Vicent Luna
4 de juliol de 2011 19:39 h
Di(s)putacions.
Des de f un pil d'nys els prtits ncionlistes, no espnyols, hn vingut criticnt, mb rguments més que convincents, que l'orgnitzció de l'estt en províncies no jud cohesionr el territori. Aquest ordenment, que dt del segle XIX, h tingut com objectiu desdibuixr i diluir les diferències plurincionls que sens dubte té l'estt espnyol. Alguns vn pensr que quest problem es resoldri mb l'provció de l Constitució de 1978, però res més lluny de l relitt. Dvnt l inqüestionble relitt plurincionl, dvnt l'evidènci de relitts tn diverses com Glíci, Euskl Herri, Ctluny, Pís Vlencià i Illes Blers, els pres de l constitució vn hver d'inventr-se un solució slomònic, és llò que se'n diu Comunitts Autònomes.
Llegir-ne més
Un comentari
Joan Tardà
4 de juliol de 2011 18:42 h
L’Illa de Llatzaret, la volem pública. La vida de Leire Pajín, privada
Esquerr h presentt un seguit de preguntes prlmentàries per tl que el Govern espnyol clreixi l situció de l’ill de Lltzret, un illot Menorc on es trob un ntic complex hospitlri que vui en di es destin l’ús dels treblldors i fmilirs de Snitt. Un espi que està ctlogt com Bé d’Interès Culturl i que, per tnt, h de permetre l’ccés tot l ciutdni. No pot ser un espi restringit només per lguns. Això és el que Esquerr h denuncit trvés de les preguntes prlmentàries. Cl recordr que el psst 27 de mrç, l Ministr Leire Pjín v signr un cord mb el Consell Insulr de les Illes per permetre l’ccés públic quest espi.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de juliol de 2011 18:05 h
Recuperem l’esperit del 10 de juliol de 2010
El proper 9 de juliol hem tornr de sortir l crrer per moltes rons. Per l'estt lmentble i discrimintori de l nostr llengu, per l’espoli fiscl que sofrim tots els ctlns ( els 22.000 milions que ens pispen cd ny els de Mdrid) i que provoc quest greu crisi socil i mortificció ciutdn cs nostr. .Perquè necessitem ser un nció lliure i independent dintre de l Unió Europe .Perquè som de les ncions més ntigues d'Europ ( mb un Prlment com cl ) que tenim el dret i l necessitt de poder respirr mb normlitt .
Llegir-ne més
Joan Camp
4 de juliol de 2011 16:00 h
Massa publicitat en castellà a la xarxa catalana
Les emissores de ràdio i les cdenes de televisió tenen fronteres l sev emissió prtir del sistem de llicències reguldes per les institucions pertinents. Si l llicènci només permet emetre un comrc o un comunitt utònom en concret, fer-ho més enllà simplement és il·legl. Amb l prems de pper no existeixen les llicències i cd cpçler té llibertt territoril de difusió, tot i que quest límit ve mrct directment per les despeses en l logístic i l distribució. Si no hi h lgun interès estrtègic especil, qun el cost d’envir un trnsport diri segons quines zones surt gire més cr que el benefici que se’n treu de l sev explotció, quest zon senzillment sol quedr-se sense l prems escrit en qüestió.
Llegir-ne més
Josep Huguet
4 de juliol de 2011 11:37 h
Pobre Grècia (Amb les Garrofes, 03/07/11)
Les obligcions imposdes Grèci pel directori frncolemny per poder rebre els juts per pgr l nòmin, són vistos per molts com un fug endvnt que portrà Grèci un fllid jornd en el temps. El cpitl centre i nord europeu h especult en els bombolles immobiliàries del sud europeu. Les seves grns empreses de construcció públic i de trnsport són molts cops les principls beneficiàries dels bundosos fons europeus. I els receptors d'quest continut flux de diner h convertit tot el mezzogiorno, des del Peloponès fins l'Algrve pssnt per Sicíli i Extremdur en un immens fort negre on utòctons subsidits i desvgts, i cpitl especultiu europeu s'hn dont l mà.
Llegir-ne més
Joan Tardà
4 de juliol de 2011 10:25 h
Dació en pagament i el fantasma de Rubalcaba
Dimecres, qun Esquerr defensv les seves propostes de resolució conseqüènci del debt de polític generl, fei des de l tribun un crid ls diputts i diputdes provr l resolució republicn per tl que el govern regulés l’cceptci...ó de l dció en pgment de l’hbittge hipotect, si s’credit que és l residènci hbitul, fi d’lliberr persones i fmílies de l totlitt del deute. El PSOE ens l v rebutjr. De fet, només vm tenir els vots de les minories esquerrnes. El recorregut inicit f mesos, conjuntment mb IU i ICV, hvi ssolit, pesr dels permnents rebuigs les inicitives presentdes en fvor de l dció en pgment, l’escenri de l creció d’un subcomissió –l vm rrencr l president Rodríguez Zptero directment- que j h estt cred, mb l voluntt d’ssolir unes conclusions que, teòricment, hn de ser tingudes en compte en l reform de l Llei Hipotecàri.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
4 de juliol de 2011 09:37 h
La República Catalana d'en Soler
Diumenge l trd vig poder-ne'n tenir les mns un exemplr del nou llibre d'en Toni Soler: 14 d'Abril Mcià contr Compnys. Al ser-hi escrit mb fluïdes i subtil però lhor brillnt tcte, v cure'n en menys de dues hores. Es un complement idel l llibre d'en Jon Pelegrí: Les primeres 72 hores de l Repúblic Ctln. Altres obres hn servit d'jut i de cerc de contingut l'hor de relitzr-hi el llibre d'en Soler, però l d'en Pelegrí pot donr-hi més profunditt, j que s'dreç l'estil d'un dietri. Aquelles 72 hores on Ctluny v ser-ne'n mo i senyor del seu destí sobirà, i v ocórrer el que tots sbem i que els ctlns tenim dscrit l nostre propi ADN de form congènit.
Llegir-ne més
Rival Petit
4 de juliol de 2011 01:30 h
SANDRUSKU ANNO I
A l'esper que el nostre redctor en cp, el grn mestre Popot, ens brindi l tn esperd crònic resum de l tempord, el deprtment d'udiovisuls del Rivl Petit, mb l col·lborció incondicionl de l nov fornd de becris, l'jut inestimble i ltruist d'lguns fidels seguidors de RP, i sot l direcció del sotsignt, Urdin-Gorri, us presenten en rigoros primíci mundil l'estren del curtmetrtge dedict l president més vott de l històri del Brç, Alexndre Rosell, el primer president en btre el rècord Guiness de títols conseguits l primer tempord i l'únic en gunyr llig i chmpions com debutnt.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
3 de juliol de 2011 23:43 h
Mona, un referent de país
Sortint de l’Eix, prop de l’eroport de Giron –quell que j començ ptir per si Rynir l’bndon com h fet mb el de Reus– i l costt de l rut que port l Cost Brv s’hi mg un instl·lció del qul nosltres ctlns en podríem estr orgullosos: l Fundció Snturi Mon. He tingut l sort de visitr quest centre de recuperció de primts quest cp de setmn, de l mà d’un de les investigdores que hi trebll, i en sortir tens l sensció que, moltes vegdes, el pís té espis que no h sbut potencir prou i que mb un mic més de brnding judrien l promoció interncionl ctln.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
3 de juliol de 2011 12:45 h
L'Estranya història d'aquella mena de regne plurinacional del sud d'europa
Diverses ssocicions de col.lectius d'historidors l seu cpdvnt el Deprtment d'Històri Comtemporàne de l'Universitt de Sntigo de Compostel i l'Associció d'Històri Comtemporàne, hn relitzt uns texts en contr l'gressió històric comes per delictes sectris mb diners publics en les publiccions del Diccionri Biogràfic Espnyol. On persontges del psst com Luis Suárez Fernández - president d'quell vergony de Fundció Frncisco Frnco, o el propi gendre del Generl Armd entre d'ltres tubercles, hgin relitzt les descriptives biogrfies d'quests il.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
27
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs