Lluís Feliu
28 de juny de 2011 23:34 h
El “hacker” de PlayStation a Facebook mentre Google segueix creixent
George Hotz, lies “GeoHot”, que es v fer fmós l xrx per ser el responsble del desbloqueig de l’iPhone, més del pirteix de l Ply Sttion, molt probblement entrrà trebllr Fcebook, segons h piult l seu Twitter personl. Hortz podri ser el contrcte estrell de Fcebook per encrregr-se del desenvolupment l nov pp per l’iPd d’Apple. Després de reivindicr-se qun teni 17 nys l’conseguir lliberr l’iPhone, v pirtejr l consol PlySttion 3 i v ser portd de l prems tecnològic. Està per veure que el fitxtge del “hcker” informàtic permeti Fcebook millorr les seves pliccions.
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Lladonet
28 de juny de 2011 19:21 h
L’elecció de llengua beneficia la normalització del català
Els que defensen l llibertt, llibertt, llibertt... no ho sben, però l’elecció de llengu pot beneficir l’ensenyment de i en llengu ctln... ells que l volien norrer. He escrit “pot”, perquè si els que ho hurien de sber, els i les mestres, els professors i les professores, els directors i les directores, tmpoc no ho sben o no tenen voluntt normlitzdor, és clr que l perjudic. Aquest vegd el fet de no entendre-hi en quest mtèri, els h jugt un ml pssd, ls lingüicides.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
28 de juny de 2011 08:00 h
Les flors del mal
Article publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït el juny del 2010 sobre un dels clàssics de l litertur frnces El 23 de juny de 1857, Chrles Budelire public Les flors del ml. Un llibre que, en principi, s'huri d’hver noment Les lesbiennes o Les limbes. Aquest obr esdevé el referent d’un nou moviment culturl conegut com “simbolisme” i és l responsble que el seu utor sigui conegut mb el sobrenom de “el poet mleït”. En quest primer edició, hi trobem un centenr de poemes reprtits en cinc grups, titults: Spleen i idel, El vi, Flors del ml, Revolt i L mort.
Llegir-ne més
Bernat Calbetó
27 de juny de 2011 22:16 h
Detalls d'Europa
Pujr l nòri del Prter escoltnt de fons l melodi de “El Tercer Home” (Vien), creur el Cercle Polr Àrtic, menjr slmó fresc Bergen, perdre’s pels crrers de Venèci, pujr l trmvi 28 l brri d’Alfm (Lisbo), veure el sol de mitjnit des del Cp Nord, un frr Temple Br (Dublín)mb l’ctució d’lgun grup de versions, un pizz de mss ben fin l Trstevere (Rom), cminr l costt del que qued de mur (Berlin) , delectr-se mb l’espectculr Mtterhorn, un bny qulsevol blneri de Budpest, pssejr mb bon compnyi pel Pont Crles de Prg sense turistes (difícil), veure les teuldes de Pris des de Montmrtre, un Godiv l Grnd Plce (Brussel·les) i degustr un ord l sl l Cp de Creus.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
27 de juny de 2011 20:43 h
Llengua i política
De form recorrent, i qun les necessitts de l’gend ho demnen, lguns polítics s’entesten posr l llengu en el centre de discussió. Convertir l llengu en un tem de discussió polític h dont rèdits electorls durnt molts nys en quest pís i, encr vui, el Prtit Populr no sp entendre que, més que polític, l llengu és un element bàsic de l identitt. I mb ixò, poc brom. L configurció dels nous executius utonòmics de l Comunitt Vlencin i les Illes Blers, juntment mb els moviments del PPC i l sev líder Alici Sánchez Cmcho portnt el ctlà l Constitucionl o Suprem, hn tornt qüestionr el model d’immersió lingüístic ctlà que tnts bons resultts h dont per grntir l supervivènci culturl de l nció.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de juny de 2011 20:22 h
Injustícia social i manca de previsió
Sembl que l’nomend clsse polític ( lmenys un prt) començ consttr que l sev fein diàri és un mic un impotènci elevd l’enèsim potènci: o, el que és pitjor, un tsc vorrid, tuteld per uns poders suprems i sofisticts (que j hn superr Déu), però que ningú h elegit. Així, desprès d’unes quntes setmnes de mnifestos i mnifestcions; de lluites cíviques i cmpdes per conseguir més justíci socil i un democràci més trnsprent i prticiptiv; lguns, mb molts nys en “l’ofici” de l polític (l govern i l’oposició) cben de dir, d’dmetre que el problem d’vui en di és que l polític rest segrestd.
Llegir-ne més
Josep Huguet
27 de juny de 2011 13:52 h
Rates d'aigua
Diuen els experts que les gvines, mlgrt el seu vol gràcil, són com rtes del mr, de l'igu. Doncs bé, en quests temps de penúries dels pressupostos públics hi h diverses us crronyires que estn sobrevolnt les dministrcions més tocdes per llnçr-se sobre les despulles. Els juntments, en comptes d'eliminr serveis que no els pertoquen i reduir l despes corrent, poden ser temptts de vendre. Error, perquè sense extirpr el càncer de l despes, d'quí dos dies snt tornem-hi. Corre el rumor que lgun grn grup està rondnt possibles privtitzcions de compnyies d'igües locls, perfectment rendibles.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
27 de juny de 2011 08:40 h
La Crida al 9-J
El documentl de l Crid, emes primer TV3 i hir l 33 mb v portr-hi molts records. L'emblem de l person que corre mb un senyer, n'er un de les meves principls engntxines mb les que teni folrd l mev crpet. M'enrrecordo dels incidents l'eroport pels vionets de pper, supermercts o de les pintdes les cbines telefòniques. De l grn mrx o de l'ctució l Cmp Nou no gire. Grcies l Crid v evolucionr-hi molt l defens de l nostr cultur, llengu i pís. Tmpoc leshores podi situr-ne'n en Colom com un dels rtífexs del moviment de l Crid.
Llegir-ne més
Rosa Calafat
27 de juny de 2011 05:00 h
Trilingüisme als Països Catalans? Qui fa tres ase és
Per un ctlà sigui de Vlènci o de Plm o de Brcelon és difícil imginr com seri viure sense brreres lingüístiques. Ar com r només pertny l nivell del somni. Ar com r -i r més que mi- només ens qued tornr fer memòri històric i pensr que l nostr és un històri de resistènci i de permnènci. Avui he sentit per Ctluny Ràdio que l president espnyol del govern -i no import quin nom tengui, tendrà o hgi tengut- no li grd Bildu. Sembl que és perquè quest colició polític treu el qudre del rei d'Espny i f mngrrufes mb l bnder comun espnyol.
Llegir-ne més
Roc Casagran
27 de juny de 2011 05:00 h
Monolingüisme o cap on hem d'empènyer
Empenyeu / Empujr. I obrim l port i continuem mb les nostres vides de cd di, oi? Doncs l derrot de l nostr llengu començ quí. I m'és igul que l primer de les dues prules sigui l ctln, se me'n fot, que temps enrere sols hi hgués hgut l versió espnyol, vui psso del discurs políticment correcte: el bilingüisme és un sentènci de mort dit mb un somriure. Però sentènci de mort, fet i fet. Motiu u. Jugr utilitzr les dues llengües és un mner com un ltr de reconèixer que l llengu pròpi d'quí no és l ctln sinó que en són dues.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs