1 de juliol de 2011 17:01 h
L publicció de l'edició en ctlà, desprès de més de 130 nys d'històri en l'informció de tots els colors i gustos Ctluny, h fet que quest rottiu superi per primer vegd l brrer dels 800.000 lectors diris. Que sigui el tercer més llegit l conjunt de les espnyes, m'import ben poc, per no dir-hi gens ni mic. A més, ixò si que interess, es l'únic diri que h crescut proporcionlment un 13%, i quí l nostre pís es consolid per sobre de tots com el més llegit mb un mitjn de 811.000 lectors diris - suposo que els que en donen grtuïtment ls utocrs Css del mresme, no hi deuen comptr.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 21:23 h
El psst 20/06/2011 l’edició interncionl, en nglès, del setmnri de qulitt lemny, Der Spiegel, (mb seu l ciutt hnseàtic d’Hmburg, l mteix urbs on v començr l greu intoxicció limentàri europe de l’E-coli ) publicv un llrg rticle titult “Com és que l’euro h esdevingut l més greu menç per Europ” .Aquest rticle, utènticment drmàtic, consttv, reflecti l mror de fons que existeix ctulment Europ - l UE - en relció mb els problemes de l’noment “deute sobirà” i que té com teló de fons el resct econòmic de Grèci .
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:52 h
NEOFRANQUISME J en el trdo frnquisme, el dictdor v pronuncir l sentènci: “todo está tdo y bién tdo” Teni ró, els seus interminbles nys de poder bsolut fermts sobre milers de morts, ssssints, depurcions, empresonments i tot men de represàlies vn crer un pesd llos sobre l poblció que hvi perdut l guerr i que v restr esporuguid fins l sev mort. Comprovt, l por gurd l viny. Es v gestr el neofrnquisme terrnt sobre un poblció feblid que hvi sofert tot men de penlitts, en cnvi, l seu costt sempre pendents de l sev voluntt, uns poderosos grups socils ls que deixv fer el que els vingués en gn perquè l’hvien judt gunyr l guerr.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:32 h
Amics, cmrdes, culers i rest de bones persones; enemics honorbles, mercenris deshonrosos, pelícns i Xvi Mir; un mes després de Wembley 2.0, en què hem gudit prts iguls de l culminció dels objectius estrtègics i fundcionls del cruyffisme-leninisme en quest Llrg Mrx de 23 nys, ixí com de les defeccions del més innoble i bjecte revisionisme sndronunyist, estblirem quí l veritt dels fets per enterrr un de les mentides més generosment esteses per les clvegueres mediàtiques del règim: l’ctul Brç que dmir el món mb un equip compost mjoritàriment de jugdors del plnter tindri el seu origen f un trenten d’nys mb l’obertur de l residènci de joves jugdors de L Msi per prt del Pcident Nunyes.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 19:27 h
Els h fugit l vergony, j no estn empegueïts de dir el que pensen, no s’vergonyeixen de dir clrment que els és indiferent el destí de qulsevol llengu històric d’un pís, millor dit, no se n’estn de dir que els és igul si questes llengües despreixen. Només els qued mnifestr que voldrien eliminr-les, perquè qued clr que pensen substituir-les. De totes mneres els hem d’grir que prlin mb tnt frnques, perquè si sbem de quin ml hem de morir, pot ser hi puguem posr remei.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 10:03 h
L nov enquest del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revel que un 43% dels ctlns votrien fvor de l independènci, mentre que un 75% de l poblció està fvor, o més vit fvor, del pcte fiscl. Un enquest similr l que l UOC v treure f un prell d’nys. Les xifres són relment espernçdores per l’horitzó ncionl del pís. Però, l qüestió no només s’h de restringir en un simple “sí” o “no”, sinó que és interessnt veure les rons que els enquestts donen per votr fvor de l secessió: l’economi.
Llegir-ne més
30 de juny de 2011 03:29 h
A 21 de juliol de 2027 Cu un sol de justíci. Tn sols els covrds esperen l nit. Pessigolleig i plpitcions. Són 2/4 de dues del migdi. Tothom f cr de xinès restret. No hi h ningú que es cregui el moment que està vivint. Els més cofois, els més brndts, jutgen els rostres dels qui tenen dvnt dels morros. Els qui no volen fer-ho, es recolzen en el silenci dels porucs. Pors bnd, j f un grpt d'nys que som un societt cohesiond i lliure: hem sbut ser polièdrics perquè hem volgut reconèixer totes i cdscun de les nostres cres; i tothom pot mirr-se ls ulls perquè tothom reconeix l'ltre.
Llegir-ne més
29 de juny de 2011 20:00 h
Amb l'excus de l crisi, les mesures uniformitzdores que propos el Bnc d'Espny i el govern Zptero són molt polítiques i gens originls. De fet, sembl que el Bnc d'Espny es vol convertir en un segon "Defensor del Poble", per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny. Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic i, més, d’insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre bsolutment res del veritble problem que pteix l'Estt espnyol en l'àmbit territoril.
Llegir-ne més
29 de juny de 2011 13:11 h
Observnt el bròmetre que cb de treure el Centre d'Estudis d'Opinió quest mtí on don un sorprenent i clrificdor 43% de suport l independènci de Ctluny enfront un 28%, us fig l següent reflexió: (Recordem que és l primer vegd que el CEO pregunt sobre l'opció del dret l'utodeterminció). 1. L'independentisme creix di rere di imprblement i j estem en un ltre nivell respecte en èpoques nteriors, per tnt, j no clen fer jocs de mlbrs mb segons qui (sigui mb el PP, sigui mb el movimiento del 15M), ens hem d'utoconvèncer que si volem, podem.
Llegir-ne més
29 de juny de 2011 09:04 h
Sembl del tot possible que finls del 2012 disposrem d'un nov llei electorl Ctluny. CIU i PSC estn inicint-hi els contctes entre ells per fonmentr-hi el biprtidisme ntgònic l relitt democràtic. Aquest mrc benefici l mediocre PSC, però no els convençuts ndrògens de CIU. Tot està les beceroles i cldrà prlr-hi mb tots els grups. Un proporció equittiv representtiv del conjunt de l'espectre polític del nostre pís, deixnt-hi de bnd per fi l llei d'Hondt, seri més dient. Qulsevol reform hurà de ser-hi referendd per l ciutdni vi referèndum, j que com v dir en Ms - Des de l polític no ho poden fer tot.
Llegir-ne més
