Ferran Latorre
6 de juliol de 2011 13:38 h
L'Almirall Òmnibus i el seu Timó
L llei òmnibus est l seu punt d'inflexió finl, i l'hi queden poques hores per ser-hi un relitt, j sigui gràcies l PP,PSC o ERC. Un llei mb unes modificcions especils en diversos àmbits, com el cs de l llengu s'h conseguit mntindre'n l ILC. En l'hospitlri no es mntindrà l'ide de fer-ne'n servir les instl·lcions que depenen del ICS per l'ssistènci privd, però s'fegeix que l'òrgn pugui reclmr-hi el pgment de l tx, si n'hi h un tercer per stisfer-l per l prestció d'un servei. Tmbé, s'h conservt el mrge de termini de residenci de sis mesos previs, sense especificr-hi lloc d'origen o residenci per rebre-hi l prestció snitri.
Llegir-ne més
Cap comentari
Enric Padrosa
6 de juliol de 2011 13:27 h
PSC vers PSE
PSC vers PSE El Prtit Socilist de Ctluny (PSC) huri de cnvir-se el nom fi de ser més conseqüent mb l sev cció espnyolitzdor de Ctluny. Huri de donr de bix l referènci Ctluny i cnvir-l per l del PSOE o per prtit socilist espnyol PSE. És un vergony, un engny l poblció nomenr-se “socilistes de Ctluny” un escrni i un insult l intel·ligènci. Novment, Ctluny h tingut l ftlitt de veure morir premturment el dirigent socilist Josep Pllch. Possiblement sense l sev premtur mort, l històri del socilisme ctlà huri estt tot un ltr cos de l que ens h toct viure durnt l recent històri de recuperció “d’lgunes llibertts democràtiques” durnt l’nomend “trnsició” en un situció de neofrnquisme de fcto que subsisteix íntegrment.
Llegir-ne més
Eric Herrera
6 de juliol de 2011 13:11 h
A CiU, amb sinceritat
Us presento quest petit text del grn escriptor mnresà Josep Mri Plnes i Mrtí (1907-1936), un reflexió que el vull dedicr l direcció de Convergènci i Unió i l president Ms, ls homes i dones que guirn els nostres destins com poble en els propers 4 nys i molt probblement més i tot. M'dreço vosltres, ls que teniu les vostres mns el futur immedit d'quest nostre dissortt pís que r mteix viu els moments més difícils i pssionnts des de l resturció de l 'democràci' l'Estt. Vosltres que en els propers nys sereu els responsbles directes de les butxques i de l'estt nímic de les ctlnes i els ctlns; Ar j no vl fer l viu-viu ni l put i l Rmonet mb el ncionlisme espnyol, j no qued mrge per l'utonomisme i pel tn desitjt encix mb Espny.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
6 de juliol de 2011 08:00 h
Almansor
Us reprodueixo l'rticle publict el juliol del 2010 l'Associció Ctln de Prems Grtuït sobre l presènci musulmn l cpitl ctln. El 6 de juliol del 985, les tropes d’Almnsor squegen Brcelon. I, probblement, quest és un dels moments culminnts del poder del Clift de Còrdov. Muhmmd ibn Abī 'Amīr (més trd conegut mb el sobrenom d’Almnsor) pertny l cln mirit. Un grup d'origen iemenit que hvi rribt mb l primer ond musulmn que hvi conquerit l Penínsul Ibèric principi del segle VIII i que hvi rebut un notble quntitt de terr.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
5 de juliol de 2011 16:00 h
Dació hipotecària al Parlament
Segons l legislció espnyol vigent Ctluny, qun un person no pg l hipotec l’immoble surt subhst i el creditor cobr el deute mb els diners que se’n treuen. A diferènci dels Estts Units o Anglterr, el deutor no pg el deute mb l pèrdu de l’hbittge hipotect, sinó mb els diners de l subhst, i és quí on ru el greu problem socil ctul, desenes de milers de fmílies que no solment perden l’hbittge sinó que continuen grvdes per grn prt del deute perquè l regulció vigent dón Bncs i Cixes el dret de quedr-se l’hbittge meitt de preu, per un 50% del vlor de l txció que el propi Bnc v fixr en el contrcte hipotecri.
Llegir-ne més
Vicent Luna
4 de juliol de 2011 19:39 h
Di(s)putacions.
Des de f un pil d'nys els prtits ncionlistes, no espnyols, hn vingut criticnt, mb rguments més que convincents, que l'orgnitzció de l'estt en províncies no jud cohesionr el territori. Aquest ordenment, que dt del segle XIX, h tingut com objectiu desdibuixr i diluir les diferències plurincionls que sens dubte té l'estt espnyol. Alguns vn pensr que quest problem es resoldri mb l'provció de l Constitució de 1978, però res més lluny de l relitt. Dvnt l inqüestionble relitt plurincionl, dvnt l'evidènci de relitts tn diverses com Glíci, Euskl Herri, Ctluny, Pís Vlencià i Illes Blers, els pres de l constitució vn hver d'inventr-se un solució slomònic, és llò que se'n diu Comunitts Autònomes.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de juliol de 2011 18:42 h
L’Illa de Llatzaret, la volem pública. La vida de Leire Pajín, privada
Esquerr h presentt un seguit de preguntes prlmentàries per tl que el Govern espnyol clreixi l situció de l’ill de Lltzret, un illot Menorc on es trob un ntic complex hospitlri que vui en di es destin l’ús dels treblldors i fmilirs de Snitt. Un espi que està ctlogt com Bé d’Interès Culturl i que, per tnt, h de permetre l’ccés tot l ciutdni. No pot ser un espi restringit només per lguns. Això és el que Esquerr h denuncit trvés de les preguntes prlmentàries. Cl recordr que el psst 27 de mrç, l Ministr Leire Pjín v signr un cord mb el Consell Insulr de les Illes per permetre l’ccés públic quest espi.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de juliol de 2011 18:05 h
Recuperem l’esperit del 10 de juliol de 2010
El proper 9 de juliol hem tornr de sortir l crrer per moltes rons. Per l'estt lmentble i discrimintori de l nostr llengu, per l’espoli fiscl que sofrim tots els ctlns ( els 22.000 milions que ens pispen cd ny els de Mdrid) i que provoc quest greu crisi socil i mortificció ciutdn cs nostr. .Perquè necessitem ser un nció lliure i independent dintre de l Unió Europe .Perquè som de les ncions més ntigues d'Europ ( mb un Prlment com cl ) que tenim el dret i l necessitt de poder respirr mb normlitt .
Llegir-ne més
Joan Camp
4 de juliol de 2011 16:00 h
Massa publicitat en castellà a la xarxa catalana
Les emissores de ràdio i les cdenes de televisió tenen fronteres l sev emissió prtir del sistem de llicències reguldes per les institucions pertinents. Si l llicènci només permet emetre un comrc o un comunitt utònom en concret, fer-ho més enllà simplement és il·legl. Amb l prems de pper no existeixen les llicències i cd cpçler té llibertt territoril de difusió, tot i que quest límit ve mrct directment per les despeses en l logístic i l distribució. Si no hi h lgun interès estrtègic especil, qun el cost d’envir un trnsport diri segons quines zones surt gire més cr que el benefici que se’n treu de l sev explotció, quest zon senzillment sol quedr-se sense l prems escrit en qüestió.
Llegir-ne més
Josep Huguet
4 de juliol de 2011 11:37 h
Pobre Grècia (Amb les Garrofes, 03/07/11)
Les obligcions imposdes Grèci pel directori frncolemny per poder rebre els juts per pgr l nòmin, són vistos per molts com un fug endvnt que portrà Grèci un fllid jornd en el temps. El cpitl centre i nord europeu h especult en els bombolles immobiliàries del sud europeu. Les seves grns empreses de construcció públic i de trnsport són molts cops les principls beneficiàries dels bundosos fons europeus. I els receptors d'quest continut flux de diner h convertit tot el mezzogiorno, des del Peloponès fins l'Algrve pssnt per Sicíli i Extremdur en un immens fort negre on utòctons subsidits i desvgts, i cpitl especultiu europeu s'hn dont l mà.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs