6 de juliol de 2011 20:38 h
Enyoro el bullici de l’Asn Tole les 8 del vespre, les postes de sol des de Swymbhunth, l’olor d’incens i els petits temples cd cntond. Enyoro pssejr en xncles pels crrers enfngts, regtejr per cortesi i els momos cbts de fer mb igu bullint. Enyoro els llums de neó dels hotels on sovintejo i els esmorzrs l’Helen’s. Enyoro el monsó, les llibreries de dues plntes, els rickshws i els grups de versions dels 70′s. Enyoro l’orde de turistes folrts de goretex, el Nmste, l pu de Pshuptinth i Thmel en el seu conjunt.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2011 18:03 h
El Prlment Europeu h rebutjt l’esmen en defens de l’etiquettge en ctlà i h obert l port l govern espnyol imposr que tots els productes hgin d’estr, com mínim, etiquetts en cstellà. Els eurodiputts ctlns, Rmon Tremos (CiU), Oriol Junquers (ERC) i Rül Romev (ICV) hn explict que “cd cop que s’h discutit, els grups populr i socilist s’hn opost” prlr de l’esmen en defens de l’etiquettge en ctlà. Sembl que tllr les les Ctluny és un cció que uneix ls espnyolistes.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2011 13:38 h
L llei òmnibus est l seu punt d'inflexió finl, i l'hi queden poques hores per ser-hi un relitt, j sigui gràcies l PP,PSC o ERC. Un llei mb unes modificcions especils en diversos àmbits, com el cs de l llengu s'h conseguit mntindre'n l ILC. En l'hospitlri no es mntindrà l'ide de fer-ne'n servir les instl·lcions que depenen del ICS per l'ssistènci privd, però s'fegeix que l'òrgn pugui reclmr-hi el pgment de l tx, si n'hi h un tercer per stisfer-l per l prestció d'un servei. Tmbé, s'h conservt el mrge de termini de residenci de sis mesos previs, sense especificr-hi lloc d'origen o residenci per rebre-hi l prestció snitri.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2011 13:27 h
PSC vers PSE El Prtit Socilist de Ctluny (PSC) huri de cnvir-se el nom fi de ser més conseqüent mb l sev cció espnyolitzdor de Ctluny. Huri de donr de bix l referènci Ctluny i cnvir-l per l del PSOE o per prtit socilist espnyol PSE. És un vergony, un engny l poblció nomenr-se “socilistes de Ctluny” un escrni i un insult l intel·ligènci. Novment, Ctluny h tingut l ftlitt de veure morir premturment el dirigent socilist Josep Pllch. Possiblement sense l sev premtur mort, l històri del socilisme ctlà huri estt tot un ltr cos de l que ens h toct viure durnt l recent històri de recuperció “d’lgunes llibertts democràtiques” durnt l’nomend “trnsició” en un situció de neofrnquisme de fcto que subsisteix íntegrment.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2011 13:11 h
Us presento quest petit text del grn escriptor mnresà Josep Mri Plnes i Mrtí (1907-1936), un reflexió que el vull dedicr l direcció de Convergènci i Unió i l president Ms, ls homes i dones que guirn els nostres destins com poble en els propers 4 nys i molt probblement més i tot. M'dreço vosltres, ls que teniu les vostres mns el futur immedit d'quest nostre dissortt pís que r mteix viu els moments més difícils i pssionnts des de l resturció de l 'democràci' l'Estt. Vosltres que en els propers nys sereu els responsbles directes de les butxques i de l'estt nímic de les ctlnes i els ctlns; Ar j no vl fer l viu-viu ni l put i l Rmonet mb el ncionlisme espnyol, j no qued mrge per l'utonomisme i pel tn desitjt encix mb Espny.
Llegir-ne més
6 de juliol de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict el juliol del 2010 l'Associció Ctln de Prems Grtuït sobre l presènci musulmn l cpitl ctln. El 6 de juliol del 985, les tropes d’Almnsor squegen Brcelon. I, probblement, quest és un dels moments culminnts del poder del Clift de Còrdov. Muhmmd ibn Abī 'Amīr (més trd conegut mb el sobrenom d’Almnsor) pertny l cln mirit. Un grup d'origen iemenit que hvi rribt mb l primer ond musulmn que hvi conquerit l Penínsul Ibèric principi del segle VIII i que hvi rebut un notble quntitt de terr.
Llegir-ne més
5 de juliol de 2011 16:00 h
Segons l legislció espnyol vigent Ctluny, qun un person no pg l hipotec l’immoble surt subhst i el creditor cobr el deute mb els diners que se’n treuen. A diferènci dels Estts Units o Anglterr, el deutor no pg el deute mb l pèrdu de l’hbittge hipotect, sinó mb els diners de l subhst, i és quí on ru el greu problem socil ctul, desenes de milers de fmílies que no solment perden l’hbittge sinó que continuen grvdes per grn prt del deute perquè l regulció vigent dón Bncs i Cixes el dret de quedr-se l’hbittge meitt de preu, per un 50% del vlor de l txció que el propi Bnc v fixr en el contrcte hipotecri.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2011 19:39 h
Des de f un pil d'nys els prtits ncionlistes, no espnyols, hn vingut criticnt, mb rguments més que convincents, que l'orgnitzció de l'estt en províncies no jud cohesionr el territori. Aquest ordenment, que dt del segle XIX, h tingut com objectiu desdibuixr i diluir les diferències plurincionls que sens dubte té l'estt espnyol. Alguns vn pensr que quest problem es resoldri mb l'provció de l Constitució de 1978, però res més lluny de l relitt. Dvnt l inqüestionble relitt plurincionl, dvnt l'evidènci de relitts tn diverses com Glíci, Euskl Herri, Ctluny, Pís Vlencià i Illes Blers, els pres de l constitució vn hver d'inventr-se un solució slomònic, és llò que se'n diu Comunitts Autònomes.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2011 18:42 h
Esquerr h presentt un seguit de preguntes prlmentàries per tl que el Govern espnyol clreixi l situció de l’ill de Lltzret, un illot Menorc on es trob un ntic complex hospitlri que vui en di es destin l’ús dels treblldors i fmilirs de Snitt. Un espi que està ctlogt com Bé d’Interès Culturl i que, per tnt, h de permetre l’ccés tot l ciutdni. No pot ser un espi restringit només per lguns. Això és el que Esquerr h denuncit trvés de les preguntes prlmentàries. Cl recordr que el psst 27 de mrç, l Ministr Leire Pjín v signr un cord mb el Consell Insulr de les Illes per permetre l’ccés públic quest espi.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2011 18:05 h
El proper 9 de juliol hem tornr de sortir l crrer per moltes rons. Per l'estt lmentble i discrimintori de l nostr llengu, per l’espoli fiscl que sofrim tots els ctlns ( els 22.000 milions que ens pispen cd ny els de Mdrid) i que provoc quest greu crisi socil i mortificció ciutdn cs nostr. .Perquè necessitem ser un nció lliure i independent dintre de l Unió Europe .Perquè som de les ncions més ntigues d'Europ ( mb un Prlment com cl ) que tenim el dret i l necessitt de poder respirr mb normlitt .
Llegir-ne més