3 de juliol de 2011 11:09 h
L'Oriol Junquers j h presentt en societt el seu vixell insígni per liderr-hi l nov ERC. Podem trobr-hi cres conegudes fins r com poden ser l'Ann Simó o l'ltre Oriol - l'Amorós, i cres més joves i dinàmiques del conjunt del prtit, com l Mrt Rovir i en Lluís Slvdó. Ar disposen fins el proper di 18 de Juliol - te cert gràci o cony el di escollit, per ssolir-hi el 5% d'vl que exigeix el protocol esttutri. L'Ann Simó per molts mèrits que pugui tenir-ne'n, segueix sent-hi un post continuist de l'ntig escol del prtit, però cldrà confir-hi mb l'eleccio d'en Oriol.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2011 17:20 h
J f un ny de l multitudinàri mnifestció del 10 de Juliol on més d’un milió de persones vn sortir ls crrers de Brcelon, plegts sot el lem: “Som un nció, nosltres decidim”, mostrr el descord mb les retlldes proposdes pel TC l’Esttut. Un ny després i vist que l reivindicció mssiv no v tenir les repercussions polítiques que s’esperven, l societt civil h convoct un segon mnifestció mb el mteix ànim i entusisme que l’nterior. El lem serà “Pel nostre futur, independènci” i estn cridts prticipr-hi tots els ctlns i forces polítiques.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2011 12:45 h
(not de prems) Junquers consegueix rticulr un cndidtur de consens ERC Brcelon, 02 de juliol del 2011. Després de mntenir converses mb un grn quntitt de militnts i qudres d’Esquerr, Oriol Junquers i Mrt Rovir hn presentt vui, les Columnes de Puig i Cdflch (Montjuïc), l cndidtur per dirigir el prtit. ‘Hem trebllt intensment per presentr un projecte que generi consens ERC, perquè estic convençut que junts som més forts’, h firmt Junquers. Així mteix, l’eurodiputt republicà h remrct: ‘El discurs d’Esquerr s’h de bsr en tres eixos que penso que són comprtits per un àmpli mjori dels ciutdns: l independènci, l’Estt del benestr i els vlors republicns ctulitzts, que són els del rigor, l’usteritt, el compromís cívic i l prticipció ciutdn’.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2011 12:25 h
Benvolgut honorble President; benvolgut Sr. Artur Ms : Aquest pís per sortir de l crisi necessit diners i poder crer llocs de trebll, i l’hor reduir despeses d’dministrció. Que si no profitem totes les possibilitts l nostre bst, no ens en sortirem, per mes que gemeguem. Sr. Ms, mes dels molts suggeriments que j he fet en ltres comentris, imposi Ctluny un tx d’entrd de 3€ per person que entri Ctluny, tn per mr, terr o ire; un tx l snitt public de 0’50€ per visit i 0’20€ per recept tothom; Imposi l obligtoriett de l’instl-lcio de tcògrf tots els turismes que es mtriculin, i ls de cinc nys en circulció, mb l obligció d’entregr cd mes els 30 discos trnsit per ser revists i sncionr els excessos de velocitt mb 3€ per Km; suprimeixi els rdrs, que nomes porten despes i l gent j sp com esquivr-los; qun es fci l’entreg dels discos trnsit s’h de donr un justificnt per poder presentr en el cs de ser requerit en lgun control de trnsit per quest fer, que de ben segur que serà mes rendible que sncionr mb quntitts que per molt gent son difícil de pgr.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2011 21:05 h
L'explosió demogràfic, l'ccelert procés d'urbnitzció que portrà milers de milions de persones viure en megàpolis, l'increment de l contminció per residus industrils, grícoles o energètics fn de l'igu, l sev cptció, distribució, consum, depurció i reincorporció l cicle nturl un repte globl. L sev escssett o l sev sobrebundànci l converteixen en un bé socil d'interès que, com mb ltres csos –liments, mtèries primes, energi–, pot ser convertid en mtèri d'especulció i desigultt socil.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2011 17:01 h
L publicció de l'edició en ctlà, desprès de més de 130 nys d'històri en l'informció de tots els colors i gustos Ctluny, h fet que quest rottiu superi per primer vegd l brrer dels 800.000 lectors diris. Que sigui el tercer més llegit l conjunt de les espnyes, m'import ben poc, per no dir-hi gens ni mic. A més, ixò si que interess, es l'únic diri que h crescut proporcionlment un 13%, i quí l nostre pís es consolid per sobre de tots com el més llegit mb un mitjn de 811.000 lectors diris - suposo que els que en donen grtuïtment ls utocrs Css del mresme, no hi deuen comptr.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 21:23 h
El psst 20/06/2011 l’edició interncionl, en nglès, del setmnri de qulitt lemny, Der Spiegel, (mb seu l ciutt hnseàtic d’Hmburg, l mteix urbs on v començr l greu intoxicció limentàri europe de l’E-coli ) publicv un llrg rticle titult “Com és que l’euro h esdevingut l més greu menç per Europ” .Aquest rticle, utènticment drmàtic, consttv, reflecti l mror de fons que existeix ctulment Europ - l UE - en relció mb els problemes de l’noment “deute sobirà” i que té com teló de fons el resct econòmic de Grèci .
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:52 h
NEOFRANQUISME J en el trdo frnquisme, el dictdor v pronuncir l sentènci: “todo está tdo y bién tdo” Teni ró, els seus interminbles nys de poder bsolut fermts sobre milers de morts, ssssints, depurcions, empresonments i tot men de represàlies vn crer un pesd llos sobre l poblció que hvi perdut l guerr i que v restr esporuguid fins l sev mort. Comprovt, l por gurd l viny. Es v gestr el neofrnquisme terrnt sobre un poblció feblid que hvi sofert tot men de penlitts, en cnvi, l seu costt sempre pendents de l sev voluntt, uns poderosos grups socils ls que deixv fer el que els vingués en gn perquè l’hvien judt gunyr l guerr.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:32 h
Amics, cmrdes, culers i rest de bones persones; enemics honorbles, mercenris deshonrosos, pelícns i Xvi Mir; un mes després de Wembley 2.0, en què hem gudit prts iguls de l culminció dels objectius estrtègics i fundcionls del cruyffisme-leninisme en quest Llrg Mrx de 23 nys, ixí com de les defeccions del més innoble i bjecte revisionisme sndronunyist, estblirem quí l veritt dels fets per enterrr un de les mentides més generosment esteses per les clvegueres mediàtiques del règim: l’ctul Brç que dmir el món mb un equip compost mjoritàriment de jugdors del plnter tindri el seu origen f un trenten d’nys mb l’obertur de l residènci de joves jugdors de L Msi per prt del Pcident Nunyes.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:27 h
Els h fugit l vergony, j no estn empegueïts de dir el que pensen, no s’vergonyeixen de dir clrment que els és indiferent el destí de qulsevol llengu històric d’un pís, millor dit, no se n’estn de dir que els és igul si questes llengües despreixen. Només els qued mnifestr que voldrien eliminr-les, perquè qued clr que pensen substituir-les. De totes mneres els hem d’grir que prlin mb tnt frnques, perquè si sbem de quin ml hem de morir, pot ser hi puguem posr remei.
Llegir-ne més