Xavier Ginesta
30 de juny de 2011 10:03 h
Independentisme pragmàtic
L nov enquest del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revel que un 43% dels ctlns votrien fvor de l independènci, mentre que un 75% de l poblció està fvor, o més vit fvor, del pcte fiscl. Un enquest similr l que l UOC v treure f un prell d’nys. Les xifres són relment espernçdores per l’horitzó ncionl del pís. Però, l qüestió no només s’h de restringir en un simple “sí” o “no”, sinó que és interessnt veure les rons que els enquestts donen per votr fvor de l secessió: l’economi.
Llegir-ne més
4 comentaris
Maiol Sanaüja
30 de juny de 2011 03:29 h
Som catalans i volem ser-ho encara més
A 21 de juliol de 2027 Cu un sol de justíci. Tn sols els covrds esperen l nit. Pessigolleig i plpitcions. Són 2/4 de dues del migdi. Tothom f cr de xinès restret. No hi h ningú que es cregui el moment que està vivint. Els més cofois, els més brndts, jutgen els rostres dels qui tenen dvnt dels morros. Els qui no volen fer-ho, es recolzen en el silenci dels porucs. Pors bnd, j f un grpt d'nys que som un societt cohesiond i lliure: hem sbut ser polièdrics perquè hem volgut reconèixer totes i cdscun de les nostres cres; i tothom pot mirr-se ls ulls perquè tothom reconeix l'ltre.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 de juny de 2011 20:00 h
La crisi i el jacobinisme recentralitzador
Amb l'excus de l crisi, les mesures uniformitzdores que propos el Bnc d'Espny i el govern Zptero són molt polítiques i gens originls. De fet, sembl que el Bnc d'Espny es vol convertir en un segon "Defensor del Poble", per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny. Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic i, més, d’insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre bsolutment res del veritble problem que pteix l'Estt espnyol en l'àmbit territoril.
Llegir-ne més
Eric Herrera
29 de juny de 2011 13:11 h
Reflexions davant el baròmetre del CEO
Observnt el bròmetre que cb de treure el Centre d'Estudis d'Opinió quest mtí on don un sorprenent i clrificdor 43% de suport l independènci de Ctluny enfront un 28%, us fig l següent reflexió: (Recordem que és l primer vegd que el CEO pregunt sobre l'opció del dret l'utodeterminció). 1. L'independentisme creix di rere di imprblement i j estem en un ltre nivell respecte en èpoques nteriors, per tnt, j no clen fer jocs de mlbrs mb segons qui (sigui mb el PP, sigui mb el movimiento del 15M), ens hem d'utoconvèncer que si volem, podem.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
29 de juny de 2011 09:04 h
Llei Representativa
Sembl del tot possible que finls del 2012 disposrem d'un nov llei electorl Ctluny. CIU i PSC estn inicint-hi els contctes entre ells per fonmentr-hi el biprtidisme ntgònic l relitt democràtic. Aquest mrc benefici l mediocre PSC, però no els convençuts ndrògens de CIU. Tot està les beceroles i cldrà prlr-hi mb tots els grups. Un proporció equittiv representtiv del conjunt de l'espectre polític del nostre pís, deixnt-hi de bnd per fi l llei d'Hondt, seri més dient. Qulsevol reform hurà de ser-hi referendd per l ciutdni vi referèndum, j que com v dir en Ms - Des de l polític no ho poden fer tot.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
28 de juny de 2011 23:34 h
El “hacker” de PlayStation a Facebook mentre Google segueix creixent
George Hotz, lies “GeoHot”, que es v fer fmós l xrx per ser el responsble del desbloqueig de l’iPhone, més del pirteix de l Ply Sttion, molt probblement entrrà trebllr Fcebook, segons h piult l seu Twitter personl. Hortz podri ser el contrcte estrell de Fcebook per encrregr-se del desenvolupment l nov pp per l’iPd d’Apple. Després de reivindicr-se qun teni 17 nys l’conseguir lliberr l’iPhone, v pirtejr l consol PlySttion 3 i v ser portd de l prems tecnològic. Està per veure que el fitxtge del “hcker” informàtic permeti Fcebook millorr les seves pliccions.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de juny de 2011 19:21 h
L’elecció de llengua beneficia la normalització del català
Els que defensen l llibertt, llibertt, llibertt... no ho sben, però l’elecció de llengu pot beneficir l’ensenyment de i en llengu ctln... ells que l volien norrer. He escrit “pot”, perquè si els que ho hurien de sber, els i les mestres, els professors i les professores, els directors i les directores, tmpoc no ho sben o no tenen voluntt normlitzdor, és clr que l perjudic. Aquest vegd el fet de no entendre-hi en quest mtèri, els h jugt un ml pssd, ls lingüicides.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
28 de juny de 2011 08:00 h
Les flors del mal
Article publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït el juny del 2010 sobre un dels clàssics de l litertur frnces El 23 de juny de 1857, Chrles Budelire public Les flors del ml. Un llibre que, en principi, s'huri d’hver noment Les lesbiennes o Les limbes. Aquest obr esdevé el referent d’un nou moviment culturl conegut com “simbolisme” i és l responsble que el seu utor sigui conegut mb el sobrenom de “el poet mleït”. En quest primer edició, hi trobem un centenr de poemes reprtits en cinc grups, titults: Spleen i idel, El vi, Flors del ml, Revolt i L mort.
Llegir-ne més
Bernat Calbetó
27 de juny de 2011 22:16 h
Detalls d'Europa
Pujr l nòri del Prter escoltnt de fons l melodi de “El Tercer Home” (Vien), creur el Cercle Polr Àrtic, menjr slmó fresc Bergen, perdre’s pels crrers de Venèci, pujr l trmvi 28 l brri d’Alfm (Lisbo), veure el sol de mitjnit des del Cp Nord, un frr Temple Br (Dublín)mb l’ctució d’lgun grup de versions, un pizz de mss ben fin l Trstevere (Rom), cminr l costt del que qued de mur (Berlin) , delectr-se mb l’espectculr Mtterhorn, un bny qulsevol blneri de Budpest, pssejr mb bon compnyi pel Pont Crles de Prg sense turistes (difícil), veure les teuldes de Pris des de Montmrtre, un Godiv l Grnd Plce (Brussel·les) i degustr un ord l sl l Cp de Creus.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
27 de juny de 2011 20:43 h
Llengua i política
De form recorrent, i qun les necessitts de l’gend ho demnen, lguns polítics s’entesten posr l llengu en el centre de discussió. Convertir l llengu en un tem de discussió polític h dont rèdits electorls durnt molts nys en quest pís i, encr vui, el Prtit Populr no sp entendre que, més que polític, l llengu és un element bàsic de l identitt. I mb ixò, poc brom. L configurció dels nous executius utonòmics de l Comunitt Vlencin i les Illes Blers, juntment mb els moviments del PPC i l sev líder Alici Sánchez Cmcho portnt el ctlà l Constitucionl o Suprem, hn tornt qüestionr el model d’immersió lingüístic ctlà que tnts bons resultts h dont per grntir l supervivènci culturl de l nció.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
29
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs