Màrius Viella
2 de juliol de 2011 12:25 h
Carta al President Mas
Benvolgut honorble President; benvolgut Sr. Artur Ms : Aquest pís per sortir de l crisi necessit diners i poder crer llocs de trebll, i l’hor reduir despeses d’dministrció. Que si no profitem totes les possibilitts l nostre bst, no ens en sortirem, per mes que gemeguem. Sr. Ms, mes dels molts suggeriments que j he fet en ltres comentris, imposi Ctluny un tx d’entrd de 3€ per person que entri Ctluny, tn per mr, terr o ire; un tx l snitt public de 0’50€ per visit i 0’20€ per recept tothom; Imposi l obligtoriett de l’instl-lcio de tcògrf tots els turismes que es mtriculin, i ls de cinc nys en circulció, mb l obligció d’entregr cd mes els 30 discos trnsit per ser revists i sncionr els excessos de velocitt mb 3€ per Km; suprimeixi els rdrs, que nomes porten despes i l gent j sp com esquivr-los; qun es fci l’entreg dels discos trnsit s’h de donr un justificnt per poder presentr en el cs de ser requerit en lgun control de trnsit per quest fer, que de ben segur que serà mes rendible que sncionr mb quntitts que per molt gent son difícil de pgr.
Llegir-ne més
4 comentaris
Josep Huguet
1 de juliol de 2011 21:05 h
L'aigua com a oportunitat
L'explosió demogràfic, l'ccelert procés d'urbnitzció que portrà milers de milions de persones viure en megàpolis, l'increment de l contminció per residus industrils, grícoles o energètics fn de l'igu, l sev cptció, distribució, consum, depurció i reincorporció l cicle nturl un repte globl. L sev escssett o l sev sobrebundànci l converteixen en un bé socil d'interès que, com mb ltres csos –liments, mtèries primes, energi–, pot ser convertid en mtèri d'especulció i desigultt socil.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
1 de juliol de 2011 17:01 h
Colors, Gustos i CEO
L publicció de l'edició en ctlà, desprès de més de 130 nys d'històri en l'informció de tots els colors i gustos Ctluny, h fet que quest rottiu superi per primer vegd l brrer dels 800.000 lectors diris. Que sigui el tercer més llegit l conjunt de les espnyes, m'import ben poc, per no dir-hi gens ni mic. A més, ixò si que interess, es l'únic diri que h crescut proporcionlment un 13%, i quí l nostre pís es consolid per sobre de tots com el més llegit mb un mitjn de 811.000 lectors diris - suposo que els que en donen grtuïtment ls utocrs Css del mresme, no hi deuen comptr.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
30 de juny de 2011 21:23 h
Al servei de qui ha d’estar l’euro ?
El psst 20/06/2011 l’edició interncionl, en nglès, del setmnri de qulitt lemny, Der Spiegel, (mb seu l ciutt hnseàtic d’Hmburg, l mteix urbs on v començr l greu intoxicció limentàri europe de l’E-coli ) publicv un llrg rticle titult “Com és que l’euro h esdevingut l més greu menç per Europ” .Aquest rticle, utènticment drmàtic, consttv, reflecti l mror de fons que existeix ctulment Europ - l UE - en relció mb els problemes de l’noment “deute sobirà” i que té com teló de fons el resct econòmic de Grèci .
Llegir-ne més
Enric Padrosa
30 de juny de 2011 19:52 h
neofranquisme
NEOFRANQUISME J en el trdo frnquisme, el dictdor v pronuncir l sentènci: “todo está tdo y bién tdo” Teni ró, els seus interminbles nys de poder bsolut fermts sobre milers de morts, ssssints, depurcions, empresonments i tot men de represàlies vn crer un pesd llos sobre l poblció que hvi perdut l guerr i que v restr esporuguid fins l sev mort. Comprovt, l por gurd l viny. Es v gestr el neofrnquisme terrnt sobre un poblció feblid que hvi sofert tot men de penlitts, en cnvi, l seu costt sempre pendents de l sev voluntt, uns poderosos grups socils ls que deixv fer el que els vingués en gn perquè l’hvien judt gunyr l guerr.
Llegir-ne més
Rival Petit
30 de juny de 2011 19:32 h
En el dia del tancament de La Masia. RP us ofereix els fets, RP us ofereix la veritat.
Amics, cmrdes, culers i rest de bones persones; enemics honorbles, mercenris deshonrosos, pelícns i Xvi Mir; un mes després de Wembley 2.0, en què hem gudit prts iguls de l culminció dels objectius estrtègics i fundcionls del cruyffisme-leninisme en quest Llrg Mrx de 23 nys, ixí com de les defeccions del més innoble i bjecte revisionisme sndronunyist, estblirem quí l veritt dels fets per enterrr un de les mentides més generosment esteses per les clvegueres mediàtiques del règim: l’ctul Brç que dmir el món mb un equip compost mjoritàriment de jugdors del plnter tindri el seu origen f un trenten d’nys mb l’obertur de l residènci de joves jugdors de L Msi per prt del Pcident Nunyes.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 de juny de 2011 19:27 h
Molts defensors del bilingüisme volen calar foc a la llengua sotmesa
Els h fugit l vergony, j no estn empegueïts de dir el que pensen, no s’vergonyeixen de dir clrment que els és indiferent el destí de qulsevol llengu històric d’un pís, millor dit, no se n’estn de dir que els és igul si questes llengües despreixen. Només els qued mnifestr que voldrien eliminr-les, perquè qued clr que pensen substituir-les. De totes mneres els hem d’grir que prlin mb tnt frnques, perquè si sbem de quin ml hem de morir, pot ser hi puguem posr remei.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
30 de juny de 2011 10:03 h
Independentisme pragmàtic
L nov enquest del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revel que un 43% dels ctlns votrien fvor de l independènci, mentre que un 75% de l poblció està fvor, o més vit fvor, del pcte fiscl. Un enquest similr l que l UOC v treure f un prell d’nys. Les xifres són relment espernçdores per l’horitzó ncionl del pís. Però, l qüestió no només s’h de restringir en un simple “sí” o “no”, sinó que és interessnt veure les rons que els enquestts donen per votr fvor de l secessió: l’economi.
Llegir-ne més
Maiol Sanaüja
30 de juny de 2011 03:29 h
Som catalans i volem ser-ho encara més
A 21 de juliol de 2027 Cu un sol de justíci. Tn sols els covrds esperen l nit. Pessigolleig i plpitcions. Són 2/4 de dues del migdi. Tothom f cr de xinès restret. No hi h ningú que es cregui el moment que està vivint. Els més cofois, els més brndts, jutgen els rostres dels qui tenen dvnt dels morros. Els qui no volen fer-ho, es recolzen en el silenci dels porucs. Pors bnd, j f un grpt d'nys que som un societt cohesiond i lliure: hem sbut ser polièdrics perquè hem volgut reconèixer totes i cdscun de les nostres cres; i tothom pot mirr-se ls ulls perquè tothom reconeix l'ltre.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
29 de juny de 2011 20:00 h
La crisi i el jacobinisme recentralitzador
Amb l'excus de l crisi, les mesures uniformitzdores que propos el Bnc d'Espny i el govern Zptero són molt polítiques i gens originls. De fet, sembl que el Bnc d'Espny es vol convertir en un segon "Defensor del Poble", per nr en contr de les justes spircions del poble de Ctluny. Això de culpr les utonomies del descontrol del dèficit públic i, més, d’insinur que Ctluny té mss delegcions exteriors és no entendre bsolutment res del veritble problem que pteix l'Estt espnyol en l'àmbit territoril.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs