molt de temps per justificr i bstir el seu propi moviment, i ixò compnyes i compnys, s'h de denuncir pel bé de l trnsprènci.
Llegir-ne més
Francesc Bellmunt
15 de juny de 2011 00:00 h
Hi ha partit!
L dit lltin festin lente és vui per l'esquerr ctln un divis d'or: esforçr-se ctur mb gilitt i destres ideològic i dministrr el poc temps disponible i el clendri rel mb el millor seny i mb màxim voluntt i cpcitt orgnitztiv. No serà de cp utilitt que els interessts en l refundció es deixin enlluernr mb rguments temporls d'oportunitt i frien bé de questionr mb prudènci totes les propostes inspirdes en l fls urgènci i en l sev cosin germn, l fls unitt. Enrborr l unitt forços com l'únic ein d'emergènci que permetrà slvr l'esquerr ctln del seu desgst és, en les condicions ctuls i segons l mev opinió, un exemple de frivolitt polític.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
14 de juny de 2011 21:01 h
PSC, vaixell a la deriva
Un prtit sense rumb. Els diversos moviments de regenerció que hn sortit l voltnt del PSC són l consttció que el socilisme ctlà està en fse de descomposició l’esper que lgun tpt surti com líder emergent d’un formció que h de recuperr l centrlitt en el debt polític ctlà. Per l’estbilitt del sistem, igulment com és necessri que CiU fci el seu pper de prtit ncionlist-burgès, tmbé és importnt que el PSC s’erigeixi com un recol·lector de sensibilitts socils prgmàtiques i que volen contribuir l governbilitt i el futur del pís.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs