27 de juny de 2011 20:22 h
Sembl que l’nomend clsse polític ( lmenys un prt) començ consttr que l sev fein diàri és un mic un impotènci elevd l’enèsim potènci: o, el que és pitjor, un tsc vorrid, tuteld per uns poders suprems i sofisticts (que j hn superr Déu), però que ningú h elegit. Així, desprès d’unes quntes setmnes de mnifestos i mnifestcions; de lluites cíviques i cmpdes per conseguir més justíci socil i un democràci més trnsprent i prticiptiv; lguns, mb molts nys en “l’ofici” de l polític (l govern i l’oposició) cben de dir, d’dmetre que el problem d’vui en di és que l polític rest segrestd.
Llegir-ne més
27 de juny de 2011 13:52 h
Diuen els experts que les gvines, mlgrt el seu vol gràcil, són com rtes del mr, de l'igu. Doncs bé, en quests temps de penúries dels pressupostos públics hi h diverses us crronyires que estn sobrevolnt les dministrcions més tocdes per llnçr-se sobre les despulles. Els juntments, en comptes d'eliminr serveis que no els pertoquen i reduir l despes corrent, poden ser temptts de vendre. Error, perquè sense extirpr el càncer de l despes, d'quí dos dies snt tornem-hi. Corre el rumor que lgun grn grup està rondnt possibles privtitzcions de compnyies d'igües locls, perfectment rendibles.
Llegir-ne més
27 de juny de 2011 08:40 h
El documentl de l Crid, emes primer TV3 i hir l 33 mb v portr-hi molts records. L'emblem de l person que corre mb un senyer, n'er un de les meves principls engntxines mb les que teni folrd l mev crpet. M'enrrecordo dels incidents l'eroport pels vionets de pper, supermercts o de les pintdes les cbines telefòniques. De l grn mrx o de l'ctució l Cmp Nou no gire. Grcies l Crid v evolucionr-hi molt l defens de l nostr cultur, llengu i pís. Tmpoc leshores podi situr-ne'n en Colom com un dels rtífexs del moviment de l Crid.
Llegir-ne més
27 de juny de 2011 05:00 h
Per un ctlà sigui de Vlènci o de Plm o de Brcelon és difícil imginr com seri viure sense brreres lingüístiques. Ar com r només pertny l nivell del somni. Ar com r -i r més que mi- només ens qued tornr fer memòri històric i pensr que l nostr és un històri de resistènci i de permnènci. Avui he sentit per Ctluny Ràdio que l president espnyol del govern -i no import quin nom tengui, tendrà o hgi tengut- no li grd Bildu. Sembl que és perquè quest colició polític treu el qudre del rei d'Espny i f mngrrufes mb l bnder comun espnyol.
Llegir-ne més
27 de juny de 2011 05:00 h
Empenyeu / Empujr. I obrim l port i continuem mb les nostres vides de cd di, oi? Doncs l derrot de l nostr llengu començ quí. I m'és igul que l primer de les dues prules sigui l ctln, se me'n fot, que temps enrere sols hi hgués hgut l versió espnyol, vui psso del discurs políticment correcte: el bilingüisme és un sentènci de mort dit mb un somriure. Però sentènci de mort, fet i fet. Motiu u. Jugr utilitzr les dues llengües és un mner com un ltr de reconèixer que l llengu pròpi d'quí no és l ctln sinó que en són dues.
Llegir-ne més
26 de juny de 2011 20:43 h
He tingut l'ocsió de presentr el documentl sobre l Crid 1981-1993, com President de l Fundció Josep Irl que hi v contribuir. L'he tingut ocsió de veure'l per segon vegd l 33. Us el recomno insistentment. l'enllç està sot. En quests temps de desconcert cl mirr endrrere per sber cp on s'h d'n´. Pel que f les opcions estrtègiques i ideològiques cl mirr cp el què v significr l fundció d'ERC l 31 i l sev refundció ideològic el 1993 ( no és csulitt l'ny on l Crid pssv el relleu), per refermr-se en les conviccions, lhor que s'prèn de l cpcitt d'estblir un model ltrentiu de societt innovdor en formes i en polítiques, lluny d'ortodòxies empobridores.
Llegir-ne més
26 de juny de 2011 04:48 h
Dilluns l mtí i discretment (en comissió i no ps en el plenri), el govern espnyol veurà provd l reform del sistem de pensions que presentà r f uns mesos. Compt mb els suficients vls prlmentris. De fet, tret d’Esquerr, dels ncionlistes gllecs i d’IU-ICV, l rest de prtits polítics dirn mén. Vl dir que, durnt el tràmit prlmentri, de cnvis, respecte l projecte de llei, no n’hi h hgut gires, tot i que ben segur començrà funcionr l’endemà mteix l propgnd per tl de fer veure que el text h millort molt.
Llegir-ne més
24 de juny de 2011 17:45 h
Molts internutes m'heu demnt si us podi fer rribr l'entrevist que em v publicr l'Ar dilluns. Com que és un mteril Premium, i només hi tenen ccés els subscriptors, he hgut de demnr permís l rottiu, que hi h ccedit mblement. Podeu llegir, doncs, l'entrevist. Aprofito tmbé per enllçr-vos l'àudio de l'entrevist que em v fer el mteix dilluns en Jordi Bsté El Món RAC1 ( prtir del minut 32:20), i l Crme Cleries l Polièdric de Ctluny Ràdio ( prtir del minut 16:20). El Nció Digitl tmbé h publict quest entrevist.
Llegir-ne més
24 de juny de 2011 16:28 h
Ho hvi deixt prct, no per voluntt pròpi, hvi deixt un clix oblidt, uns ppers, un bolígrfs, uns llpis, uns pinzells, r mb el temps comprenc, res de tot llò em cridv, hvi de viure més i més, hvi de sentir l revolt, més enllà de l imginció, fer-l possible mb compnyes, mb compnys, r, psst els nys, no hi h res com veure l plç plen, no hi h res com sentir el cor mb el cor, no hi h res com veure fdes, nimfes, bllnt, no hi h res com veure bruixots, folls, follets, no hi h res com veure l sev energi, sentir-l, que r em f escriure.
Llegir-ne més
24 de juny de 2011 13:14 h
F l sensció, mlgrt l crisi econòmic estructurl que pteix tot Europ, que el turisme ctlà es pot veure beneficit per l greu inestbilitt polític i socil que pteix el Mgred i Egipte. No hi h cp men de dubte que, sobretot, l cost ctln, es pot veure beneficid per les revoltes de l’nomend “Primver Àrb” . Ar bé, quest oportunitt huri d’implicr un millor dels serveis i, sobretot, de l qulitt i el vlor fegit. El turisme cs nostr, mss vegdes se’l situ en un sector de bix qulitt i mb un trnnà “d’nr fent”.
Llegir-ne més